Skip to main content

Full text of "Choix des poésies originales des troubadours"

See other formats


Google 



This is a digital copy of a book thaï was prcscrvod for générations on library shelves before it was carefully scanned by Google as part of a project 

to make the world's bocks discoverablc online. 

It has survived long enough for the copyright to expire and the book to enter the public domain. A public domain book is one that was never subject 

to copyright or whose légal copyright term has expired. Whether a book is in the public domain may vary country to country. Public domain books 

are our gateways to the past, representing a wealth of history, culture and knowledge that's often difficult to discover. 

Marks, notations and other maiginalia présent in the original volume will appear in this file - a reminder of this book's long journcy from the 

publisher to a library and finally to you. 

Usage guidelines 

Google is proud to partner with libraries to digitize public domain materials and make them widely accessible. Public domain books belong to the 
public and we are merely their custodians. Nevertheless, this work is expensive, so in order to keep providing this resource, we hâve taken steps to 
prcvcnt abuse by commercial parties, including placing lechnical restrictions on automated querying. 
We also ask that you: 

+ Make non-commercial use of the files We designed Google Book Search for use by individuals, and we request that you use thèse files for 
Personal, non-commercial purposes. 

+ Refrain fivm automated querying Do nol send automated queries of any sort to Google's System: If you are conducting research on machine 
translation, optical character récognition or other areas where access to a laige amount of text is helpful, please contact us. We encourage the 
use of public domain materials for thèse purposes and may be able to help. 

+ Maintain attributionTht GoogX'S "watermark" you see on each file is essential for informingpcoplcabout this project and helping them find 
additional materials through Google Book Search. Please do not remove it. 

+ Keep it légal Whatever your use, remember that you are lesponsible for ensuring that what you are doing is légal. Do not assume that just 
because we believe a book is in the public domain for users in the United States, that the work is also in the public domain for users in other 
countiies. Whether a book is still in copyright varies from country to country, and we can'l offer guidance on whether any spécifie use of 
any spécifie book is allowed. Please do not assume that a book's appearance in Google Book Search means it can be used in any manner 
anywhere in the world. Copyright infringement liabili^ can be quite severe. 

About Google Book Search 

Google's mission is to organize the world's information and to make it universally accessible and useful. Google Book Search helps rcaders 
discover the world's books while helping authors and publishers reach new audiences. You can search through the full icxi of ihis book on the web 

at |http: //books. google .com/l 



Google 



A propos de ce livre 

Ceci est une copie numérique d'un ouvrage conservé depuis des générations dans les rayonnages d'une bibliothèque avant d'être numérisé avec 

précaution par Google dans le cadre d'un projet visant à permettre aux internautes de découvrir l'ensemble du patrimoine littéraire mondial en 

ligne. 

Ce livre étant relativement ancien, il n'est plus protégé par la loi sur les droits d'auteur et appartient à présent au domaine public. L'expression 

"appartenir au domaine public" signifie que le livre en question n'a jamais été soumis aux droits d'auteur ou que ses droits légaux sont arrivés à 

expiration. Les conditions requises pour qu'un livre tombe dans le domaine public peuvent varier d'un pays à l'autre. Les livres libres de droit sont 

autant de liens avec le passé. Ils sont les témoins de la richesse de notre histoire, de notre patrimoine culturel et de la connaissance humaine et sont 

trop souvent difficilement accessibles au public. 

Les notes de bas de page et autres annotations en maige du texte présentes dans le volume original sont reprises dans ce fichier, comme un souvenir 

du long chemin parcouru par l'ouvrage depuis la maison d'édition en passant par la bibliothèque pour finalement se retrouver entre vos mains. 

Consignes d'utilisation 

Google est fier de travailler en partenariat avec des bibliothèques à la numérisation des ouvrages apparienani au domaine public et de les rendre 
ainsi accessibles à tous. Ces livres sont en effet la propriété de tous et de toutes et nous sommes tout simplement les gardiens de ce patrimoine. 
Il s'agit toutefois d'un projet coûteux. Par conséquent et en vue de poursuivre la diffusion de ces ressources inépuisables, nous avons pris les 
dispositions nécessaires afin de prévenir les éventuels abus auxquels pourraient se livrer des sites marchands tiers, notamment en instaurant des 
contraintes techniques relatives aux requêtes automatisées. 
Nous vous demandons également de: 

+ Ne pas utiliser les fichiers à des fins commerciales Nous avons conçu le programme Google Recherche de Livres à l'usage des particuliers. 
Nous vous demandons donc d'utiliser uniquement ces fichiers à des fins personnelles. Ils ne sauraient en effet être employés dans un 
quelconque but commercial. 

+ Ne pas procéder à des requêtes automatisées N'envoyez aucune requête automatisée quelle qu'elle soit au système Google. Si vous effectuez 
des recherches concernant les logiciels de traduction, la reconnaissance optique de caractères ou tout autre domaine nécessitant de disposer 
d'importantes quantités de texte, n'hésitez pas à nous contacter Nous encourageons pour la réalisation de ce type de travaux l'utilisation des 
ouvrages et documents appartenant au domaine public et serions heureux de vous être utile. 

+ Ne pas supprimer l'attribution Le filigrane Google contenu dans chaque fichier est indispensable pour informer les internautes de notre projet 
et leur permettre d'accéder à davantage de documents par l'intermédiaire du Programme Google Recherche de Livres. Ne le supprimez en 
aucun cas. 

+ Rester dans la légalité Quelle que soit l'utilisation que vous comptez faire des fichiers, n'oubliez pas qu'il est de votre responsabilité de 
veiller à respecter la loi. Si un ouvrage appartient au domaine public américain, n'en déduisez pas pour autant qu'il en va de même dans 
les autres pays. La durée légale des droits d'auteur d'un livre varie d'un pays à l'autre. Nous ne sommes donc pas en mesure de répertorier 
les ouvrages dont l'utilisation est autorisée et ceux dont elle ne l'est pas. Ne croyez pas que le simple fait d'afficher un livre sur Google 
Recherche de Livres signifie que celui-ci peut être utilisé de quelque façon que ce soit dans le monde entier. La condamnation à laquelle vous 
vous exposeriez en cas de violation des droits d'auteur peut être sévère. 

A propos du service Google Recherche de Livres 

En favorisant la recherche et l'accès à un nombre croissant de livres disponibles dans de nombreuses langues, dont le français, Google souhaite 
contribuer à promouvoir la diversité culturelle grâce à Google Recherche de Livres. En effet, le Programme Google Recherche de Livres permet 
aux internautes de découvrir le patrimoine littéraire mondial, tout en aidant les auteurs et les éditeurs à élargir leur public. Vous pouvez effectuer 
des recherches en ligne dans le texte intégral de cet ouvrage à l'adresse fhttp: //book s .google . coïrïl 




^~1 



CHOIX 

DES POÉSIES ORIGINALES 

TROUBADOURST 

Par M. RAYNOUARD, 

A — 

VIMUI I» l'iHITITDT BOTU. OI mnCE (ïCID. FBUlflJU, ET ÂCJ.n. DU 

iBwmirTiom it ■■llu-Aittbu) . HOiitiks rimrircib hb l'âc*- 
attÊtt Fn&açii», oF¥>ci» Di 1.1. iloio> D'aoantiB. 

TOME TROISIÈME 



Lu piicci unDORiiKi tiNo de* pocùu de (oixtnte troolMdoDn f 
depni* 1090 jiut|nei >cn is6o. 




A PARIS, 

DE L'IMPRIMERIE DE FIRMIN DIDOT, 

mPSIMBUR DD ROI BT OB I-'inSTITOT , BOB JAOOB, It" 34. 

i8i8. 



V.3 



CHOIX 



DES POESIES ORIGINA 



DES 



TROUBADOURS. 



COMTE DE POITIERS. 



L 

J? ARAi chansoneta nueva 
Ans que vent, ni gel, ni plueva; 
Ma dona ' m'assàya e m plueva 
Quossi de quai guiza Tarn; 
£ ja, per plag que m'en mueva, 
No m solvera de son liam. 

Qu'ans mi rent a lieys e m liure, 
Qu'en sa carta m pot escriure : 
E no m'en tenguatz per yure, 
S' ieu ma bona dompna am ; 
Quar senes lieys non puesc viure, 
Tant ai près de s'amor gran fam! 

3 ï' 



CHOIX DE POESIES. 

Quai pro y auretz, dompna conja, 
Si vostr' amor mi deslonja ? 
Per que us vulhatz mètre monja? 
£ sapchatz, quar tan vos am, 
Tem que la dolors me ponja, 
Si no m faitz dreg dels tortz qu'ie us dam. 

Que plus etz blanca qu'evori, 
Per qu'ieu autra non azori; 
Si'n breu non ai ajutori, 
Cum ma bona dompna m'am, 
Morrai pel cap sanh Gregori, 
Si no m bayza 'n cambr' o sotz ram. 

Quai pro y auretz, s'ieu m'enclostre, 
£ no m retenetz per vostre? 
Tôt lo joy del mon es nostre, 
Dompna, s'amduy nos amam. 
Lay al mieu amie Daurostre 
Die e man que chan e que bram. 

Per aquesta firi e tremble, 
Quar de tant bon' amor Tam , 
Qu'anc no cug qu'en nasques semble 
En semblan del gran linh y Adam. 



COMTE DE POITIERS. 3 



IL 



MouT jauzens me prenc en amar 
Un joy don plus mi vuelh aizir; 
E pus en joy vuelh rçvertir, 
Ben deu, si puesc, al mielhs anar; 
Quar mielhs or n'am estiers cuiar 
Qu' om puesca vezer ni auzir. 

leu, so sabetz, no m dey gabar, 
Ni de grans laus no m say fornyr; 
Mas, si anc nulhs joys poc, florir, 
Aquest deu sobre totz granar, 
E part los autres esmerar, 
Si cum sol brus joms esclarzir. 

Ancmais no poc hom faissonar 
Com en voler ni en dezir, 
Ni en pensar ni en cossir, 
Aitals joys no pot par trobar; 
E qui be '1 volria lauzar , 
D'un an no y poiria venir. 

Totz joys li deu humiliar, 
£ tota ricors obezir 
Mi dons, per son bel aculhir 
£ per son belh douset esguar; 
E deu hom mais cent ans durar 
Qui '1 joy de s'amor pot sazir. 

3 1 



4 CHOIX DE PO]ÉSIES« 

Per son joy pot malautz sanar, 
£ per sa ira sas morir, 
£ savis hom enfolezir, 
£ belhs hom sa beutat mudar, 
» £ *1 plus cortes vilanejar, 

£ '1 totz vilas encortezir. 

Pus hom gensor non pot trobar. 
Ni huelhs vezer, ni boca dir, 
 mos ops la 'n vuelh retenir 
Per lo cor dedins refirescar, 
£ per la carn renovellar 
Que no puesca envellezir. 

Si m vol mi dons s'amor donar, 
Près suy del penr'e del grazir, 
^£ del celar e del blandir, 
£ de SOS plazers dir e far, 
£ de son pretz tenir en car, 
£ de son laus enavantir. 

Ren per autrui non Faus mandar, 
Tal paor ai qu'ades s'azir! 
Ni ieu mezeys, tan tem falhir, 
No l'aus m'amor fort assemblar; 
Mas elha m deu mon mielhs triar, 
Pus sap qu'ab lieys ai a guérir. 



•••«»•••••«««• 



GIRAUD LE ROUX 



»••«•««•• 



I. 

A. la mia fe, amors, 

Gran peccat avetz de me, 

Quar no m voletz dar nulh be 

Entre totas mas dolors. 

Cen vetz jaii cor que m recreya^ 

£ mil que ja no farai; 

£ quar bos afortimens 

Val, e deu valer, e vens, 

Ja no m dezafortirai. 

Mas, segon Fafan qu'ieu tray, 
Ai ieu de bos pensamens, 
£, malgrat de malas gens, 
Âus pensar so qu*a mi play; 
£ pens que ma domna deya 
Per me oblidar ricors: 
£ sens, cui ieu ges non cre, 
Mostra me que no s cove, 
£ qu'el pensars es folhors. 

Mas mal trazen creis honors, 
C'om estiers pretz non rete, 
£ pueys après aizes ve. 
Qu'en aissi s noyris valors; 

3 I 



3 



CHOIX DE POESIES. 

E qui alques non desreya 
Ja no fara bon essay, 
Qu'en totz faitz val ardimens : 
Mas l'arditz sia temens 
Lai on temers valra may. 

De plan ardimen morrai, 
O m'aucira espavens, 
Si merces no m'es guirens: 
Doncx ab cal escaparai? 
Non sai , mas merces i veya , 
Que sens, ni gienhfi, ni vigors 
No m val ni m'enansa re, 
Si '1 blanc cors delgat e le 
No vens franqueza e doussors. 

Mi son li maltrag sabors, 
Mas ma domna , en dreit se , 
Se capten mal vas merce, 
Quar no m fai qualque secors; 
Sobreiramen senhoreya, 
Quar sap qu'ieu lo suffirai; 
Que quan m'agr' obs chauzimens , 
Me fai erguelh non calens; 
Veus tôt quan de mal Testai. 

Ben fort aventura ai 

Qu'om mais non l'es desplazens; 



OIRAUD LE ROUX. 

Ni es belhs aculhimens 

Mas quan d'aquels qu elha fai 

A quascun que la corteya, 

Segou los corteiadors : 

Mas mi non enten ni ve; 

Ni ieu, cum qu'elha m mal me, 

No m virarai ja alhors. 

Belhs Âlixandres , l'enveya 
Que neguna res vos fai 
Es adreitz pretz covinens. 
Don Yostre cors es manens, 
Et a totz joms si creis may. 



II. 

Nulhs hom non sap que s'es grans benanansa , 

S'enans non sap quais es d'amor Tafans; 

£ ges per so, bona domna presans, 

No m tardasetz hueimais vostra honransa, 

S'aver la dei , ni '1 vostres plazers es ; 

E si no us platz, molt val mentirs cortes; 

Et ieu vuelh mais plasen mensogna auzir, 

Que tal vertat de que tos temps sospir. 

£ s'a vos platz mos bes ni ma honransa, 
Pois Yostres sui, plaza vos mos enans, 
Que ries honors, on plus autz es e grans, 
Deu miels gardar que non prenda mermansa; 
3 I* 



8 CHOIX DE poésies. 

Quar pretz dechai lai on sofrainh merces; 
£t ieu Yolgra q'uns autres o disses, 
Quar vos cuidatz, per tal quar vos dezir. 
Que us o digua per miels vos convertir. 

• 
Tan me fezes plazer vostr' acoindansa , 
Qu'hueimais mi par que séria engans. 
Si us plazia ma perda ni mos dans; 
Qu'anc pueis no vi vostra desafizansa, 
Pois a vos plac que per vostre m prezes, 
Ni ieu non fis per qu'aver la degues; 
Ans sui vostres trop miels que no us sai dir, 
Sol quar m'avetz donat de que consir. 

Mas quar no us vei, ai temensa e duptansa 
Qu'el vostres cors covinens, benestans, 
Gais e cortes, avinens, ben parlans, 
So teinh' a mal , e n'estau en balansa ; 
Quar si destricx m'en ven, al mieu tort s' es, 
Quar ai estât tan de vostre paes; 
Quar plus soven deuria om venir 
Lai on hom a a viure et a morir. 



III. 

A ley de bon servidor 
Que sospira e que s complanh, 
Quan benanansa '1 sofranh, 
£, per cobrir sa dolor, 



GIRAUD LE ROUX. 

Fai belh semblan e belha captenensa, 
£ non a ges de servir recrezensa; 
Per tal semblan mi cuiav' ieu cobrir, 
E sui destregz plus qu'ieu eys no sai dir, 
Ë fa m falhir ma folha conoyssensa. 

Pero al cor ai doussor 

Mesclat ab un joy estranh, 

En que s'adoussa e s'afranh 

Lo mais qu'ai per fin' amor ; 
Q'umils e fis vau queren mantenensa 
A ma dona, en cui nays e comensa 
Joys e jovens per que '1 dey obezir; 
Qu'el plus aut ram de la flor la remir, 
Flors es de pretz, e fi:*ugz de gran valensa. 

Ai! belh cors francx ab honor, 

La genser qu'el mon remanh, 

Ieu muer, si cum fetz el banh 

Serena, lo yielh auctor, 
Que per servir sofri greu penedensa; 
Tôt en aissi abelhis et agensa 
A fin' amor que m vol a tort aucir; 
Que nueg e jom mi nafron siei cossir, 
Mas ieu m conort qu'ab merce truep guirensa. 

De totas avetz la flor, 
Dompna , mas merces hi tanh , 



iO CHOIX B£ POESIES. 

Pueys auretz so que peitanh 

A bon pretz et a ricor; 
Per merce us prec, dona, qu'amors vos vensa, 
Que ja mos chans no us tom' a desplazensa ; 
Quar ie us tem tan que no us aus descobrir 
Mon fin talen, don ieu cug totz morir, 
E conosc ben qu'aucir m'a trop temensa. 

Mon cor ai en gran folhor, 
Per qu'eras en plor e 'n planh ; 
Quar conosc qu'en folh gazanh 
M'an mes mey huelh traydor; 
E selh que quier tos temps sa dechazensa 
Trobar la deu, senes tota falhensa, 
Si cum ieu fatz, que so que plus dezir 
M'enfolhetis , e m tolh si mon albir 
Qu'aver non puesc de mi eys retenensa. 



IV. 

Ara sabrai s' a ges de cortezia 

En vos j dona , ni si temetz peccat : 

Pus que merces m'a del tôt oblidat, 

Si m socorretz, er vos ensenhamens; 

E pus en als, dompna, etz tan conoyssens, 

Conoscatz doncx que mal vos estaria, 

S'entre tos temps no trobava ab vos 

Qualque bon fag o qualque belh respos.. 



GIRAUB LE ROUX. Il 

£ quar dezir tan vostra senhoria, 
Quan m'auiiatz a dreg ocaizonat 
So qu'anc no fo ni er ja per mcm grat, 
Si m deuria pueis valer chauzimens; 
Pero en me non es ges Tardimens 
Que ja us clames merce , si tort aria ; 
Qu'ab tôt lo dreg n estauc ieu temeros 
Que ja no m puesca ab vos valer razos. 

E non es ges valors ni galardia, 
Qui destrui so que trob apoderat , 
Mas tantas vetz vos o aurai mostrat, 
Per que us sembla mos castiars niens ; 
Pero quant es dona sobrevalens 
En pren erguelh sa valors, e desvia; 
E ges erguelhs totas vetz non es bos, 
Et estai gen a luecx et a sazos. 

Ane per ma fe, sol qu'a vos greu no sia, 
Non vi nulh cors tan sem d'umilitat 
Cum lo vostre, mas be sai de beutat 
Ja per autra no sera faitz contens; 
Enans sai be que, si eron cinc cens, 
Quai que chauzis la gensor, vos penria; 
E melher etz , sol que merces y fos : 
Mas trop pert hom per un ayp o per dos. 

Ades y fatz gran sen e gran folhia, 
Quar sui vostres, e no m'en sabetz grat; 



la CHOIX DE POÉSIES. 

Mas ja non vuelh qu'en blasm' om ma fondât ; 
£ volria que m fos lauzatz lo sens, 
Quar de bon sen mov bos afortimeps, 
Et anc fols hom no s'afortic un dia, 
Ni ieu no vi anc bon drut nualhos, 
Per qu'ieu m'esfortz d'esser aventuros. 

Vostr' om serai si ja non vos plazia , 
E vostres sui, qu'amors m'a ensenhat 
Que no creza foi respos ni comjat; 
Que si'ls crezes^ mortz^fora recrezens, 
E morrai tost, si calaquom no vens; 
Ieu que vos lais, o vos que siatz mia. 
Tôt y murrai o serai poderos : 
Aquest conort mi te de mieg joyos. 

Âlixandres, de cor y entendia 

Dieus, quan formet vostre cors amoros, 

E parec be a las belhas faissos. 

Bona domna , merces y tanheria , 
Car si aissi pert mon senhor e vos, 
Greu aurai mais esmenda d'aquest dos. 



•••••••••• 



V. 

▲uiatz la derreira chanso 
Que jamais auziretz de me , 
Qu'autre pro mos chantars no m te. 



GIRAUD LE ROUX. l3 

Ni ma dompna no fai semblan qu'ie 'I playa ; 
Pero non sai si Tarn o si m n'estraya, 
Quar per ma fe, dompna cortesa e pros, 
Mortz sui si us am , e mortz si m part de vos. 

• 

Mas a plus honrad' ochaizo 

Murrai, si us am per bona fe; 

Sitôt noqua m faitz autre be, 
Tôt m'es honors so que de vos m'eschaya; 
£t ieu cossir on plus mon cor s'esmaya, 
Que qualqu'ora es hom aventuros; 
Quar ges tos temps no dur una sazos. 

Sivals no Fam ges en perdo, 

Quar ades mi ri quan mi ve, 

Sol aquest respieg me soste 
£ m sana 1 cor p m rêve e m'apaya : 
Quar semblans es, et es vertatz veraya, 
Si mos vezers li fos contrarios, 
No m mostrera belh semblan ni joyos. 

• 

E ja non er ni anc no fo 

Bona dona senes merce, 

Et on mais n'a, plus l'en cove; 
Ni anc non vi erguelh que no dechaya; 
Ieu non die ges que ma dona erguelh aya, 
Ans tem que lieis m'aya per ergulhos, 
Quar l'aus querre so don mi tarza '1 do». 



l4 CHOIX DE POÉSIES. 

Pus ses VOS non truep guerizo, 
Dona, ni non dezir mais re, 
Gent m'estara, s'a vos sove 
Del vostr' orne cuy espavens esglaya. 
Mon cor an près, dona corteza e guaya, 
Vostre belh huelh plazent et amoros : 
Près sui ieu be , mas bel' es ma preizos. 

Tan formel dieus gent sa faisso, 
E tant a de beutat eu se, 
Per qu'ieu sai e conosc e cre 

Qu'el gensers es del mon e la plus guaya; 

£ quar li platz qu'ieu sa valor retraya, 

Cuia m'aver ajudat a rescos: 

Pero bon m'es, mais mielher volgra fos. 

Senher Dalfi, tant sai vostres fags bos,* 
Que tôt quan faitz platz et'agrad als pros. 

Dona , merce , avinen , bel' e pros , 
Que per vos mor sir Giraudet lo Ros. 




RAMBAUD D^ORANGE. 



L 

ixB nou cor et ab nou talen, 
Ab nou saber et ab nou sen, 
Et ab nou belh captenemen, 
Yuelh un bon nou vers comensar; 
£ qui mos bons nous motz enten, 
Ben er plus nous a son viven, 
Qu'om vielhs s'en deu renovelar. 

Qu'ieu renovelh mon ardimen; 
Qu'el novelbs volf vielh pessamen , 
Farai novelh ab ferm parven, 
Er quant em al novelh temps clar, 
Qu els novelh fiielh naysson desen 
Lo novelh crit , don jois en pren 
Els auzels qu'intran en amar. 

Doncs aman mi fan alegrar, 
Qu'ieu am si qu'om non pot comtar 
Tan be cum ieu am, ni pensar; 
Et am la gensor ses conten , 
Si dieus m'am, e no y met cuiar, 
Qu'ai mielhs d'amar la m saup triar 
Amors, quah nos ajustet gen. 



l6 CHOIX DE POÉSIES. 

D'amor me dey ieu ben lauzar, 

Mielhs qu'ad amor guazardonar 

No puesCy qu'amors m'a, e m ten car, 

Dat amors, per son chauzimen, 

Plus qu'amors non pot estujar 

A SOS ops d'amor, ni donar 

A autrui, don ai cor rizen. 

Rire deg ieu, si m &tz soven, 

Qu'ei cors me ri, neys en durmen; 

£ mi dons ri m tan doussamen 

Que belh ris m'es de dieu, so m par; 

£ me fai sos ris plus jauzen 

Que si m rizian quatre cen 

Angel que m deurian gaug far. 

Gaug ai ieu tal que mil dolen 
Serian del mieu gaug manen, 
£ del mieu gaug tuit mei paren 
Viurian ab gaug ses manjar. 
£ qui vol gaug sai l'an queren, 
Que ieu ai tôt gaug eissamen 
Ab mi dons qui '1 me pot tost dar. 

Domna, d'als non ai a parlar 
Mas de vos, domna, que baizar 
Vos cug, domna, quant aug nomnar 
Vos, domna, que ses vestimen 
£n mon cor, domna, vos esguar, 



RAMBAUD D ORANG£. I7 

Quades mi veu, domna, estai* 
Vostre bel cors nou avinen. 

* 

De mon nou vers vuelh totz preguar 
Qu'el m'anon de novelh çhantar 
A lieis qu'am senes talan var; 
Dieus m' abais' et amors , s'ieu men , 
Qu'autre ris me sembla plorar, 
Si m ten ferm en gaug, ses laissar, 
Mi dons, qu'autre drut non consen. 

m 

Dieus guart ma domn' e mon joglar, 
£ jamais domna no m prezen. 



IL 



Si de trobar^agues melhorrazo 

Que ieu non ai, sapchatz que be m plairia; 

Mas, tal cum l'ai, farai gaya chanso. 

Si far la sai tal qu'elha fos grazia 

Per ma domna, que no m denha entendre, 

E ten mon cor qu'alhors non puesc' atendre ; 

£ platz mi mais viure desesperatz. 

Que si ieu fos per altra domn' amatz. 

Viure m'es greu, ni morir no m sap bo. 
Que farai doncx amarai ma enemia? 

3 a' 



l8 CHOIX DE POESIES. 

Amar la dei , si non fas falhizo , 
Qu'amors o vol qui m'a en sa bailia; 
Al sieu voler no me vuelh ieii défendre, 
Ni enves lieis de nulha re contendre ; 
Ans dei ben dir qu'ieu mi tenh per pagatz, 
Pus que ieu fas totas sas voluntatz. 

Son voler fas , e quier li *n guizardo 
Que, s'a lieys platz, desamat no m'aucia, 
O que m fezes oblidar sa faisso 
Que m'es miralhs , en qualque loc qu'ieu sia. 
E pus amors me vol d'amar sorprendre, 
Ben deuria a mi dons far aprendre 
Com ieu pogues de lieys esser privatz, 
Pueis m'auria mos mais guiardonatz. 

Trebails , maltraitz , cuidatz ab pensazo , 
Ni guerreyars qu'ieu fas, no m'en desvia. 
De vos amar, que m tenetz en preizo : 
OiFensio no us fis jorn de ma via , . 
Ni en ferai, com que m'en dega prendre. 
Ni no m faretz ad autra domna rendre; 
Que ab mon cor me sui ben acordatz 
De ben amar, sia sens o foldatz. 

E non per so molt me sabria bo. 
Qu'ieu fezes sen; mas, sitôt fane folhia. 
De tal foldat no vuelh qu'hom m'ochaizo, 



RAMBAUD D ORANGE. I9 

Quar en amar non sec hom drecha via, 
Qui gent no sap sen ab foldat despendre; 
Mas selh qu'o fai se .pot ben tant estendre 
Qu'elh er amicx sivals o drutz clamatz; 
Si 'n aisso falh , non er a dreit jutjatz. 

A mon Diable, qui belhs motz sap entendre, 
T'en vai , chanso , e si te denh' apreudre , 
Pueys poirai dir que sui ben cosseihatz 
De mon cosselh, qu'es d'Aurengua laissatz. 



f »>CC»»»»B>>« 



III. 

Er no sui ges mais et astrucx, 
Quan sui ben malastrucx de dreg; 
£ pus malastres m'a eleg, 
Farai vers malastruc e freg; 
Si tniep un malastruc adreg 
Que mon malastre mi pesseg. 

£ pus tos temps sui malastrucx 
Per un gran malastre que m ve, 
Selh que per malastruc no m te 
Dieu prec de malastre Testre, 
Que mil malastruc serion pie 
Del malastre qu'ieu ai en me 



a* 



lO CHOIX DE POÉSIES. 

£r auiatz cum sui malastrucx ! 
Qu' on meynhs cug de malastr' aver, 
leu siii plus malastnicx en ver ; 
Qu'en malastre m laisse! cazer , 
£ pueis vinc malastre querer 
Don aurai malastruc esper. 

Domna, per vos sui malastrucx, 
Quar per malastre m voletz mal ; 
£ fis ben malastruc jomal , 
Qu'anc nuills malastrucs no'l fetz tal; 
Doncx mos malastres res non val, 
Per que d'est malastruc no us cal. 



Mas pus arsKSui malastrucx, 
Mos pels malastrucx mi tolrai, 
Aitan de malastre perdrai; 
£ si '1 malastres no s'en vai , 
Malastrucx sia cui no m plai, 
Quar tan grans malastres m'eschai. 

Mas s'atrobes dos malastrucx 
Qu'anesson malastruguamen 
Âb me mais malastre queren, 
Adoncx for' ieu malastrucx gen ; 
Mas non trueb malastruc valen 
Qu'ab mi de malastres prezen. 



RAHBAUD D ORANGE. 

Et ieu sui aitan malastnicx 
Que de malastre port la flor, 
Et at de malastre l'honor 
Levât, malastre de senhor; 
Ieu cant en malastre ab plor 
D*aquest malastruc amador. 

Tu est malastnicx de senhor, 
Et ieu sui malastrucs d'amor. 




LA COMTESSE DE DIE. 



I. 

A. chantar m'er de so qu'ieu no volria, 

Tan me rancur de sel cui sui amia; 

Quar ieu Tarn mais que nulha res que sia : 

Vas lui no m val merces ni cortezia, 

Ni ma beutatz, ni mos pretz, ni mos sens; 

Qu'en aissi m sui enganada e trahia, 

Cum s'ieu agues vas lui fag falhimens. 

D'aiso m conort quar anc non fis falhensa, 
Amicx, vas vos, per nulha captenensa; 
Ans vos am mais no fetz Seguis Valensa ; 
£ platz mi fort que ieu d'amor vos vensa, 
Lo mieus amicx\ quar etz lo plus valens; 
Mi faitz orguelh en digz et en parvensa, 
Et etz humils vas totas autras gens. 

Be m meravil cum vostre cors s'orguelha, 
Amicx , vas me , don ai razon que m duelha ; 
£ non es dregz qu'autra domna us mi tuelha 
Per nulha re que us fassa ni us acuelha. 
£ membre vos quai fo '1 comensamens 
De nostr' amor : ja dame dieus non vuelha 
Qu'en ma colpa sia '1 departimens. 



LA COMTESSE DE DIE. a3 

Proessa grans qu'en vostre cor s'aizina, 
£ lo ries pretz qu'avetz m'en atahina; 
Q'una non sai loindana ni vezina, 
Si vol amar, vas vos no si' aclina : 
Mas vos, amicx, etz ben tan conoissens 
Que ben devetz conoisser la plus fina; 
E membre vos de nostres covinens. 

Yaler m degra mos pretz e mos paratges, 

£ ma beutatz, e plus mos fis coratges; 

Per qu'ieu vos man , lai on es vostr' estatges , 

Esta chanso que me sia messatges; 

E vuelh saber, lo mieus belhs amicx gens, 

Per que m'etz vos tan fers ni tan salvatges; 

No sai si s'es orguelhs o mais talens. 

Mas tant e plus vuelh que us diga '1 messatges 
Que trop d'orguelh fai mal a manhtas gens. 



IL 

Ab joi et ab joven m'apais , 

£ jois e jovens m'apaia , 
Quar mos amies es lo plus guais, 

Per qu'ieu sui cuendeta e guaia; 

£ pois ieu li sui veraia, 
Be i s taing qu'el me sia verais; 
Qu'anc de lui amar no m'estrais, 

Ni ai en cor que m n'estraia. 

3 



a4 CHOIX DE POI^SIES^ 

Mout mi platz, quar sai que val mais^ 

Sel qu'ieu plus dezir que m'aia; 
£ sel que primiers lo m'atrSiis 

Dieu prec que gran joi l'atraia ; 

£ qui que mal Fen retraia 
Non creza fors s& qu'el retrais. 
Qu'om cuoill mantas vetz los balais 

Ab quel mezeis se balaia. 

• 
Domna que 'en bon pretz s'enten 

Deu ben pausar s'entendensa 
£n un pro cavallier valen ; 

Pois ill conois sa valensa, 

Que Taus amar a presensa; 
£ domna pois am a presen, 
Ja pois li pro ni li valen 

Non diran mas avinensa. 

Qu'ieu n'ai chauzit un pro e gen, 
Per cui pretz meillura e gensa, 

Lare et adreg e conoissen, 
On es sens e conoissensa : 
Prec li non aia entendensa, 

Ni hom no '1 puesca far crezen 

Qu'ieu fassa vas lui faillimen, 
Sol non trob en lui faillensa. 

Amicx, la vostra valensa 
Sabon li pro e li valen; 



LA COMTESSE DE DIE. a5 

Per qu'ieu vos quier de mantenen, 
Si us platz , vostra mantenensa. 



III. ^ 

Estât ai en gran consirier 
Per un cavallier qu'ai agut, 
£ voill sia totz temps saubut 
Cum ieu Fai amat a sobrier* 

Ara vei qu'ieu sui trahida, 
Quar ieu non li donei m'amor; 
Don ai estât en grant error 

En leit e quan suivestida. 

Beà voiria mon cavallier 
Tener un ser en mos bratz nut, 
Qu'el s'en tengra per errebut 
Sol c'a lui fesses coseillier; 

Quar plus m'en sui abellida 
Non fis Floris de Blancaflor. 
Mon cor eu l'autrei e m'amor, 

Mon sen, mos oillz e ma vida. 

« 

Bels amies, avinens e bos, 
Quora us tenrai en mon poder, 
E que jagues ab vos un ser, 
£ que us des un bais amoros 



CHOIX DE POESIES. 



Sapchatz gran talen n'auria 
Que us tengues en loc del marrit , 
Ab so que m'aguessez plevit 

De far tôt so qu'ieu volria. 







PIERRE ROGIERS. 



■ •«■>■■■ W B* >■•■■■ 



I. 

jTxl pareissen de las flors, 
Quan l'albre s cargon de fùelh^ 
£ '1 temps gensa ab la verdura 
Per l'erba que creys e nais, 
Doncx es a selhs bona amors 
Qui Tan en patz, ses rancura, 
Q'us vas l'autre non s'erguelha. 

Bos drutz non deu creire auctors 

Ni so que veiran sey huelh 

De neguna forfaitura 

Don sap que sa domna'l trays; 

So que dis qu'a fait alhors 

Creza , sitôt non lo jura , 

£ so qu'en vi dezacuelha. 

Qu'ieu vey de totz los melhors 
Qui sempr' en devenon fiielh , 
Qu'en queron tan lur dreitura 
Tro que lur domna s n'irays, 
£ '1 ris toma 'Is pueis en plors ; 
£ '1 folhs per mal' aventura 
Vai queren lo mal qu'el duelba. 



A 



aS CHOIX DK POliSIES. 

Qu'amors vol tais amadors 
Que sapchon sufrir erguelh 
En pafz e gran desmezura, 
Sitôt lor domna 'Is sostrays ; 
Paucs plagz lur en sia honors^ 
Quar s' il sap mal ni s rancura , 
Ilh queira tost qui racuelha. 

Per aquest sen suy ieu sors, 
Et ai d'amor tan quan vuelh; . 
Quar s'elba m fai gran laidura, 
Quant autre s planh, ieu m'apais. 
Sitôt s*es grans ma dolors^ 
Suefre tro qu'elha m melhura 
Ab un plazer, quai que s vuelha. 

Mais vuelh trenta dezonors 
Q'un onor, si lieys mi tuelh; 
Qu'ieu sui hom d'aital natura 
No vuelh Tonor quel pro lays; 
Ni ges no m laissa '1 paors 
Don mos cors non s'asegura; 
Qu'ades cug qu'autre la m tuelha. 

De mon dan prec mos senhors, 
Mas Famor de mi dons vuelh ; 
/ E que '1 prenda de mi cura , 

Que trop es grans mos esmays. 
Molt mi fera gen secors 



PIERRE ROGIERS. 19 

S^una vetz ab nueg escura 
Mi mezes lai o s despuelha. 

Peire Rotgiers , quier secors ; 
£ si 1 mais loindans li dura , 
Pauc viura, quades rauguelha. 



IL 

Tan no plou ni venta 
Qu'ieu de chau non cossire; 
Freidura dolenta 
No m tolh chantar ni rire : 
Qu'amors me capdelh e m te 
Mon cor en fin joi natural; 

£ m pais , e m guid , e m soste , 
Qu'ieu non suy alegres per al, 
Ni al res no m fai viure. 

Ma domna es manenta 
De so qu'ieu plus dezire; 

Del donar m'es lenta 
Qu anc non fui mais jauzire : 
Ben sai que pauc l'en sove; 
E ges no m par joc cominal, 

Qu'ilh pensa petit de me : 
£t ieu trac per lieys mal mortal, 
Tal qu'a penas puesc viure. 



3o CHOIX DE POESIES. 

Non truep qui m guirenta, 
Ni qui m'o auze dire 

Q'un autra tan genta 
£1 mon s'eli, ni s mire; 
Ni d'autra non s'esdeve, 
Mas qu'om digua que res no val; 

Qu'elha ditz e fai tan be, 
Q'una contra lieys non sap s' al , 
Tal domna fai a viure. 

Si s'en fenhon trenta, 
Ges per so no m n'ahire; 
Guy que s vol si s menta, 
Qu'a mi s denh escondire. 
Adoncx sai ieu ben e cre 
Q'us non a domna tan cabal, 
Quar quecx la lauza per se : 
Que s' el n'avia un' aital , 
Ben pogra ses lieys viure. 

Greu planh mal que senta 
Drutz, quant es bos sufrire; 

Qu'amors es valenta 
A sel que n'es jauzire ; 
Qu'erguelh no vol ni mante, 
Ans qui lo 'Ih mostr' a lieys non cal : 

Que mais n'auria ab merce 
En un jom, qu'en dos ans ab mal, 
Sel qu'ab ei'guelh vol viure. 



PIERRE ROGIERS. 3l 

Si uns si prezenta 
Qu 'ill denh lonc se assire, 

Ges no m'espaventa 
Qu'ab mi Tai' a devire. 
Que domna, que pretz mante, 
Deu aver fin cor e leyal; 

£ non crezas que s mal me 
Contra son bon amie coral, 
Als dias qu'ai a viure. 

» 

E s'il fai parventa 
Qu'el guinh ni l'huelh lor vire, 

Per so no s guaimenta 
Mos cors, ni m mand aucire. 
Ma domna fai manta re, 
Per que platz a totz per engual : 
E quascus, cum li cove, 
Deu aculhir dins son ostal, 
S'ab gran bontat vol viure. 

Peire Rogiers, per bona fe, 
Tramet son vers tôt per cabal 

A si dons clamar merce, 
Qu'aprenda '1 , avans de Nadal , 
S'ab grat de lui vol viùre. 



•M 



CHOIX DE POiSIES. 



IIL 



Per far esbaudir mos vezis 

Que s fan irai, car ieu non chan, 

Non mudarai deserenan, 

Qu ieu non despley 
Un son novelh qu'els esbaudey, 
£ chant , mais per mon Tort N'avez : 

Quar trop dechai 

Tôt quan vei sai, 
Mas ab lieys creis honors e pretz; 
Per qu'el sieus conortz m'es plus bos, 
Que tôt quan vei sai entre nos. 

De mi dons ai lo guap e '1 ris , 
E suî fols s'ieu plus li deman; 
Ans dey aver gran joy d'aitan. 

A dieu m'autrey, 
Non ai doncs pro quan sol la vey : 
Del vezer suy ieu bautz e letz; 

Plus no m'eschai, 

Que ben o sai; 
Mas d'aitan n'ai ieu joy e pretz, 
£ m'en fauc ricautz a sazos, 
A guiza de paubr' ergulhos. 

Ane ieu ni autre no 'Ih o dis , 
Ni elha non saup mon talan; 
Mas a celât l'am atretan. 



PIERRE ROGIERS. 33 

Fe qu*ieu li dey, 
Cum s'agues fait son drut de mey : 
£ no i s taing qu ieu ja Fameissetz. 

Doncs amarai 

So quieu non ai; 
Oc, qu'eyssamen n'ai joy e pretz, 
E suy alegres e joyos, 
Quan res non es cum si vers fos. 

De totz drutz suy ieu lo plus fis, 
Qu'a mi dons no die re ni man, 
Ni'l quier gen fait, ni bel semblan. 

On qu'ilh estey 
Sos drutz suy, et ab lieys domney, 
Totz cubertz e celatz e quetz. 

Qu'ilh no sap lai 

Lo ben que m fai. 
Ni cum ai per lieys joi e pretz. 
No s tanh que ja'l sapcha enoios 
Qu'ieu sui sai sos drutz a rescos. 

Per s'amor viu, e si m moris, 
Qu'om disses qu'ieu sui mortz aman, 
Fait m'agra amors honor tan gran^ 

Qu'ieu sai e crey 
Qu'anc a nulh drut maior non fey. 
Vos jutgatz , domna , e destrenhetz ; 

Quar s'ieu m'esmai, 

£ si maltrai, 
3 3' 



34 CHOIX DE POÉSIES. 

Ni muer per vos , joys m*es e pretz ; 
De vos m'es totz mais bes, dans pros, 
Foldatz sens, toitz dregz e razos. 

leu mai que mai, 

Ma domna, ieu sai 
Que vos mi donatz joy e pretz ; 
£ vuelh mais morir a estros, 
Jal sapcha negus hom mas vos. 

Bastart, tu vai, 

£ porta m lai 
Mon sonet , a mon Tort N'avetz : 
£ di m 'a 'n Aimeric lo tos 
Membre '1 dont es , e sia pros. 



IV. 

Tant ai mon cor en joy assis, 

Per. que non puesc mudar non chan ; 

Que joys m'a noirit pauc e gran, 

£ ses lui non séria res. 

Qu'assatz vei que tôt Fais qu'om fai 

Abaiss, e sordey, e dechai, 

Mas so qu'amors e joys soste. 

Lo segles es aissi devis 

Que perdut es, quan Favol fan; 



PIERRE ROGISRS^ 35 

Mas ab los pros vai pretz enan, 
Et amoTS ten se ab los cortes : 
E d'aqui son drut cuend e guai; 
Per que s te jois que tost non chai, 
Qu'estiers del mais hom no'l soste. 

Si'l jois d'amor no fos tan fis, 

Ja non agra durât aitan; 

Mas no y a d'ira tan ni quan, 

Qm'el dans n*es pros, e'I mais n'es bes 

E sojoms cui plus mal en trai; 

Demandatz cum qu'ie us o dirai : 

Quar après n'aten hom merce. 

Pauc pren d'amor qui no sofris 
L'erguelh , e '1 mal , e '1 tort , e '1 dan ; 
Qu'aissi o fan selh que re n'an : 
Guerra m sembla qu'amors no i es, 
Tan son li mal e sai e lai; 
£ non ai dreg el fieu qti'ieu ai, 
S'al senhor don mov mais en ve. 

Amors ditz ver et escamis, 
E dona pauza ab gran afan, 
£ franc cor après mal talan; 
Huei fai que platz, deman que pes; 
E doncx qu'en diretz qu'aissi vai , - 
Que Costa que tôt tom en jai , 
Pueis après no i a re mas be. 
3 3» 



36 CHOIX DE POÉSIES. 

Membra m' aras d'un mot qu'ieu dis , 
E tal non vuelh qu'om lo m deman« 

— No l'auzirein doncx! — Non on^an. 
No us er digz, ni sabretz quais es. 

— No m'en qal, qu'atressi m viurai. 

— Si us vivetz o us moretz, so sai 
Non Costa re mi dons ni me. 

Mon Tort N'avetz en Narbones 
Man salutz, sitôt luenh s'estai; 
E sapcha qu'en breu la veyrai. 
Si trop grans afars no m rete. 

Lo senher, que fetz tôt quant es, 
Salv e guart son cors cum si s fai; 
Qu'ilh mante pretz e joi verai 
Quan tota autra gen si recre. 



V. 

Ektr' ira e joy m'an si devis 
Qu'ira m tolh manjar e dormir, 
lois me fai rire et esbaudir, 
Mas rira m passa '1 bon conort, 
£ '1 joys reman , don sui jauzens , 
Per un' amor qu'ieu am e vuelh. 

Domn' ai ?.. Non ai ... Ja 'n suy ieu fis ? 
No sui, quar no m'en puesc jauzir... 



PIERRE ROGIERS. i'J 

Tôt m'en jauzirai quan que tir? 
Oc, beii leu, mas sempre n'a tort... 
Tort n'a... Qu'ai dig? boca, tu mens, 
£ dis contra mi dons ei^elh! 

Bona domna , per qu' ieu m'aucis , 
Âra m podetz auzir mentir; 
Que re no m fai, per que m'azir, 
Non re sia per pauc tôt mort. 
Ben sui fols, e fatz es mos sens, 
Quar ja dis so per que la m tuelh. 

Molt am selieys que m'a conquis. 

Et elha me; oc, s'o l'aug dir, 

Creirai son dig senes plevir, 

Oc ben, sol qu'ab lo fag s'acort, 

£ m'atenda totz mos covens, 

£ qu'ieu n'aia plus qu'ieu no suelh. 

Per lieys ai ieu joy, joc e ris, 

Mas ara'n planh, plor e sospir, 

£'1 mais que m'es greus a sufrir, 

Toma m' a doble en déport. 

Pauc près lo mal qu'el bes lo yens , 

Que plus m'en jau que no m'en duelh. 

De luenh 11 sui propdas vezis, 
Qu'amicx non pot nulhs hom partir 
Si 1 cor si volon consentir : 

3 y 



CHOIX DE POÉSIES. 

Tôt m'es bon quant hom m'en aport, 
Mais am quan cor de lai lo vens, 
Que d'autra si près si m'acuelh. 

Ja non dira hom qu'anc la tîs 
Que tan belha 'n pogues chauzir : 
Qu'ora no la ve que no se mir, 
Quar sa beutatz resplan tan fort 
Nuegz n'esdeve joms clars e gens, 
A qui r esgarda de dreg huelh. 

Lo vers vuelh qu'om mi dons me port, 

E que '1 sia conortamens 

Tro que ns esguardem de dreg huelh. 




AZALAIS DE PORCAIRAGUE 



••■••■•■■■■■—■■■» 



ixR em al freg temps vengut, 
Qu'el gels , e '1 neus , e la faigna , 
£ ill auzelet estan mut, 
C'us de chantar non s'afîraigna : 
E son sec li ram pels plais, 
Que flors, ni Aielha no i nais, 
TSi rossignols non i crida 
Que Tan en mai nos reissida. 

Tant ai lo cor deseubut, 

Per qu'ieu sui a totz estraigna; 

E sai que Fom a perdut 

Molt plus tost qu'om non gazaigna. 

E s'ieu faill ab motz verais, 

D'Aurenga me mov Fesglais; 

Per qu'ieu n'estauc esbaida, 

E'n per solatz en partida. 

Domna met moût mal s'amor. 
Que ab trop rie hom plaideia, 
Ab plus aut de vavasor; 
£ cil que o fai folleia. 
Que Ovidy o retrai, 
3 . 34 



4o CHOIX DE POÉSIES. 

Qu'amors per ricor non vai; 
E domna que n'es chausida, 
En tenc per envilanida. 

Amie ai de gran valor, 
Que sobre totz seingnoreia; 
E non a cor trichador 
Vas me, que s'amor m'autreia. 
leu die que m'amors Techai; 
E cel que diz que non fai, \ 
Dieus li don mal' escarida ; 
Qu'ieu m'en teing ben per guarida. 

Bels amies de bon talan, 
Son ab vos totz jornz en gatge , 
Corteza e de bel semblan; 
Sol no m demandes outrage, 
Tost en venrem a Tassai, 
Qu'en vostra merce m métrai: 
Vos m'avetz la fe plevida 
Que no m demandes faillida. 

A dieu coman Bel Esgar, 
E plus la cieutat d'Aurenza, 
E Gloriet, e'I Caslar, 
E lo senhor de Proenza, 
£ tôt quan vol mon ben lai; 
Mas lai on son fait Tassai, 



AZÀLA.IS DE PORCA.IHAGCE. 

Cellui perdeî c'a ma vida, 
E 'n serai totz jomz marrida. 

Joglars, que avetz cor gai, 
Ves Narbona portatz lai 
Ma chanson, ab la fenida, 
Lei cui jois e jovens guida. 




^*~ ■ -^■M»^»»^ — » ^^i»»»!»»^»^»»»»» »»»»»^»^» ------ *n- *ii'%*fct'>'ya'>"fc^ i u-yi. » u»m«j<,». 



BERNARD DE VENTADOUR. 



f m > ■■■■»■ m ai i M iB 



I. 

ixB joi mov lo vers e 1 comens. 
Et ab joi reman e fenis, 
E sol que bona fos la fis, 
Bos sai qu'er lo comensamens. 
Per la bona' comensansa 
Mi nais jois et alegransa : 
Per qu' ieu deg mais la bona fin grazir, 
Quar totz bos faitz aug lauzar al fenir. 

Si m' apodera 'I jois e m vens 
Que m meravilh cum o sofiris, 
Quar non die e non embrugis 
Cum sui aissi guais e jauzens; 
Mas greu veiretz fin' amansa 
Ses paor e ses duptansa, 
Qu' ades tem hom vas so qu' ama falhir , 
Per qu' ieu no m' aus de parlar enardir. 

D' una ren m' aonda mos sens , 
Qu'anc nulhs hom mon joi no m' enquis 
Qu' ieu Yoluntiers no l'en mentis ; 
Quar no m par bons essenhamens, 
Anz es folia et enfansa, 



BERNARD DE VElTTADOirR. 4^ 

Qui d' amor a benenansa , 
Qu' a om n' auze son fin cor descubrir , 
Si no l'en pot o valer o servir. 

Non es enuegz ni falhimens 
Ni vilania, so m'es vis. 
Mais d'ome quan se fai devis 
D' autrui amor, ni conoissens. 
Enoios! e que us enansa 
De m far enueg ni pesansa! 
Quasqus si deu de son'mestier formir; 
Me confondetz , e vos non vei jauzir. 

Ben estai a domna ardimens 
Entr'avols gens e mal vezis; 
Quar si bos cors non F afortis , 
Greu pot esser pros ni valens: 
Per qu'ieu prec n'aia en membransa 
La belha en cui ai fizansa, 
Que no s camje per paraulas ni s vir, 
Qu' enemicx qu' ai fatz d' enueia mûrir. 

Ja sa bella boca rizens 
No cugei baizan me trays, 
Mas ab un dous baizar m'aucis; 
E s'ab autre no m'es guirens, 
Atressi m'es per semblansa 
Cum fo de Peleus la lànsa, 
Que de son colp non podi' hom guérir. 
Si per eys loc no s'en fezes ferir. 



44 CHOIX DE POÉSIES. 

Belha dompna, '1 vostre cors gens 
£ '1 vostre belh huelh m'an conquis, 
E 1 dous esguar, e lo clar vis, 
£ la bella boca rizens: 
Que quan ben m'en pren esmansa, 
De beutat no us truep esguansa; 
La genser etz qu'om puesc' el mon chauzir, 
O no y veg clar dels huels ab que us remir. 

Bel y ezer , senes duptansa , 
Vostre pretz creys et enansa. 
Que tant sabes de plazers far e dir, 
Nuls hom no s pot de vos amar sufrir. 

Ben deg aver alegransa, 
Qu' en tal domn ai m'esperansa, 
Que qui 'n ditz mal no pot plus lag mentir , 
£ qui 'n ditz be no pot plus belh ver dir. 



IL 

Non es meravelha s' ieu chan 
Mielhs dé nulh autre chantador; 
Quar plus trai mos cors ves amor, 
E mielhs sui faitz a son coman ; 
Cors e cor e saber e sen 
£ fors' e poder hi ai mes ; 
Si m tira vas amor lo fres 
Qu' a nulh' autra part no m' aten. 



BERNARD DE VENTADÔUR. 4^ 

Ben es mortz qui d' amor non sen 
Al cor qualque doussa sabor; 
E que Tal viure ses amor, 
Mas per far enueg a la gen ? 
Ja dame dieus no m'azir tan 
Que ja pueis viva jom ni mes , 
Pus que d' enueg serai repres , 
£ d'amor non aurai talan. 

Per bona fe, e ses engan, 
Am la plus belha e la melhor; 
Del cor sospir, e dels huels plor, 
Quar trop Y am , per qu'ieu hi ai dan : 
E qu'en pues als, qu' amors mi pren? 
E las carcers ont ilh m'a mes 
No pot claus obrir mas merces, 
£ de merce no i trob nien. 

Quant ieu la vey , be m'es parven 
Als huels , al vis , a la color , 
Qu'eissamen trembli de paor 
Cum fa la fuelha contra '1 ven : 
Non ai de sen per un efan, 
Aissi sui d' amor entrepres ; 
E d' ome qu'es aissi conques 
Pot dompna aver almosna gran. 

Bona domna, plus no us deman 
Mas que m prendatz per servidor^ 



46 CHOIX DE POÉSiBd. 

Qu' ie us servirai cum bon senhor, 
Cossi que del guazardon m'an : 
Veus me al vostre mandamen 
Francx, cors humils, gais e cortes. 
Ors ni leos non etz vos ges 
Que m' aucizatz , s' a vos mi ren. 

Aquest' amors me fier tan gen 

Al cor d'una doussa sabor, 

Cen vetz muer lo jom de dolor, 

E reviu de joy autras cen. 

Tant es lo mais de dous semblan, 

Que mais val raos mais qu* autres bes , 

E pus lo mais aitan bos m'es , 

Bos er lo bes après V afan. 

Ai dieus! ara fosson trian 
Li fais drut e '1 fin amador, 
Que *1 lauzengier e '1 trichador 
Portesson corn el fron denan ; 
Tôt r aur del mon e tôt 1' argen 
Hi volgr' aver dat , s' ieu l'agues , 
Sol que ma dona conogues 
Aissi cum ieu V am finamen. 

A mon Cortes, lai ont ilh es, 
Tramet lo vers, e ja no *1 pes 
Quar n' ai estât tan longamen. 



B1iBNARi> DE VEITTADOUIU 4? 

IIL 

Amors e que us es veiayrel 
Trobatz vos folh mais que me ? 
Vos voletz qu'ieu sia amaire, 
E que ja no i trob merce ! 
Que que m comandetz a faire 
Farai , qu' en aissi s cove , 
Mas vos non o faitz ges be 
Que m fassatz tôt jom maltraire. 

Qu'ieu àm la plus de bon aire 
Del mon mais que nulla re, 
Et elha no m' ama guaire, 
No sai per que s' esdeve : 
Ans quant ieu m' en cug estraire 
No pues ges , qu' amors mi te. 
Traitz sui per bona fe , 
Amors, be us o puesc retraire. 

Âb amor m' er a contendre, 
Qu'ieu no m' en puesc mais tener, 
Qu'en tal luec m' a fag entendre 
Don ja nulh joy non esper : 
Ans per pauc me feira pendre , 
Quar sol n' ai cor ni voler; 
Mas ieu non ai ges poder 
Que m puesca d' aanor défendre. 



48 CHOIX DE POiSI£S. 

Pero amors sol dissendre 

Lai on li ven a plazer, 

Que m pot leu guizardon rendre 

Del maltrag e del doler; 

Tan no pot comprar ni vendre 

Que mais no m puesca valer; 

Sol ma dona m deng voler, 

£ sa paraula atendre. 

Qu'ieu sai ben razon e cauza 
Que puesc a mi dons mostrar, 
Que ges longamen no m' auza 
Âmors aissi conquistar; 
Mas amors vens tota cauza, 
Que m venquet de lieys amar; 
Atretal pot de lieys far 
En una petita pauza. 

Grans enueitz es e grans nauza 
De tos temps merce clamar; 
Mas amors qu'es en mi clauza 
No s pot cobrir ni celar: 
Las ! mos cors no dorm ni pauza , 
Ni poc en un loc estar, , 
Ni ges non o pùesc durar, 
Si la dolor no m suauza. 

Dona , nulhs hom no pot dire 
Lo fin cor ni'l bon talan 



BERNARD DE VENTADOUR. 49 

Qu'ieu ai quan de vos cossire , 
Quar anc re non amei tan : 
Be m' agran mort li sospire , 
Dona , passât a un an , 
Si no fosso '1 bel semblan 
Per que m doblon li dezire. 

No faitz mais gabar e rire, 
Dona, quan ren vos deman; 
Mas si vos m' amessetz tan , 
Al re vos avengra a dire. 

Ma chanso apren a dire, 
Alegret , a 'ic Dalferan ; 
Porta la n' a mon Tristan 
Que sab ben gabar e rire. 



IV. 

QuAir la fuelha sobre Talbre s'espan , 

E del solelh es esclarzitz lo rays, 

£ li auzelh se van enamoran 

L^uns pels autres, e fan voûtas e lays, 

E tôt quant es sopleia vas amor, 

Mas sola vos qu'etz grieus a convertir , 

Bona domna , per qui plane e sospir , 

£ 'n vau miegz mortz entr'els risens ploran. 



5o CHOIX DE POiSIES. 

A! com m' an mort fais amador truan , 
Que per un pauc de joi se fan trop guays 
£ quar ades tôt lur voler non an, 
Els van dizen qu' amors tom en biays ,^ 
£ d'autrui joi se fan devinador, 
E quan son mort, volon autrui aucir. 
Mas de mi us die que no m*en puesc partir ; 
La gensor am , ja no i anetz duptan. 

Soven la vau entr' els melhors blasman , 
£t en mos ditz totz sos afars abays 
Per esproar de quascun son semblan,' 
E per saber de son pretz qu'es verays, 
Si es tengutz per tan bon entre lor; 
Mas trop o puesc demandar et auzir, 
Qu'adoncs il'aug tan a quascun de ben.dir, 
Per qu'ieu n'ai pietz , e *n vau plus deziran. 

Âncmais nulhs hom non trac tan greu afan 
Cum ieu per lieys; mas leugiers m'es lo fays, 
Quant ieu esgart lo gen cors benestàn, 
£ '1 gen parlar ab que suau m' atrays , 
£'ls sieus belhs huels, e sa fresca color: 
Moût si saup gen beutatz en lieys assir; 
Cum plus l'esgart , mais la vey abelhir : 
Dieus mi don ben , qu' anc res non amiey tan. 



BERNARD DE VENTADOUR. • 5l 



V, 



Lo gens teipps de paâcor, 
Ab la fresca yerdor, 
Nos adui fîielh e flor 
De diversa color: 
Per que tug amador 
Son guay e cantador 
Mas ieu, que plang e plor, 
Cui jois non a sabor. 

• 
A vos mi clam , senhor, 
De mi%dons e d'amor, 
Qu' aisil dui traidor , 
Quar me fiava en lor, 
Me fan viure ab dolor, 
Per ben e per honor 
Qu' ai fag a la gensor , 
Que no m val ni m socor. 

Pena, dolor e dan 
N'ai agut e n'ai gran; 
Mais sufiert o ai tan, 
No m' o tenc ad afan : 
Qu' anc no vi nulh aman 
Mieb âmes ses enjan; 
Qu ieu no m vau ges carajan , 
Si cum las domnas fan.. 
3 i 



CHOIX DE POÉSIES. 

Pus fom amdui enfsin, 
V ai amad', e la blan , 
£ s vai m' amors doblan 
A quascun jom de Tan; 
£ si no m & enan 
Amor e bel semblan, 
Quant er viella, m deman 
Que m' aia bon talan. 

Las! e viures que m val, 
S' ieu non vey a jomal 
Mon fin joy natural , 
En lieit, al fenestral, 
Blanc' e fresc' atretal 
Cum par neus a Nadal, 
Si qu' amdui cominal 
Mezuressem engal! 

Nô vis drut tan leyal 
Que meyns o aia sal; 
Qu' ieu port amor coral 
A lieys de me non cal : 
Enans die que per al 
No m' a ira mortal, 
£ si per so m fai mal , 
Pechat fai criminal. 

Be for' hu«imais sazos, 
Belha domna e pros, 



BERITARD DE VEirTADOUR. 53 

Que m fos datz a rescos 
En baizan guizardos, 
Si ja per als no fos 
Mas quar sui enuios; 
Q' us bes val d'autre dos , 
Quan per forsa es faitz dos. 

Quan mir vostras faissos , 
E 'b belhs huels amoros, 
,Be m meravilh de vos 
Cum etz de brau respos; 
E sembla m tracios 
Quant hom par francx e bos, 
E pueys es orgulhos, 
Lai on es poderos. 

Bels Yezers, si no fos 
Mos enans totz en vos, 
Iqu laissera chansos 
Per mal dels enuios. 



%%^%i%^»»^^%»^ 



VI. 

QuAiTT erba vertz e fîielba par, 
E '1 flor brotonon per verjan , 
E '1 rossinhols autet e clar 
Leva sa votz e mov son chan, 

Joy ai de luy, e joy ai de la flor; 

Joy ai de me, e de mi dons maior. 

3 4' 



54 CHOIX DE POESIES* 

Vas totas partz sui de joy claus e seinbs j 
Mas ilh es joys que totz los autres vens. 

Ben deuri' hom dona blasmar 

Quan trop vay son amie tarzan^ 

Que longua paraula d'amar 

Es grans enueitz e par enjan; 
Qu'amar pot hom e far sembhin alhor, 
£ gen mentir lai on no val autor; 
Bona domna , ab sol qu'amar mi denhs . 
Ja per mentir ieu no serai atenhs. 

Meravilh me cum puesc durar 
Que no 'Ih demostre mon talan 
Quant ieu vey mi dons, ni Tesgar, 
li siey belh huelh tan ben Testan, 

Per pauc me tenc qu'ieu enves lieys no cor; 

Si feira ieu si no fos per paor; 

Qu'anc no vi cors miels talhatz ni despeinhs 

Ad.ops d'amar sia tan greus ni leinhs. 

S'ieu saubes la gent encantar 

Miei enemic foran enfan, 

Que ja hom no pogra pessar 

Ni dir ren que ns tomes a dan. 
Adoncs sai ieu remirar la gensor^ 
£ sos belhs huelhs e sa fresca color; 
£ baizera'lh la boca de totz seinhs. 
Si que dos mes hi paregra lo seings. 



BERITARD DE VEirTABOUR. 55 

Ailas! cum muer de cossirar! 

Que manthas vetz ieu cossir tan 

Lairos me poirian emblar, 

Ja no sabria dir que s fan. 
Per dieu, amors, be m trobas vensedor 
Ab paucs d'amies e ses autre socor, 
Quar una vetz tant mi dons non destreinhs 
Enans qu'ieu fos de dezirier esteinhs. 

Tant am mi dons e la tenh car, 

E tant la dopt e la reblan, 

Que ges de mi non Taus preyar. 

Ni re no'Ih die ni no'lh deman; 
Pero ben sap mon mal e ma dolor, 
£ quan li plai, fai m'en ben et honor, 
£ quan li plai , ie 'n sai esser sufreinhs 
Per so qu'a lieis non paresca blasteinh^. 

Ben la volgra sola trobar 
Que dormis o 'n fezes semblan y 
Per qu'îeu l'embles un dous baizar^ 
Pus no valh tan que lo 'Ih d^man. 
Per dieu , dona , pauc esplecham d'amor^ 
Vai s'en lo temps e perdem lo melhor; 
Parlar pogram ab cubertz entreseinbs, 
£ pus no i val arditz, valgues nos geinhs. 

Messatgier vai , e no m'en prezes meînhs 
S'ieu del anar vas mi dons sni temensw 



4* 



56 CHOIX DE POESIES. 

VIL 

Chantars no pot guaire valer 

Si d'ins del cor no mov lo chans. 

Ni chans no pot del cor mover, 

Si no i es fin' amors coraus ; 

Per so es mos chantars cabans; 

Qu'en joy d'amor ai et enten 

La boca, e'is huels, e'I cor, e'I sen. 

Ja dieus no m don'aquel poder 

Que d'amar no m prenda talans, 

Quan ja re non sabri'ayer, 

Mas quascun jom m'en vengues maus, 

Tos temps n'aurai bon cor sivaus; 

£ n'ai molt mais de jauzimen, « 

Quar n'ai bon cor, e mi aten. 

Amor blasmon per non saber 
Fola gens, mas leys non es dans; 
Qu'amors no pot ges decazer 
Si non es amors cominaus; 
Aquo non es amors aitaus, 
Non a mais lo nom e'I parven 
Que re non ama, si no pren. 

• 

S'ieu en volgues dire lo ver, 
leu sai be de çui mov l'enjans; 
D'aquellas qu'amon per aver, 



BERNARD BE VEITTABOITR. 5'] 

£ son mercadieiras venaus ; • 

Mensongiers en fos ieu ^ faus! 
Yertat en die vilanamen, 
£ peza me, quar ieu no men. 

• 
£n agradar et en voler 
£s Tamors de dos fins amans; 
IfullB. Tes no i pot pro tener, 
S'ilh voluntatz non es engaus; 
£ selh es ben fols naturaus 
Qui de so que toi la repren, 
£ lauza so que no l'es gen. 

Molt ai ben mes mon bon esper, 
Quant ela m mostra bels semblans, 
Qu'ieu plus dezir e vuelh aver ; 
Franqu'e doussa, fin e leyaus, 
En cui lo reis séria sans, 
Bella, cueynd\ ab cors cpvinen, 
M'a fait rie home de nien. 

Re mais non am ni sai temer, 
Ni ja re no m seri' afans , 
Sol mi dons vengues a plazer: 
Qu'aissel jom mi sembla Nadaus 
Qu'ab SOS bels huels espiritaus 
M'esgarda, mas so fai tan len 
C'uns sols dias me dura cen. 



58 CHorx De poésies. 

« 

Lo véls es fis e naturaus, 
£ bos selui qui ben Tenten, 
£ meiller me qu'el joy aten. 

Bematz del Ventadom Tentpn, 
El ditz, e'I fay, e*l joy aten. 



VIII. 

Pus mî preiatz, senhor, 
Quîeu chant, ieu chantarai; 
Mas, quan cug chantar, plor 
Quora qu'ieu m'en assai: 
Greu véiretz chantador 
Ben chan, quan mal li vai; 
Yai mi del mal d'amor 
Moût miels qu'anc no fetz mai; 
E doncs per que'm'esmai? 

Gran ben e gran hqnor 
Conosc que dieus me fai^ 
Quieu am la belazor, 
Et elha me, so sai^ 
Mas ieu sui sai alhor, 
£ no sai cum Testai; 
So mauci de dolor, 
Quar ochaizon non ai 
De soven anar laL 



BERNARD I>£ VKNTADOUR. 59 

Mas pero tan mi plai, 
Quau de lieys me sove, 
Que, qui m crida ni m brai. 
Eu non aug nulha re : 
Tan dousamen m'atrai 
La bella '1 cor a se , 
Que tais ditz qu'ieu sui sai, 
E so cuic, e so cre, 

Ges de sos huelhs no m*ve* 

• 

Amors! e que farai? 
Guerr' ai ieu ja ab te , 
Ta mal ai don morrai 
Del dezirier que m ve. 
S'il belha , lai on jai , 
No m'acuelh près de se, 
Quieu Tembratz e la bai, 
Et estrenha vas me 
Son cors blanc, gras e le, 

Ges d'amar no m recre 
Per mal ni per afan; 
E quan dieus mi fai be, 
No '1 refus ni '1 soan : 
E quant al re m'ave^ 
Ben sai sufirir lafan ; 
Car al savi cove 
Que s'an' ades loinhan , 
Per miels salhu* enan. 



6o CHOIX DE POESIES. 

Bona domna, merce 
Del vostre fin aman, 
Qu'ie us am de bona fe, 
Qu'anc ren non amei tan : 
Mas juntas , ab cap cle , 
Vos m'autrei e m coman , 
E s'en loc s'esdeve, 
Fazes me bel semblan, 
Que moût Vai gran talan. 

• 
Mon Escudier e me 

Avem cor e talan 

Qu'amdui anem truan. 

£ qu'il amen' ab se 
So qu'ama ses enjan, 
Et ieu mon Aziman. 



IX. 

Bels Monruels, aisselh que s part de vos 
£ non plora, ges non es doloiros, 
Ni no sembla sia corals amies : 
Francs e gentils e belhs e larcx e pros 
Es Monruels; e plus que negus, vos, 
Deb companhos de mi dons, ira Helis! 

Ai! chant d'auzel comensa sa sazos, 
Qu'ieu aug chantar las guantas e 'Is aigros, 



BERNARD DE VENTADOUR. 

E pels cortils vei verdeiar lo8 lis, 
La blava flor que nais per los boissos, ' 
Els riu son clar de sobre los sables, 
£ lay s'espan la blanca flors de lis. 

Conhdamens ai estât dezamoros-, 

De bon' amor paubr(H^ ^ sofraitos , 

Per la colpa d'una £ê^s amairis 

Que fes ves mi enguans e tracios 

Per que ieu fauc las quaranta perdes, 

Qu'anc ne m'en tuelc entre que m'ac aucis. 

D'aquestas mas fe culhitz le bastes 
Ab que m'aucis la plus belha qu'anc fes. 
Tan m'atendiei per far les sieus servis, 
Qu'els- deziriers cezens e deleires, 
E desterbiers, e petitz guazardes 
M'an fag estar faiditz de mon pais. 

Ben pauc ama drutz que non es gelés, 
E pauc ama qui non es azires, 
E pauc ama qui non enfelletis, 
E pauc ama qui non fai messies : 
Mais val d'amer, si non es angoisses, 
Un belh plerar no fan quatorze ris. 

Quan quier merce mi dons de genelhes, 

Ela m'encolpa e .mi met echaizes ; 

£ l'aigua m cer denan per miei le vis, 



6:1 CHOIX DE POÉSIES. 

Et ela m fai un regard amoros, 

Et ieu li bais la boc e 'Is haels amdos, 

Adonc mi par un joy de paradis. 

Mon Joy coman al Veray Glorios; 
L'honors que m fetz sotz lo pin en Terbos 
En aquel temps , quanj^ elha me conquis , 
Me fai viure e me ten deleitos, 
Qu'ieu fora mortz, s'aqmlh honors no fos 
E'I bon respieg que mi reverdezis. 

Aquest cantar poira ben esser bos, 
Qu'en Monruelh comensa ma chansos, 
Et en mon Joi, de cui ieu sui, fenis. 



>— >—.•■■ •»■■>» 



X. 

Lanquait vey la fiielha 
Jos dels albres cazer, 

Cui qu'en pens ni 'n duelha , 
A me deu molt plazer; 

No cugetz qu'ieu vuelha 
Flor ni fuelha vezer, 

Pos vas me s'orguelha 
Cilh qu'ieu plus volgr'aver. 

Cor ai qu'ieu m'en tuelha, 
Mas non ai ges poder, 

Qu'ades cug m'acuelha 
On plus m'en desesper. 



BERNARD DE VENTADOUR. 63 

Estranha novelha 
Podetz de mi auzir, 

Quan remir la bella 
Que m soir aculhir ; 

Qu'eras no m apelha * 
Ni m fai a se venir, 

Lo cor sotz l'aysselha 
Mi vol de dol partir. 

Dieus, qu*el mon capdelha^ 
Mi lais de lieis jauzir ; 

Si no m renovelha, 
No i a mais del morir. 

Non ai mais fizansa 
En agur ni en sort, 

Que bon esperansa 
M'a confondut e mort; 

Que tan luenh mi lansa 
La bella cui am fort, 

Quan quier s'amistansa, 
Cum s'ieu l'avia tort : 

Tan n'ai de pezansa 
Que totz m'en desconort; 

Mas non fatz semblansa 

Qu'ades chant e m déport. . 

• 

No sai mais que dire, 
Mas trop fatz gran folor, 
Quar am ni dezire 



64 CHOIX DE POÉSIES. 

Del mon la bellazor : 

Be m fetz pietz d auciçe 
Qui anc fetz mirador; 

Quan be m'o cossire^ 
Non ai guerrier peior : • 

Ja '1 jorn qu'ela s mire 
JSi pes de sa color, 

No serai jauzire 
De lieys ni de s'amor. 

Ges per drudaria 
No m'am que no y s cove, 

Mas s'a lieys plazia • 

Que m fezes qualque be, 

leu li juraria, 
Per lieys e per ma fe, 

Qu el bes que m faria 
No fos saubutz per me : 

En son plazer sia, 
Qu'ieu sui en sa merce; 

S'il platzque m'aucia, 
leu no m'en clam de re. 

Ben es dregz qu'ieu planha 
S'ieu pert, per mon ei^elh* 

La doussa companha 
E'I solatz qu'aver suelh; 

Petit me gazanha 
Mos fols arditz qu'ieu cuelh. 



BERNARD DB VENTADOUR. 65 

Pus vas me s'estranha 
So qu ieu plus aver vuelh ; 

Erguelhs, dieus vos franha 
Qu'era n ploron mei huelh ! 

Dregz es que m sofrànha 
Amors, pus ieu la m tuelh. 

En central damnage 
E la pena qu'ieu trai, 

Ai moût bon usatge 
Qu'ades cossir de lai: 

Enueg e follatge 
E vilania fai 

Qui 'n mov mon coratge , 
Ni d'autra m met en plai; 

Ja melhor messatge 
En tôt lo mon non ai, 

E man lo i ostage 
Entro qu'ieu torn de sai. 

Pomna, mon coratge, 
Melhor amie qu'ieu ai, 

Vos man en ostage, 
Entro qu'ieu torn de sai. 



XL 

QuAw par la flore josta '1 vert fuelh , 
E vei lo temps clar e sere, 
3 5 



66 CHOIX DE POESIES. 

El dous chan dels auzels per bruelh 
ATadoujssa lo cor e m rêve, 
Pois l'auzel chanton a lur for, 
leu qu'ai plus de joy en mon cor, 
Deg ben chantar, car tug li mei jornal 
Son joy e chan , qu'ieu no m pens de ren al. 

Tal ny a que an mais d'orguelh, 
Quan grans jois ni grans bes lor ve ; 
Mas ieu sui de melhor escuelh, 
£ pus francs, quan deus mi fai be; 
Quoras quieu fos d'amar en lor. 
M'es be de lor vengutz al cor, 

Merce , mi dons , non ai par ni engal ; 

Res no m sofranh, sol que vos deus mi sal. 

Ben sai la nueg quan mi despuelh 

El lieg que no i dormirai re; 

Lo dormir pert, quar ieu lo m tuelh, 

Domna ,. quan de vos mi sove. 

Quar, lai on hom a son thezor, 

Vol hom ades tener son cor: 
Aital fatz ieu , domna , de cui mi quai ; 
Mas mon pessar neguna res no m val. 

Domna, si no us vezon mei huelh, 
Be sapchatz que mon cor vos ve; 
E no us dulhatz plus qu'ieu mi duelh, 
Qu'ieu sai qu'om vos destrenh per me; 



N 



BERNARD DE VENTADOUR. 67 

£ si '1 gilos VOS bat defor, 

Ben gardatz que no us bata'l cor. 

Si us fai enueg, vos a lui atretal; 

£ ja ab vos no gazanh be per mal. 

Selha del mon que ieu plus Vuelh, 

E mais am de cor e de fe, 

Au de cor mos precs e'Is acuelh, 

£ mos digz escouta e rete; 

£ si hom per ben amar mor, 

Ieu en morrai, quar en mon cor 
Li port amor tan fin' e natural , 
Que tug son fais vas mi li plus leyal. 

Quan mi membra cum amar suelh 
La falsa de mala merce, 
Be us die que tal ira m'en cuelh. 
Que per pauc de joy no m recre. 
Domna, per qu'ieu chant e m demor, 
Per la boca m metetz al cor 
Un dous baizar de fin' amor coral , 
Que i meta joy e n giet ira mortal. 

Mon Bel Yézer sal dieus e guar de mal : 
Sieus soi de luenh o de près atretal. 

Sol dieus mi dons e mon Bel Vezer sal , 
Tôt ai quan vuelh , qu'ieu non deman ren al. 



68 CHOIX DE POÉSIES. 

XII. 

QuAW vey la laudeta mover 
De joi sas alas contra '1 rai , 
Que s'oblida e s laissa cazer 
Per la doussor qu al cor li 'n vai ; 
Ailas! quai enueia m'en ve, 
Cui qu'ieu ne veia jauzion ! 
Meraveillas m'ai, quar desse 
Lo cor de dezirier no m fon. 

Âilas! quant cuiava saber 
Damor, e quant petit en sai! 
Quar ieu d'amar no m puesc tener 
Celleis on ja pro non aurai; 
Quar toit m'a '1 cor, e toit m'a me, 
£ si mezeis, e tôt lo mon; 
£ quan si m tolc, no m laisset re 
Mas dezirier e cor volon. 

Ane pueissas non pogui aver 
De me poder, de lor en sai, 
Qu'ela m fetz a mos huels vezer 
£n un miralh que molt mi plai. 
Miralhs! pois me mirei en te, 
M'an mort li sospir de preon 
Qu'aissi m perdei, cum perdet se 
Lo béls Narcezis en la fon. 



BERNARD DE YENTADOUR. 69 

De las domnas mi dezesper; 
Jamais en lor no m fiarai : 
Qu'aissi cum las suelh captener, 
En aissi las descaptenrai ; 
Quar vey que nulha pro no m te 
Ves lieis que m'auci e m cofon, 
Totas las dopt e las mescre, 
Quar sai que atretal se son. 

Pus ab mi dons no m pot valer 
Precs , ni merces , ni '1 dregz qu' ieu ai , 
Ni a leys no ven a plazer 
Qu ieu l'am , jamais non lo i dirai : 
Âissi m part d'amor e m recre; 
Mort m'a, e per mort li respon, 
£ vau m'en, pus ilh no m rete, 
Caitius en yssilh , non sai on. 

D'aisso s fai ben femna parer 
Ma domna, per qu'ieu l'o retrai, 
Que so qu'om vol non vol voler, 
£ so qu'om li deveda fai : 
Cazutz soi en mala merce, 
£t ai ben fag cum fol en pon; 
£ sai be tôt dire per que, 
Quar cugei puiar contra '1 mon. 

Merces es perduda per ver, 
£t ieu non o saubi ancmai, 

55 



70 CHOIX DE POÉSIES» 

Que sil que plus en degra aver 
Non a ges, doncs on la querrai? 
Ai! quant mal sembra qui la ve 
, Que aquest caitiu deziron, 
Que ja ses lieis non aura be, 
Laisse morir, que non Taon. 

Tristans, ges non aures de me, 
Qu'ieu m'en vau caitius no sai on : 
De chantar mi tuoill e m recre, 
E de joy e d'amor m*escon. , 



XIII. 

TuiT sels que m pregan qu'ieu chan, 
Volgra'n saubesson lo ver, 
S'ieu n'ai aize ni lezer; 
Chantes qui chantar volria! 
Qu'ieu non sap ni cap ni via, 
Pus perdei ma benenansa, 
Per ma mala destinansa. 

Ailas! cum muer de talan, 
Qu'ieu non dorm mati ni ser, 
Que la nueg, quan vau jazer, 
Lo rossinhols chant e cria; 
Et ieu, qui chantar solia, 
Muer d'enuey e de pezansa, 
Quan vey joy ni alegransa. 



l 
BERNARD DE\ VENTA DO UR. 

D'amor vos puesc d^r aitan. 
Qui ben la pogues aver, 
Res non la pogra valer : 
Per dieu molt fo bona '1 mia , 
Mas no m duret mas un dia; 
Per qu'es fols qui ses fermansa 
Met en amor s'esperansa. 

Amors m'a m'es en soan, 
£ tomat a non chaler; 
£ s'ieu la pogues tener, 
Per christ, ben feira feunia; 
Mas dieus no vol qu'amors sia 
So don hom prenda venjansa 
Ab espaza ni ab lansa. 

Amors, be us prec, a mon dan, 
Qu'autre pro no i puesc aver; 
Jamais blandir ni temer 
No us vuelh, qu'adoncs vos perdria; 
Ben es fols qu' en vos se fia; 
Qu'ab vostra belha semblansa 
M'avetz trait ses desfiansa. 

Pero, per un bel semblan, 
Soi enquer en bon esper; 
Mon Conort dei grat sàber, 
C ades vol qu'ieu chant' e ria ; 
£ die vos que s' il podia , 

3 54 



72 CHOIX DE POliSIES. 

Eu séria reis de Fransa, 

Car al plus qu'il pot m'enansa. 

Lemosin, a dieu coman 
Lieis que no m vol retener, 
Hueimais pot ilh ben saber 
Que vers es so qu'ilh dizia : 
Qu'en altra terra m morria. 
Pus dieus, ni fes, ni fermansa, 
No mi val, ni acordansa. 

No m'o tenc a vilania, 
S'ieu m'ai sai bon' esperansa, 
Puois elha lai no m'enansa. 

Romieu man que per m'amia 
£ per lui farai semblansa, 
Qu'ieu ai sai bon' esperansa. 



XIV. 

Be m'an perdut lai enves Yentadorn 
Tuit mei amie, pus ma domna no m'ama, 
Per qu'ieu non ai mais talan que lai tom, 
Qu'ades estai ves mi salvatg'e grama 
Veus per que m fai semblan irat e mofn, 
Quar en s'amor me delieit e m sojorn; 
Que de ren al no s rancura ni s clama. 



BERNARD DE VENTADOUR. yS 

Aissi col peis que s'eslaissa el chandom, 
E non sap re tro que s' es près en Tama,. 
M'eslaissei ieu de trop amar un jom , 
Qu'anc no m gardiei , tro fiii en miei la flama 
Que m'art plus fort no feil^a fuecs en fom; 
E ges per so no m puesc partir un dom. 
Si mi ten près s'amors e m'enliama! 

No m meravilh de s'amor 31 m ten près, 
Que tan gent cors no cre qu el mon se mire ; 
Bels e gens es, coind e guais e cortes, 
E totz aitals cum lo vuelh ni '1 dezire : 
Non puesc mal dir de lieys, quar no i es ges; 
Qu'ie '1 n'agra dig de joy, s'ieu l'i saubes, 
Mas non Ti sai; per so m'en lais de dire. 

Tos temps voirai e s'onor e sos bes, 

E serai li hom, amie, e servire; 

E Tamarai, ben li plass^o li pes, 

Qu' hom no pot cor destrenher ses aucire ; 

No sai domna, volgues o non volgues, 

S'ieu Yolia, qu'amar no la pogues; 

Mas tota res pot hom en mal escrire. 

A las autras sui aissi eschagutz; 
Laquai se vol me pot a sos ops traire , 
Per tal coven que no sia vendutz 
L'onors e 'Is bes que m'an en cor a faire ; 



7^ CHOIX DE POÉSIES. 

Qu'enuios es preiars, pus es perdutz; 

Et ieu sai ben que mais m'en es vengutz. 

Car trayt m'a la bella de mal aire. 

En Proenza tramet joy e salutz , 

E mais de joy qu'ieu no vos sap retraire; 

E fatz esfortz, miraclas e vertutz, 

Car ieu li man aiso don non ai gaire; 

Qu'ieu nop ai joy mas tan com m'en adutz 

Mos Bels Vezers , e 'n fai iratz sos drutz 

En Alvergna lo senher de Belcaire. 

Mos Bels Vezers , per vos fai dieus vertutz 
Tais, c'om no s ve que no si' ereubutz 
De bels plazers que sabez dir e faire. 



XV. 

Ja mos chantars no m'er honors 
Encontra '1 rie joy qu'ai conques , 
Qu'ades m'agr' ops , sitôt s'es bos , 
Mos chans fos mielhers que non es 
Qu'aissi cum Famors es sobrana, 
Per que mos cors melhur e sana, 
Deuri' esser sobriers lo vers qu'ieu fatz 
Sobre totz chans e volgutz e chantatz. 

Ai dieus! quant bona fora amors 
De dos amies s'esser pogues 



B£R]f ARD DE VEWtADOUR. 'j5 

Que ja us d'aquels enuios 

Lor amistat non conogues! 

Cortezia es moût vilana, 

Quar aquesta falsa gens vana 
Fai conoisser semblansa d'amistatz; 
Qu'er es cortes lo plus mal ensenhatz. 

Per merce prec als amadors 

Quasqus per si cossir e pes 

Del segle, quom es enueyos, 

£ quan pauc n'i a de cortes; 

Qu'amors, pus hom per tôt s'en vana. 

Non es ges amors mas ufana; 
Et es enueitz , vilani' e foudatz 
Qu'om no sapcha cui deu esser privatz. 

Si tôt m'es vergonha e paors, 
Blasmat m'er d'amor, mas be m pes, 
Car aquest blasme non es bos; 
£ pus mos Conort no m val res, 
Qu'ieu vey que de nien m'apana 
Silh que no m vol esser humana; 
£ car non puesc aver joy ni solatz , 
Chant per Conort cen vetz que soi iratz. 

Ben ai chauzit de las melhors, 
Âl mieu semblan, quanc dieus fezes: 
Mas tant a Ih cor van e duptos 
Qu'eras l'ai , eras non F'ar ges : ' ^ 



1 



76 .CHOIX DE POÉSIES. 

Que m val aitals amors aurana! 

Quant hom non pot una setmana 
Us bos amicx estar ab autr' en patz, 
Ses gratis enueitz e ses dezamistatz. 

Totz temps sec joy ir' e dolors, 
£ tos temps ira , jois , e bes : 
£ ja non crey, s'ira non fos, 
Que ja saupes hom jois que s'es; 
Qu'ieu pert, per falsa lauz humana, 
Tal joy de fin' amor certana ; 
Que qui m mezes tôt lo mon ad un latz, 
leu penra 'I joy per cui soi enguanatz. 

Bella domna, vostre socbrs 
M'agra mestier s'a vos plagues, 
Quar moût m'es mala aquist preizos 
£n c' amors m'a lassât e près: 
Ailas! tan malamen m'afana, 
Quar so que m trays e m'engana 

M'aven amar, si be m peza o m platz, 

Aras sui ieu del tôt apoderatz. 

Messagiers, vai t'en via plana 
A mon Romieu, dreg ves Viana; 
£ diguas li m que lai for ieu tomatz , 
Si no fos cilh per qui sui enuiatz. 

Mas d'aisso fai trop que vilana 
Ma doqii^^.,.qtiar aissi m soana; 



BERNARD DE VEWTADOUR. «77 

Quar de l'affan no mi val amistatz, 

Per qu'ieu disses que mielhs sui sos privatz. 



XVI. 



Bels m'es qu'ieu chant' en aiselh mes, 
Quan flor e fuelha vei parer, 
Et aug lo chan, pel bnielh espes, 
Del rossinhol mati e ser; 
Adoncx m'atrai 
Qu'ieu aia jauzimen . 

D'un joy verai 
En que mon cor s'aten; 
Quar ieu sai ben que per amor morrai. 

Amors, e quais honors vos es, 
Ni quais bes vo' 'n pot eschazer , 
S'aucizetz selui qu'avetz près, 
Que vas vos no s'auza mover? 
Mal vos estai, 
Quar de mi dois no us pren; 

Qu'amat aurai 
En perdon lonjamen 
Selha on ja merce non trobarai. 

Gran mal m'a fag ma bona fes 
Que m degra ab mi dons valer, 
E s'ieu ai falhit ni m'espres 
Per trop amar, ni per temer, 



78 CHOIX DE POÉSIES. 

Doncs que farai? 
Âilas! caitiu dolen, 

Qu a totz es mai 
De bon aculhimen, 
E me tôt sol azira e dechai. 

Guérit m'agra, si m'aucizes, 
Qu aissi n'agra fait son plazer ; 
Mas lo sieus cors guays e cortes, 
E'I genser qu'om puesca vezer 
N'agra esmai, 
E penedera s'en : 

Ja non creirai 
No m'am cubertamen; 
Mas ilh o fai, so cre, per plan assai. 

Pus vei que preyars , ni merces , 
Ni servir pro no m pot tener, 
Per amor de dieu mi fezes 
Ma dona qualque bon saber; 
Que gran be fai 
Un pauc de chauzimen 

A sel qui trai 
Tan greu mal cum ieu sen; 
£ s'aissi muer, cooqueritz li serai. 

Dermaior tort que ieu Tagues 
Vos dirai, si vos platz, lo ver: 
Amera la, s'a lieys plagues, 



BERNARD DE VEWTADOUR. 79 

£ servira 'I a mon poder ; 
Mas no s eschai 
Qu'ilh am tan bassamen; 

Pero ben sai 
Qu'assatz fora avinen; 
Quar ges amors segon ricor no vai. 

£1 mon non es mas una res 
Per qu'ieu gran joy pogues aver, 
£ d'aquelha non âiu*ai ges, 
Ni d'autra non la puesc voler; 
Pero si n'ai 
Per lieis valor, e sen, 

£ cor plus guai, 
£n tenh mon cors plus gen 
Quar s'ilh no fos, ieu non amera mai. 

Messatgier, vai 
E porta mi corren 

Ma chanson lai 
Mon Frances, part Mauren; 
£ diguas li m que breumen lo veirai. 



XVII. 

CoNORTz, era sai ieu be 
Que ges de mi no pessatz, 
Quar saiutz, ni amistatz, 
Ni messatge no m'en ve; 



8o CHOIX DE POÉSIES. 

Trop cug que fas lonc aten, 
Et es ben semblaas hueymai 
Qu'ieu cas so que autre pren, 
Pus no m'en ven aventura. 

Bels Conortz, quan me sove 
Cum gen fui per vos honratz, 
£ quant ar vos m'oblidatz , 
Per un pauc non muer dese; 
Qu'ieu meteis vau enqueren 
Qui m met de fondât en plai, 
Quant ieu mi dons sobrepren 
De la mia forfaitura. 

Il m'encolpet de tal re 
Don mi degra saber gratz; 
Mas fe que dey 'n Alvemhatz 
Tôt o fis per bona fe; 
E, s'ieu en amar mespren, 
Tort a qui colpa m'en fai: 
Qui que en amor quer sen 
Selh non a sen ni mezura. 

Per ma colpa s'esdeve 
Que ja no sia privatz, 
Quar vas lieys no sui tomatz 
Per foldat que me rete ; 
Tant ai estât lonjamen 
Que de vei^onha qu'ieu ai, 



BERKARD DE VENTADOUR. 8l 

Non aus aver ardimen 
Lai, s'ilh no m'asegura. 

Tant er gen servitz per me 
Son dur cor felh et iratz, 
Tro sia totz adoussatz, 
Ab ben dir et ab merce : 
Qu'ieu ai ben trobat legen, 
Quel gota d'aigua que chai 
Fer en un loc tan soven 
Que trauca la peira dura»^ 

Qui ben remira ni ve 
Huelhs e gola, fix>nt e fatz, 
Qu'aissi es fina 'i beutatz , 
Res mais ni meins no i cove : 
Cors dreit, lonc e covinen, 
Gent, afliblat, cueynd e gai, 
Hom no '1 pot lauzar tan gen , 

Cum la saup formar natura. 

• 

Chanzoneta, vai t'en lai 
Ves mon Frances lavinen 
Cui pretz enans e meillura. 

E diguatz li que be m vai, 
Que de mon Conort aten 
Enquera bon aventura. 



6 



^8a CHOIX I>E POESIES. 

XVIII. 

En abril quan vey verdeyar 
Los pratz vertz , e 'Is vergiers florir , 
£ vey las aiguas esclarzir, 
Et aug los auzels alegrar; 
L'odor de l'erba floria, 
£ '1 dous chan que Y auzels cria 
Mi fan mon joy renovellar. 

< 
Adoncs solia ieu pensar 

Cum mi pogues d'amor jauzîr, 

Ai) cavalgar et ab garnir, 

£t ab servir et ab donar; 

£ qui tais mestiers auria, 

D'aisso es amors jauzia, 
£ pot la 'n hom mielhs conquistar. 

Ieu chant, que deuria plorar 
D'ira d'amor que m fai languir; 
Qu'ab chantar mi cug esbaudîr, 
£ non auzis ancmais parlar 

Qu'om chant quan plorar deuria; 

Pero no m'en desconort mia, 
Qu'enquer aurai luec de chantar. 

No m dey del tôt desesperar - 
Qu'ieu enquer mi dons non remir; 



BERNARD DE VENTABOUR. 83 

Qu'aisselh que m'en a fag partir 
A ben poder del recobrar; 

£ s'ieu era en sa bailia. 

Si jamais era en Suria , 
Ja dieus no m'en laisses tomar. 

Ben s'en dec dieus meravillar, 
Quan mi poc de mi dons partir; 
E be m'o dec en grat tenir 
Quan per lui la volgui laissar; 

Quel sap ben, s'ieu la perdia, 

Qu'ieu jamais joy non auria, 
Ni elh no'l me poiri' esmendar. 

Chansos/tll m'iras outra mar, 
£ per dieu, vai m'a mi dons dir 
Que non es joms qu'ieu no sospir 
Per un dous semblan que '1 vi far , 

Quan me dis : « Ont anaria? 

Que fara la vostr' amia ? 
Amies, cum la voletz laissar! d 

• 

A 'w Guillelme de l'£spia , 
Chansos , vai que t chant' e t dia , 
£ que man mi dons conortar. 



\ 
\ 



84 CHOIX DE POÉSIES. 

XIX. 

QuAN la doss' aura venta 
Deves vostre pais, 
M'es veiaire qu'ieu senta 
Odor de paradis, 
Per amor de la genta 
Ves cui ieu sui aclis, 
En cui ai mes m'ententa , 
E mon coratge assis; 
Quar de totas partis 
Per lieis; tan m'atalenta! 

Sol lo be que m prezenta^ ' 

É 

Sos esguartz, el franc vis, 

Que ja plus no m cossenta, 

Cre dieu aver conquis : 

No sai per que us en menta, 

Quar de re no sui fis; 

Mas greù m'es que m repenta, 

Que una vetz me ditz, 

Que pros hom s'afortis, 

E malvatz s'espaventa. 

4 

Dona, que cuidatz faire 
De mi qui vos am tan? 
Per que m faitz tan maltraire, 
Ni mûrir de talan? 



BERNARD DE YENTADOUR. 86 

Ai! franca de, bon aire, 
Fessetz m'un belh semblan 
Tal, don mon cor s'esclaire 
Pel mal que trac tan gran; 
£ no i dei aver dan, 
Quar no m'en puesc estraire. 

De donas m'es veiaire 

Que gran falhimen fan 

Per so, quar no son guaire 

Âmat li fin aman; 

leu non dei ges retraire 

Mas so qu'elas volran : 

Mas greu m'es c'uns trichaire 

D'amor, aia ab enjan 

O plus, o atrestan, 

Cum sel qu'es fis amaire# 

Si no fos gens vilana, 
E lauzengier savai, 
leu agr' amor certana ; 
Mas no m'en recreirai: 
De solatz m'es umana, 
Quan luecs es ni s'eschai,. 
Per qu'ieû sai que sotz mana 
N'aurai enquera mai : 
Qu'astrucs sojom e jai, 
£ malastnics s'afana. 



86 CHOIX D£ POÉSIES. 

Selh sui que no soana 
Lo ben que dieus li fai, 
Qu'en aquella setmana, 
Quant ieu parti de lai, 
Me dis, en razon plana, 
Que mos chantars li plai : 
Tota gen Crestiana 
Que es de sotz lo r^, 
Yolgr' agues tan de jai 
Cum ieu, ses fencha vana. 

Si d'aisso m'es certana, 
Autra vetz la creirai, 
O si que non , jamai 
No creirai Crestiana. 



XX. 

Pel dois chant qu'el rossinhols fai 
La nueg quan mi soi adurmitz, 
Revelh de joi totz esbaitz , 
Pensius d'amor, e cossirans; 
Qu'aisso es mos mielhers mestiers, 
Qu'ancse amei joi voluntiers; 
Et ab joi comensa mos chans. 

Qui sabia lo joi qu'ieu n'ai, 

Ni 'I jois fos tais qu'en fos auzitz , 



BERNARD DE VENTADOUR. 87 

Totz autres' joys fora petitz 

Vas que lo mieuft jois fora grans. 

Tais s'en fai conhtes e parliers, 

E cuid esser ries e sobriers 

De fin' amor , qu ieu n'ai dos tans. 

Soven li remir son cors guai, 
Cum es ben faitz, e ben chauzitz 
De cortezia e de bels ditz; 
E si de plus mi pren talans, 
Ops m'auria us ans entiers, 
Si volia esser vertadiers, 
Tant es cortez' e benestans. 

Domna , vostr' om sui e serai 
Al vostre servizi guamitz; 
Vostr' om sui juratz e plevitz , 
£ vostres m'er adesenans; 
£ vos etz lo meus jois premiers , 
£ si seretz vos lo deniers, 
Tan quant la vida m'er durans. 

Sels que cuion qu'ieu sia sai, 
No sabon ges cum l'esperitz 
Es de lieis privatz et aizitz, 
Sitôt lo cors s'en es lonhans : 
Sapchatz lo mielhers messatgiers 
Qu'ai de lieis, es mos cossiriers 
Que m recorda sos belhs semblans. 

. 6^ 



88 CROIX DE POÉSIES. 

No sai quoras maïs vos veirai. 
Pus m en vau iratz e marritz; 
Per vos me sui del rei partitz, 
£ prec vos que no m sia dans; 
Qu'ieu serai en cort prezentîers 
Entre domnas ^ cavaliers, 
Francs e dous et humilians. 

Ugonet, cortes messatgiers, 
Cantate ma canson voluntiers 
A la reyna dels Normans. 



XXI. 

AcossELLATz mi, senhor, 
Vos qu'avetz saber e sen ; 
Una domna m det s'amor, . 
Qu'ai amada longamen, 
Mas aras sai per vertat 
Que 'Ih a autr' amie privât : 
Et anc de nulh companho 
Companha tan greus no m fo. 

Mas si vol autr' amador 
Ma domna, non lo y defen, 
£ lais m'en mais per paor 
Que per autr' essenhamen : 



BERKARD DE YEITTABOUR. 89 

£ s'anc homs dec aver grat 
De nul servizi forsat, 
Ben dey cobrar guazardo 
leu que tan gran tort perdo. 

D'una ren sui en error. 
Et estau en pessamen, 
Que loncx temps n'aurai dolor, 
S'ieu aquest tort li cossen; 
E s'ieû li die son peccat, 
Tenc mi per dezeretat 
Damor; e ja dieus no m do 
Pueîs faire vers ni chansp. 

E s'ieu l'am a deshonor 
Aurai 'n blasme de la gen, 
£ tenran m'en li plusor. 
Per comut e per soffiren; 
E s'aissi 'Ih die mon pensât , 
Vei mon damnatge doblat; 
Quai qu'ieu fassa g quai que no, 
Res no m'en pbt esser bo. 

li siei belh huelh traidor, 
Que m'esguardavan tan gen. 
Aras esguardon alhor, 
Per que y fan gran faillimen; 
Mas d'aitan m'an gent honrat, 
Que s'eron mil ajustât. 



90 CHOIX DE POESIES. 

Plus guardon lai on ieu so 
Qu'a selhs (pie son d*enviro. 

• 

Pus voutz es en la foUor, 
Ben serai fols, s'ieu no pren 
D'aquestz dos mais lo menor; 
Quar mais val, mon escien, 
En leis aver la meitat, 
Que tôt perdre per fondât; 
Quar anc a nulh drut felho 
D'amor no vi far son pro. 

De l'aigua que dels huelhs plor 
Escriu salutz mais de cen 
Que tramet a la gensor 
Et a la plus avinen. 
Mantas vetz m'es pueis membrat 
L'amor que m fetz al comjat, 
Qu' ie 1 vi cobrir sa faisso , 
Qu'anc no m poc dire razo. 

Domna, a présent amat 
Autrui, e mi a celât, 
Si qu' ieu n'aia tôt lo pro , 
Et el la belha razo. 

Garsion, tost e viat 
Mon chantar sia portât 
A mon messatger que fo. 
Que calque conseill mi do. 



BERNARD DK YENTADOUR. Qf 



XXII. 



La doussa votz ai auzida 

Del rossinholet salvatge, 

Et es m'ins el cor salhida, 

Si que tôt lo cossirier 

£ 'Is malstraitz qu'amors mi dona 

Me levia e m'asazona; 

Et auria m be mestier 

Autre joy al mieu dampnatge. 

Ben es totz hom d'avol vida 
Qu'en joy non a son estatge , 
E qui vas amor non guida 
Son cor e son desirier; 
Quar tôt quant es s'abandona 
De joy, e refrin e sona 
Pratz, e deves, e vergier, 
Combas, e plas, e boscatge. 

leu las! cui amors oblida, 
Que sui fors del dreg viatge , 
Agradejoymapartida; 
Mas ira m fai destorbier, 
E no sai on me repona, 
Pus mos joys mi dessazona; 
E no m tenhatz per leugier 
S'ieu die alcun vilanatge. 



■v^ 



gn CHOIX DE POÉSIES. 

Una falsa deschauzida , 

Ë raditz de mal linhatge, 

STa trahit, et es trahida, 

Ë cuelh lo ram ab que s fier; 

Ë quant autre la razona, 

Deus! lo sieu tort m'ochaizona ; 

Et an ne mais li derrier 

Qu' ieu qu'en ai fag lonc badatge, 

Molt Tavia gent servida 
Tro qu'ac ves mi cor volatge, 
Ë pus ilh no m'escobida, 
Molt sui fols, si mais la sier: 
Servirs quom no guazardona, 
Et esperansa bretona 
Fan de senhor escudier, 
Per costum'e per usatge. 

Dieus li do mal' escarida 
Qui porta malvais messatge, 
Qu'ieu agra amor jauzida , 
Si no fosson lauzengier: 
Fols es qu' ab si dons tensona ; 
Qu' ie 1 perdo s' ella m perdona ; 
Ë tug silh son messongier 
Que m n'an fag dir vilanatge. 

Mas tant es vas mi fallida, 
Qu'aissi lais son senhoratge; 



BERHARD DE TEIITA.DODR 

E no vuelh que m si' aizida , 
Ni jamais parlar non quier ; 
Mas pero que m'en razona, 
La paraula m'en es bona, 
E m'en esjau voluntier, 
E m n'alegr' e mon coratgé. 

Lo vers mi porta, Corona, 
Lai a mi dons de Narbona, 
Que tug sei fag son entier, 
Qu'om non pot dir vilanatge. 




GEOFFROI RUDEL. 



>•»• — ■>■»•>■■■—>■>■••■• 



L 



Jtro ai del chan essenhadors 
Entorn mi, et ensenhairitz , 
Pratz e vergiers, albres e flors, 
Voûtas d^auzelhs, e lays e critz, 
Per lo dous termini suau; 
Qu'en un petit de joy m'estau, 
Don nulhs deportz no m pot jauzir, 
Tan cum solatz d'amor valen. 

Las pimpas sian als pastors, 
Et als enfans bordeitz petitz; 
Ë mias sioh tais amors, 
Don ieu sia jauzens jauzitz. 
Qu'ieu la sai bona tôt aitau 
Yes son amie en greu loguau; 
Per so , suy trop sove 'n marrir , 
Quar non ai so qu'ai cor n'aten. 

Luenh es lo castelhs e la tors, 
Ont elha jay e son maritz ; 
E si, per bos cosselladors 
Cosselhan, no suy enantitz. 



GEOFFROI EUDBL. gS 

Qu'autre cosselhs petit m'en vau: 
Aitant n'ai fin talan corau, 
Al res no y a mais del mûrir, 
S'alqun joy non ai en breumen. 

Totz los vezis apel senhors 

Del renh, on sos joys fos noyritz; 

£ crey que m sia grans honors, 

Quar ieu dels plus envilanitz 

Cug que sion cortes leyau. 

Ves l'amor , qu'ins el cor m'enclau , 

Ai bon talan e bon albir, 

£ say qu ilh n'a bon escien. 

Ma voluntat s'en vay lo cors, 
La nueit e '1 dia esclarzitz , 
Laintz per talant de son cors; 
Mas tart mi ve e tart mi ditz: 
a Amicx , fas elha , gUos brau 
An comensat tal batestau, 
Que sera greus a départir, 
Tro qu'abduy en siam jauzen. 



IL 

BcLHS m'es l'estius e '1 temps floritz , 
Quan l'auzelh chanton sotz la flor; 
Mas ieu tenc l'ivem per gensor, 



96 CHOIX DE POiSIES. 

Quar mais de joy mi escobitz. 
E quant hom ve son jauzimen , 
Es ben razos e d avinen 
Qu om sia plus coyndes e guays. 

Er ai ieu joy e suy jauzitz, 

E restauratz en ma valor, 

E non iray jamai alhor, 

Ni non querrai autruy conquistz: 

Qu'eras say ben a escien, 

Que selh es savis qui aten, 

E selh es fols qui trop s'irays. 

Lonc temps ai estât en dolor 
E de tôt mon afar marritz, 
Qu'anc no fuy tan fort endurmitz 
Que no m rissides de paof: 
Mas aras vey, e pes, e sen 
Que passât ai aquelh turmen; 
£ non hi vuelh tornar jamays. 

Moût mi tenon a gran honor, 
Totz selhs cuy ieu ney obeditz, 
Quar a mon joy suy revertitz ; 
, E laus en lieys e dieu e Ihor 
Qu'er an lur grat e lur prezen ; 
E, que qu'ieu m'en ânes dizen, 
Lai mi remanh, e lay m'apays. 



GEOFFROI BUDEL. 

Mas per so m en suy escharzitz, 
Ja non creyrai lauzenjador; 
Qu'anc no fîiy tan lunhatz d'amor 
Qu'er non sia sais e gueritz; 
Plus savis hom de mi mespren, 
Per qu' ieu sai ben a escien 
Qu'anc fin' amor hom non trays. 

Mielhs mi fora jazer vestitz 
Que despoUatz sotz cobertor; 
£ puesc vos en traire auctor 
La nueyt, quant ieu fîiy assalhitz; 
Totz temps n'aurai mon cor dolen; 
Quar aissi s naneron rizen, 
Qu'enquer en sospir en pantays. 



97 



>••« 



III. 

No sap chantar qui 1 so non di , 
Ni vers trobar qui 'Is motz non fa , 
Ni conois de rima, co s va, . 
Si razos non enten en si : 
Pero mos chans comens aissi; 
Com plus lauziretz, mais valra. a. a. 

Nuls hom no s meravilh de mi 
S'ieu am so que no veirai ja ; 

3 7 



lOO CHOIX DE POÉSIES. 

Quar anc genser Crestiana 
No fo, ni dieus non o vol, 
Judea, ni Sarrazina. 
Et es ben paisutz de manna 
Qui de s' amor ren guazanha. 

De dezir mos cors non fina 

Vas selha res qu'ieii pus am, 

E cre qu'el volers m'enguana 

Si cobezeza la m toi. 

Quar plus es ponhens d espina 

La dolors que per joy sana ; 

Don ja no vuelh qu'om mi planha. 

Quan pensar m'en £û aizina 
Adoncs la bays e Tacol; 
Mas pueis torn en revolina, 
Per que m n'espert e n'aflam; 
Quar so que floris non grana: 
Lo joy que mi n'atayna 
Tôt mos cujatz afaitanha. 

Senes breu de parguamina, 
Tramet lo vers en chantan^ 
En plana lengua romana, 
AV Ugo Brun, per Filhol. 
£ sapcha gens Crestiana 
Que totz Peiteus e Vianai 
S'esjau per lieys, e Guiana. 






GEOFFROI RUJDEL. lOl 

V. 

Lanquan li jom son lonc en mai , 

M'es belhs dous chans d'auzelhs de lonh; 

£ quan mi sui partitz de lai, 

Remembra m d'un' amor de lonh; 

Yau de talan embroncx e dis. 

Si que chans, ni flors d'albespis, 

No m valon plus qu'yvems gelatz. 

Be tenc lo senhor per verai, 

Que formel est' amor de lonh ; 

Mas per un ben que m'en eschai, 

N'ai dos mais, quar tant sui de lonh. 

Ai! com fora dreitz pelegris. 

Si ja mos fîistz , ni mos tapis , 

Fos pels sieus belhs huelhs remiratz. 

Be m parra joi quan li querrai , 
Per amor dieu, l'ostal de lonh; 
£ s'a lieys platz alberguarai 
Près de lieys , si be m sui de lonh : 
Qu'aissi es lo parlamens fis, 
Quan drutz lonhdas es tan vezis, 
Ab bels digz et ab bels solatz. 

Iratz e dolens m'en partrai, 
S'ieu non vey sest' amor de lonh : 
3 7^ 



I02 CHOIX DE POÉSIES. 

No m sai quora mais la veyrai, 
Quar tan son nostras terras lonh, 
£ tant y a pas e camis; 
E per aisso non sui devis, 
Mas tôt sia cum a lieys platz. 

Jamais d'amor no m jauzirai, 
Si no m jau d'est' amor de lonh : 
Que mielhor ni gensor non sai 
Yes nulha part, ni près ni lonh; 
Tant es sos pretz verais e fis, 
Que lai, el reng dels Sarrazis, 
Fos ieu per lieys chaitius clamatz! 

Dieus que fetz tôt quan ve ni vai, 
E formet est' amor de lonh , 
Mi don poder, pos talen n'ai, 
Qu'ieu remir sest' amor de lonh 
Yerayamen en luec aizis. 
Si que las cambras , e 'Is jardis , 
Mi recemblon novels palatz. 

* Ver ditz qui m'apella léchai, 
E deziran d'amor de lonh : 
Que nulhs autres jois tan no m plai, 
Cum jauzimen d'amor de lonh. 
Mas so qu'ieu vuelh m'es tant ahis. 
Qu'en aissi m fadet mos pairis 
Qu'ieu âmes, e no fos amatz. 



GEOFFROI RU DEL. 



Mas so qu'ieu vuelh m'es tant ahis, 

Totz sia mauditz lo pains 

Que m fadet, qu'ieii non fos amatz. 




AUGIER. 



Jter vos belha dous* amia 
Trag nueg e jorn greu martire, 
^ Que d*als no pens ni cossire, 
•Ans vai doblan tota via 
L'amors e la benvolensa, 
Per qu'ieu ai gran temensa 
Qu'el deziriers m'aucia : 
On mais vos bays, doussa res, e vos toc, 
leu m'en vauc plus prion en aisselh foc. 

En plus franca senhoria 
No pogra mon cor assire, 
Qu'ieu non cre qu'el mon se mire 
Don' ab tan de cortezia, 
Ni que de beutat vos vensa : 
E non ai ges crezensa, 
Per nulha ren que sia, 
Puesca guérir, s'ieu no complisc lo joc, 
E visques tan cum Helias et Enoc. 

Ai! quantas vetz plor lo dia, 
E quantas vetz mi fai rire 
L'amors que m vens e 1 dezire , 
E m destreing lo cor e m lia; 
£ 1 vostr' onrada valensa 



AUGICR. Io5 

Fetz en mon cor semensa, 

Plus que far non solia. 
Ara sai ieu qu'eu ai begut del broc 
Don bec Tristan qu'anc pueis garir non poc. 

Vostr' hom suy ses tricharia, 
E si us platz, podetz m'aucire; 
Qu'om non poiria devire 
Qui 1 cor del cors no m trazia ; 
Quar en vos nays e comensa 
Beutatz e conoyssensa, 
Miels qu'om dir non poiria: 
Si m destrenhetz mon fin cor en un loc, 
Ben a très ans qu'anc d'un voler no y s moc. 

£ ja al jom de ma via 
No serai d'autra jauzire ; 
Tan vos sui hom e servire 
f'rancx e liais ses bauzia, 
Que ses la vostr atendensa 
No volgr' aver Proensa 
Ab tota Lombardia: 
Quan m auretz dat so don m'avetz dig d'oc. 
Serai plus ricx qu'el senher de Marroc. 

A l'Emperaire agensa, 

E ten a cortezia, 
Quant hom li quer autreyar e ditz d oc , 
Mas ja als faitz no s pren ren qui no '1 loc. 



■»■■•>— — ■■•—■■■»<■■■■■■•■■■■ >» m «— — ■•■■!•■< ■»•■•■■■>•■>••>•••■•«■■■ ■■ » !■■■ m > ff 



GUILLAUME DE CABESTAING. 



L 

JLjo jom qu'ie us vi, domna, primierainten , 
Quant a vos plac que us mi laissetz vezer, 
Parti mon cor tôt d autre pessamen, 
E foron ferm en vos tug mey voler: 
Qu'aissi m pauzetz, domna, el cor lenveia 
Ab un dous ris et ab un simpF esguar, 
Que tôt quant es mi fezes oblidar. 

La gran beutatz , e '1 solas avinen , 

E '1 cortes dig e V amoros parer 

Que m saubetz far m embleron si mon sen 

Qu'anc pueis , domna , en mi no '1 puec aver : 

A vos l'autrey cui mos fis cors merceia, 

Per enantir vostre pretz et honrar, 

Tan finamen c'om miels non pot amar. 

£ car vos am, domna, tan finamen 

Que d'autr' amar no m don amors poder; 

Mas aissi ai qu'ab autra cortey gen 

Don cug de me la gran dolor mover : 

Mas quan cossir de vos cui pretz sopleya. 

Tôt' autr' amor oblit e dezampar, 

Ab vos remanc, e us tenc el cor plus car. 



GUILLAUME DE CABESTAING. TOy 

£ membre vos, si us plai, del bon coven 
Que mi fezetz al départir saber, 
Don aie mon cor,#omna, guay e jauzen: 
Per bon respieit en que m mandetz tener, 
Moût ai gran joy , si aitals mais me greya , 
Qu'el ben aurai quan vos plaira encar, 
Belha domna, quieu suy en Tesperar. 

£ ges maltrait no mi fan espaven, 

Sol que ieu pens en ma vida aver 

De vos , domna , pauc o gran jauzimen : 

Tug li maltrag mi son joy e plazer 

Tôt per aisso, quar sai qu'amors mautreya; 

Que fis amans deu gran tort perdonar, 

£ gen sufrir maltrait per guazanhar. 

A.i! quan sera l'ora, domna, qu'ieu veya 
Que per merce me vulhatz tant honrar, 
Que sol amie me denhetz apdhar. 



'••••••♦•••♦•• 



IL 

A.NCMAIS no m fo semblait 
Qu'ieu laisses per amor 
Solatz , ni per joi chan , 
Ni m plores per dousor. 
Be m ten en son coman 
Amors, qu'en mi comensa 



loS" CHOIX DE POÉSIES. 

Mans dolz plazers, e cre 
Cad ops de leis me fe 
Deus, e per sa valeMa. 

Que m vau soven claman 
De so don faz lauzor, 
£ vau leis merceian 
Don degra far clamor; 
Be non £stz per engan. 
Mas cel cui amors gensa 
Deu sofirir mainta re, 
Car en mans luocs s'ave 
Q'el mal taing q'el bes vensa. 

No s deu plaigner d'afan, 
Ni dire sa dolor, 
Ni conoisser son dan, 
Ni de be far lauzor 
Amies, que va camjan 
Soven sa captenensa. 
Mains ne parlon dese, 
£ non sabon de que 
Mov jois ni malsabensa. 

Si m destregnetz pensan, 
Que maintas vez quant or 
Vos cug esser denan; 
Que la frèsca color, 
£'1 gen cors benestan 



GUILLAUMIS Dt, GABESTAIIfG. IO9 

Teng en tal . sovinensa , 
De re als no m sove; 
D'aquest dons pes me ve 
Franqueza e benvolensa. 



»«■—»■—■■■» 



IIL 

Ar vey qu em vengut als joms loncs 
Que flors s'arenga sus els troncx, 
Et aug d'auzelhs chans e refrims 
Pels playssatz qu'a tengutz enbroncs 
Lo fregz, mas eras pels soms sims, 
Entre las flors e 'Is brondels prims , 
S' alegra quascus a son for» 

Per qu'eu m'esjauzisc e m demor 
D'un joy d'amor que m ven al cor, 
Don m'es dous deziriers taizitz; 
Que plus que serps de sicomor 
M'en deslong per un fais fraiditz; 
E m n'es totz autres joys oblitz 
Per l'amor don paucs bes aiust. 

Ane pus TX Adam culhic del fîist 
tx) pom don tug em en tabust, 
Tan belha non aspiret Crist, 
Cors gent format e car e just , 
Blanc e lis plus q'us almatist; 



IIO CHOIXDEPOiSIE5. 

Tant es belha , per qu'ieu 'n sui trist , 
Quar de me no 'Ih pren mais de sonh. 

E jamais non serai tan lonh, 

Que lamors, que m'aflama e m ponh, 

Si parta de lieys ni s'esquis: 

Mas a las vetz quan si dejonh 

Que s'espan defors e dédis, 

Adoncx sui claus, cubertz e sis 

D'amor, plus que de flor ysops. 

Et am tan qu'ab menhs n'a mortz trops, 

E crey qu'el joms mi sia props, 

Qu'amors m'es cara et ie '1 sur vils , 

E ges aissi no m fora ops : 

Qu'el fuecs que m'art es tais que Nils 

No '1 tudaria , plus q' us fils 

Delguatz sostendria una tor. 

Mas ieu las! que suefiî l'ardor 
£ la pena que m ven d'amor 
Ab grans afans et ab destricx, 
£ m n'espalezis ma color; 
Pero eu serai veill anticx, 
£ tôt blancs aissi côm es nicx, 
Anz que de ma dona m clames. 

Quar domna fai valer ades 
Los desvalens e 'Is fels engres ; 



GUILLAUME DE CABESTAIITG. III 

Que tais es pros et agradius 
Que si ja domna -non âmes , 
Vas tôt lo mon fora esquius: 
Qu'ieu 'n sui als pros plus humilius , 
£ plus orgulhos als savais. 

Joglar, vai, e prec te no t tricx, 
E chanta '1 vers a mos amicx , 
Et^a'if Raimon, car en val mais. 

Que mal m* es dolz e saborius, 
£ '1 pauc ben mana don mi pais. 



IV. 

Aissi cum selh que laissa '1 fuelh 
£ pren de las flors la gensor, 
Ai eu chauzit en un aut bruelh 
Sobre totas la belhazor: 

Qu'elh eis dieus, senes falhida, 
La fetz de sa eissa beutat, 
£ mandet qu'ab hutnilitat 

Fos sa grans valors grazida. 

Ab dous esguart siei cortes huelh 
ATan fait guai e fin amador, 
£t anc l'amors, per qu'ieu me muelh 
A.b l'aigua del cor ma color. 



lia CHOIX DE POÉSIES. 

No fon per mi espandidau 
Mas era m fai chantar de grat 
De tal on an mayns cundeyat, 

Q'us no la tenc devestida. 

Non die fenchas ni laus cum suelh, 
Mas ver on me son mil auctor, 
Q'usquecx dezira so qu'ieu vuelh, 
Qu'aïs plus guays es lansa d'amor 

Que fer al Qor ses guandida, 
Ab plazer plazen d' amistat : 
Mas ieu qu ai 1 colp assaborat , 

Cum plus dorm mielhs me ressida. 

9 

Chauzimen fara, si m'acuelh, 

E merce, contra sa ricor; 

Qu' ieu li mostr' el mal de que m duelh , 

E que m' aleuge ma dolor 

Qu' es dins mon cor espandida. 
Amor e Cossirier m'a dat, 
Que del mielhs m'a enamorat 

Qu'es del Pueg Iro en Lerida. 

Sos ries pretz es en l'aut capduelh 
De mi dons, et es la gensor 
Qu' el mon se viesta ni s despuelh : 
Gen la saup far nostre senhor; 
Qu'aissi es pels pros chauzida 
Lai on mostra sa gran beutat, 



GUILLAUME DE CABESTAING. Il3 

E son fin pretz tant esmerat, 
Qu'a las pros n'estai guarnida. 

Tant es genta e de belh escuelh, 
Qu' enveia m toi d' autra s' amor ; 
Qu ab ensenhamen , ses jangluelh , 
L'es dada beutat ab valor, 

Cortezia non oblida; 
Q' us de corteza^ voluntat 
L(a fai, ses ginh d'enemistat, 

Guardar, o autra es brugida. 



V. 

Lo dous cossire 
Que m don amors soven, 

Domna, m fai dire 
De vos mainh vers plazen : 

Pessan remire 
Vostre cors covinen 

Qu'am e dezire 
Mais qu'ieu no Ùls parven; 
£ sitôt me desley, 
Ges per so no us abney, 
Qu'ades vas vos sopley 
Ab franca benvolensa. 
Domna, cui beutatz gensa, 
Maintfaas vetz oblit mey 
Que laus vos, e mercey. 

3 8 



1l4 CHOIX DE POÉSIES. 

Tos temps m'azire 
Amors que us mi defen, 

S' ieu ja 'I cor vire 
Yes autra, ni m desmeil 

Toit m'avetz rire 
E donat pessamen; 

Pus greu martire 
De mi nulhs hom no sen, 
Quar vos qu' ieu plus envey 
D*autra qu'el mon estey, 
Desampar e mescrey, 
£ dezam en parvensa : 
Tôt quan fas per temensa 
Devetz en bona fey 
Penre, neis quan no us vey. 

Totz joms comensa 
L' amors, tan m'abelhis 

La captenensa 
De vos cui suy aclis : 

Be m par que m vensa 
Vostr* amors , qu' ans que us vis , 

Fo m'entendensa 
Que us âmes, e us servis; 
Qu'aîssi m sui, ses totz cutz, 
De cor a vos rendutz, 
Qu' autra joy no m' adutz : 
Q' una non porta beuda 
Qu' ieu 'n prezes per esmenda 



GUILLAUME DE CABESTAIICG. Il5 

Jazer, ni'n fos sas druU, 
Per las vostras salutz. 

En sovinensa 
Tenc la cara , e '1 dolz ris , 

Vostra valensa, 
£ '1 belh cors blanc e lis ; 

S' ieu per crezensa 
Estes vas dieu tan fis, 

Vins ses falhensa 
Intrera en paradis. 
Qu' ab vos sui remazutz 
Francs, ses autres aiutz, 
Ab vos qu' ieu n' ai peridutz 
Mains dos , qui s vuelha 'Is prenda ! 
Qu'a mi platz mais qu'atenda, 
Ses totz covens saubutz, 
Vos don m' es gaugz vengutz. 

Ans que s'estenda 
Sobr' el cor la dolors , 

M erces dissenda 
Domn' en vos et amors , 

Que joy mi renda , 
£ m luenh sospirs e plors : 

No us o defenda 
Paratges ni ricors; 
Qu' oblidatz m'es totz bes, 
S'ab vos no m val merces. 

3 8» 



li6 CHOIX DE POESIES. 

Ai! belha doussa res, 
Molt feyratz gran franqueza, 
S' al prim que us aie enqueza 
ATamessetz, o non ges; 
Qu' eras no sai cum s' es. 

Non truep contenda 
Contra vostras valors; 

Merces vos prenda 
De mi , que us si' honors ; 

Ja no m'entenda 
Dieus , entr' els preyadors , 

S' ieu vuelh la renda 
Dels quatre reys maiors, 
Per qu'ab vos no m valgues 
Merces e bona fes; 
Quar partir no m puesc ges 
De vos en cui s' es meza 
ATamors, e si fos preza 
En baizan, ni us plagues, 
Ja no volgra m solves. 

Doncx, cum séria 
Qu' ieu merce no i trobes 

Ab vos, amia, 
La genser qu'anc nasques; 

Qu' ieu nueg e dia , 
De genolhs e de pes, 



GUILLAUME DE CABEST AIN G. II7 

Sancta Maria 
Prec vostr' amor mi des ; 
Qu' ieu fui nojrritz enfans 
Per far vostres comans: 
£ ja dieus no m' enans , 
S' ieu ja m* en vuelh estraire. 
Franca res de bon aire, 
Sufiretz qu' ie us bais los guans, 
Que de Fais sui doptans. 

Ane res qu'a vos plagues, 
Bona domna corteza, 
No m'estet tan defeza 
Qu enans no la fezes 
Que d'als me sovengues. 

En Raimon, la belheza 

£ '1 pretz qu' en mi dons es 

Me ten gai e cortes. 




8^ 



»^^%<^»^^^»^»%^«^fc^^^^^^^<^^*l%^^«»^>^^^%^^»»>^i^^^^^^^ %^^^^^%^^<^%^^^%<^»%»^^<» ^ %»^ 



ALFONSE II, ROI DARAGON. 



P.. n-a-tes gui«» m-» d«. 

Joys e déport e solatz; 

Que per vergiers e per pratz, 

£ per fuelhas e per flors, 

£ pel temps qu'es refrescatz, 

Yei alegrar chantadors: 

Mas al meu chan neus ni glatz 

No m' ajuda, ni estatz, 

Ni res, mas dieus et amors. 

£ pero ges no m desplatz 

Lo belh temps, ni la clardatz, 

Ni '1 dous chans qu' aug pels playssatz 

Dels auzelhs, ni la verdors; 

Qu' aissi m suy ab joy lassatz 

Ab una de las melhors, 

Qu'en lieys es sens e beutatz; 

Per qu'ieu li don tôt quan fatz, 

£ joys e pretz et honors. 

£n trop ricas voluntatz 

S' es mes cors ab joy mesclatz ; 

Mas no sai si s' es foudatz, 

O ardimens, o paors, 

O granssens amezuratz, 

O si s' es astres d' amors; 



▲ LFOlfSE II, ROI D ARAGON. II9 

Qu' anc , de F hora qu' ieu fîiy natz , 
Mais no m destreys amistatz, 
Ni m senti mais ni dolors. 

Tan mi destrenh sa bontatz, 
Sa proeza e sa beutatz, 
Qu* ieu n' am mais sofrir en patz 
Penas e dans e dolors, 
Que d' autra jauzens amatz : 
Grans bes faitz e grans secors; 
Sos homs plevitz e juratz 
Serai ades, s'a lieys platz, 
Denan tolz autres senhors. 

Quan mi membra dels comjatz 
Que près de lieys tolz forsatz, 
Âlegres suy et iratz; 
Qu'ab sospirs mesclatz de plors 
Me dis : « Belbs amies, tomatz, 
Per merce , vas me de cors. » 
Per qu' ieu tomaray viatz 
Vas lieys, quar autre baysatz 
No m' es driietz ni sabors. 




8^ 



PIERRE RAIMOND 

DE TOULOUSE. 



L 

XESSAMEir ai e cossir 

D'una chanso faire, 
Qu'a lieys denhes abelhir 

Guy suy fis amaire; 
E s'ieu pogiies avenir 

En bos digz retraire ^ 

Far pogra saber 
Que ieu plus fin joy esper. 

Que nulhs natz de majore. 

Lo cors e 1 sen e l' albir 

Ai mes , e '1 veiaire , 
En lieys honrar e servir, 

Quar es la belhaire 
Qu'om pogues el mon chauzir, 

Don no m puesc cstraire. 

Ni mon cor mover; 
Qu'amors me fai tan temer 

Lieys, qu'aïs non am guaire. 

La fina vera valors 

Plus d'autra valensa, 
E '1 pretz , e '1 fresca colors 



p. RAIMOND DE TOULOUSE. 121 



Me platz e m' agensa ; 
Que si me valgues amors 

Tan que m' entendensa 

Mi dons abelhis, 
Plus rie joy que paradis * 

Agra a ma parvensa, 

Nulh' autra no m pot secors 

Far, ni dar guirensa ; 
Et on plus en sen dolors 

Plus n'ai sovinensa; 
Mas ges dire mas clamors 

No Taus per temensa; 

Tan li suy aclis 
Qu'on plus vas me s'afortis, 

Mais l'am ses falensa. 

£ fora li benestan 

Si m des alegransa, 
Tan qu'aleuges mon afan, 

Ab douss' acoindansa; 
Qu'ieu li suy senes enguan, 

£ non ai embransa 

D'als, mas quom fezes 
Tôt so qu'a mi dans plagues; 

Pero pauc m' enansa. 

Qu'ades m'en vauc meluyran 
On plus n'ai pezansa 



laa CHOIX DE POÉSIES. 

Vas lieys, e suefri mon dan 
Ab bon' esperansa : 

£ doblera mon tal^m 
Sil belha semblansa, 
Gentil cors coites, 

Si t prezes de me merces, 
O qualsque pitansa. 



IL 



Pus vey parer la flor e'I glay, 
£ dels auzels m' agrada 'I cfaans , 
De far chanso m'es près talans 
Ab motz plazens et ab so guay; 
£ pus de ben amar melhur, 

Segon razo, 
Trop en dey mielhs far motz ab so : 
£ si per ma domna es grazitz 
Mos chans, ben er mielhs enantitz. 

Fis e francs, ab fin cor veray, 
Suy ves lieys <pi' es guaya e prezans , 
Bel' e plasens e benest^ns 
Mil tans plus que dire no aay, 
E te son cors ferm e segur 

De falhizo; 
Que de nulh preyador feilo^ 



p. RATMOND 0E TOtTLOUSE. ia3 

Per cuy fis domneys es* delitz , 
Non es per lieys sos pretz auzitz. 

E pus fin' amors la m' atray, 
Per dreyt no m' en deu venir dans , 
Qu' ieu li suy tan fizeis amans 
Que re al cor tan no m'estay; 
Per que ja lauzengier tafîir, 

Cui dieus mal do, 
Non degran neguna sazo 
Tener dan, c'usquecx gaba e ditz, 
Que per lui es joys desconfitz. 

Dona promet, e don' estray, 
£ mostr' erguelh e bels semblans , 
£ ditz per guab e per bobans 
Mayntas res ab cortes essay , • 
£ siey fait son leyal e pur 

Ses aunit do : 
£ son majmtas d'aital faisso 
£n cui pretz entiers es complitz, 
£ d' autras en cuy es aunitz. 

Belha dona, ja no serai 
Jauzens ses vos, ni benanans; 
Qa' ieu suy selh que vostres comans 
Tos temps a mon poder faray : 
Aisso vos man per ver, e us jur 
Qu'anc hom no fo 



ia4 CHOIX DE POJÉaiES. 

Plus leyals yes amor qu' ieu so ; 
E fuy per vos servir noyritz, 
E suy d'autras amors fayditz. 



III. 



No m puesc sufrir d'una Ieu chanso Ûire, 
Pus prec e man n'ai de mon Ereubut; 
Qu' après lo dan e '1 mal qu' ieu n' ai agut , 
Coven qu' ab joy m' esbaudey' e m' esclaire : 

Quar segon l'afan 

Qu'ai sufert tan gran, 

Non agra razo 

Qu' ieu cantes oguan ; 

Mas quar fin' amors 

Mi mostra e m' ensenha 

Qu'els mais no m sovenha, 

E tom'en mon chan, 

Farai derenan 
Un nou chantaret prezan. 

Ane pçr ren al de mon maior maltraire, 
De tan bon cor non dezirey salut, 
Mas sol qu'a lieys cuy amors m'a rendut 
Pogues ancar servir petit o guaire; 

Quar tôt l'autre dan 

Non prezera un guan, 



p. RAIMOND DE TOULOUSE. laS 

S' ieu moris o no ; 
Sol leis pogues t^ 
Servir, que l'honors 
Ar parra que m fenha; 
Per qu'ela m n'estrenha 
Que non digua enan ; 
Mas al sieu coman 
Sui e serai on qu' ieu m' an. 

Las! que farai, pois non li aus retraire, 
Ans quan la vey estau a lei de mut, 
£ per autrui no vuelh sia saubut 
S' aqui mezeis sabi' estr' emperaire. 

A dieu mi coman 

Cum vau trebalhan; 

Qu ab la sospeisso 

N* aurai atretan, 

Quar tan grans ricors 

Non cug que m n'avenha; 

Mas vas on qu ieu teinha , 

Fis e ses enguan 

L' amarai quad an, 
De jorn en jorn melluyran. 

Qu*el cors e'I cor e'I saber e'I veiayre 
E l'ardimen e'I sen e la vertut 
Ai mes en lieys, e non ai retengut 
Ni pauc ni pro per negun autr'afaire; 
Ni als non deman,- 



/ 

/ 



ia6 GHOIX DB POÉSIES. 

Ni vau deziran^ 
Mas que dieu9/ne do 
Vezer Fora e l'an 
Que sa grans valors 
Tan vas mi s destrenha, 
Qu'en mos bratz la seinha; 
£ qu' ieu, en baizan, 
Tôt al mieu talan 
Remir son cors benestan. 

Ai! franca res, corteza e de bon aire, 
M erce m' aiatz que veus m' aiasi vencut ; 
Qu'aissi vos ren lo basto e Fescut, 
Cum selh que plus non pot lansar ni traire : 

Vostr' huelh belh truan ^ 

Que tôt mon cor m' an 

Emblat, non sai co, 

No m van conforUn. 

Ja castels ni tors 

No us cugetz que s tenha , 

Pus gran forsa'l venha, 

Si secors non an 

Sylh qu€ dins estan : 
Mas a mi vai trop tarzan. 

Esta chansos vuelh que tôt dreg repaire 
En Arago, al rey cuy dieus aiut; 
Que per lui son tug bon fag mantengut, 
Plus que per rey que anc nasquet de maire : 



p. BAIMOITD DM TOULOUSE. 12'J 

Qu'aissi s vai trian 
Sos pretz, e s'espan 
Sobr' autres q/ae so , 
Cum sobr' el verjan 
Fai la blanca flors : 
Per qu'ieu on que m venha 
Ades crit sa senha, 
E vau razonan 
Son pretz, e non blan 
Duc ni rey ni amiran. 

Et ab ma chanso, 
Enans qu'alhor an, 
AT en vau lai de cors 
On jois e pretz renba, 
E vuelh que V aprenha , 
Cobletas vuilan, 
E puois en chantan 
De quai guiza hom la i deman. 



IV. 

Atressi cum la candela 
Que si meteyssa destruy, 
Per far clardat ad autruy , 
Chant, on plus trac greu martire, 
Per plazer de ï autra gen : 
E quar a dreg escien, 



1^8 CHOIX DE POÉSIES. 

Sai qu'ieu fatz folhatge; 
Qu'a autruy don alegratge, 
Et a mi pen' e turmen ; 
Nulla res, si mal m'en pren, 
No m deu planher del dampnatge. 

Quar ben conosc, per usatge, 
Que lai on amors s'enten 
Val foudatz en luec de sen; 
Doncx, pus tant am e dezire 
La gensor qu'el mon se mir, 
Per mal que m dei avenir, 

No s tanh que m recreya; 
Quar on plus m'auci d'enveya, 
Plus li dei ma mort grazir, 
S'el dreg d'amor vuelh seguir; 
Qu'estiers sa cort non playdeya. 

Doncx, pus am so que m guerreya, 
Conosc que m'er a blandir; 
Ab celar et ab sufrir, 
Li serai hom e servire; 
E sol, si m vol retener, 
Vec li m tôt al sieu plazer 
Fins, francs, ses bauzia: 
E s'ab aital tricharia, 
Puesc en sa cort remaner, 
El mon non a nul saber 
Per qu' ieu cambjes ma folhia. 



p. RAIMOND D£ TOULOUSE. I29 

Lo jom que sa cortesda 
Me mostret, e m fetz parer 
Un pauc d'amor ab plazer, 
Parec be que m vole aucire; 
Qu' ins el cor m' anet sazir , 
£ m mes el cor lo dezir 
Que m' auci d' enveia ; 
Et ieu, cum fols que folheia, 
Fui leus ad enfoUetir, 
Quar cugey so, per albir, 
Qu'enquers no m pens qu'esser deia. 

Si per nulh' autra que seya 
Me pogues mais enriquir, 
Be m n'agra en cor a partir; 
Mas on plus fort m'o cossire, 
En tan quan lo mon perpren, 
Non sai una tan valen 
De uegun paratge : 
Ter qu'ieu el sieu senhoratge 
Remang tôt vencudamen, 
Quar non truep melhuiramen, 
Per fors'o per agradatge. 

Chansos , al port d' alegratge 
On pretz e valors s'aten, 
Al rey que sap et enteu 
M' iras en Arago dire 
Qu'ancmais tan jauzens no fuy 

3 9 



l3o CHOIX DK POiSIES. 

Per fin' amor cum er suy : 
Qu'ab rems et ab vêla 
Pueia ades so que no s cela; 
£ per so non fatz gran bruy, 
Ni vuelh sacha hom de cuy 
M' o die , plus que d' un' estèla, 

Mas ges una pauca mêla 

No m pretz, quar ab vos no suy 

Pero ad ops vos estuy 

Que m siatz govems e vela. 



t— 



V. 



Enquera m vai recalivan 
Lo mais d' amor qu' avi' antan ; 
Qu'una dolor mi sent venir 
Al cor, d'un angoyssos talan, 
£ '1 metges que m ppgra guérir 
Vol me per traitura tenir, 
Âissi cum l'autre metge fan. 

Epograra guérir ses afan, 
Que ja non traysses pauc ni gran ; 
Pero sitôt mi fai languir, 
En re no 'Ih port peior talan ; 
Mas si m'alongues de morir, 



p. RAIMOND DE TOULOUSE. l3l 

Ma vida for' al sieu servir, 
E ma mort conosc a son dan. 

£ ja no m desesper per tan, 
Qu'anc de re non passei son man, 
Ni m vuelf per nulh autre dezir ; 
De so gart qu' il n' er benestan : 
Qu' Ipocras, so ai auzit dir, 
Ditz«que metges non deu fallir 
De nulh cosselh qu'om li deman. 

Doncx, pus près m'a en son coman, 

Ja no m' ânes plus languian, 

Ni no m volgues del tôt aucir; 

Quar no s cug, si be m ri ni m chan, 

Qu'o puesca lohguamen sufrir; 

Ni no s poira tos temps cubrir 

La dolors qu' ins el cor s' espan. 

Mas ieu atendrai merceyan, 

Sirven e sufren e preyan, 

Tro que denh mos precx eyssauzir : 

Mas d'una ren vauc trop doptan^ 

Si m fai trop dieta tenir; 

Si m sen lo cor afrevolir 

Que paor ai l'arma s'en an. 

Mas si m fezes un bel semblan 
Que m' ânes mon cor adoussan, 

3 9* 



CHOIX DE POÉSIES. 

Enquer cugera revenir; 

Quar s' ieu muer colpa n' aura gt-an ; 

Per se deu guardar e chauzir. 

E s'en cor m'a pro a tenir, . 

Per dieu , no m' o ânes tarzan : 

Qu'el febles cors vai sospiran, 

Quar conois qu' ieu mezeis m* engan , 

E m vey tôt dia magrezir; 

Aissi m va'l cors e'I sens camjan, 

Cum si l'arma en dévia issir; 

Tan fort m'anguoysSon li sospir, 

Qu'a pauc tro al denier no m van. 

A mon Ereubut prec e man 
Qu' a la pro comtessa prezan 
Fassa ma chansonet' auzir; 
E si a nulh mot malestan , 
No m' o deu hom a mal tenir : 
'Que tant ai d'ira e de cossir 
Que re no sai que m vau parlan. 




GUILLAUME DE BEZIERS. 



JliRRANSA, 

Pezausa , 
Me destrenh, e m balansa; 
Res no sai on me lansa 
Ësmansa , 
Semblansa 
Me tolh ir e m' enansa ; 
£ m dona alegransa 
Un messatgier, que me venc l'aiitre dia, 
Tôt en vellan, mon verai cor emblar; 
Et anc pueisas no fuy ses gelozia, 
£ res no sai vas on lo m' an sercar. 
Cum fis amaire 
Murrai ses cor vaire, 
Ab sol qu'el sieu laire 
No m sia fais ni var: 
Qu'aissi o deu faire 
Tôt drut de bon aire; 
Per que m'es veiayre 
Que ben o deya far. 
Per merce us prec , bella dousset' amia , 
Si cum. ie us am, vos me vulhatz amar; 
Quar ie us am mais que nulha res que sia, 
£t anc no us vi, mas auzit n'ai parlar. 

9' 



l34 CHOIX DE poésizs. 

Als no saî dire , 
Mas dat m'avetz cosâire 
Tal , don plane e sospire : 
Ko puesc esser jauzire 

Tro veya rire 
Vos don ieu suy servire; 
Aculhetz me, no us tire, 
Quar trop sai de! dezire 
Que cre que m vol aucire. 




BERTRAND DE BORN 



»«•■ 



vjAzuTz sui de mal en pena, 
Quar vauc lai o'I cors mi mena, 

£ jamais 
Tfo m descarg^arai del fais; 
Qu' ilh m'a mes en tal cadena 
Don malha no s descadena, 

Quar m'atrais 
Ab un dous esguart en biais 
Una blanca, fresca Elena. 
Fait ai longua quarai;itena , 

Mas hueymais 
Sui al dijous de la Cena. 

Tant es d'amorosa mena 

Qu* ieu moirai si no m' estrena 

D'un dous bais; 
Mas ab trop d'erguelh m'eslais 
De tota beutat terrena. 
An près las très de Tolena 

Fis e gais, 
Mas ilh es sobr' ellas mais 
Que non es aurs sobr arena : 
Qu' ieu no vuelh aver Ravena , 

Ni Doais, 
Ses cuidar qu'ella m retenha. 

3 9*. 



l36 CHOIX DE POÉSIES. 

Jamais non er cortz complia 
On hom non guap ni non ria; 

Cortz ses dos 
Non es mas parcs de baros : 
Que mort m'agra ses faillia 
L'enuey e la vilania 

D' Argentos ; 
Mas lo gens cors amoros, 
E la doussa cara pia, 
E la bona companhia, 

E'I respos, 
De lai Saissa m deffendia. 

Ren en beutat no m gualia; 
Ni m fai nulha fantaumia 

Lo joios, 
Joves , gens cors amoros : 
£ gensa qui la deslia; 
Et on hom plus n'ostaria 

Guamizos , 
Plus en séria enveyos; 
Que la nueg fai parer dia 
La guola, e qui la vezia 

Plus en jos 
Tôt lo mons n'agensaria. 

Ab que s tanh qu'amors m'aocia 
Per la gensor qu'el mon sia 
En perdos; 



BERTRAND BE BORN. l^^] 

Quan mir sas belhas £aissos, 
Conosc que ja non er mia : 
Que chauzir pot si s Tolia 

Dels plus pros 
Castelhas, o ries baros; 
Qu'en lieys es la senhoria 
De pretz e de cortezia. 

De faitz bos; 
£ deu far que ben Testia. 

Domna, sai en Normandia 
Sui per vos la nueit e'I dia 

A pensos; 
Qu' el vostre gen cors joyos 
Me sembla qu'ades me ria. 



■■■••> I 



IL 

G ES de disnar non for^ oimais maitis 

Qui agues fort bon ostau , 
E fos dedins la cams e'I pans e'I vils, 

Ë'I focs fos clars e de fau. 
Lo plus ries jorns es oi de la setmana , 

E degran estar suau : 
C aitan volgra volgues mon pro na Laina , 

Com lo seingner de Peitau. 

Per saludar, tom entr'els Lemozis, 
Cella que a pretz caban: 



l38 CHOIX DE POIÉSIES. 

Mos belhs Seingner e mos belhs Sembelis 

Qeiron oimais qui las lau; 
Qu' ieu ai trobat del mon la plus certana , 

£ la gensor c'om mentau; 
Per que s' amors m'es tan cotediana , 

Qu'a las autras mi fai brau. 

Gens joves cors , francs e verais e fis , 

D'aut paratge de reiau, 
Per vos serai estraitz de mon pais, 

£ m mudarai part Ânjau; 
£ car es tan sobr autras sobeirana 

Vostra valors, e plus au, 
C'onrada n'er la corona romana 

Si'l vostre cap s'i enclau. 

Al dolz esgar que m fes , et ab clar vis , 

£n fes amors son esclau, 
Quan mos Seingner m'ac près de lei assis 

Sobr' un feutre enperiau ; 
La paraula fon doussa et humana, 

E '1 dir cortes e liau , 
£ de solatz mi semblet Catalana, 

£ d' acuillir de son jau. 

Âl gen parlar que m fetz, et al gen ris 
Quan vi las denz de cristau, 

£ '1 cors dalgat , graile e fi:*esc e lis 
Vi benestan en bliau; 



BERTRAND JDE BORN. iSg 

£ la colors fo fresca e rosana 

Que tenc mon cor dinz sa clau : 

Mais ac de joi que qui m des Corezana, 
Car a son grat m'en esjau. 

De tota es na maier sobeirana, 
De tôt can mar, terra clau. 



!■>■■■■• ■■ 



III. 

DoMNA, puois de mi no us cal, 
E partit m'avetz de vos 
Senes totas ochaisos, 
No sai on m'enqueira 
Que jamais 
Non er per mi tan ries jais 
Cobratz; e si del semblan 
Non trob domna, a mon talan. 
Que m vailla vos qu'ai perduda, 
Jamais non vuoill aver druda. 

Puois no us puesc trobar engual, 
Tan bella que fos tan pros, 
Ni SOS ries cors tan joyos, 
De tan bella tieira. 
Ni tan gais, 
Ni SOS ries pretz tan verais, 
Irai per tôt acaptan 
De chascuna un bel semblan. 



l4o CHOIX DE POÉSIES. 

Per far domna soicebuda, 
Tro vos me siatz renduda. 

Fresca color nattiral 
Pren, bels Sembelis, de vos, 
E'I douz esguart amoros; 
£ fatz gran sobreira 
Car re i lais, 
Qu'anc res de ben no us sofrais. 
A ma domna Elis deman 
Son adreg parlar gaban, 
Que m don' ab mi dons ajuda , 
Pois non er fada ni muda. 

De Châles la vescomtal, 
Vuoill que m done ad estros 
La gola, e'is mans amdos. 
Pois tenc ma carrieira, 
No m biais, 
Yes Roca Choart m' estais 
Als pels n' Agnes que m daran, 
Qu' Iseus , la domn' a Tristan , 
Qu'en fo per totz mentauguda, 
Nols ac tan bels a saubuda. 

N'Audiartz, si be m vol mal, 
Voill que m do de sas faissos 
Que il estai genliazos; 
E car es ehteira. 
Cane no s frais 



BERTRAITD JDE BORK. i4t 

S'amors, ni no Ta en biais. 
A mon Miels de Ben deman 
Son adreit nou cors prezan, 
De que par a la veguda 
La fassa bon tener nuda. 

De NA Faidida atretal 
Yoill sas bellas dens en dos, 
L'acuillir e'I gen respos 
Don es presenteira 
Dins son ais. 
Mos Bels Miraills voill que m lais 
Sa gaiesa e son bel gran, 
£ car sap son benestan 
Far don es reconoguda, 
£ no s'en camja ni s muda. 

Bels Seigner, ieu no us quier al, 
Mas que fos tan cobeitos 
D' aquestas , cum sui de vos : 
C'una lechadeira 
Amors nais, 
Don mos cors es tan lecais, 
Qu'am mais de vos lo deman , 
Que d'autra tener baisan. 
Doncs, mi dons per que m reibda, 
Pois sap que tan F ai volguda? 

Papiol, mon Aziman 
M'anaras dir en chantan, 



l4^ CHOIX DE POÉSIES. 

C'amors es desconoguda 
Sai, e d'aut bas cazeguda. 



■■■■»■■«■■»■■■■■>■> 



IV. 

Ieu m' escondisc , domna, que mal non mi er 
De so qu' an dig de mi fais lauzengier ; 
Per merce us prec que non puescon mesclar 
Yostre gent cors adreg e plazentier, 
Franc et humil, leyal e drechurier, 
Encontra'l mieu per messonguas comtar. 

Al primier lans pert ieu mon esparvier, 
E '1 m'aucion el ponh falcon lanier, 
E porton l'en, e qu'ie'l veya plumar, 
S' ieu mais de vos, ont ai mon cossirier, 
Non am totz temps aver lo dezirier 
Que de nulha s' amor , ni son colguar. 

Domna, s' ieu ai mon austor anedier 
Bon e volan e prenden e mainier. 
Que tôt auzelh puesca apoderar, 
Singn' e grua et aigron blanc o nier, 
Voirai lo donc, mal mudat guallinier, 
Gras, debaten, que non puesca volar. 

Escut al colh, cavalgu' ieu ab tempier, 

E port sallat, capairon traversier, 

£ régnas breus qu' om non puesc' alonguar , 



BERTRAND DE BORN. l^'i 

Et estrueps loncs en caval bas trotier, 

£t en ostal truep irai ostalier, - 

Si no us menti qui us o anet comtar. 

S' ieu per joguar m' aseti al taulier , 
Ja no i puesca baratar un denier; 
Ni ab taula preza non puesc intrar, 
Ans giet' ades lo reir' azar derrier, 
S' ieu mais autra domna am ni enquier 
Mas vos cui am e dezir e tenc car. 

Ma domna m lais per autre cavalier, 
E pueis no sai a que m'aia mestier, 
E falha m vens quan serai sobre mar, 
En cort de rey mi bâton li portier. 
Et en cocha m vei' hom fiigir primier, 
S' ieu anc ac cor d' autra domna amar. 

Senher sia eu d'un castelh parsonier, 
E qu'en la tor siam quatre parcier, 
E l'us l'autre non si puesca fizar; 
Ans m'aion ops tos temps arbalestier, 
Metges, guaitas, e sirvent et arquier, 
Si ieu vengui per vos a gualiar. 

Autr' escondig vos farai pus sobrier, 
E pus no m sai orar mais d'encombrier, 
S' ieu anc falhi ves vos neys del pensar, 
Quan serem sol dins cambr o dins vergier 



l44 CHOIX DE POÉSIES. 

Falha m poders deves monxompanhîer, 
De tal guiza que no m puesc' ajudar. 

Fais enueios, fementit lauzengier. 

Pois ab mi dons m'avetz mes destorbier, 

Be us lauzera que m laissassetz estar. 



V. 

S'abrils e fiielhas e flors, 
E '1 bel matis e '1 clar ser , 
E 1 rie joy que ieu esper 
No m'alegron, et amors, 
E'I rossinholet qu'aug braire, 
E'I dous temps vertz e grazitz 
Que ns adutz jois e doussors, 
E'I cuendes pascors floritz 
Mi dons son ardit non creys, 
£ no '1 merma l' espavens , 
Greu m' en venra jauzimens. 

Domna, s' ieu quezi secors 
Vas vos, non o fi de ver, 
E veus m'ai vostre plazer 
Mi e mos chans e mas tors; 
E prenc comjat del repaire 
On fui tan gent aculhitz. 
On renha pretz e valors : 



BERTRAND DE BORN. 1^5 

E selh que mante faiditz 
Per honor de si meteys, 
Quan fai bos acordamens, 
A sol los afizamens. 

Vostre reptars m'es sabors 

Ries, car cuiatz tan valer 

Que , ses be far , ab temer 

Volriatz aver }auzors, 

£ c' om no us auzes retraire 

Quant us faitz que deschauzitz : 

Mas semblaria m temors, 

Si n'era per mi cobritz 

Coms, ni vescoms, ducs ni reys; 

Mas faitz vostres faitz tan gens 

Que us en seguan ditz valens. 

Dos n'i a guerreyadors , 
Quar an de mal far lezer, 
Que no s sabon captener 
Nulh temps ses euginhadoFs; 
E volon lansar e traire, 
E vey los totz joms guamitz ; 
Com an vezi, an descors, 
Per qu' ieu non lur sui aiaitz : 
Quar anc bon pretz lion ateys 
Ricx hom, sijoys e jovens 
E valors no ill fon guirens. 

•1 lO 



l46 CHOIX DE POESIES. 

D'autres n'i a bastidors, 
Ricx homes de gran poder, 
Quar sabon terra tener; 
Que fan portais e bestors 
De caus e d*arena ab caire; 
Fan murs e voûtas e vitz; 
£ car son bos mainadors, 
Fan ne lurs dons pus petitz, 
Per que lur pretz non lur creys; 
Quar aitals captenemens 
No val mest las bonàs gens. 

D'autres n'i a cassadors 
Per la costuma tener, 
Que s fan rie home parer 
Quar amon cans et austors, 
£ corn e tabor e braire; 
£ vey los tan feblezitz, 
£ tan pauca es lurs valors, 
£ lurs pretz es tan freulitz, 
Que res mas bestia o peys 
Non lur es obediens. 
Ni fai lurs comandamens. 

Ges dels ricx tomeyadors, 
Sitôt se guaston Taver, 
Non pot a mon cor plazer^ 
Tan los truep gualiadors : 
Ricx hom que per aver traire ^ 



BERTRAND D£ BORN. l^'J 

Sec tomeyamtn plevitz 
Per penre sos vasvassors, 
Non Tes honors ni arditz: 
Mas elh non estrenfa correys; 
Sol qu ab elh s'en an Fargens, 
Mal ditz ten om a niens. 

Ricx homes vuelh qu'ab amors 

Sapchan cavallier aver, 

O quels sapchon retener 

Ab be fag et ab honors; 

£ qu'els truep hom ses cor vaire, 

Francx e cortes e chauzitz 

£ larcx e bos donadors: 

Qu'aissi fon pretz establitz 

Qu'om guerreyes ab tomeys, 

£ caresmas et avens 

Fes hom soudadiers manens. 

Na Tempra , joys m' escobitz , 
Qu'ieu n'ai mais que s'era reys; 
Que fel mesclat ab eyssens 
M'es endevengutz pimens. 

Fapiols, sias tan arditz, 
Pren mon chan, e vai ab eis 
A 'w Oc e No , quar prezens 
li fatz de maynhs digs cozens. 

3 fO* 



148 



CHOIX DE POESIES. 



Rassa, DOn sui margeritz, 
Anz es tao Genda ma leis. 
Que s' anc jorn fui recrezeos , 
Ara m'en sui repreodens. 




%^^^^^^M^^^M^f^^^%^^%/%^M^^^k'%f^^ ^ '%/%/mi^^^%M^%^tm^^^M^^ii%^^^t%^^^*i^^^v^/^iv^^^*^v*^^^%. 



FOLQUET DE MARSEILLE. 



—■■»■•■>■■»■ ■ 



I. 

Xan m'abellis Famoros pessamens , 

Que s' es vengutz en mon fin cor assire; 
Per que no i pot nuls autres pens caber, 
Ni mais negus no m'es dous ni plazens; 
Qu'adoncs sui sas quan m'aucizo'I cossire: 
£ fin' amors m' aleuza mon martire 
Que m promet joy, mas trop lo m dona len, 
Qu'ab bel semblan m'a tengut longamen. 

Be sai que tôt quan fas es dretz niens; 

E qu'en puesc mais, s' amors mi vol aucire! 

Qu'a escien m'a donat tal voler, 

Que ja non er vencutz , ni el no vens : 

Yencutz si sui, qu'aucir m' an li sospire 

Tôt suavet , quar de liey cui dezire 

Non ai secors, ni d'aillors no l'aten, 

Ni d' autr' amor non puesc aver talen. 

Bona domna, si us platz, siatz sufrens 

Dels bes qu'ie us vuel, qu'ieu sui dels mais sufrire ; 

£ pueis li mal no m poiran dan tener, 

Ans m'er semblan qu'els partam egalmens : 

Pero si us platz qu' en autra part me vire , 

3 lO^ 



l5o CHOIX DE POÉSIES* 

Partetz de vos la beutat e'I dous rire, 
E'I gai solas que m'afoUeis mos sen, 
Pueis partir m'ai de vos, mon escien. 

A totz joms m' etz plus beP e plus plazens , 
Per qu' ieu vuel mal als huelhs ab que us remire, 
Quar a mon pro no us pogron anc vezer, 
Mas a mon dan vos vezon subtilmens : 
Mas dans non es, so sai, quar no in n'azire, 
Ans me sap bon , pros domna , quan m* albire , 
Si m' aucisetz , que no us estara gen , 
Quar lo mieus dans vostres er eissamen. 

Per- so , domna , no us am saviamens , 
Qu'a vos sui fis et a mos ops trayre, 
Qu'ie us cug prendre e mi no puesc aver, 
le us cug nozer et a mi sui nozens: 
Per so no us aus mon cor mostrar ni dire, 
Mas a Tesgart podetz mon cor devire; 
Ar lo us cug dir et aras m'en repren, 
E port n'als hnelhs vergonha et ardimen. 

Dona, '1 fin cor qu'ie us ai no us puesc tôt dire, 
Mas per merce so qu'ieu lais per non sen 
Restauratz vos ab bon entendemen. 

Trop vos am mais , dona , qu' ieu no sai dire , 
E s' ieu anc jom aie d' autr' amor désire , 
No m'en penet, ans vos am per un cen; 
Quar ai proat autrui captenemen. 



FOLQUET DE MARSEILLE. l5l 

Vas Nems t'en vai, chansos, qui que s n' azire , 
Que gaug n auran, segon lo mieu albire. 
Las très domnas a cui ieu te prezen, 
Car elhas très valon mais d'autras cen. 



•••••«•«•a» 



IL 

Ab pauc ieu d'amar no m recre 
Per enueg dels lauzenjadors , 
Mas forsa d'amor mi rete 
Que no m laissa virar alhors, 
Quar dels benanans sui la flors; 
Qu'aissi m te 
Amors près el fre, 
Que d'autra cauza no m sove 
Mas de lieys servir a jomal, 
Qu* aissi m pes qu' o £aisso '1 leial. 

£ doncx, s' ieu fas so que s cove, 
Be m'en deu eschazer honors, 
Quar s' ieu puesc amar Mielhs de Be, 
Per dreg m' en eschai la lauzors : 
£ sap be mi dons et amors 
Qu'ieu de re 
Vas leis no m mal me; 
Mas quar li clam humils merce 
Que m des so que m'es plus coral; 
Pot esser qu' ilh so tenga a mal ! 

3 lO^ 



iSsi CHOIX DE POÉSIES. 

Doncx ben sui folhs, quar no m recre 
D' amar lieys , que be m par folhors , 
Pus autre bes no m n'esdeve; 
Ans vey qu'ades creys ma dolors 
Qu' en mi tôt sol a fag son cors : 
Per ma fe, 
Vos die, mielhs m' ave 
Que per lieys ieu suefra jasse 
Mon dan, sitôt a lieys non cal, 
Qu'autra m des s'amor per cabal. 

£ quant elha m parla ni m ve, 
Mi sal al cor la resplandors 
Dels sieus huelhs, e del dous aie 
M'en ve mesclamens la doussors. 
Si qu en la boca m nais sabors; 
Per qu'ieu cre 
£ conosc qu'el be 
Qu'ieu die de lieys no nais de me, 
Ans nais de s'amor natural 
Que dins mon cor a près ostal. 

£ pus aquest jois mi mante , 
Si m Yolgues far tan de socors 
Que m denhes retener ab se, 
Guardatz s' ieu fora dels aussors! 
Que SOS ricx pretz e sa valors , 
Mi rêve 
Tan gen e m soste; 



FOLQUET DE MAASEILLE. l53 

£ sq} qu'ilh agues lo mille 
De la dolor fer e mortal , 
Ben agram partit per egual. 

Pero s'il clamarai merce 

Del dan qu'ilh me fai e del mal, 

Pus nulh' autr' amors no mi val. 



y— 



III. 

Sitôt me soi a tart aperceubutz, 
Aissi com sel qu' a tôt perdut , e jura 
Que mais no joc, a gran bon' aventura 
M'en dei tener, car me soi conogutz 
Del grant enjan qu' amors vas mi fazia; 
Qu' ab bel semblan m' a tengut en fadia , 
Plus de detz ans, a lei de mal deutor 
Qu'ades promet, mas re non pagaria. 

Âb bel semblan que fais' amors adutz 
S'atrai ves leis fols amans e s'atura, 
Col parpaillos qu'a tan foUa natura 
Que s fer el foc per la clardat que lutz : 
Per qu' ieu m' en part , e segrai autra via ; 
Soi mal pagatz qu'estiers no m'en partria, 
£ segrai l' aip de tôt bon sofridor 
Que s' irais fort si com fort s'umilia» 



l54 CHOIX DE POESIES. 

Pero no s cuch , ^ be m soi irascutz , 
Tii fas de leis en chantan ma rancura, 
Jal diga ren que sia outra mezura; 
Mas sapchatz ben qu'a sos ops soi perdutz, 
Qu anc sobre fre no m vole menar un dia, 
Ans mi fetz far mon poder tota via : 
' Mas anc sempre cavals de gran valor 
Qui beorda, trop sovçn cuelh feunia. 

Fols for ieu ben, mas m'en soi retengutz; 
Quar q'ab plus fort de si se desmezura 
Fai gran foldat, e n'es en aventura 
Neis de son par, car pot esser vencutz; 
De plus frevol de si, es vilania; 
Per c'anc no m plac, ni m plai sobransaria: 
Pero en sen d^ hom gardar honor, 
Car sen aunit no pretz mais que folia. 

Pero, amors, me soi eu abstengutz 
De vos servir, que mais non aurai cura; 
C'aissi com mais prez hom laida peintura 
Quant es de iuenh que quant es près vengutz, 
Prezava ieu vos mais quan no us conoisia : 
£ s' anc n'aie pauc, mais n'ai qu'er no volria; 
C'aissi m n'es près com al foi queredor 
Que dis qu'aurs fos tôt quant el tocaria. 

Bels Âzimans , s' amors vos destrenhia , 
Vos en tos temps, ie us en cosselharia. 



FOLQUET DE MARSEILLE. l55 

Sol que us membres quant ieu n'ai de dolor, 
Ni quant de ben jamais no us en calria. 

Mon Plus Leial, s'ab los oillz vos vezia^ 

Aissi com fatz ab lo cor tota via, 

So qu ieu ai dig poiria aver valor; 

Qu ie us quier conseill, e conseill vos daria. 



IV. 

Ja no volgra qu'hom auzib 
Los doutz chans dels auzellos 
Mas cill qui son amoros; 
Que res tan no m'esbaudis 
Co il auzelet per la planha, 
£ ilh belha cui soi aclis ; 
Cella m platz mais que chansos, 
Volta, ni lais de Bretanha. 

• 

Be m'agrada e m'abellis, 

Mais no soi aventuros; 

Qu'ades es hom cobeitos 

D' aisso qu' es plus grieu conquis : 

poncx, que m val ni que m gazainha 

S'ieuJ'am, et Uh no m grazis! 

Amarai doucx en perdos? 

Oc ieu, anceis que remanha. 



l56 CHOIX DE POÉSIES. 

Be m* estera s' ades vis 

Lo sieu bel cors gai joios; 

E quan no vei sas faissos. 

Si be m soi en mon pais, 

Cug esser loing en Espanha 

Preon entre Sarazis: 

Sol lo vezer m'en es bos, 

Q'als non ans dir que re m taigna. 

Ferms soi eu be, quar soi fis; 
Que s'ieu fos fais ni ginhos, 
leu n'agra pro companhos; 
Mais sa beutatz, el dolz ris 
Mi tolon de lor bargainha : 
Car ilh val tan co us plevis, 
Que si sol merces i fos 
Ren als non es qui m soffirainha. 

Ben Yolgra que Lemozis 

Fos plus prop de Mauretainha, 

Per so que plus sove vis 

Lo senhor qu'es larcx e pros, 

E tan de bona compainha. 



■■■■■■■•■■■■ f 



V. 

S' al cor plagues ben for'hueimais sazos 
De far canson , per joia mantener ; 
Mas tan mi fai m'aventura doler, 



FOLQUET DE MARSEILLE. l^J 

Quan be m cossir los bes e 'Is mais qu' ieu ai , 
Que tug dizon que ricx sui e be m vai; 
Mas sel qu'o ditz non sap ges ben lo ver: 
Benanansa non pot negus aver 
De nulha re, mas d'aquo qu'ai cor plai; 
Per que n'a mais us paubres s' es joyos, 
Q' us ricx ses joy , qu es tôt V an cossiros* 

E s' ieu anc jom fiii gays ni amoros, 
Er non ai joy d'amor ni non l'esper, 
Ni autres bes no m pot al cor plazer, 
Ans mi semblon tug autre joy esmai : 
Pero d'amor lo ver vos en dirai; 
No m lais del tôt, ni no m'en puesc mover, 
Ni sus no vau, ni no puesc remaner; 
Aissi cum sel qu' en mieg de l' albr' estai , 
Qu' es tafi poiatz que non pot tornar jos , 
Ni sus no vai, tan li par temeros. 

Pero no m lais , sitôt s' es penllos , 
Que sus non pueg ades a mon poder; 
£ deuria m, domna, fis cors valer, 
Que be sabetz que ja no m recreirai, 
Qu' ab ardiment apoderisc V esglai : 
E non tem mal que m'en puesca eschazer; 
Per que us er gen si m denhatz retener, 
E '1 gazardos er aitals com s' eschai ; 
Que neys lo dos n'es faitz bos gazardos 
A sel que sap d'avinen far sos dos. 



l58 CHQIX DE POESIES. 

Si anc maxes ac nulh poder en vos , 
Traga s' enan , si ja m vol pro tener ; 
Qu'ieu no m'en fi en precs ni en saber 
Ni en chansos, mas ben conosc e sai 
Que merces vol so que razos dechai: 
Per qu'ieu vos cug ab merce conquerer, 
Que m' es escutz contra '1 sobre valer 
Qu'eu sai en vos, e m fai mètre en assai 
De vostr' amor so que m veda razos , 
£ m fai eoiar aisso qu'auninent fos. 

Ara conosc qu'eu sut trop oblidos, 
Quar al comensamen me desesper 
De mas chansos, pos vuelh merce querer; 
Farai o doncs. aissi col joglar fai, 
Qu'aLssi com mov mon chant, lo feniraL 
Desesperar m'ai pus non puesc saber 
Razo per que'l deia de me chaler; 
Mas tôt lo mens aitant en retendrai, 
Qu'ins en mon cor l'amarai a resGos, 
E dirai ben de lieys en mas chansos. 

Mentir cUgei, mas estra grat die ver, 
Quar m'estava trop miels qu'ara no fài; 
£ cugei far creire so que no fos 
Mas mal mon grat s'auera ma chansos. 

Si if'Azimans sabia so qu'ion s^i, 
Dir poiria q'una pauca ochaizos 
Notz en amor plus que no i val razos« 



FOLQUBT DE MARSEILLE. i5g 



VI. 



£]f chantan m' aven a membrar 

So qu'ieu.cug chantan oblidar; 
£ per so chant qu'oblides la dolor 
£'1 mal d'anior: 

Mas on plus chan plus m'en sove; 
Qu'a la boca nulha res np m' ave 
Mas de merce: 

Per qu' es vertatz , e sembla be 
Qu'ins el cor port, domna, vostra faisso 
Que m chastia qu ieu no vir ma razo. 

£ pois amors mi vol honrar 

Tan qu'el cor vos mi fai portar, 
Per merce us prec qu'el gardetz de Tardor; 
Qu ieu ai paor 

De vos moût maior que de me : 
E pos mos cors, domna, vos a dînz se. 
Si mais l'en ve, 

Pos dinz etz, sufrir lo us cove; 
£mpero faitz del cors so que us er bo, 
£'1 cor gardatz si cum vostra maizo. 

Qu'el guarda vos e us ten tan car 
Qu'el cors en fai nesci semblar, 
Quar el y met l'engienh e la valor. 
Si qu'en errer 



l6o CHOIX DE POÉSIES. 

Laissa 1 cor pel sen qu' el rete : 
Qu'om mi parla manhtas vetz s'esdeve 
Qu'ieu no sai que, 

£ m saluda qu'ieu non aug re; 
£ ja per so nuls hom no m' occaizo , 
Si m saluda, et ieu mot non li so. 

Mas ja lo cors no s deu clamar 

Del cor per ren que '1 puesç^ far ; 
Que tomat m'a al plus honrat senhor, 
£ tout d'aillor 

On trobava enjan e non fe : 
Que dregz torna vas son senhor ancse; 
Mas ieu non cre 

Que m denh, si merces no m mante, 
Que 'Ih intr' el cor , tant qu' en luec d' un rie do 
Denh' escotar ma veraia chanso. 



Quar si la denhatz escotar, 

Dona, merce deurai trobar; 
Pero obs m'es qu'oblidetz la ricor 
£ la lauzor 

Qu' ieu n' ai dig e dirai jasse : 
Pero ben sai mon lausars pro no m te; 
Cum que m mal me, 

La dolors mi creis e m rêve; 
£'1 fuecx qui'l mov, sai que creis a bando, 
£ qui nol toc muor en pauc de sazo. 



FOLQtlET DE MARSEILLE. l6l 

Mûrir puesc be, 
N'Azimans, qu'ieu no m plane de re, 
Neis si m doblava '1 mais d* aital faisso , 
Com dobla 1 poins del taulier per razo. 



VIL 

Ai! quant gent vens et ab quant pauc d'afan 

Aissel que s laissa venser ab merce! 

Quar en aissi vens hom autrui e se, 

Et a vencut doas vetz senes dan; 

Mas vos, amors, non o faitz ges aissi, 

Q' anc jorn vas vos merces no m poc valer ; 

Ans m'avetz tan mostrat vostre poder 

Qu'era no us ai, ni vos non avetz mi. 

Per so m par fol qui non sap retener 
So qu'a conquis, qu'ieu prez ben atrestan 
Qui so rete que a conquist enan 
Per son esfors , com fatz lo conquerer : 
Qu' aissi m pogratz tener col fols rete 
L'esparvier fer, quan tem que se desli, 
E Testrenh tant el poing tro que Tauci; 
Mas pus estortz vos sui, viure puesc be. 

Tôt so que val pot nozer atressi; 

Doncs , s' ie us tenc pro , be us poirai dan tener 

Et er merces s'ab eis vostre saber 

Que m' avetz dat , don anc jorn non jauzi , 

3 II 



l6a CHOIX DE POIÊSIES. 

Vos sai nozer ni dir mal en chantan; 
Mas non er fach, que chauzimens m'en te: 
Mais Yuelh siifirir mon dan en patz jasse 
Qu'els vostres tartz adrechurers daman. 

On trobaretz mais tan de bona fe, 
Q'anc negus hom se mezeis non tray 
Son escien, si cum ieu que us servi 
Tan longamen, qu'anc non jauzi de re. 
S' ar quier merce , so us faria parer ; 
Quar qui trop vai servizi repropchan, 
Semblansa fai qu'el guazardon deman; 
Mas ja de me no us cugetz qu' el n' esper. 

Mas quil bon rey Richart, de ctii ieu chan, 
Blasmet per so quar non passet desse, 
Ar l'en defen, si que quascus o ve 
Qu areire s trais per miels salhir enan : 
Qu'el era coms ar es ricx reys ses fi, 
Quar bon seeors fai dieus al bon voler; 
E parec ben al crozar qu'ieu die ver, 
Et ar vei hom per qu'adonc no menti. 

Ja ir'Azimans, tos temps non an cuian 
Qu'ieu vas amor aia virât mon fre; 
Mas hom pot ben <^reire aisso que ve, 
Et er saubut hueimais d'aissi enan. 



ALBERT, 

MARQUIS DE MALESPINE, 



UoNA, a vos me coman. 
Cane res mai non ameî tan. 

— Amicx, be vos die e us man 
Qu'ieu ferai vostre eoman. 

— Dona, trop mi vai tarzan. 
— Amiex, ja no y auretz dan. 

Dona, a la mia fe 
Murray, s'aisi m gayre te. 

— Amicx, membre vos de me 
Qu'ie us am de eor e de fe. 
-Dona,ayatzendoncxmerce! 

— Amiex, si aurai ieu be. 

Be sui gays et amoros^ 
Dona, per amor de vos. 
— Amiex, lo meu cors joyos 
Es vostres totas sazos. 

— Dona, autreyatz Ip m vos. 

— O ieu, amiex bels e bos. 

Dona, per vos mi eofort, 
E'n fas ehanson e déport. 
Y II 



l64 CHOIX DE POÉSIES. 

— Amicx , jes non avetz tort , 
Que be sabetz qu'ie iis am fort. 
— Dona, co er del conort? 

— Amicx, bona fe vos port. 

Be soy gueritz ab aitan, 
Dona, de pen'e d'afan. 
-^ Amicx, sufren, merceyan 
Conqueron li fin aman. 

— Dona, trop ai greu al dan. 
— Amicx, ie us retenc baysan. 

Dona, doncx a vos mi ven 

De mas jonchas humilmen. 

— Marques, en trop d'onramen 

Cuiatz puiar veramen. 

— Dona, qu'ie us am finamen! 

— Marques, e tu fas no sen. 

Dona, mot ai gran talan 
Qu'ie us tengues a mon coman. 

— Marques, ben m'iray gardan, 
£ dizetz folia gran. 

— Dona, ja no y agras dan. 

— Marques, no m'en plieu en tan. 




^0wm0w^%Mf^% i* M^f9^^t^^^^^^09f^ m M^%^^%/m^%^f^^^f%*wv*^^v^^^^^^f^^^%'w^%iv^%/v^v%)^^^%i^ 



GAVAUDAN LE VIEUX 



(— — 



I. 



JLi' AUTRE dia per un mati 
Trespassava per un simmelh, 
£ vi dejos un albespi, 
Encontra '1 prim. rai del solelh , 
Una toza que ra ressemblât 

Silh cui ieu vezer solia; 

E destolgui m de la via 
Vas lieys rizen, me saludet. 

Totz jauzions , de mon rossi 
Dessendey jos sobr el gravelh ; 
E près me pel ponh, josta si 
Âssec me a V ombra d' un telh ; 
Et anc novas no m demandet : 

No sai si me conoissia; 

Ilh , oc : per que us o mentria , 
Qu'els huelhs e la boca m baizet. 

Per pauc de joy no m' endurmi , 
Quan mi toqueron siey cabelh. 
« Bella , fi m' ieu , cum etz aissi ! 
D' ombre dieus crei que m'o parelh. » 

3 11^ 



l66 CHOIX DE POÉSIVS^ 

€ Senher, oc, quar nos ajustet; 
Qu'ai re no vuelh ni queria^ 
£ si us platz a mi plairia 
So don hom pus me castiet » 

« Âmiga , segon qu' ieu devi , 
Tort n' ey , si jamais m' en querelh ; 
Pus tan privada etz de mi, 
Dir vos ey mon privât cosselh : 
Âmors m'a tout so que m donet 

Selha que moût m'abellia; 

Âr no sey vas on se sia, 
Per qu' anc res pueis no m conortet. » 

ce Senher, tan sui d'aquest lati, 
Per que la nuech cossir e velh; 
Âne pueis pus de vos me parti, 
Li mey huelh no preiron sonelh. 
Mal o fey qui tan vos lonhet, 

£ res SOS faitz non Tenbuia, 

Que la vostra companhia 
£stara mielhs qù' ahc non estet. » 

a Amiga , per bon endesti 
Crey que m det dieus aquest parelh 
Joy de cambra en pastori, 
Que m'es dous, don me meravelh; 
£t ancmais tan be no ns anet 
Vostra merce e la mia; 



GAYAUDAlf LE VIEUX, 167 

Yssit em d'autra baylia, 
£t amors en mi no s pecquet. » 

a Senher, ita Eva trespasset 
Los mendatmens que ténia, 
£ qui de vos me castia 
Aitan se muza en bavet. » 



IL 



Crezens, fis, verays et entiers 
Fui vas mi dons tos temps senhor, 
Et ilh portava m tan d'enor, 
Qu' anc un jorn son joy no m' estrais ; 
Desaventiu*' aras lo m trais 
Que sap tôt lo mon escamir. 
Falsa mortz, que ns a faitz partir 
Mi e mi dons , dieus lieys ampar ! 

Mielhs fora qu'ieu vauris prkni^^s 
Que ses joy viure ab dolor; 
Que perdud ay la bellazor 
Dona , qu' anc fos ni er ^amids ; 
Per qu'ay ira, dois e pantais. . 
Mortz, cum pogues mi dons aussir! 
Que totz lo mons degra jauzir 
Sas beutatz , e 1 joys Temirar. 

5 II* 



l68 CHOIX DE POÉSIES* 

Dona, per vos mos deziriers 
M'aportava de joy sabor. 
Ara no m val joi ni m soccor; 
Qu'ira m met al cor tan gran fais^ 
Quan suy en pes cazer mi lais, 
£ no m puesc nafrair ni delir; 
Dona , mais volgr' ab vos mûrir 
Ab joi, qu'ab ira forsenar. 

Tant estranhs es mos cossiriers, 
Nuech e jom plane, sospir e plor, 
Caitius, desheretatz d'amor, 
Ses joy, dolens que d'ira m pais; 
£ par ben al front et al cais : 
Jove saur vielh encanezir, 
Cazer, levar e tressalhir. 
Me fai ira vius mortz anar. 

Jamais no serai prezentiers, 
Que perdut ey pretz e valor; 
£star ses joy a deshonor! 
Ja d'ombre dieus viure no m lais: 
Quec jorn afenisc et abais , 
Qu'ira no m pot del cor yssir; 
Quan pes de joy per esbaudir, 
Tôt lo sen pert e m desampar. 

Totz autres joys m' es encombriers , 
Tant ai lo cor plen de* tristor ; 



GAVAUDAW LE VIEUX. 169 

Perdud ai vergonha e paor, 

Ybres auras vau ybriais; 

Ja dieus no m do per qu ieu engrais, 

Ni m lais mais ad amor servir; 

Mais vuelh mon cor pessan blezir : 

Tos temps serai tortres ses par. 

Domna , grans joys , grans alegriers 
Vos met' al renc del cel aussor, 
Ab los angels que fan lauzor, 
Aissi ciim sanhs Johans retrais; 
Qu'anc fais lauzengiers brus ni sais 
Non poc un s<dl de vos mal dir; 
Ni eu no sabria issemir 
Los vostres bos aibs ni comtar. 

Jehus vos fassa'l sieu servir 
El cel clar paradis remplir, 
Entre las verjes coronar. 

Quar Gavaudas no pot fenir 

Lo planch, ni'l dol qu'el fa martir. 

Jamais res no'l pot conortar. 




PONS DE CAPDUEIL. 



I. 

JLeials amicx, cui amorsf ien joyos, 

Deu ben es3er alegres e jau^çns, 

Larcx et adregz, arditz et amoros, 

Aras quan par lo guais termenis gens 

Que fai la flor espaBtdir p^ la planha, 

£ '1 rossinhol chsoitar justa 'l vert fuelh ; 

Mas ieu non am son dous chan tan quan suelh , 

Pus mi dons vol que totz bes mi sofranha. 

Pero be sai que dregz es e razos 

Que selh qu'es francx, amoros e plazens, 

Sia plus braus d' autr' om e plus felos , 

Quan no li val merces ni chauzimens; 

£ pus mi dons m* es salvaia et estranha, 

Leu pot trobar en me mal et orguelh : 

Mas lieys non cal si m pert, per qu^ieu no m duelh 

Plus de s amor , ni ai cor que m' en planha. 

Non die ieu ges que totz temps sieus no fos^ 
£ no fezes totz sos coraandamens, 
Sol que no m fos sos cors tant oi^[ulhos; 
Mas sitôt s' es bona e belha plazens. 



PONS DE CAPDUEIL. J7I 

Franca e gentils e d'avinen companha, 
Ja no m' aura si no vol so qu' ieu vujdh : 
Ailas ! que m val si V am o si m' en tuelh , 
Qu' ilh fai semblan que res de mi no '1 tanha ! 

Totz mal menatz for' ieu fizels e bos , 
Francx et humils e celans e temens , 
Ses trop parlar , e de totz enjans blos ; 
£ saubra ben entr'els desconoissens 
Cobrir mon joi , qu' els fais cui dieus contranha 
De nostr amor ^on poiran hr janguelh : 
S'aissi m volgues la genser que s despuelh, 
Ja noi feira fenha ni gronh ni.lanha. 

Per so n estauc marritz e cossiros, 
Quar anc Y amiey ni m £ilhic tan mos sens , 
Que per un joy don no sui poderos 
Soan alhors totz autres jauzimens ; 
Âissi no sai cosselh a que m remanha, 
Qu' autra no m platz et ilh mi. dezacuelh : 
Fols es qui cre tôt quan vesson siey huelh , 
Ni qui pert trop per so que non guazanha. 

Amors, lonc temps ai estât de Bretanha, 
E faitz peccat, quar mi raostratz orguelh; 
S' ieu plus que tuit l'autr'amador vos vuelh, 
Ni mais vos am , es doncx dregz que m'en planha. 



173 CHOIX DE POÉSIES. 

II. 

Si totz los gaugz e'is bes, 
£ las finas lauzors, 
£'ls faitz e'is digz cortes 
De totas las melhors, 
Volgues dieus totz complir 
En una solamen, 
Saber cug veramen 
Que selha cui dezir 
N'agra mais per un cem 

E pos de totas es 
Caps e mirais e flors, 
Sitôt no m'en yen bes, 
Si m'es lo gratz honors 
Passa m yiiu*e o muiir: 
Mas plus Fer avinen, 
Si m te guay e jauzen ; 
Corn mais me fai languir, 

leu plus l'am finamen. 

* 

Quar el mon non es res, 

Sia sens o folhors, 

Que m penses que'l plagues^ 

No m fos gaugz e dossors; 

So qu'ilh vol mal azir, 

Et am selhs bonamen 

Qui son siei benvolen : 



POirS I>£ CAPDUEIL. fj^ 

Al mielhs que pot chauzir, 
Sui al sieu mandamen. 

En aissi m'a conques; 

E si no m val amors, 

Valha m ma boha fes 

E la sua valors : 

S'amors no vol venir 

El sieu belh cors plazen, 

Lo verai pretz valen 

Deu garar de falhir, 

Quar s'ieu muer, no Ter gen. 

Gentils cors, ben après, 
Sobre totz amadors 
Âgras mon fin cor mes 
Ab un pauc de socors; 
Que mort m' an li sospir: 
E vos, per chauzimen 
No sufratz mon turmen. 
Ni vulhatz fais auzir 
Gui er mal si be m pren. 

Na Bcatritz, grazir 
Vos faitz a tota gen; 
Et avetz pretz valen. 
Si que qui 'n vol ver dir 
Del belh semblan no y men. 



174 CHOIX DE POÉSIES. 



III. 



HuMiLS e fis e francs soplei vas vos, 
Ab leial cor, bona dona e valens, 
Quar etz mielher del mon, e plus valens 
E plus gentils e plus franch' e plus pros 

E genser e plus guaya; 
Per qu ieu vos am , ja autre pro non aya , 
Tan finamen que d'al re no m sove, 
Neis quan prec dieu, don oblit per vos me. 

Nulh'autr* amors.no m pot faire joyos 
Si m preyavon d'autras domnas cinc cens, 
Quar ab vos son fadas las conoissens; 
Tan son cortes li semblan e'I respos, 

Que tan quan lo sols raya. 
Non a domna cui tan ricx faigz s'eschaia. 
Ni mielhs fassa so qu'a bon pretz cove; 
Doncx sui astrùcx, quar vos am e vos cre. 

Adregz cors gens, benestans, amoros. 
No m'aucizatz, valha m francx chauzimens 
E leyaltatz e fin amors que m vens , 
E '1 bes qu' ieu die , e merces e perdos : 

No vulhatz qu'ieu decfaaya, 
Qu'el loncs espers e'I deziriers m'esglaya. 
£ona domna, sol qu'endreg bona fe 
Mi vulhatz be, con piegz trac, no m recre. 



POirS DE CAPDUIBIL. I^S 

Sivals d'aitan sui ben aventuros, 
Quar s' ieu en muer , autre non er jauzens ; 
Ans fatz mentir lo brug dels mais dizens, 
£ reman fis vostre pretz cabalos : . 

Malgrat de gent savaja, 
A totz joms creis vostra valors veraya 
Sobre totas , e sai vos dir pçr que , 
Quar valetz mais e no falhetz en re* 

Doncx y pus al cqr yei en totas sazos 
La vostra boca, e'is huelhs clars e rizens, 
E'I guays solaitz, e'is bdhs digz avinens, 
£1 vostre cors qu'es tan cars e tan bos, 

No crezatz qu' ieu m n estraya ; 
Q'us dous dezirs mi ten guay e m'apaya, 
£ non ai plus, ni d'als non truep merce; 
Mas tan valetz qu el mais val autre be. 

Vostr' hom sui , domna guaya , 
Et am vos mais que l'Andrix non fetz Aya; 
£ sobre totz port la clau d'amar be; 
Per qu'ieu alhors no pues virar mon fi^. 



IV. 

AsTRVCx es selh cui amors ten joyos, 
Qu amors es caps de trastotz autres beS;> 
E per amor es hom guays e cortes. 



1^6 CHOIX DE POESIES. 

Francs e gentils, humils et orgulhos; 
Aqui on tanh, en fai hom mielhs mil tans 
Guerras e cortz don naisson faitz prezans : 
Per qu ieu ai mes tôt mon cor en amor; 
E quar ai bon respieit que m fassa riç, 
No plane Tafan qu ieu trac ni la dolor. 

Rie m'agra fait e ben aventuros, 
Sol ab mi dons, que tan val, mi valgues; 
£ pueys en lieys no falh nçguna res 
De tôt quan tanh a rie pretz cabalos, 
Be m deu valer s'amors, quar fis amans 
Li sui trop mielhs no fon d'Izeutz Tristans: 
£ pus tan l'am e ponh en sa honor. 
Non deu creire bruich ni malvais castic, 
Qu' en manhs bos luecs fas auzir sa lauzor. 

Ja non creirai desmenta sas faissos 

Mi dons cui sui litges , quar semblans es 

Qu'en lieys sia franqueza e merces. 

Qui ve 'Is belhs huelhs plazens et amoros , 

E la boca qu' es belha e gen parlans , 

E '1 cors adregz ab avinens semblans : 

Ben saup chauzir de totas la melhor; 

Ges mos sabers aquel jorn no m falic , 

Ans m'esmendet, s'anc pris dan per folhor. 

Que vilas fai qui m'es contrarios; 
E si negus lauzengiers mal après 



POUfH BB GÀPDUfelL. I77 

M'a dig euuey, mais ^gra qu'en prêtes 
Mas rezanpsos, qu'aitan pauc col peissos 
Yiu ses Faigua viurai, s'il plats mos dans 
Mi dons cui sui per £eiI* totz sos comaos. 
Guardatz s'ieu l'am ses tôt cor trichador! 
Qu'el mon non ai tan mortal enemie, 
Si '1 n' aug ben dir , n© '1 n' ay a per senhor. 

Si cum es plus renoviers cobeitos 
On plus a d'alur e d'argent a se mes, 
Sui plus cobes de lieys que m'a conques, 
On plus remir las autras , tant es pros : 
Vezer non l' aus y que vas lieys sui doptans , 
Ni '1 man mon cor mas per un qu' es truans , 
£ fais* vas mi, quar non ditz ma clamor. 
Las! si merces no m tal contra '1 destric, 
Ma bona fes m'a mes en gran error. 

Chanso , vai t' en lai on es joys e chans , 
Beutatz e sens , jovens e guais semblans , 
Dir a mi dons cui sopley et azor 
Que tan conosc sos bos ayps, per qu'ieu die 
Que retener mi deu per servidor. 



Ben es folhs selh que renha 
Per lone temps afr senhor, 
Dod fi bes iK> It 'n veidia 

3 12 



178 CHOIX DB POÉSIES. 

Ses mil tans de dolor; 
£ qui per ben mal pren, 
Tanh que joys li sofranha, 
£ nulhs bes no'lh remanha, 
Saber pot veramen 
Qu*assatz a de que s planha. 

• 
Per so m plane e 'n mov lanha, 
Quar falh nesciamen 
Amors, que m fon estranha, 
£ m trazic malamen; 
Sabetz per que Tazir? 
Qu'el ben que fag m'avia 
Mi tolc, e m fes bauzia: 
Qu'om no deu enriquir 
Lo sieu, e pueis l'aucia. 

Amors a gran falsia, 
Quar amar e servir 
Et onrar la sabia, 
Mielhs qu'autr'om obezir, 
,£ celar ses enjan; 
Mas mal vi s'amistansa, 
Qu'anc non aie benanansa 
No m tornes pueis a dan; 
Per que m part m'esperansa. 

Tant pauc vuelh s' adordansa , 
Qu'ieu endreg lieys no m blan; 



POWS DE CAPDV£IL. Î79 

Domna gentils qu'enansa 
Son valen pretz prezan, 
Ont es fina beiitatz 
E gran bon' aventura , 
Si qu' a totz joms méihura ; 
Et ab tôt so no m platz 
S'amor, ni non ai curg. 

Tant es grans la rancura 
Per qu'ieu en sui iratz, " 
Que bons pretz en peiura 
£ guaiez' e solatz : 
Pero ades esper, 
Sitôt. mos cors s'esmaya, 
Qu'après Tira m'eschaya 
Tais joys que m denh plazer; 
Sol fin' amors no m traya. 



VI. 

Tawt m'a donat e fin e ferm voler 

Leyals amors, que ja no m partrai mais 

De vos, dona, on ai mon bon esper; 

Tant etz valens , cortez' ab digz verais , 

Franch'e gentils, guay'ab humil semblan, 

Belh'e plazens, si que non es a dire 

Negus bos ayps qu'ora puesc'en domn'eslire; 

E pus tant es vostre ricx pretz puiatz, 

Suffretz qu'ie us am, qu'ieu vuelh tôt quan vos platz. 



ia« 



l80 CHOIX J>£ I^OÉSIES. 

Bona domna , tant m' avets^: ^n po4er 
Que, si m faitz be, anc homi 9Qn Ib plu$ guays; 
£ si m faitz mal , e bo 91 vqletz 4tver 
Franc chauzimen, ges per sO nO m' irais; 
Qu' on plus mi durih , ipp^ai^ voa am sea enjan : 
Sabetz per que yos mi home aervire? 
Qu'ades cossir quant v^ete, fi.ni'albîre 
Que venir deu lo guazardos e'I gratz, 
Tant ai suffert lonc temps l'afan en patz. 

Pauc a de sen , e cuia moût ' saber 

Selh que m blasma quar d'amar vos no m lais; 

Qu'ieu on plus vau d'autras domnas vezer, 

E m luenh de vos, mens ai cor qtie m biays: 

Per qu'ieu non puesc mon cor partir ab tan, 

Ja no m partrai de tos mon dous defeire; 

Qu'anc non amet, be l'en puesc escondire, 

Ans es nescis, dezamoros proatz, 

Qui ditz que so qu om plus vol es foudatz. 

Ane pueys no fe'l segle$ mai^ d^scha^^ef, 

Pus hoin Uasmet amor, ni'l 4is tal aycî 

Per las donas que solon maiis valer^ 

Pels cavalier& qu'an tomat at, savays^ 

Fais noirimens; et es trop male^tan 

Que r un fenho , l' autre volon mal d^ur^ 

De las melhors , per qu' es. dregst qu' ieu m' a^e ; 

Qu' a totas sui bos e francx e privatz, 

Per vQs^f dona., a cui ou sui donatz. 



POKS DE CAPDUEIL. l8l 

Totas laft vuelh honrar e car tener, 
Quar per yos valh en totz valens assays ; 
E ges per ao^ dona, no us cal temer 
En dreg d'amor, qu'ieu vas autra m'apays, 
Quar vos mi faitz amar déport e chan^ 
Cortz e domneys , joy e solatz e rire , 
Quar de ren al non son miei dotis co'ssit*e : 
Per que m degra, si'n fos a dreg jutjafz, 
Yaler merce» e franc' bumilitatz. 

A vos mi ren per far vostre coman, 
Bona donma ^ sitôt non sui jauzire ; 
Faitz me joyos , o pessatz tost d' ancire : 
Que si l'una non faitz, be vuelh sapchatz 
Que qu'aia dig no sui enamoratî. 



VIL 

Per joy d'amor e de fis amàdors, 

E de finas amairitz ses enjan 

Comens chanso, que nulhs autres pascors, 

Ni nulhs estius no mi fen pro ni dan, 

Mas ât un rie joy que m te guai e prezan , 

Fis sobr'els fis, é valens sobr'els bos. 

Que m fai estar jauzen et àmoros. 

E s' ieu n' ai joy mi ten jatusen amofs , 
Eschai de mi si m te 1 joys en afan ; 

3 la' 



l8u CHOIX DE POÉSIES. 

No m'en lau ges, ans m'en ve la dolors 
Daz autras partz e 1 dezir e Y a&n ; 
Mielhs fora dregz e razos per semblan 
Qu' els mais e Is bes partissem enir' amdos , 
Ensems ab joy e 'Is autres cossiros. 

Si ma dona s'a d'autres preyadors, 
No m' en rancur , ni non fauc mal semblan , 
Ans m'en val mais lo bes per las paors; 
Que dels melhors a hom mais de talan. 
Sol que d'aisso sia eu guardatz de dan ; 
Que lauzengier no m tenguon dan ab vos, 
Ni tais que s fai amicx qu'er enueyos. 

Tôt atressi col salvatges austors 

Que s rescon plus que l' autr' auzelh no fan , 

Rescon e cel mon joy als jangladors, 

Als fais fenhens que faitzanar torban: 

£ si vos, don', acsetz lo mieu talan, 

Tant esteram rescondut a rescos, 

Tro 'Is lauzengiers agron mortz los gelos. 

Trompas ni coms, ni viulas, ni tambors, 
Guerras, ni cortz, ni estevas, ni chan, 
No valon re contra '1 vostre socors , 
Si vos lo m fagz, dona, quan lo us deman; 
Quel mon non es don puesc aver joy gran, 
Mas quan de vos don sui guays e joyos , 
Quar ieu vos am e trac greu mal per vos. 



i 



PONS DE CAPDUEIL. l83 

Dona ir'Auda, balladas ni chansos, 
No vuelh faire que no y parle de vos. 



■■■■■■■■■■■■I 



VIII. 

S'anc fis ni dis nulha sazo 
Ves vos erguelh ni falhimen, 
Ni passei vostre mandamen^ 
Ab franc cor et humil e bo 
Vos mi ren , belha douss' amia ^ 
£ m part de T autrui senhoria, 
£ reman en vostra merce, 
Quai que m &ssatz o mal o be. 

Per aital coven vos mi do, 
Qu'ieu non ai poder ni talén 
Qu'ieu m'en parta de mon viven; 
Qu'amors m'a en vostra preizo 
Mes, quar etz la mielher que sia, 
£t avetz mais de cortezia; 
Qu'el plus vilans es quan vos ve 
Cortes, e us porta bona fe. 

Be m pogratz trobar ochaizo, 

Mas tkn vos sai, domna, valen, 

Franch' et humil e conoissen , 

Per qu'ie us quier franchamen perdo, 

E tem vos tan qu'aïs no us querria; 



l84 CHOIS OB PQÉ8IBS. 

Mas ses enjan e ses baiizia 

Vos am, e us amarai jasse, 

E tôt quan vos plai vuelh e cre. 

Doncx, pus no us aus querre mon pro, 

E sui vostre sers leyalmen, 

Be faretz mais de chauzimçq, 

E doblaretz lo gus^zardo, 

Si m donatz so qu' ieu plus vohîa 

Ses preyar; qu' imitais coi^panliia 

No s part, quan ses precx s*e&deve 

Qu'us fis cors ^ autrç s' ave. 

A penas sai dir oc nî no, 

Quan no vey vostre guay cors gen, 

E la fresca cara rizeii; 

S'ieu n'espert molt, « ai b^n raw. 

Que totï l'autre mpns ^Q w poiria 

Tener nulh pro s'ieu no us ve^isi^ 

Ni ses vos no puesc avçr be, 

Per que us er gen si usi en &ç^v^ 

Beutatz e valors e cu^dia, 
Dona, creis en vos quascun dia; 
£ prec dieu que do malastre 
Totz selha qu' an lunbat vps de me. 

De n' Odiartz on que sia 
Vuelh sa coindans' e sa pairia , 



PONS DV GAPDUEIL. l85 

Qu'ab ries faitz enans e mante 
Tôt so qu' a valen pretz cove. 



IX. 

Qui per nesci cuidar 
Fai trop gran falhimen 
A dan li deu tornar; 
E s'a mi mal en pren 
Ni ma domna m deschaî» 
Be s tanh, que tal folhia 
Ai fait, per qu'iéu deuria 
Morir d'ira e d'e^mal 

E s' ieu per sobr* amar» 
Ai renhat folhamen^ 
Ni per mi dons proar 
Si n agra 1 cor jauzen « 
Si'l ferm voler qu'ieu u'ai 
De lieys servir partia, 
Ar conosc que 1 plairia , 
Per qu'ai fait folh assai. 

No m'en puesc razonar, 
E sai que no m'es gen; 
E si m vol perdonar, 
Gratz e merces 11 'n ren, 
E totz temps o farai : 



l86 CHOIX DE POÉSIES. 

Qu'estiers qui m*auciria, 
Mon fin cor non partiia 
Del rie luec on estai. 

Per so no m cal duptar 
Son rie cor covinen, 
Ni m'en degra lonhar 
Pel bruit don quascun men; 
Qu'ieu sui be selh que sai 
Que mielhs hom non poiria 
Aver per drudaria, 
Mas.quan lo solatz guai. 

En aissi m fai trobar 
Nesci l6 cor e'I sen, 
Que quan cug orguelh far, 
Ilh m'o tom en nien; 
£ re de be no m fai, 
Quan mos cors s'umelia; 
Amors ni cortezia 
De leys joi no m'atrai. 

Domna , 1 genser qu' ieu sai , 
Mais vos am ses bauzia 
No fes Tristans s'amia, 
£ nuill pro non y ai. 



POnS DE CAPDUBIL. 187 



X. 



Aissi cum selh qu'a pro de valedors, 

El falhon tug, ja tan non er amatz 

En la sazon qu'es desaventuratz ^ 

Mi failh mi dons, sol car conois qu'amors 

Mi fai mûrir per lieys ab gran turmen; 

E s'ill pogues faire nul falhimen 

Vas mi'l fera; mas mens en val, so cre, 

Bars qui deschai selhui que vencut ve. 

Per so conosc qu'es dan e deshonors' 
Qui non a cor als dezapoderatz ; 
Que ja castelhs frevols qu'es assetjatz 
Ab gran poder, no s tenra ses secors; 
E si '1 senher de cui es no' 1 defen , 
En sa colpa lo pert pueys longamen : 
Aissi perdra ma don' al sien tort me , 
Pus no m socor on plus li clam merce. 

Perdre no m pot per so que m vir alhors; 
Pero si m sui de lieys lonc temps lunhatz. 
Qu'ai fait semblan qu' alhors m'era viratz 
Per esproar si '1 plagra ma dolors ; 
E s'agues mes en autra mon enten, 
Ar ai proat qu' ilh n' agra '1 cor jauzen , 
S'ieu mi partis de lieys; mas no'lh val re, 
Que no m pot ges mon cor partir de se. 



fS8 CHOIX DE POÉSIES. 

Belha domna, vailla m vostra valors, 
Qu'anc nulhs caitius destregz ni mal menatz 
Non saup son dan tan gen su£&ir en patz: 
£ pus lo mais m^es delieitz e sabors, 
Per amor dieu, e quar vos fora gen, 
Trobes ab vos qualaquom chauzimen. 
Que vostr' om suy ; e si m denhatz far be y 
Vos i faretz franquez^ e bona fe. 

Vostre belh huelh, vostra firesca colors, 

Vostre dous ris, vostras finas , beutatz , 

Vos £sLn aver vas me pus dur solatz; 

Ja no m' agr' ops fids Ëiitz lo miradors 

On vos miratz vostre coi^ covinen, 

Guay e joyos , amoros e pla^en , 

Qu' erguelh me faitz ; e qui bon pretz mante , 

Erguelh no'l tanh vas los sieus ml eove. 

Mon Plus Leial, s'ieu vos vi plus soven, 
Mielhs n anera mi e vos eissamen; 
Qu'ieu saubra vos conseilhar, e vos me; 
Pero negus non sap a sos ops re. 



XL 



Ges per la coindeta sazon 
Que fai pratz e vcrgîers florir, 
No £tra ogan mon chan auz»; 
Mas bonamcn m'a bit perdon 



Silh que m' es dolz e de bella Gonipaingna , 
Per qu' eu en deu aver lo oor jauzen ; 
Que non es jorn qu'en sospiran non plaingna, 
Car no m manda venir celadamen. 

De bon cor Tam, et ai razon, 

Qu'el mon non puos gensor chauzir; 

E car plus soven no remir 

Son cors e sa bella faisson , 
S' eu per enjan m'en lais, dieus m'en contraingna: 
Mas lauzeugier me £an tal espaven, 
Per merce iU prec que, ses bruit e ses Isdngna, 
Sueffra qu ill serf a rescos humilmen. 

Moût m'a rendut gen guierdon 
Amors, per qu'eu lo ill dei grazir 
Del gran mal que m'a fai suffrir, 
Per mon bon talen n'ai, qu'en fon 

Loncs temps ves me mal'e brau et estraingna; 

Mas no m ten dan, que miels val per un cen 

Sela que vol que sos litges remaingna; 

Per que autra no voill ni me enten. 



XII. 



De totz càitius sui ieu aisselh que plus 
Ai gran dolor, e suefre greu turmea; 
Per qu'ieu yolgra mûrir, e fora m gen 
Qui m' ai|(Meâ » pois tan sui esperdutz ; 



190 CHOIX DB POÉSIES. 

Que yiures m'es marrimens et esglais, 
Pus morta es ma doifa if'Azalais; 
Greu sofrir fai Tira ni'l dol nil dan. 
Mortz trahiritz! be vos poesc en ver dire, 
Que non poguetz el mon melhor aucire. 

Ai! cum fora gueritz et ereubutz, 
S'a dieu plagues qu'ieu fos primieramen 
Mortz ; las ! caitius no viielh mais longamen 
Viur' après lieis : reis perdona 1 Jhesus , 
Dieus poderos, dreituriers e verais, 
Salva la Crist, nomnatz sobre totz gais, 
E'n ren l'arma sanh Peire, sanh Joan; 
Que totz los bes y son qu'om puesca dire, 
E de totz mais la'n pot hom escondire. 

Senher, ben la devem planher quascus, 

Qu'anc dieus non fes el mon tant avinen: 

Qui aura mais tan bel captenemen! 

Que val beutatz ni bon pretz mentengutz! 

Ni que val sens, honors, ni solatz guais, 

Gent aculhirs, ni nuls cortes essais! 

Ni que valon franc dig, ni fag prezan! 

Segles dolens! de bon cor vos azire. 

Moût valetz pauc , pus lo mielhs n' es a dire. 

E podem be saber que l'angel sus 
Son de sa mort alegre e jauzen ; 
Qu'auzit ai dir, e trobam ho ligen : 



POHS DE CAPDUEIL. I< 

« Cui lauza pobles lauza Domiaus. » 
Per c[ué sai be qu'ilh es et rie palais, 
Ed flors de lis , en rozas et en glais ; 
La lauzon l'angel ab joy et ab chan : 
Selha deu ben, qui anc no fo mentire, 
En paradis sobre totas assire. 

Joys es delitz , e jovens es perdutz , 
E totz lo mons es tomatz en nien , 
Quar comte, duc e man baron valen 
N'eran plus pros, er non la ve negus, 
E mil domnas valion per lieys mais. 
Mais er podem saber qu' ab nos s' irais 
Nostre senher, qui la fes valer tan; 
Qu'en lieys nos a toit chan, solatz e rire, 
E os a dat mais d'afan e de cossire. 

Ai! quâts dans es de mî dons n'Azalais! 
Non puesc als far, mas de totz jois me lais, 
E pren comjat de cfaantar derenan ; 
Que planh e plor, e manh coral sospire 
M' an mes per lieys en angoisses martire. 

Amies w Andrieu, camjat son mei dezire, 
Ni ja d'amor non serai mais jauzire. 




GUILLAUME ADHEMAR. 



ï. 

Hi L temps d' estiu quan par la flors el bruelh , 
E son braidiu H aiizelhet d'erguelh, 
Ai pessaniçn d'amor que m dezacuelh, 
Que nulha re tan no dezir ni vuelh. 
Ai ! douss* amia , 

Mala us ' viron mey huelh , 

Si chauzimens no m guia. 

Veiaire m* es qu'ieu no sui selh que suelh, 
Si m'a éospris us grans mais don mi duelh, 
Don ieu murrai, si la dok>r no m tuelh 
Ab un dous bais dins cambra o sotz fuelh. 
Ai ! douss' amia , 

Mala us viron mey huelh , 

Si chauzimens no m guia. 

Membre os, donuuiy qaasa me ddbâ senlioriuY 
De vos servir m' autveî tata cnm ieu vin -^ 
Tortz es si us prec , qu' anc ren no vos forfiu ; 
Ja no m poscan 4^n tener enemiu. 
Ai! douss^^mia, 

Qu'a son coral amia 

JHon deu hom far gwndia. 



GUII.LA4THE ADHÉMAR. IQÎ 

Neguna res non es tan fort esquiu 
Cum es d'amor lauzenjador braidiu . 
Qu'aya poder que menta so que plîu, 
Mas fos verais e tengues so que diu. 
Ai! douss'amia, 

Qu'a son coral amiu 

Non deu hom far guandia. 

leu ai ja vist home que conoys fort , 
Et a legit nigromansi' e sort , 
Trahit per femn a peccat et a tort ; 
Et ieu lasset no m'en tenc per estort 
Ai ! douss' amia , 

Guidatz me a bon port; 

Si dieus vos benezia. 

Jamais no vuelh chant ni ris ni déport 
S' eras no m fai la belh' ab si acort ; 
Près n'ai lo mal don cug qu'aurai la mort, 
Si 'n breu de temps no fai de que m cofort. 
Ai! douss'amia, 

Guidatz me a bon port; 

Si dieus vos benezia. 



IL 

S' ieu conogues que m fos enans 
Vas l'amor mi dons vers ni sos, 
Moût en fora plus volentos 

3 i3 



.« 



194 CHOIX DE POESIES. 

De far que non es mos talans : 
E pero no m'en vuelh gequir, 
Ans am mais en perdô chantar 
De lieys , qu' autr' amor conquistar. 

D'aquesta sui fizels amans, 
E no'l serai fais ni ginhos; 
Quar non estai de cel en jos 
Negun' ab belhazors semblans , 
A cui dieus donet lo chauzir 
Del mon, per quel fai leu triar; 
Lieys prec e tôt Tais lays estar. 

Ben say que ja non er mos dans, 
Quar Tam mais d'autra re qu'anc fos; 
Qu elha es tan ensenhada e pros 
Que del tôt m'er guazardonans ; 
E '1 guazardo non puesc falhir , 
Quar ab un ris me pot payar, 
S' ieu n' era estatz près oltra mar. 

Q' us paucs de ben m' es de lieys grans , 

Quan r en ai , moût en sui joyos ; 

E greus trebalhs e perilhos 

Quan m' en ve , ges no m sembr afans : 

Doncxy quon o sai? quar o aug dir; 

Amicx ai que m voion jurar 

Que pen' aisso que leu me par. 



GUILLAUME ADHEMÀR. igS 

Tant es cortez' e benestans , 
E riqu' e de belhas faissos , 
Qii'ieu n'ay estât moût cossiros 
Loncs temps, e mos cors sospirans; 
Quar ja de lieys non pot mentir 
Nuls hom que la vuelha lauzar, 
Ni ver dir, si la vol blasmar. 

Quoras qu' ieu fos grieus ni pezans , 

Ni abruzitz, ni nualhos, 

Eras suy bautz e delechos, 

£ vau ves lieys far sos comans : 

E si 'Iha me vol obezir , 

No m lays dieus de lieys tan lonhar 

Que no m trobè ses trop sercar. 

Per lieys m' en perdra '1 reys Ferrans 
E las cortz e 'Is dos e 'Is baros , 
Non per aver, ni per mancos. 
Ni per cavalhs , ni per bezans : 
Que res tan cum lieys non dezir; 
E no m pot nulhs hom estancar, 
Si no m fai penre o liar. 

E prec mi dons, al vers fenir, 
Cui sui hom per vendr' e per dar , 
Que pes d'Eir Guillem Ademar. 



ly 



196 CHOIX DE POÉSIES. 

IIL 

Noir pot esser suffeit ni atendut 
Qu ades non chan, pus estins vey tomat, 
£ li vergier cum si eron canut 
Pareysson blanc, e verdeyon li prat 
Adoncx m' a si conquîstat un* amors y 
Sol per respieg d' un covinen que m fe ; 
Guardatz ^e feira s'agues del fag re^ 
Qu' a penas denh' ab autr' aver solatz. 

Àl sieu ops m'a de bon cor retengut 
Selha que m' a per amie conquistat ; 
Qu'assatz m'a miélhs en breu temps conogut 
Que tais on ai lonc termini ponhat; 
Q' us reproviers me ditz dels ancessors : 
Qui temps espéra e no fai quan temps ve, 
S'el temps li falh, ben estai e cove; 
Que loncs espers a manhs plagz destorbatz. 

AJb aisso m' a joy e déport rendut , 
E mon saber tenc endreg meluyrat; 
Qu'en aquest mot cug aver entendut. 
Que m vol en breu far rie de. s'amistat 
Aisso conosc ben dels lauzenjadors 
Quan mi cugeron far mal, m' an fait be, 
£ grazisc lor de la mala merce, 
Quar suy de lieys estortz et escapatz. 



GUILLAUME ADHIÉMAR. I97 

Ane non auzis son par plag avengut 

Ad home viu, auiatz cum es anat: 

Qu'a doble m' an miey enemic valgut 

Que no feiron, si m'aguesson amat: 

E fon ancmais en aissi valedors, 

Qu* ieu lor voelh mal de mort ,- et ilh a me ; 

Pero trag m' an de tal loc on jasse 

Sufi&ira afan, e fora perUhatz. 

£ras ai ieu a bon port de salut , 

Fe qu'ieu vos dei, mon navei aribat,' 

Et ai lo plom e V estanh recrezut , 

E per fin aur mon argent cambiat; 

Qu' autreiat m' a una de las gensors 

Donas del mon, e ges no m dessove 

Que m don s'amor^ e d'un baizar m'estre; 

Et es tant pros q' us reys en for' honratz. 

E per alsso tenc me per ereubut, 
E non envei el mon nulh home nat, 
Si m vol mi dons tener vestit o nut, 
Baizan lonc se , en luec de moUerat : 
Ane no ftn fag al mieu par tais honors 
Cum er a mi, s'en aissi s'esdeve; 
Qu'el sieu cors blanc, gras e chauzit e le 
Remir baizan, ni m tenc entre mos bratz. 

Si'l reys n Amfos cui dopton li Masmut, 
E'I mielher coms de la crestiantat 



198 ' CHOIX DE POESIES. 

Mandesson ost, pus be son remazut^ 
Al nom de dieu farian gran bontat , 
Sobr' el& Paians Sarrazins trahidors : 
Ab que l'us d'els menas ensems ab se 
Marit gelos qu'inclau e sera e te, 
Non an peccat non lur fos perdonatz. 

leu remanrai e non irai alhors^ 
Ni virarai vas autra part mon fre ; 
£ ja negus do m demande per que, 
Quarja per elhs non serai descelatz. 




M — ■■■■———#■•■>■■ — — — — ■■•■■■•■■■■■■■■■■■■■■■* H « f l — — — >■ » ■ — ■■■■■>■■■■■»■■•■»■»<« 



ARNAUD DE MARUEIL. 



i. 



UoKKj genser qu'ieu no sai dir, 
Per que soven pknh e sospir , . 

Est vostre amicx fis et leials, 

• 

Assaz podetz entendre cals, 
Mand e tramet salutz a vos; 
Mas a SOS obs n'es sofîraitos: 
Jamais salutz ni autre be 
Non aura, si de vos no'l ve. 
Dona, loncx temps a qu'ieu cossir 
Co us disses o vos fezes die 
Mon pessamen e mon coratge, 
Per mi meteys o per messatge; 
Mas per messatge non aus ges , 
Tal paor ai no us desplagues; 
Ans o dissera ieu metes, 
Mas tan soi d'amor entrepres, 
Quan remir la vostra beutat, 
Tôt m' oblida quant m' ai pensât : 
Messatge trametrai fizel, 
Breu sagelat de mon anel; 
No sai messatge tan cortes 
Ni que mielhs seles totas res. 

3 i34 



200 CHOIX 0E POESIES* 

Cest cosselh m'a donat amors 

 cui deman totjom secors; 

Âmors m' a comandat escriure 

So quel boca non ausa dire, 

£ no puesc far esdig ni garda 

En so que amors me comanda» 

Ar auiatz, dona, s'a vos plai, 

So que mos breus vos dira lai: 

Qprteza domn' e conoissens, 

E de bon grat a totas gens, 

Apreza de totz benestars 

En fatz, en ditz et en pessars, 

La cortezi' e la beutatz , 

E '1 gen parlars e 1 bels solatz y 

L' ensenhamentz è la valors^ 

Li bel ris, Fesgartz amoros, 

E l'autre benestan de vos, 

Li bon fait e'I dig agradiu. 

Mi fan la nueg e 1 jom pensiu ; 

Quan non ai loc de vos vezer, 

Joi ni déport non puesc aver; 

Non puesc aver joi ni déport 

Peritz soi si non venc al port; 

Qu'el loncs espers e1 greus sospirs, 

E'I trop velhar e'I pauc dormirs, 

E'I deziriers de vezer vos, 

Mi tenon si'l cor angoissos, 

Cen vetz prec dieu la nueg e'I jor, 

Que m do la mort o vostr' amor : 



ARNAUD DE MARUEIL. aOI 

Dona, si m don vostr'amor dieus, 
Cen tantz soi mielz vostres que mieus, 
Car de vos sai, dona, que m ve 
Tôt quant ieu Êis ni die de be. 
Lo premier jom qu' ieu anc vos vi , 
M'întret el cor vostr'amor si 
Qu'un fuee m'avetz lainz assis, 
Qu'anc no mermet, pus fo enpris; 
Fuecx d' amor escart e destreing , 
Que vins ni l'aiga no l'esteing; 
Pus fon enpris, pueys no s'esteys, 
De jom en autre dobl' e creys. 
£ quan me soi de vos lonhats 
Creys e dobla pus F amistatz : 
Mas quan se pot esd'evenir 
Qu'ieu vos vey, dona, ni us reniir, 
Soi aissi que mais res no m sen; 
Per que sai be qu'es falhimen 
Lo reprochiers c om dire sol, 
Que huelbs no vezo cors ne dol; 
Lo cors m'en dol, dona, per ver 
Quan no us podon nliei huelh vezer; 
Mas del vezer cosselh no i sai : 
Pero mon cor que remas lai, 
Lo premier jom que anc vos vi , 
Anc pueis de vos no si parti; 
Non si parti de vos un tom: 
Âb vos sojoma nueg e jom 
Âb vos esta on qu'ieu m'esteia, 



'2011 CHOIX DE PO£Sl£$. 

La nueg e 1 jom ab vos doitineia ; 

Per que oi'esdeven mantas vetz, 

Qu' en autr' afar pessar no m letz ^ 

Quan cug pensar en autra res. 

Pe vos ai messatge cortes, 

Mon cor , qu' es lai vostr' ostaliers , 

M'en ven de vos sai messatgiers , 

Me ditz e m remembr ç m retray 

Vostre gen cors cuendet e gay, 

La vostra bella saura cris, 

E'I vostre fron pus blanc que lis, 

Los vostres huelhs vairs e rizens, 

£'1 naz qu'es dreitz e be sezens, 

La fassa fresca de colors 

Blanca, vermelha pus que flors, 

Petita boca, bellas dens 

Pus blancas qu'esmeratz argens, 

Mento e gola e.peitrina 

Blanca com neus e flors d'espina, 

Las vostras bellas blancas mas 

E'is vostres detz grailes e plas, 

Pueis la vostra bella faisso 

On non a ren de mespreiso, 

Los vostres gaps plazens e bos, 

E '1 gen solatz e '1 franc respos , 

E 1 ben semblan que m fetz al prim 

Quan s'esdevenc qu'amdui nos vim; 

Quan so m remembr' al cor ni m ditz , 

Adoncx remanc si esbaitz 



ARUAUD DE MARUEIL. ao3 

No sai on vauc ni don mi venc, 
Meravilh me car me sostenc, 
Qu'el cor me falh e la colors. 

• 

Si m destrenh , dona , vostr' amors 
Tôt jom suefri aital batalha : 
Mas la uueg trac peior trebalha; 
Que quan me soi anatz jazer , . 
E cug alcun repaus aver, 
£ '1 compaigno dormon trestuit y 
Que res non fai n'auia ni bruit, 
Adoncx me tom e m volv e m vir, 
Pens e repens, e pueis sospir; 
Soven mi levi en sezens. 
Apres m' en retorn en jazens , 
£ colgui me sobr e^ bras destre , 
£ pueis me vire «1 senestre ; • 
Descobre mi soptozamen, 
Pueis me recobri bellamen; 
£ quan me soi pro trebalhâtz 
leu get defor amdos mos bratz^ 
£ tenc lo cor e 'Is huelhs aclis , 
Mas juntas, deves lo pais 
On ieu sai, dona, que vos es; 
Tôt aiso fas c'auzir podes. 
Ai! bona dona benestans. 
Si veira ja est fis amans 
A son yiven lo jom ni '1 ser 
Que, a selat o per lezer, 
Yostre gen cors cuend e prezan 



âo4 CHOIX DE POÉSIES. 

Entre mos bras remir baizan, 

Huelhs e boca tan doussamen! 

Que sol un bais fàssa m dels cen, 

Et ieu pel joi blasmar m' en lais ; 

Er ai trop dig, tnas no puesc mais, 

S'una vetz sola ai parlât 

So qu'el cor a mil vetz pensât; 

Quant aiso die, non puesc pus dir, 

Clauzi mos huelhs, fas un sospir, 

En âospiran vau endotmitz ; 

AdonoL s'en vai mos esperitz 

Tôt dreitamen, dona', ves vos 

De cui vezer es cobeitos; 

Tôt en aisi con ieu dezir 

La nueg e'I jom'*qifan m'o cossir, 

A son talan ab vos dûmneya; 

Embrass' e baiza e maneya ; 

Ab que dures aisi mos soms 

No volria esser reis ni coms: 

Mais volria jauzetls dormir 

Que velhan deziran languir. 

E Rodocesta, ni Biblis, 

Blancaflors, ni Semiramis, 

Tibes , ni Leyda , ni Elena , 

Ni Antigona, ni Esmena, 

Ni '1 bel' Ysseulz ab lo pel bloy , 

Non agro la meitat de joy 

Ni d'alegrier ab lurs amis, 

Cum ieu ab vos, so m'es avis. 



ARlirAUD D£ MARUEIL. ao5 

Per la douzor &s un sospir, 
Pueis mi trasail al resperiT) 
Obri mos huelhs isnelamen, 
Gart sai e lai tôt belamen, 
Trobar vos cug, domna, latz mei, 
Ma» no vos truep ni no vos vei ; 
Clauzi mos huelhs e tom ma cara. 
Las mas juntas , d' eissa maneira 
Vezer si poiria durmir, 
Mas ges no i puesc esdevenir; 
Ans tom en eyssa la batalha 
D'amor que m' aussi e m trebalha. 
Dona, no, us puesc lo cente dir 
De las penas, ni del martir, 
Del pantays, ni de la dolor 
Qu' ieu trac , dona , per vostr' amor ; 
Fer vostr' amor totz viens aflam , 
Mas per merce, dona^ reclam 
Que m perdones s' ieu falh ni pec ; 
Auiatz et entendetz est prec, 
Dona, la genser creatura 
Que anc formes el mon natura, 
Genser qu'ieu non puesc dir ni aay^ 
Pus bêla que bels joms de may, 
Solelhs de mars, umbra d'estieu, 
Roza de may, pluia d'abrieu, 
Flors de beutat, miralhs d'amor, 
Clans de bon pretz e crinz d'onor, 
Mas de do, capdels de joven, 



U06 CHOIX DE POÉSIES. 

Sim e razitz d' ensenhamen , 
Cambra de joi , loc de domnei , 
Dona , mas juntas vos soplei ; 
E pos sui vostres leialmentz, 
Venza us merces e chauzimentz 
Que m retengas a servidor, 
E prometes mi vostr' amor. 
Del plus no us prec , ni no s cove , 
Mas tôt si' en vostra merce ; 
C aissi lais dieus d' amor jauzir : 
Mais am de vos sol un dezir, 
£ r esperanz' e '1 lonc esper 
Que de nuilh' altra son jazer ; 
E pos de mi vos fas ligansa, 
Prometes mi bon' esperansa ; 
De la promess' aurai confort, 
£ bon respieg tro a la mort. 
Mais vuelh en bon esper morir, 
No vuelh dezesperatz languir. 
Dona, no us aus de pus preyar, 
Mas dieus vos sal e dieus vos gar; 
Si us platz , rendetz mi ma salut : 
Pus apiors m'a per vos vencut, 
Vensa us per mi cortes»amenti 
Amors, que totas causas ventz, 
Dompna ! 



ARNAUD DE MARUEIL. 207 

IL 

Si cum li peis an en Taigua lor vida, 
L'ai ieu en joy e totz temps la i aurai, 
Qu'amors m'a fait en tal domna chauzir 
Don viu jauzens sol del respieit qu' ieu n'ai ; 
Tant es valens que, quan ben m'o cossir, 
M'en nays erguelhs e'n creys humilitatz; 
Si s tenon joinz amors e jois amdos 
Que ren no i pert mezura ni razos. 

Tôt autre joy desconois et oblida 

Qui ve'l sieu cors gent e cortes e guay, 

« 

Que tan gen sap avinen far e dir 
Ab pur plazer tôt so que ben .estay , 
Que hom non pot mal dire ses mentir ; 
Qu'en lieis es sens, honors, pretz e beutatz: 
£ se.no m val sos gens cors amoros, 
Amors n'a tort qui m'en fai enveyos. 

Belha domna , cui joys e jovens guida , 
Ja no m'ametz, totz temps vos amarai, 
Qu' amors o vol ves cui no m puesc guandir; 
£ quar conois qu ieu am ab cor verai, 
Mostra m de vos de tal guiza jauzir: 
Pensan vos bais e us maney e us embraz; 
Aquest domneis m'es dous e cars e bos, 
£ no 'I me pot yedar negus gelos. 



208 CHOIX DE POÉSIES. 

Bona domna, de totz bos aips complida, 
Tant etz valens part las melhors qu'ieu sai. 
Mais am de vos lo talant e'I dezir 
Que d' autr' aver tôt so qu' a drut s* eschai ; 
D'ai$so n'ai pro, quar tem el plus falhir, 
Pero non sui del tôt ' dezesperatz , 
Qu'en ricas cortz ai vist mantas sazos 
Paubr enrequir e recebre grans dos. 

• 

Vas lo pays, pros domna issernida, 
Vire mos huelhs on vostre cors estai, 
E quan de vos plus près no m puesc aizir, 
Ten vos el cor ades, e cossir sai 
Vostre gen cors cortes que m fai languir, 
Lo bel semblant e'I déport e'I solatz, 
Lo pretz e'I sen e las beutatz de vos 
Don, pois que us vi, no fui anc oblidos. 

Mos Gens Conquis, jois e pretz e solatz 

Vos tenon guai vostre pretz e jojos, 

Per qu'om no us vei que no s'azaut de vos. 

Ves mon Frances vuelh que s n'an ma chansos, 
Quar es adregz e francs e lares e pros. 



III. 

Belh m'es quan lo vens m'alena 
En abril ans qu'intre maj^s. 



A^RNAUD DE MARUKIL. aOg 

E tota la nuegz serena 
Chaiita '1 rossinhols e 'I jays ; 
Quecx auzel en son lenguatge, 
Per la frescor del mati. 
Van menan joy d' agradatge ; 
Com quecx ab sa par s'aizi! 

£ pus tota res terrena 

S' alegra , quan fuelha nays , 

No m puesc mudar no m sovena 

D' un' amor don ieu sui jays ; 

Per natur' e per uzatge 

M* aven qu* ieu vas joy m' acli 

Lai, quant fai lo dous auratge 

Que m reven lo cor aissi. 

Pus blanca es que Elena, 
Belhazors que flors que nays, 
£ de cortezia plena, 
filancas dens ab motz verays, 
Ab cor franc ses vilanatge, 
Color fresca ab sauras cri : 
Dieus que'l det lo senhoratge 
La sal, qu'anc gensor no vi. 

Merce fara, si no m mena 
D' aissi enan per loncs plays, 
£ don m'en un bais d'estrena, 
£ , segon servizi , '1 mays ; 

3 i4 



UtlO CHOIX DS POESIES. 

£ pueys farem breu viatge 
Sovendet , e breu cdmi , 
Qu'el sieu belh cors d'alegratge 
M'a mes en aquest trahi. 



IV. 

Belh m'es lo dous temps amoros, 

Lanquan lo mons reverdezis, 

Per qu' ieu m' alegr' e m' esbaudis 

Ab joy de las noveUas flors, 
E chant d' amor jauzens pel bon esper ; 
Qu aissi m' estai mos cors mati e ser 
Que d'als no m ve pessamen ni cossires. 

En tâl domna qu' es belh' e pros 

Ai mon entendemen assis , 

E SOS pretz es tan bos e fis 

Qu' en sa beutat gensa valors : 
Aisso la m fai plus duptar e temer; 
Et on mielhs vey que no m deu eschazer, 
M' en creys magers voluntatz e dezires. 

Ges no puesc esser oblidos, 
Qu'el mon ren tant no m'abelis; 
Be m mal menet e be m'aucis, 
Quar anc Tarn fes amar amors. 
Si m' an li mal abaissât a plazer 



ARITAUD DB MARUEIL. air 

Que totz jorns muer e no m'en puesc mover, 
Ans m'es sojoms lo solas e'I martires. 

£ pero , si '1 bel mais m' es bos , 

Grans ops m'duria qu'en guéris, 

£ silh vas cui ieu sui aclis 

Fezes m'ajuda e secors, 
Âmors ! faras ja ren al mieu voler ? 
Per so, t'en prec, tu qu'o as en poider, 
Qu'un pauc ves mi lo sieu coratge vires, 

£ s' ieu auzes dir quar mi fos 

Un ser lai on se' desvestis , 

Sol que '1 plftgues qu* ieu la servis , 

No volgra guazaiSdos maiors: 
E s'a présent, per proar de saber, 
Non Tauzava solatz adoncx tener, 
Mans jocs y a que valon mais que rires. 

Contra 'Is lauzengiers enueyos, 

Mal parlans , per qui jois delis , 

Volgra que celés e cobris 

Son cor quasqus dels amadors; 
Que tais es fais lo segles a tener, 
£ ges ades non deu hom dire ver; 
Soven val mais mentirs et escondires. 

Lo vers trame t a mi dons per plazer : 
Mal o fas , cors , car te potz abstener , 
Quant te parli de lieys, que non sospires. 

i4^ 



2ia . GHOIJC De POESIES. 

V. 

L' eùsenhamentz e'I pretz e la valors 

De vos , domna , cui sople)r niieyt e dia , 

M' an si mon cor duit de belha paria, 

On plus me duelh ieu chant e m'esbaudei, 

£ quar amors mostra totz sos poders 

Vas me tôt sol que troba plus leyal, 

No m val esfors contra lieys ni sabers. 

E doncs, domna, valha m vostre secors, 
E vensa vos merces e cortezia, 
Ans qu'el talans ni 1 deziriel^ m'aucia 
Del vostre cors gensor qu'el mon estei; 
Als vostres laus dir mi sofranh lezers, 
Quar tant es ries vostre pretz e tan val, 
Sobr'els melhors es eyssausatz et ers. 

Domna valens, don die veras lauzors, 
Ren de mon cor non ai mas la bailia, 
De vos lo tenc don tôt lo mon séria, 
S'elh era mieus; e quar soven no us vei, 
Lai on vos etz contrasta m mos temers ; 
Qu' ins en mon cor ieu vos faisson aital 
Com ieu vos vl als prtms plazens vezers. 

Domna, 'Is plazers grazisc e las honors, ^ 
E us grazirai totz temps, si tan vivia, 
Quar me sufretz qu en bon esper estia. 



ARKAUD DE MARUEIL. !ll3 

E, s'a VOS plai, conosc que far o dei; 
Doncs , s' aissi muer , que m val moS' bos espers ? 
S'en breu de me pus coralmen no us cal, 
Dezesperar me fara '1 non chalers. 

Domna, nos très vos et ieu et amors 

Sabem totz sols, ses autra guerentia, 

Quais fo'l covens; no s tanh qu ieu plus en dia, 

Quar vostres suy e per vostre m'autrei; 

Si es mos cors en vos joinhz et aders 

De fin'amor e de dezir coral, 

Qu'en autra part non es ferms mon volers. 

« 
D'aisso sai grat als autres trobadors 

Que quascus pliu en sos digz, et afia 

Que sa domna es la genser que sia; 

Sitôt s' es fais lurs digz , laus e mercei , 

Qu'entre lurs guaps passa segurs mos vers, 

Q' us no r enten ni no so ten a mal , 

Quar atressi s cuion sia plazers. 

Plus fora ricx de totz entendedors, 
Si ieu agues lo joi que plus volria , 
De proeza ja par no trobaria, 
Ni nulha res non fora contra mei; 
E pel gran cor qu' auri' e dels sabers , 
De paradis foran mieu li portai, 
£ mais d'honor no i poiria avers. 



.4= 



2l4 CHOIX DE POÉSIES. 

VI. 

Âissi cum selh qu'ama e non es amatz^ 
O ai ieu fag qu'ai amat longamen 
En un sol luec don^ges no m'en repen, 
Qu'ans la vuelh mais servir dezesperatz 
Que d' autr' aver totas mas voluntatz ; 
E quar ieu l'am leyalmen, ses engan, 
Crei qu'ilh val tan que ja no i aurai dan. 

Âuzit ai dir , per que m sui conortatz , 
Que qui ben sier bon guazardon aten, 
Ab qu' el servirs sia en luec jauzen , 
Qu'en aissi es trop miels guazardonatz ; 
Per qu'ieu me sui del tôt a vos donatz, 
Belha domna, qu'ieu d'aïs non ai talan 
Mas de servir vostre cors benestan. 

Mielhs qu'ieu no die, dona, prec m'entendatz, 
Qu'ieu vos am mais mil tans no fatz parven, 
£ no m' en lais mas per dreg espaven ; 
Qu'ieu me feira molt de vos plus privatz, 
Mas diria hom qu'ieu sui enamoratz; 
Pero vers es qu'anc Fe non amiei tan, 
Mas endreg vos eu non aus far semblan. 

Vos valetz tan qu'ieu crei que conoscatz 
Que mielhs ama selh que pregua temen, 
Que no £sii selh que pregua ardidamen; 



V' 



ARNAUD DE MARUKIL. ai5 

Bona domna, ja aisel non crezatz 

Qu' ab engan vai e si es enganatz ; 

Mas ieu sui selhs que muer temen aman, 

Per que no us aus preyar mas en chantan. 

Soven m' aven la nueg, quan sui colgatz, 
Qu'ieu sui ab vos per semblan en durmen; 
Adoncs estauc en tan rie jauzimen , 
Qu' ieu non volgra ja esser rissidatz , 
Tan cum dures aquel plazenz pensatz; 
E quan mVesvelh, cug mûrir deziran, 
Per qu'ieu volgra aissi dormir tôt l'an. 

Chascun que us ve, domna, sap qu'es vertatz 
Que totz bons aibs a:vetz complidamen ; 
En vos pot hom trobar beutat e sen , 
Pretz e valor , e totz bons faitz onratz : 
Per so , en dreit d' amor , vos er peccatz 
Del mal qu'eu ai; e per vos muor aman, 
Que non fora, se non valgues aitan. 

Bona domna, soven sui acordatz 
Qu'ie us an vezer, e soven vau duptan 
Que no us plagues, per qu'ieu n'ai estât tan. 

Seînher Frances, cal que si' abaissatz, 
De totz bos pretz vos anatz meilluran 
Per dir e far trestot faich benestan. 



m ♦♦«-^* ♦< ♦»«-r^ 



i4' 



2l6 CHOIX DE POESIES. 



VIL 



ANC vas amqr no m puesc re contradire. 

Pus anc hi vole son poder demostrar; 

Per qu'ieu non puesc sa guerra sols atendre, 

 sa ftierce me ren sos domengiers, 

E ja mos cors vas lieys non er leugiers ; 

Qu'anc nulhs amans pus lo premier conquis ^ 

Ni aquelh eys no fo de cor pus fis. 

D' amor no m fenh , ni 'n sui del plus jauzûne , 

Mas sol d'aitan qu'ab ferm cor et ab clar, 

A lei d'aman, mi fai en tal entendre, 

De cuy es pretz fis e cars et entiers; 

£ non er ja per me conquiza es tiers , 

Si fin' amors, que a mon cor assis, 

Lo sieu bel cors per forsa non languis. 

Si dieus volgues lo sieu rie pretz devire, 
Gran ren pogra d'autras donas honrar; 
Tan cum mars clau ni terra pot estendre, 
Es lo sieu pretz de totz bos aips premiers ; 
Et agra m' ops lo jom , vilas portiers , 
Qu' aniei ves lieis , e qu' ieu tan prim no vis ; 
Que mon saber ai paor que m'aucis. 

Bona domna, li plazer e'I dous rire 
£ Favinens respos que sabetz far. 



▲ RlfAUD DE MARUEIL* %ÏJ 

M' an si conquis qu' ad autra no m puesc rendre ; 

Partira m'en si pogues voluntiers, 

Que vostre pfetz cre que m'es sobransiers; 

Mas en aisso m conort e m'afortis. 

Que paratges es vas amor aclis. 

Al ferm voler don vos am e us dezire, 

Dona, m jutgatz, e si mezura us par 

Que us en denha merces al cor deyssendre, 

No m'o tuelha paors de lauzengiers, 

Que ja negus non er tan plazentiers 

Âl prim saber, ni lunhdas ni vezis. 

Que ja sia de mos afars devis. 

Aitan se pert qui cuia plazers dire 
Ni lauzenguas per mon cor devinar, 
Q'atressi ben e mielhs m'en sai défendre, 
Qu'ieu sai mentir e remanc vertadiers : 
Tal ver y a qu'es fais e messongiers; 
Car qui dis so per qu'amor avilzis, 
Vas si dons ment e si mezeis trahis. 

Chaiisoneta, selh cuy es Monpesliers, 
Qu'es guays e pros velgra ben que t'auzis, 
Mas enans vai lai a mon Gen Conquis. 



«^•.^«M^'%«'« 



l8. CHOIX DE POÉSIES. 

VIIL 

Aissi cum selh que anc non ac cossire 

Ni voluntât ni cor ni pessamen 

De nulha re, pueis vos vi, mas de vos 

Ai ieu estât, domna, tan cossiros 

Co us pogues tans de plazers far e dire. 

Que una vetz , en trastot mon viven , 

Vos fos d'aquo qu'ieu plus dezir servire. 

Vas qualque part qu'ieu an ni m vuelf ni m vire, 
Bona domna, tan vos am finamen, 
Mos cors no s pot per ren partir de vos, 
Ans en durmen me vir mantas sazos, 
Qu'ieu joc e ri ab vos, e 'n sui jauzire; 
Pueis, quan reissit, vey e conosc e sen 
Que res non es, tom en plorar lo rire. 

• 
£ doncx, domna, genser qu^el mon se mire, 

Pus aissi sui vostre serf leialmen , 

Per chauzimen e per honor de vos 

Vulhatz, si us play, qu'el vostre belhs respos 

Tengua '1 mieu cor plazen en tal albire , 

Que'l voluntatz qti'ai del vostre cors gen 

No l'estengua, ni Fangoissos martire. 

Pero plazen e dous, senes devire, 
M'en son li mal per los bens qu'ieu n'aten; 
£ si us plagues qu'ieu agues ren de vos, 
Ans qu'om saubes per me que res en fos, 



ARNAUD DE MARUBIL. aiQ 

Sapchatz ^ domna , que m laissari' aucire : 
Ja dieus no m do pueis viure lonjamen , 
Pus ja serai en re vas vos trayre. 

Mais vuelh estar totz temps francx e sufirire, 

Quan pus non puesc aver de jauzimen , 

Qu' aia '1 solatz e Y aculhir de vos 

Qu' ânes preyan sai e lai a rescos , 

Que ges no m puesc tqon coratge devire : 

Qu al mieu . albir , qui en dos luecs s afen 

Vas quascun es enganaire e trahire. 

De las domnas non s'eschai ges a dire, 
Que mainh n*i a que s camjon tan soven 
Que dan hi a selh qu'es ses mal cossire. 

Domna, lo jorn m'aucietz mantenen 

Que ja m trobetz ves vos mas en ben dire. 



IX. 

Tôt quant ieu fauc ni die que m sia honrat 

Me mostr amors que m' es al cor assiza , 

E lai on vey plus ferma voluntat 

De pretz coçquerr' e de joy mantener , 

Esforsi m mais de far e dir plazers ; 

Quar mezura es e sabers et faonors 

Qu' om puesc' esser plus plazens als meihor& 



320 CHOIX DE POÉSIES. 

Mout fora greus , mas quar ven tant en grat , 

Lo mais d'amor firanh per si e us e briza, 

£1 gaug que son ab la dolor mesclat 

Fan la pena e la fan leu parer : 

Qu' ieu fora mortz , mas us jauzens espers 

M'a enrequit, gent conortat e sors; 

£ si 'n trac mal , ieu n' aten gen secors. 

Qu'aissi m'a tôt amors vout e virât 
D'autres afars, e tomat a sa guiza; 
Tug silh qu'ieu veg mi semblon folh e fat, 
Qu'ab lor non puesc solatz d'amor aver 
Per vos , dona , don no part mon volers : 
E s' ieu ja '1 cor vir per amar alhors , 
Ho m valha dieus ni merces ni amors. 

• 

Mout estai gent franquez' ab gran beutat ; 
Doncx, si cum etz la genser qu'anc fos viza, 
Dona, si us platz aiatz humilitat 
De mi que sui totz el vostre poder; 
Valha m'ab vos merces e car teners, 
Qu'en breu seran mey ris tomat en plors, 
Si'l mieu fin cor no vens vostra valors. 

D'amor no m par qu'om puesca far meitat, 
Quar^, segon dreg, pus es per locx deviza, 
D'aqui enan deu aver nom camjat; 
Per so no us cal, bona dona, temer 
Que ja vas vos tan falha mon sabers , 



ARNAUD DE MARUEI.L. 221 

Qu'els vostres mans no m tenha per senhors, 
Neus amaray, si us platz, mos nozedors. 



X. 

Ses joy non es valors, 

Ni ses valors honors, 

Quar joy adutz amors , 

Et amor domna guaya, 

£ gayeza solatz, 

E solatz cortezia; 

Per qu'ieu non vueih un dia 

Viure desconortatz , 

Ans on pus suy iratz 

leu chant e m'asolatz, 

Quoras qu'avinen sia. 

En joy ai mon esper, 
Fin cor, e ferm voler, 
E joy no m «puesc aver, 
Domna, tro qu'a vos playa 
Cui me suy autreyatz, 
Per aital aventura 
Qu amors m'en assegura, 
E vos m'en esfreidatz; 
Mas una re sapchatz, 
S' amor e mi forsatz, 
Moût etz salvatg' e dura. 



222 CHOIX DE POEÂIKS. 

Chauzimea e merce 
Podetz aver de me, 
Qu ie us amarai jasse , 
£ tôt so que m n'eschaya, 
Domna, penrai en patz 
Aissi cum bos sufrire; 
Qu ie us am tant e us dezire, 
Mais m'en platz us somnjatz 
De vos, quan sui colguatz, 
Que us tengues en mos bratz, 
• Que d' autra esser jauzire. 

Domna, merce vos clam, 
Que totz ard et afflam, 
Tan de bon cor vos àm : 

< 

Ai! doussa res veraya, 
Quar es tant ait puiatz 
Lo dezirs que m turmenta, 
Merce us clam, domna genta, 
Colors d'autras beutatz. 
Que s'ieu orguelh y £atz, 
La vostr' humilitatz 
Per merce m' o cossenta. 

El cor vos mir ades, 
£ quar vos sui plus près, 
La genser qu'anc nasques, 
Prec vos que daçi no i aia; 
Belha domna, si us platz 



ARUAVD DE MARUEIL. !l!l3 

Vuelh vostre pretz retraire, 
Si qu ab fin joi s'esclaire 
Per vos ma voluatatz; 
Qu'en nuls autres pensatz 
No fui slezeratz, 
Des que ieu vos vi guaire. 



XI. 

Si m destrenhetz, dona, vos et amors 
Qu' amar no us aus , ni no m' en puesc estraire ; 
L'us m*encaussa, l'autre m fai remaner, 
L'us m'enardis, e l'autre m fai temer; 
Preyar no us aus per enten de jauzir, 
Aissi cum selh qu'es nafratz per mûrir, 
Sap que mortz es, e pero si s combat. 
Vos clam merce ab cor dezesperat. 

Bona domna, paratges ni ricors, 
On plus autz es e de maior afaire, 
Deu mais en se d'umilitat aver, 
Quar ab erguelh non pot bos pretz caber. 
Qui gen no'l sap ab chauzimen cobrir; 
E puois no m puesc de vos amar sufifrir, 
Per merce us prec e per humilitat 
Qu'ab vos trobes qualaquom pietat. 

No mi DOgua vostra rica valors, 

Qu'anc non la puec un jom plus enans traire i 



!A24 CHOIX DE POÉSIES. 

De pus vos vi, aie lo sen e'I saber 

De vostre pretz creysser a mon poder, * 

Qu en manhs bons locs Tai dig e fag auzir: 

E si us plagues que m denhessetz grazir, 

No quezira plus de vostr' amistSit , 

Ans prezera per guazardon lo grat. 

Totz los forfaitz e totas las clamôrs, 
En que m podetz acuzar ni retraire, 
Son quar m'auzatz abelhir ni plazçr 
Plus d'autra re qu'ieu anc pogues vezer; 
Qu' autr' ochaizo , dona , no m sabetz dir , 
Mas quar vos sai conoisser e chauzir 
Per la melhor et ab mais de beutat; 
Vens tôt lo tort en que m'avetz trobat. 

Vostre gen cors , vostra fresca colors , 

E'I dous esguartz plazens que m sabetz faire 

Vos mi fan tan dezirar e voler ^ 

Qu'ades vos am on plus m'en dezesper; 

E si folhei, quar no m'en sai partir: 

Mas quant me pens quais etz que m faitz languir^ 

Cossir l'onor, et oblid la fondât, 

E fug mon sen, e sec ma voluntat 

Belhs Carboucles , no us puosc plus de ben dir; 
Mas qui'l marques mentau de Monferrat, 
Ja plus no '1 laus qu' assatz l' aura lauzat. 



ARITAUD DE MARUBIL. aaS 

XII. 

A guiza de fin amador, 
Âb franc cor humil e verai, 
Viu sol del bon respieg d'amor 
Jauzens, ab greu penà qu'en trai 
Mos cors, per que la m fetz chauzir, 
Dont hom non pot lauzan mentir, 
Ni del be que y es dir el tertz. 

Ges no l' aus mostrar ma flolor 
Estiers adhorar, quan s'eschai 
Qu*ieu la vey, li die ab temor 
Semblans per que sap be cum vai; 
£ s'ieu en re mensprenc el dir, 
Sobretemers me fai falhir, 
Que hi humils los plus espertz. 

Âilas! qu'en er si no m socor? 
Non aïs, mas deziran morrai; 
E doncx aura hi gran honor. 
Si per so quar Tam mi dechai! 
Ilh en pot ben son cor complir, 
Mas non Ter, segon mon albir. 
Apres me nulhs amies tan sertz. 

Tôt ades sopley et azor 
Al pays on ma don' estai ; 
Ë'n tenria neys per senhor 

i i5 



aa6 CHOIX de pobsies. 

Un pastor que vengues de tai 
Empero negus no s cossir 
Qu'el castelh, on se fai servir, 
Ja sia per me descubertz. 

Cfaanso, vai t'en' a la melhor, 

£ di'l qu' ieu '1 clam raerce, s' il ptai; 

Quan cossir ara sa valor, 

Li membre del fin cor qu' ieu l' ai : 

Que, si m lais dieus s'amor jauzir, 

Semblaria m^ tan la dezir, 

Ah tieys paradis us dezertz. 

Pueys diguas a mon Beo S'Eschai 
Qu'en tal son pauzat mei dezir, 
S'il puesc a son plazer servir, 
De rie guizardoo serai sertz. 




PISTOLÉTA. 



^— #—♦—«■■■»*> 



L 

dsKS e sabers, auzirs e fin' amors 
Mi fan amar leialmen ses falsura 
Mi dons , on ai mes de bon cor ma cm'a : 
Cum posca far e dir qu ilh sia honors! 
Car sens la m mostra per la plus valen 
Domna del mon ; vezers , ab cor plus gen ; 
Auzirs, mi fai auzir son pretz prezat; 
Amors , m' a '1 cor plen et enamorat. 

Tôt quan eu die entr' els fins amadors 
Pose ben proar qu'es vertatz e mezura, 
Car SOS bels cors on bes non fai fraichura, 
£ siei bel oill, e sa fresca colors, 
£ tuit bon aip m'en son d'aisso guiren : 
£t ai proat per pretz e per joven 
Que 1 meiller es , et ab mais de beutat 
D'autra domna, et es a dreit jujat. 

Per qu' eu , quau venc vas vos , en vau de cors 
Tost e viatz, e non fatz de mezura; 
£ quan m' en part , vau méins que d' ambladura , 
Pensan de vos quai es vostra valors; 

i5» 



\ 



328 CHOIX DE POiSIES. 

Pois regart me lai on vos es soven, 
£ die vos mais en ver per sagramen 
Que , quant ab vos ai tôt un jom estât y 
Lo premiers motz m'es près del comiat. 

è 

Bona domua, meiller de las meillors, 
E la genser, quai sera m'aventura, 
Pois de tos bes mos cors ses vos endura! 
Que res ses vos no m'es gaugs ni sabors. 
Pois fîii vostres aissi tôt leialmen : 
Que mais mi platz far vostre mandamen 
Qu'autra fezes del tôt ma voluntat; 
\issi m'avetz conquist e gazaignat. 

Domna, mei oill que us vezon tan soven 
Mostran al cor la beutat e '1 joven , 
E '1 cor fai dir a la lenga de grat 
So que mei oill el cor fan acordat. 



••••••••« 



IL 

Manta gent fas meravelhar 

De mi, quar no chant pus soven; 

Fero quascus sap son afar, 

Et ieu sai lo mieu eissanien. 

Qui jais non es , com chantara ! 

E si chanta, qui l'auzira! 

Car perdutz es joys ni solatz; 



PISTOLET A. 

Qu el plus jauzens mi par iratz , 
El plus ricx escas e mamtz, 
Per que mos chans s es adormitz. 

Pauc se fai rire ad) plc»*ar, 
Ni paubres d'ayer ab manen, 
E nueitz escura ab jorn clar, 
E qui ren no val ab valen, 
£ pauc cavalier ab vila , 
Ni us malautz ab autre sa, 
Et erguelh ab humilitat, 
E largueza ab escassedat , 
E cortes entr'els descauzitz, 
Plus qu'austors mudatz ab soritz. 

Tais tolh que deuria donar, 

E tais cuia dir ver que men; 

Tais cuia autrui enganar 

Que si mezeis lassa e repren; 

E tais se fia en lendema, 

Que ges no sap si'l se veira; 

E tais es savis apellatz 

Que fai e ditz de grans foldatz; 

£ tais es apellatz petitz 

Qu'es, quan s'eschai, pros et arditz. 

No vuelh en cort ses joi estar, 
Ni ab baron desconoissen ; 
Ni no m'azaut de trop guabar, 
3 i53 



129 



CHOIX DE POESIES. 

THi de companha d' avol gen ; 
Mas le coms de Savoya m'a 
Per amie , e tos temps m* aura , 
Car el es pros e gent om-atz, 
Et mante proez' e solatz , 
Et es de tos bos aips coœplitz : 
Ben aya huey attal razttz. 

De tal suy homs que non a par 
De beutat ni d' ensenhamen ; 
Mas no m' en puesc gaire lauzar, 
Ans en plane e 'n sospir soven : 
E domna, si merce non a 
Del sieu, diga m de cui l'aura! 
Qu'amada l'aurai dezamatz 
Tan qu' autre s' en for' enuiatz ; 
Et ieu, on pieitz mi falh e m ditz 
De mal , en sui plus afortitz. 

Domna , estortz for* e gueritz , 

Si 1 ben que us vuelh mi fos grazitz. 




9^t^^MMm^f*^^^Af^^M^tMf*f^ n fi»MM^^%^^m^0^m^^mfm/*t^'V^<mf^wmm0^^^»^W/^%^V^^WW^^^iw^^*'^i^*^^'%' 



BERENGER DE PALASOL 



I. 

d'iEU sabi' aver guizardo 

De chanso, si la fazia, 

Ades la comensaria 
Cunhdeta de motz e de so; 
Que perdut n'ai mon belh chantar, 
Per qu'eras m'en pren espavens; 
£ si n'ai estât alques lens, 
No m'en deu hom ochaizonar. 

Qu'amada us auray en perdo 

Longamen en aital guia; . 

A ! ma belha douss' amia , 
Qu'anc res no us plac no m saupes bo. 
Ni anc res no saupi pensar 
Qu'a vos fos pretz ni honramens, 
Qu'ai tost far nO fos pus correns 
Que si 'n de'gues m' arma salvar. 

£ ja dieus a me be non do , 

S'en lieys mos cors se fadia; 

La flor de la cortezia 
£lha m' aura , o autra no ; 

3 i5* 



232 CHOIX DE POKâlES. 

Qu'a sola lieys m'estug e m guar, 
E suy aissi sieus solamens, 
Qu'autre solas m'es eyssamens 
Cum qui m fazia sols estar. 

E no farai pus lonc sermo; 
Quar on pus la lauzaria, 
Del laus sol qu'en remanria, 
Cent domnas ne aurian pro, 
Qui sabria ben devizar 
Las beutatz e'is ensenhaïnens , 
E la cortezia e '1 sens , 
Aissi cum s' eschairi' a far. 

Aissi finira ma chanso, 
E no vuelh pus longa sia, 
Que pus greu la'n apenria 
Mo senher, e siey companbo^ 
Lo coms Jaufres, que dieus ampar, 
Quar es adreitz e conoissens, 
E fai tans de ricx faitz valens, 
Lauzengiers no'l pot encolpar. 



IL 



De la gensor qu'om vey, al mieu semblan, 
On nueg e jom velh e pens e coasir, 
Mi vuelh lunhar , si '1 cor mi vol seguir y 



BÉRENGER DE PALASOL. ^^3 

Ab tal acort que mais no '1 tom denan ; 
Quar longamen m' a tengut dearon 
Ab belh semblan , mas tan dur me respon 
Qu' anc jom no m vole precx ni tdemàns sofrir. 

Jamais miey litielh ab los siens no s veyran, 
S' a lieys no platz que m man a se venir : 
Cum plus la vey plus m'auci de dezir, 
Et on mais l' am , mais y fatz .dé mon dan ; 
E '1 non vezer me languis e m cofon ; 
E pus no m plai ren als que sia '1 mon , 
Ab pauc no m lays de vezer e d' auzir. 

Ai! belha domna, ab belh cors benestan, 
De belh semblan e de gent aculhir, 
A penas sai de vos mon mielhs chauzir, 
Si us vey o no , o si m tom , o si m' an : 
Non ai saber ni sen que mi aon ; 
Tan suy intratz en vostr' amor prion , 
Qu'ieu non conosc per on m'en puesc issir. 

Pero , dona , si us ^vis cor ni talan 

Que m denhessetz F amor qu'ie us ai grazir, 

So es us mais don oo volgra guérir; 

Mas, pus no us plat, al ver dieu me coman; 

De vos mi tuelh , e n<m ab cor volon , 

Quar res ses vos no m pot far jauaion : 

Yeiatz si m puesc ab gaug de vos partir! 



334 CHOIX DE POiSIES. 

Quar conoissetz que no us^a]n ab engan, 
E quar vos sui plus fis qu'ieu no sai dir, 
E quar ab vos m' aven viur' e mûrir , 
Vos afi^anquis merces vas me d'aitan, 
Dona, qu'el cor que m falh e m fîig e m fon 
Me sostenguatZy quar ieu no sai vas on 
Mi serc secor, si vos mi faitz failhir. 

Senher Bernard, no ns partrem viu del mon, 
Mas la belha que m destrenh e m cofon 
Tem que m fassa per mort de vos partir. 



IIL 

ToTz temeros e doptans 
Cais qui s laiss' a non chaler; 
Sol puesc* entr*els bos caber, 
Yuelh que si'auzitz mos chans; 
Pero no m n' entremetria , 
Si mon voler en seguia : 
Mas fi*ancamen m'en somo 
Tais cui non aus dir de no. 

Domna, cui sui fis amans, 
Vos mi Éadtz viur' e voler ; 
£ quan peza 'n mon lezér 
£1 guais amoros semblans 
Que m' a mes de joy en via , 



BiRENGER I>K PALASOL. a35 

Die VOS que no m camjaria 

A la belha sospeisso, 

Per nulh autr'oc vostre no. 

Tant etz belha e benestans, 
Era mi vengr' a plazer 
Qu'en pogues un oc aver; 
Qu ades, sitôt m'es afans, 
TTam mais la belha fadia 
Qu' el don d' autra no faria : 
De vos aurai aquelh do 
Que plus Yuelh que d' autra no. 

Franca res, conhda e prezans, 
Veus mi al vostre plazer; 
£ si us plai mi retener, 
Sui vostres, senes enjans, 
£ vostres , si no us plazia ; 
£t en vostra senhoria 
Remanh e serai e so , 
Ab que m retenguatz o no. 

Pueis qu' anc no us vi ni davans , 
No pogiii dels huelhs vezer 
Re que m pogues tan plazer; 
Sia mos pros o mos dans, 
Pus qu' ieu vos vi , belh' amia , 
E quar m'en lais per feunia, 



a36 CHOIX DE POÉSIES. 

O per un pauc d'ochaizo, 
Guerrey mi eys e vos no. 

Domna, no sai si us plairia 
Qu'ie us vis, o si us pezaria, 
En tan gran doptansa so 
No sai s'ie us veya o no. 



IV. 

Tan m' abelis jois et amors e chans. 

Et alegrier, déport e cortezia 

Qu'el mon non a ricor ni manentia 

Don mielhs d' aisso m tengues per benanans ; 

Doncs, sai ieu ben que mi dons ten las claus 

De totz los bes qu^ieu aten ni esper, 

E ren d' aisso ses lieys non puesc aver. 

Sa grans valors e sos humils semblans. 

Son gen parlar e sa belha paria, 

M' an fait ancse voler sa senhoria 

Plus que d'autra qu'ieu vis pueis ni dabans; 

E si'l sieus cors amoros e suaus, 

E sa merce no m denha retener, 

Ja d'als amors no m pot £atr mon plazer. 

Tant ai volgut sos bes e sos enans, 
£ dezirat lieys e sa companhia. 



BEBENGEB DE PALA80L. ^37 

Que ja no cre , si lonhar m' en volia , 
Que ja partir s' en pogues mos talans ; 
. £ s'ieu n'ai die honor ni be ni laus 
No m'en fas ges per messongier teoep, 
Qu'ab sa valor sap ben proar mon ver. 

Belha domna, corteza^ benestans, 

Ab segur sen , ses blasm' e ses folhia , 

Sitôt no us vey tan soven cum volria 

Mos pessamens aleuja mos afans, 

£ delieyt me, e m sojom, e m repaus; 

E quan no us puesc estievs del& huelhs vezer, 

Vey vos ades en pessan jom e ser. 

Sabetz per que no m vir ni no m balans 
De vos amar, ma belha douss' amia, 
Quar ja no m cal doptar si ie us avia 
Que mesclessetz falsia ni enjans; 
Per qu'ieu am mais, quar sol albirar n'aus, 
Que vos puscatz a mos ops eschazer, 
Qu'autra baizar, embrassar ni tener. 

Doncs , s' ieu ja m vey dins vostres bras enclaus , 
Si qu'ambeduy nos semblem d'un voler, 
Meravil me on poiria '1 joy caber. 



■»»«—>■■■»■ ww nm i 



i38 CHOIX DE POÉSIES. 

V. 

Mais ai de talan que no suelh, 
Quo fezes auzir en chantan 
D'amor co m ten en son coman, 
Ni quo fai de mi so que '1 plai ; 
Qu'ara m fai chantar aitan be, 
Ab lo brau temps et ab la gran freydor, 
Cum si eram el belh temps de pascor. 

On plus vau, mielbs am e mais vuelh, 

De bon cor e de fin talan, 

La belha que m compret baizan; 

Qu'eras Tarn tan que non puesc mai, 

£ no sai cossi m'esdeve 
Que, quan li play que m fai be ni honor, 
Ades F am mais , no sai don mov Y amor. 

£ quan mi fai semblan d' erguelh , 
Ges F amor no s baissa per tan. 
Ans' es ver, e no m tengua dan 
Que non la puesc per ren ni sai 
Dezamar per neguna re; 
Ni vuelh esser en luec d'emperador, 
Qu' ieu per autra vires mon cor alhor. 

Ja no s lassarian miey huelh 
D'esguardar los sieus belhs semblan, 
Neys si durava 1 jom un an ; 



BÉREN6ER DE PALASOL. '^3g 

Tan m'es belh tôt quan ditz ni fai 
Que de nulh maltrach no m sove; 
Quel sieu belh Huelh e la fresca color 
M' aluma '1 cor en joy et en bauzor. 

li maltrach don ieu pus mi duelh 

Son quar ades no'l sui denan; 

£ si la vey pro en pensan, 

Qu' el cor e Is huelhs tenh ades lai ; 

Mas li dezir son sai ab me 
Que m'agran mort lonc temps a de dolor, 
S' aquest dous pens no fos que mi secor. 

Li lauzengier son d'un escuelh 

Ab aquels que van devinan 

L' autrui joy, et es enuetz gran 

Quar ja 'Is pros s' en meton en plai ; 

Et on mais val meyns y cove, 
Quar aver deu de si meyns de paor 
Selh qui d' autrui ditz enueg ni folhor. 



■>— w >»« «■»» » ■•>• 



VI. 

Bon A domna, cui ricx pretz fai valer 
Sobre las plus valens, al mieu veiaire, 
Avetz razo per que m deiatz estraire 
Lo belh solatz ni Famoros parer, 
Sinon quar vos auziey anc far saber 



a4o CHOIX BB POESIES. 

Qu'ie us amava mil aitans mais que me; 

En aquest tort me trobaretz jasse, 

Quar non es tortz que ja iis pogues desfaire. 

Si 1 belh semblan que m solias aver 
De clar que m fo, dona, tomatz en vaire, 
Quar conoissetz qu' ieu no m'en puesc estraire, 
Mielhs me fora ja no us pogues vezer; 
Quar ges pauzar no us puesc a non chaler : 
Tais es l' envey' e 1 dezir que m' en ve 
Manthas sazos que de vos me sove, 
E vir mos huelh devas vostre repaire. 

E si de vos dizetz que m deîesper, 
Dona, no sai de qui m sia esperaire; 
Si m'avetz fait d'autras amar estraire 
Q' una non vey ab cui dezir jazer : 
Sens totz covens vuelh ab vos remaner, 
E sia en vos que m fassatz mal o be; 
Pero guaratz quai mielhs vos en cove, 
Que no us deman oltra grat pauc ni guaire. 

De bon talan, ab cor leyal e ver, 
ATautrey a vos per vostres comans faire, 
Sol no m mandetz de vos amar estraire, 
Quar ja , dona , non auria lezer ; 
E no m'en cal per messongier tener, 
C'aissi mi soi enpres per bona fe^ 



\ 



B^RENGER DB PALASOL. a4l 

Ja dezamar no us poîria per re, 

Ifi.fin non vuelb, s' aman no la 'n puesc traire. 

Trop mi podetz longamen mal voler, 
Si m dezamatz, quar ieu vos suy amaire, 
£ volgues m'en mon essien estraire, 
Ja de mon cor non auria poder; 
£ doncs, dona, pus no m'en puesc mover, 
m m' abelhjs autre joys ni m soste , 
S'ab vos no truep chauzimen e merce, 
Vostre belh cors n'er vas amor peccaire. 

Amors n'a tort quar enveyos me te 
Del vostre cors graile , gras , blanc e le , 
S'enquer no m taitz mielhs que no m soletz faire. 




^<^% ^^ ^ ^vm^vm^^^t^09^^^^Mft^»^f*^^^^^^^^^*>*^^ * 



PIERRE DE BARJAC. 



I •■■■■>>■■■■> 



loT francamen, domna, venh denan vos 
Penre comjat per tos temps a lezer; 
£ grans merces , quar anc denhetz voler 
Qu' ieu mi tengues per vostr' amor plus guai , 
Tan quan vos plac; mas aras, pus no us plai, 
Es ben rasM>s <jue, si voletz aver 
Drut d'autra part que us puesca mais valer, 
Ieu '1 vos autrey ; ja pueis no us en voirai , 
A.ns n'aurem pueis bon solas entre nos, 
Et estarem cum si anc res no fos. 

Et a la fin totz temps serai clamos 
Del vostr afar , qu' aisso 'n vuelh retener 
Qu'ieu non lo puesc gitar a non chaler; 
Enans sapchatz tos temps vos servirai , 
Fors que jamais vostres drutz no serai, 
Si be m devetz encaras lo jazer 
Que m promezetz quan n'auriatz lezer; 
E non o die mas quar ieu soing non ai, 
Ans s' ieu n' agues estât tan poderos , 
Tal hora vi qu'en fora plus joyos. 

Mas vos cuiatz qu'en sia aziros, 
Qu'aissi del tôt non vos o die de ver. 



PIERRE DE BARJAG. a4'3 

Mas derenant vos o farai parer; 
Qu*ieu ai chauzit en liêys cuy amarai, 
£ vos avetz chauzit, qu'ieu ben o sai. 
En un tal dnit que us fara dechazer, 
Et ieu en tal que vol pretz mantener, 
En cui jovens s' apropcha e de vos vai ; 
Sitôt non es de luec tan paratjos, 
Ilh es sivals plus belha e plus pros. 

E si '1 jurars e 1 plevirs de nos dos 
Pot al partir de l'amQr dan tener, 
Anem nos en en las mans d'un prever, 
E solvetz mi et ieu vos solverai; 
£ pueis poirem quascus d' aqui en lai 
Plus leyalmen autr' amor mantener ; 
£ s anc vos fis re que us deya doler 
Perdonas mi , qu' ieu vos perdonarai 
Tôt francamen ; qu' estiers non er ja bos , 
Si de bon cor non es faitz lo perdos. 

« 

Mala* domna, tro que m fezest gelos 
Won fezi ren mas al vostre plazeV; 
Mas anc gelos non ac sen ni saber, 
Ni ren non sap gelos que s ditz ni s fai, 
Ni hom non sap los mais que gelos trai, 
Ni patz non a gelos mati ni ser, 
Ni en nulh loc gelos non pot caber, 
Per que vos deu plazer quar m' en partrai : 
1 i6* 



344 CHOIX DZ POÉSIES. 

Qu'assatz val mais a sellui qu'es lebros 
Qtie ges , sivals tug non son enueyos. 

Fe que m devetz, si be us suL aziros, 
Prendetz comjat de mi qu' ieu '1 pren de vos. 




CADENET. 



J-JONGA sazo ai estât vas amor 
Humils e francs , et ai fait son coman 
En tôt. quaa puec; qu'anc per negun afan 
Qu'ieu en soMs, ni per nulha dolor, 
De lieys amar non parti mon coratge 
Vas qui m'era rendutz de bon talen, 
Tro qu'ieu conoisc en lieys un fol usatge 
De que m dechay, e mf.a camjat mon sen. 

Agut m'aura per leyal servidor, 
Mas tan la vey adonar ab enjan, 
Per que s' amor no m platz dezerenan, 
m m pot far be qu'ieu en senta sabor; 
Partirai m'en, qu'aissi m'es d'agradatge, 
Pus qu'elha s part de bon pretz eyssamen; 
E vuelh alors tener autre viatge, 
On restaure so que m'a fag perden. 

* 

Be sai, si m part de lieys ni m vir alhor, 
Que no Ter greus ni so tenra a dan; 
E si cug ieu saber e valer tan 
Qu'aissi cum suelh enansar sa lauzor, ^ 

3 i63 



a46 CHOIX DE POéStES. 

Li sabria percassar son domnatge; 
Pero lays m'en endreg mon chauzimen; 
Quar assatz fai qui de mal senhoratge 
Si sap partir, e lunhar bonamen. 

En patz m'en part, mas quan cossir Terror, 
E'I dan qu'ai près e'I destric, lieys aman, 
'Ni quo m'agra trobat ses cor truan, 
Que m feira ben e m tengra en doussor, 
No m puesc mudar que non sia salvatge; 
Mas conort mi, qu'auzit ai dir soven, 
Qu'ades pass'om premiers per lo folhatge, 
E pueys tanh be qu' om s' an reconoissen. 

Ai! cum cugey fos dins d'aital color 
Cum m'aparec deforas per semblan; 
Et en aissi cum ilh a beutat gran, 
E cum val mais guardes genser s'onor; 
Et en aissi cum es de belh estatge, 
Agues en si mais de retenemen ; 
Et en aissi cum es d^aussor paratge, 
Contra son pretz temses ùûr falhimen. 

Ja non degra far beutatz son estatge, 
Ni remaner en donvia autramen. 
Si non guardes s'onor e son paratge, 
E non agues en se retenemen. 



CADEKET. S147 



IL 

Amors e com er de me! 
Ja sui tomatz en l'afan 
De que m'alarguetz antan 
En aissi del tôt lo fre, 
Per vezer si ja poiria 
Be ni gen viure ses vos; 
Be ni gen no, mas viuria 
Seguramen cum que fos, 
Aissi cum vey viur' assatz , 
Ses vos e ses vostr'ajuda, 
De ricx e d'alezeratz 
Qu'an la vergonha perduda. 

De tôt autre guerrier cre 
Que s pot hom defendr'ab bran, 
O mètre Tescut denan 
Savais entre lui e se, 
O s' estrem' om de sa via , 
O s met en un luec rescos, 
0'l}i val fors'o gualhardia, 
O gienhs, o defensios, 
O castelhs, o fermetatz, 
O amies , o bon' ajuda , 
Mas selh que vos guerreiatz 
Val menhs on plus s' esvertuda. 
5 i6* 



a48 CHOIX DE POIESIES. 

Ai! de mon cor, quar no ve 
De lai on remas antan 
Amors, a vos o deiùan, 
Ma domna per qu*el rete, 
Vau vezer si'l me rendria; 
A Tanar suy ieu cochos, 
Mas al tornar cum séria! 
Be faria d'un dan dos. 
Mais me notz a dieu siatz, 
Que DiEUS vos SA.L no m'ajuda: 
Dona, si no fos comjatz, 
Bona fora la venguda. 

Très letras de l'A B C 
Aprendetz , plus no us deman : 
A , M , T ; quar atretan 
Yolon dire com : am te. 
Et ab aitan de clercia 
Auriam pro ieu et vos. 
Empero mais ieu volria 
O e C mantas sazos, 
Pueys s' ieu dizia : « diguatz , 
Dona, vos faretz m'ajuda?» 
Ieu crey que vos «eriatz 
De dir oc aperceubuda. 

Bonà domna, tart m' ave 
Qu' ieu vos digua mon talan , 
Et aquo pauc e duptan, 



GADENET. !â49 

E per tôt so no m recre ; 
E quar vostra companhia 
Es tota d'ornes gilos, 
Us amicx se tanheria, 
Dona, entre me e vos; 
Quar ieu tem e vos duptatz, 
Per que y aura ops ajuda; 
E per que non comensatz, 
Bona domna, es perduda. 

L'anars, bona domna, m platz 
Vas vos per respieg d' ajuda; 
Pero quan m'en sui tornatz, 
Ieu trob ma pena creguda. 

Lauzengier , benastr' aiatz , 
Quar m'etz de tan bon' ajuda, 
Qu'ab vostre mentir m'onratz., 
£ vertatz non es saubuda. 



IIL 

Ab leyal cor et ab humil talan, 

Yenc vas amor per mostrar mos greus mais 

Qu'ieu ai sufertz grans e descominak, 

Per lo dous ris e l'amo^os semblan 

Que m fetz mi dons al prim esguardamen, 

Quan près mon cor e mon fin pessamen, 

Ë suy mi mes el sieu rie senhoratge. 



J 



aSo CHOIX DE POESIES. 

A vos, amors, vuelh mostrar en chantan , 

Quom près mi dons, ni per que, ni per quais, 

Ni on me mes sos homs fis e leyals; 

A pauc de be suy près e malanan. 

On m'a tengut senes tôt chauzimen. 

Non sol un an, ans crezatz certamen 

Seran complit set ans al prim erbatge. 

Tôt suavet, amors, mi venc denan 
Mostran els huelhs guays semblans e cabals, 
Et ab merce, quar non es hom camals 
Que ja pogues desviar mon talan, 
Per lo sieu ris que m fes tan doussamen. 
Que m fon avis merce n'agues breumen; 
Quar m'o cugei conosc que fis folhatge. 

Qu'ieu la triey, segon lo mieu semblan, 
Per la melhor de las autras reyals; 
Et a tengut mon cors en sos ostals, 
Ab son rie pretz , sobr' els autres prezan : 
Si quo '1 solelhs sobr' autr' alumnamen 
Nos ren clardat, ben puesc dir eyssamen 
Qu'ilh es clardatï, e rent alumenatge. 

Lo dous cossir del bdh cors benestan, 
Agreuia moût mas ^olors e mos mais 
Que de plorar rendon mos huelhs venais 
Per sa beutat que m* es tôt jorn denan ; 
Que per semblan m' auci en pessamen , 



CADENCT. 25l 

Per que conosc qu'aacir m'a planamen 
Si 'n breu vas me non domda son coratge. 

E doncs , amors , fessetz per me aitan , . 
Qu' en ben voler siatz ab me enguals , 
Que m destrenguatz mi dons d' aitan savais 
Que '1 sapcha bo , e m' en fassa semblan ; 
Quar ieu Y am mais de nulha ren viven ; 
Et avetz mi fag alegr' e jauzen 
Quan ieu de lieys aurai preà senhoratge. 

A Mon Dezir, t'en vai chanson breumen, 
E di'l, si'l play, que per son chauzimen 
Li sapcha bo que ieu Tam d'agradatge. 



•— — — — t mH WMM 



IV, 

S'anc fui belha ni prezada, 
Ar sui d'aut en bas tomada; 
Qu'a un vilan sui donada, 
Tôt per sa gran manentia; 

E murria, 
S' ieu fin amie non avia 
Guy disses mo marrimen, 

E guaita plazen 

Que mi fes son d'alba. 

Ieu sui tan corteza guaita, 
Que no vuelh sta desfaita 



l5a CHOIX DE POÉSIES. 

Leials amors a dreit faita; 
Per qu'ieu sui guarda del dia 
Si venria, 

s 

E sel qui jay ab s'amia 
Prenda comjat francamen, 

Baizan e tenen, 

Qu' ieu crit quan vey Y alba. 

Be m plai longua nuegz escura, 
£ '1 temps d' ivern on plus dura , 
£ no m'en lays per freidura 
Qu' ieu leials guaita no sia 

Tota via'^; 
Per tal que segurs estia 
Fins drutz quan pren jauzimen 
De domna valen, 
Del ser tro en Talba. 

S' ieu en un castelh guaitava, 
E fais' amors y renhava , 
Fais sia ieu si no celava 
Lo jom aitan quan poiria; 

Car volria 
Partir falsa drudaria 
D'entre la ccJrteza gen; 
Guait ieu leialmen, 
E crit quan vey l'alba. 

Ja per guap ni per menassa, 
Que mos mais maritz me fassa, 



CADEHET. 

No mudarai qu' teu no jassa 
Ab mOQ amie tro al dia; 

Quar séria 
Desconoissens vilania , 
Qui s partria malamen 
Son amie valen 
De si, tro en l'alba. 

Ane DO vi jauzen 

Drut que'l plagues l'alba. 

Per so no m' es gen , 

Ni m plai quan vey l'alba. 



iiff 



»•» 



SAIL DE SCOLA 



xJe ben gran joy chantera 
S' eu agues razon de que, 
Mas d'amor no m lau de re; 
Ni blasmar no m n'ausaria, 
Tan dopti ma douss' amia : 
£ doncs, de que chantarai. 
Pois mal ni ben non dirai? 

Per Crist, non o sai enquera, 
Si razos no m n'esdeve, 
Que clams non esta ges be; 
Lauzar ! com m' en lauzaria 
S'om lo per que no m fasia? 
Dir o puesc eu, mas ben sai 
Que nuil pro d'amor non ai. 

Anceis m* es esquiv' e fera , 
On eu plus li clam merce; 
E sai ben per que n*abste 
Mos cors, que non di foUia : 
Que meinz val us ans d'un dia; 
Per que m sui mes en assai , 
Si ja ;i bon jom trobarai. 



SAIL DE SCOLA. 

£ ja DO m' en penedera , 
S' amors no fos tan ab me ; 
E donc, quar no tir mon fre? 
Que fols es qui no s chastia; 
Oimais, que m castigaria! 
Que totz morrai o F aurai, 
Que ja no m' en partiraL 

Car a tôt dia s'esmera 
Cella qui reten ab se ; 
Et ella , de que m rete 
Mas de sa bella paria? 
O ill , mas plus en voiria , 
Non ai pro ; e qu' eu voitl mai , 
Pois son bel semblan mi fai? 

eu prec e sainta Maria, 
On que na Biatritz sia 
De Narbona, que ill don jai, 
E ill cresca son pretz verai. 




»mmm'mmmim»0mmi»immm09immimmmf»)mmmmm0mimmm0mtmimmtmmi m m * ■i^»*»»»»*i— »*i— ii— 



RAMBAUD DE VAQUEIRAS. 



«•«•«■«■«■■■■••M 



s.;.. . Ion». h™,as « cguux», 

Cobes et larcx e volpils et arditz 

Sui , quan s' eschai ^ e jauzens e marrilz , 

E sai esser plazens et enoios, 

£ Yils e cars e vilas e cortes, 

Avob e pros, e conosc mais e bes. 

Et ai de totz bos ayps cor e saber, 

£ s' en re faill , fatz o per non poder. 

En totz afars sui savis e ginhos, 
Mas mi dons am tan qu'en sui enfolhitz, 
El sui humils on piegz mi fai e m ditz, 
E n*ai erguelh, quar es tan belha e pros, 
£ sui cobes qu*ab son belh cors jagues 
Tan que plus larcx en suy e mielhs après, 
E sui volpils, quar no Faus enquerer, 
£ trop arditz , quar tan rie joy esper. 

Belha domna, tal gaug mi ven de vos 
Que marritz sui, quar no vos sui aizitz; 
Qu' ieu sui per vos als pros tant abelhitz , 
Qu'enuian s'en li malvat enuios; 



IIAMBAUD DE VAQUEIRAS. ^57 

Be m tenrai vil s'ab vos no m val merces, 
Qu'ieu m tenh tan car per vos en totas res 
Que per vilan m'en fatz als croys tener, 
£ per cortes aïs pros tan sai valer. 

D'amor ditz mal en mas autras chansos, 
Per mal que m fetz la belha enganairitz; 
Mas vos, domna, ab totz bos ayps complitz 
Mi faitz tan be qu'esmenda m'es e dos; 
Qu'amors e vos m'avetz tal re promes 
Que val cent dos qu'autra domna m fezes; 
Tan valetz mais, per qu'ie us vuelh plus aver, 
£ us tem perdre, e us vuelh mais conquerer, 

Jois e jovens et avinens faissos, 

Domna, e'I gens cors d' ensenhamens noyritz 

Vos an pretz dat qu'es pels melhors chauzitz; 

£ per ma fe , si m' aventura fos 

Qu'ieu ni m'amors ni mos chans vos plagues, 

Lo mielbs del pretz auria en vos conques, 

E de beutat, o puesc ben dir en ver, 

Que per auzir o sai e per vezer. 

Belhs Cavaliers, chauzimens ni merces, 
£ fin' amors , e sobrebona fes , 
Qu'ie us tenc e us port, mi deuria valer 
Endreg d'amor, qu'autre joy non esper. 

Na Beatritz, vostve belh cors cortes, 

E las beutatz , e 1 fin pretz qu' en vos es , 

3 17 



.* 



^58 CHOIX DE POÉSIES. 

Fai gent mon chant sobr'els melhors valer, 
Quar es dauratz del vostre rie pretz ver. 



IL 

Era m requier sa costnm'e son us 
Amors, per cui planh e sospir e velh, 
Qu'a la gensor del mon ai quis cosselh, 
E ditz qu' ieu am tan aut cum puesc en su$ 
La melhor domna, e m met en sa fiansa; 
Qu'onors e pros e pretz m'er, e non dans; 
E quar ilh es del mon la plus prezans. 
Ai mes en lieys mon cor e m'esperansa. 

Ane non amet tant aut cum ieu negus, 
Ni tan pros domna, e quar no i truep parelh, 
M'enten en lieys, e Tam al sieu cosselh 
Mais que Tysbe non amet Piramus^ 
Quar jois e pretz sobre totas Tenansa, 
Qu'ilh es als pros plazens et acoindans, 
Et als avols es d'ergulhos semblans; 
Largu' es d' aver , e d' onrad' acoindansa. 

Ane Persavals, quant en la cort d'Artus 
Tôle las armas al cavalier vermelh. 
Non at; tal gaug cum ieu del sieu cosselh; 
E fa m mûrir si cum mor Tantalus, 



RAMBAtJD DE VAQITEIRAS. sSq 

Qu'aisso m veda de que m don aondansa 
Mi dons, qu'es pros, cortez'e benestans, 
Riqu' e gentils , joves e gen parlans , 
£ de bon sen e de belha semblansa. 



fiona domna, aitan arditz o plus 
Fui, quan vos quis la joya del cabelh, 
£ que te dessetz de vostr' axnor cosselh , 
Non fon del saut de Tyr £nienidus: 
Mas a mi tanh mais de pretz e d'onransa, 
Qu' endreg d' amor fon l' ardimens pus grans ; 
Mas ben deu far tan d*ardit vostr' amans 
Qu'el ne morra, o n'aura benanansa. 



Ja mos Engles no m blasme ni m'acus 
Si m luenh per lieys d' Aureng' e de Montelh , 
Qu' aissi m don dieus del sieu belh cors cosselh ; 
Que plus valen de lieys nulhs hom non jus; 
Que s' era reys d' Engleterr' o de Fransa , 
Lonhera m'en per far totz sos comans; . 
Qu'en lieys es totz mos cors e mos talans, 
£t es la res on ai mais de fizansa. 



Belhs Cavaliers, en vos ai m'esperansa; 
£ quar vos etz del mon la plus prezans 
£ la plus pros, no mi deu esser dans, 
Quar vos mi detz Cosselh, e m fotz fermansa. 
3 17» 



sGo €HOIX DE POiSIES. 

Na Beatritz de Monferrat s'enansa, 
Quar totz bps faitz li van ades deuans; 
Per qu'ieu lauzi ab sas lauzors mos chani 
E 1s enantisc ab sa belha semblansa. 



III. 

Truan, mala gueira 
Sai volon comensar 
Donas d'esta terra, 
E vilas contxafar; 

En plan' o en serra 
Volon ciutat levar 

Ab tors; 
Quar tan pueia Tonors 
De lieys que sotzterra 
Lor pretz, e'I sieu ten car, 

Qu'es flors 
De totas las melhors 
Na Biatritz; car tan lur es sobrejrrâ 
Qu'encontra lieys volon levar senhieyra, 
Guerra e foc e fiim e polverieyra, 

La ciutatz s'ajosta 
Per far murs e fossatz; 

Domnas ses semosta 
Y venon de totz latz, 

Si que pretz lor costa 



RAMBAUD 0E VAQUEIRAS. a6l 

E jovens e beutatz ; 

£ jn pes 
Qu' ilh filha del marques 
K aura dura josta , 
Car' a conques en patz 

Totz bes, 
£ totz bos aibs certes : 
E quar es pros e franch' e de bon aire , 
Kon vol estar plus en patz que sos paire 
Que tomatz es al lansar et al traire« 

Donas de Versilha 
Volon venir en l'ost, 
Sebeli e Guilha 
£ NA Rixenda tQSt; 
La mair' e la filha 
D'Amsiza, quan que cost; 

Ades 
Ven de Lenta iï' Agnes, 
' E de Yentamilha 
Gilbelina rescost; 

Apres 
£r la ciutatz en pes; 
De totas partz y venon a gran joya; 
Fag an ciutat, et an li mes nom Troya, 
E fan Poestat de mi dons de Savoya. 

N'Aud'e iTA Brelanda, 
Na Palmier e N'Auditz, 
3 17^ 



a6a CHOIX de poésies. 

Engles e Guarcenda, 
îT Agnes e n'EIoUz, 

Volon que lor renda 
Joven NA Biatritz; 

Sino, 
Las domnas de Ponso 

Li 'n queran estnenda ; 
£ lai part Mont Senis 

Somo 
La ciutatz comtenso^ 
Qu' ades guerrey lieys qu' es tan bon^ e belha 
Que lor beutat tolh , a la damizella 
De las autras colors fresqu' e novella. 

La Poestat se vana 
De far ost en arrenc^ 

E sona'l campana, 
E lo vielhs comuns venc; 
E dis per ufana 
Que chascuna desrenc; 

Pueis ditz, 
Que'l bella Biatritz 

Estai sobirana 
De so qu'el comuns tenc; 

C aunitz 
N'es mans e desconfitz. 
Las trompas van e la Poestat cria : 
« Demandem li jovent e cortezia , 
ce Près e valor! » £ totas cridon : Sia! 



RAMBAUD DE VAQUEIRA9. !l63 

Maria la Sarda 
E '1 dona de san Jortz , 

Berta e Bastarda, 
Mandon tôt lor esfortz 
Que joves Lombarda 
No rest de sai los portz; 

Car say 
Qu'a n'a Biatritz play, 

Que lur reiregarda 
Non pot esser tan fortz, 

Qu' esglay 
Lo sieu fin pretz veray. 
De Canaver y ven molt gran compainha» 
De Toscana e domnas de Romainha, 
Na Tomazina , e '1 domna de Surainha. 

« 

La ciutatz se vueia, 
E movon lor carros, 

£ '1 « vielhs comuns pueia ; 
E gieton en lor dos 
Cuirassas de trueia 
Ab que cobron lor os; 

Gambais 
An et arcs e carcais; 

£ non temon plueia, 
Ni mais temps no lur notz; 

Hueymais 
Faran de grans assais. 
De totas partz comenson a combatte^ 

3 17* 



264 CHOIX DE POESIES. 

Na Biatritz cuion de pretz abatre; 

Mas non Inr val, s*eron per una quatre. 

Per lors murs afendre 
Fan engenhs e carels, 
£ trabuquetz tendre, 
Gossas e manganels , 
Fuec grezesc acendre, 
Fan volar e cairels; 

De jos 
Trauquon murs ab bossos; 
Per tal no s vol rendre 
Lo sieus joves cors bels 

Joyos , 
Pies de belhas faissos. 
Totas cridon , aiuda tras Y esponda , 
V un' a r autra ; la tersa ten la fronda , 
E trazon tug li genh a la redonda. 

Hjl Biatritz monta, 
£ s va de pret^ garnir ; 

Ausberc ni porponta 
Non vol, e vai ferir; 

Cell' ab cui s' afronta 
£s serta de morir; 

£ jonh , 
Et abat prop e lonh; 

E fai tanta jonta 



RA.HBAUD DB VAQUEIBAS. aoi 

Que r ost fai descofir ; 
Pueis ponh, 

Si qu'el catros desjonh. 
Tanlas n' a prez e derocad' e morta , 
Qu*el vielhs comuns s'esmay e s desconorta, 
Si qu'a Troya l'eDclaus dedins la porta. 

Na Biatritz, be m platz, quar est estorta 
A las vielhas, qu'el vostres gens cors porta 
Pretz e jovens qu' a lor procza morta. 

Bels Cavalfaiers, vostr'amor me coforta, 
E m dona joy, e m'alegr'e m déporta» 
Quan l'autra gen s'esmay e s desconorta. 




tj%>«<wir»(v»^»<»%fi f 'wv> f '^fl fc i i n f if»'v>'^ i 'f% — -^T\~ > *i'>~n'^~*'"^~""^^ '"' "''~'*'~''~'~'~'mnt i->riti-fci-> 



PONS DE LA GARDA 



diTOT non ai al cor gran alegransa, 
Si dey chantar e far bella semblansa; 
£ per so m platz cobrir ma malanansa, 
Qu'ièu no vuelh dar gaug a mos enemis; 
E si 'n dirai alques de mos talam, 
£ 'n laissarai per paor moutz a dire. 

Eras no sai deves quai part me vire, 
Pus miey amie ponhon en mi aucire ; 
Que tais m'a fach so don plane e sospire, 
Qu' ie us jur ma fe , qu' ieu cuiav* esser fis 
Qu'el me serques mos pros e mos enans; 
Mas aissi falh hom en mantha fazenda. 

Non dirai tan que negus hom m'entenda, 

Car d'aquest tort no vuelh aver esmenda; 

Si mais m'es près no vuelh que piegz m'en prenda. 

Ai ! cum fora gueritz , s' ieu ja no vis 

Lo jorn qu'ieu vi ni conuc los enjans 

Que m'a fag silh don no vuelh mantenensa. 

Mas ieu sai ben qu'ilh a tal conoyssensa 
Mais per si eys que per autAi temensa, 
Que s laissara enves mi far valensa, 



POIfS DE LA GARDA. ^^67 

£ qui m sera leyals amicx e fis; 
Mas ja nulh temps, si vivia mil ans, 
No lo y dirai , s' ilh non o vol entendre. 

Soen mi fai amors ab se contendre: 
Quan cug poiar, Tom ave a deissendre. 
Mal aia 1 jorns qu' amors mi fetz emprendre ; 
Quar, s'ieu âmes si cum fan mos vezis, 
Non sofrira las penas ni 'Is afans 
Que m fai sufrir- amors la nueg el dia. 

En aisso fai amors grau vilania , 
Menhs fai de be a selh que mais s' i fia ; 
QuMeu mi rancur d^amor e de m'amia 
A cuy aurai loncx temps estât aclis; 
E'I guizardos no m'es res mas afans, 
Mas ieu'lh servi tos temps de bon coratge. 

Dieus prec que m fes vezer , ans qu' ieu moris , 
Cum fos mos pros , e ja no fos mos dans 
De vostr' amor, domna de bon linhatge. 







PEYROLS- 



I. 

VAUDRA qu'amors vuelha, 

leu chan, 
Qu'autra flors ni fîielha 
No y vau gardan; 
Dregz es qu'ieu m'en duelha 

Aman, 
Pus vas me s' orguelha 
Silh cui me coman: 

Perdut ai, 
E cobrarai; 
Ges no m recre per tan, 
Qu'aissi s va'l segles camjan. 

Dieus m'aiut, e m valha! 

Qu' antan 
Aie d'amor ses falha, 
Mas non ai oguan, 
Quar me mov baralha 

Tan gran 
Al cor, e m trebalha 
Durmen e velhan, 
Per qu'eu fai 



PETROLft. ^269 

Qu' al mielhs qu' ieu sai 
La serv e la reblan : 
Per so vei qu'ieu mi ay dan. 

Mos cors salh e trembla 

Soven , 
ATamia lo m'embla 
Si qu'ieu non o sen; 
Qu'ilh m'aima, so m sembla, 

Quomen 
Lo sieus digz ressembla 
Lo mieu pessamen; 
Don dirai, 
Que moût mi plai 
SufiErir aital turmen 
Don ieu tan rie joi aten. 

Nulhs hom be non ama 

Ni gen, 
Que d'amor si clama 
Sitôt mal li 'n pren. 
Cum plus m'enliama 

Greumen , 
£ m' art e m'aflama, 
N'ai melhor talen; 
Qu aissi m trai 
Mos volers lai, 
E'I fol chaptenemen 
Don m' es mantas vet^ parven. 



J 



c 



270 CHOIX DE POESIES. 

Mout bas fora meza 

Valors , 
Deportz e guayeza^ 
Si no fos amors, 
Quar mante proeza 

Totz jors, 
E fai que corteza, 
Quar pren los melhors, 

Tfo s'eschai 
D'orne savai, 
Que aia tan d'onors 
Que d'amor senta dolors. 



Era us quier, amia, 

Socors , 
Qu'enansas morria 
Qu'en queris alhors, 
Assatz trobaria 
D' aussors ; 
Vos etz ses fadia 
Caps de las melhors. 

Mos cors jay 
En gran esmay 
Entre sospirs e plors, 
Mas tôt m' es jois e doussors. 

Peyrols fai 
Fin e vend 



PEYROL9. ^7' 

Lo sonet per amôrs, 
On SOS cors estai totz jors. 



IL 

Atressi col signes fai, 
Quan dey mûrir, chan, 
Quar sai que plus gen murrai, 

Et ab meynhs d'aËin; 
Qu'amors m'a tengut en sos latz, 
E maynhs trebalhs n'ai sufertatz; 
Mas pel mal qu'aoras m'en ve 
Conosc qu'ancmai non amiey re. 

Dieus! e quai cosselh penrai, 

S'aissi muer aman, 
Ni secors no m ve de lai 
On mei sospir van? 
Pero non part mas voluntatz, 
Sitôt m'en sui desesperatz; 
Pessius e cossiros mi te 
La belha de cui mi sove. 

Ges melhor dona no sai, 
Veus per que l'am tan; 
Qu' ieu jamais non Y auzarai 

Dire mon talan; 
Gen m' acuelh e m' a belh solatz , 



a'Jfà CHOIX JOE POESIES. 

E del plus sui acosselhatz. 
Que s'ieu la preyava de re, 
Tem que pueis si guardes de me. 

Preguar, las! quan no s'eschai, 

Toma a enuey gran : 
Ses parlar la preguarai; 
£ cum? per semblan, 
Et ilh entenra o s'il platz: 
Qu' en ai&si dobla '1 jois e 1 gratz , 
Quan l'us cors ab F autre s' ave, 
E dona^ ses querre fai be. 

Francheza ab fin cor veray 

Trai amor enan , 
Mas paratges la dechai, 
Que '1 rie son truan ; 
Et a n'i d'aqueb malvatz 
Per qu'el setgles es sordeiatz; 
E domna, que bon pretz mante. 
Non am per ricor, s'als no y ve. 

Chansos , vas la belha vai , 
Non ges qu'ieu re'l man, 
Mas ben li potz mon esmai 
Mostrar ses mon dan; 
£ diguas li m qu'a lieys s' es datz 
Mos cors ligges et autreyatz; 



PETROLS. ^7} 

Sieus sui e sieus serai jasse , 
Mûrir puesc per ma bona fe. 

Domna del mon que plus mi platz, 
Jois sia ab vos on que siatz, 
Qu'estiers no us aus preguar de re, 
Mas sivals pessar m' o puesc be. 



III. 

Ben dei chantar pus amors m'o ensenha, 

£ m dona gienh cum sapcha bos motz faire, 

Quar s' ilh no fos , ja' non fora chantaire 

Ni conogutz per tanta bona gen; 

Mas aras sai e conosc veramen 

Que tQtz los bes qu'anc mi fes mi vol vendre. 

Que farai doncsl giquirai me d'atendre? 
Non ges, mais am tôt en perdo maltraire; 
Qu'ieu no vuelh reis esser ni emperaire, 
Sol que de lieys partis mon pessamen; 
Non soi pro ricx sol qu'ieu Tam finamen? 
Grans honors m'es que s' amors me destrenha. 

Bona domna , qualque fais' eutressenha 
Me fatz , si us platz , don m' alegr' e m' esclaire , 
Pus conoissetz que no m'en puesc estraire; 
Ab bel semblan baissatz lo mal qu'ieu sen, 
3 18 



'jtn/^ CHOIX 0£ POÉSIES. 

Qu aissi m podetz traynar longamen, 

E de mon cor, qu'avetz tôt, un pauc rendre. 

Bona domna, be o devetz entendre, 

Qu'ieu vos am tan no us aus preyar de guaire, 

Mas vos etz tan (rancha e de bon aire, 

Per que n'auretz merce, mon escien; 

Lo mieu fin cor gardatz e'I bon talen, 

Ja de vostra riqueza no us sovenha. 

Esfortz de me non aten que m revenha, 
£ pot esser, mas mi non es veiaire, . 
Qu'ilh es tan belha e de tan rie afaire, 
Pros e corteza en faich et en parven, 
Per qu'ieu sai ben, si ma razon enten, 
Qu^ilh non deu ges vas me tan bas dissendre. 

S'ieu no sui drutz res no m* en pot défendre 
Qu'a tôt lo menhs no sia fis amaire. 
Francs e sufirens, humils e merceyaire. 
Ses trop parlar, e de bon celamen; 
Per aital guiza e per aital coven 
IVTautrey a lieys que retener no m denha. 

Lo vers a fait Peirols, e no i enten 

Mot mal adrech ni ren que y descovenha. 

Vai messagier, lai a Mercoill lo m ren 
.\ 1 comtessa cui jois e pretz manteigna. 



PBTHOLS* 1175 



IV. 



QuoRAS que m fezes doler 
Amors, ni m dones esmai, 
Era m ten jauzen e gai 
Per qu'ieu chant a mon plazer, 
Quar plus rie joy ai conquis 

Qu'a mi no s tanhia; 
£ quan ricors s'umilia, 
Humilitatz s'enriquis. 

Mi dons mercey e grazis 

La benanansa qu'ieu n'ai, 

E ja non oblidarai 

Los plazers que m fes ni m dis; 

Qu*en mi non a mais poder 

Lieys qu'amar solia, 
Qu'en plus franca senhoria 
Yuelh ses engan remaner. 

Soven l'anera vezer 
La plus avinen qu'ieu sai, 
Si'b devinamens qu'om fai 
No m'avengues a temer; 
Pero mos cors es aclis 

Vas lieys on qu' ieu sia , 
Que fin' amors jonh e lia 
Dos cors de lonhdan pais. 

3 18' 



376 CHOIX DE POESIES. 

Molt m'agrada e m'abelhis 
De dos amicx, quan s'eschai 
Que s'amon de cor verai, 
£ Tus l'autre non trais, 
£ sabon luec e lezer 

Gardar tota via, 
Qu'en lur bona companhia 
Non puesca enuios caber. 

Derenan me vuelh tener 
Al reprovier qii' om retrai : 
No s mova qui ben estai. 
No farai ieu ja per ver, 
Que'l flama qu'amors noyris 

AT art la nueg e '1 dia , 
Per qu*ieu devenh tota via 
Cum fai Faurs el fuec plus fis. 

S'era part la crotz del ris, 
Don nuls hom non tomet sai, 
No crezatz que m pogues lai 
Retener nulhs paradis; 
Tant ai assis mon voler 

£n ma douss'amia, 
Que ses lieys ges non poiria 
Negus autres joys plazer. 

Chansos, hueimais potz tener 
Vas mi dons ta via, 



PETROL8. 

Qu'ieu sai ben qu'ella Yolria 
Te auzir e me vezer. • 

Dalfis, s'auzes mon voler 

Dir a ren que sia, 
Tant am vostra companhia . 
Que vos en saubratz lo ver. 



77 



^%t m ^%^^^*^m^ 



V. 



Maitta gens me mal razona 
Quar ieu non chant plus soven, 
E qui d' aisso. m' ocaizona 
Non sap ges quant longamen 
M'a tengut en greu pessamen 
Cill que mos cors empreisona, 
Per qu* en pert tôt jauzimen , 
Tal desconort mi dona. 

Pero si m fo douss' e bona 
Ma domn'al comensamen, 
Ara no m'acuelh ni m sona 
Plus que fai a Vautra gen, 
Quar conois qu'ieu Tam finamen; 
E s'aital mi guazardona, 
Amors &ra falhimen, 
S'aquest tort li perdona. 
3 i83 



278 CHOIX DE POÉSIES. 

De tota joia m deslonja 
Ma dona, e non Tes honors, 
Qu'ab calque plazen messonja 
Mi pogra far gen socors : 
Ar vei que non es mas folhors 
Aquesta entendensa lonja, 
Dont ai fag tantas clamors 
Qu^anta n'ai e vergonja. 

Partirai m' en donc ieu ? Non ja ; 
Que SOS pretz e sa valors 
M'o defen e m'o calonja; 
Quant ieu cuit amar alhors 
Per tôt lo cors m'intra s'amors. 
Si cum fai l'aigua en l'esponja. 
Tos temps mi plairai dolors, 
Cum que m destrenh*e m ponja. 

£ vuelh be qu'amors m'asalha, 
£ m guerrei matin e ser; 
Contra la sua batalha 
No vuelh ja repaus aver : 
£ s' ieu non ai tôt mon voler, 
Tais es silh qu'aissi m trebalha. 
Qu'en est mon non a plazer 
Qu'el mieu maltraire valha. 

Laùzenga ni devinalha 
D'enuios no m cal temer; 



PETROLS. 

Sol pessar de lieys no m falha, 
Res no m'en pot dan tener; 
Quel consirs don ieu m'alezer 
Me pais mais qu'autra vitalha; 
Per ren que n'aia en poder 
Mos cors no s'anualha* 

Chansos, a totz potz dir en ver 
Que mon chan non agra falha, 
Si m volgues d'amor valer 
La belha cui dieus valha. 



^79 



VI. 

QuAirr amors trobet partit 
Mon cor de son pessamen, 
D'una tensori m'asalhit, 
E podetz auzir comen : 
a Âmicx Peyrols, malamen 
Vos anatz de mi lunhan, 
£ pus en mi ni en chan 
Non er vostr' entencios, 
Diguatz pueis que valretz vos?» 

a Amors, tant vos ai servit, 
E pietatz no us en pren, 
Cum vos sabetz quan petit 
IT ai aiut de jauzimen ; 

i8* 



t8o CHOIX I>S POÉSIES. 

No us ochaizon de nien, 
Sol que m fassatz derenan 
Bona patz, qu'aïs no us deman, 
Que nulhs autres guazardos 
No m' en pot esser tan bos. » 

« Peyrols, metetz en oblit 
La bona domna valen. 
Qui tan gen vos aculhit 
E tant amorosamen, 
Tôt per mon comandamen; 
Trop avjetz leugier talan, 
£ non era ges semblan, 
Tant guays e tant amoros 
Eratz en vostras chansos. » 

« Âmors, mi dons, pos la vit. 
Ai amada lonjamen; 
Enquer l'am, tant m'abelit 
E m plac al comensamen, 
Mas folia no i enten : 
Pero maint amie partan 
De lor amigas ploran , 
Que, s'en Saladis no fos, 
Sai remanseran joyos. » 

« Peyrols, Turc ni Ârabit 
Ja pel vostr' envazimen 
No laisseron tor Davit. 



i 



PETROLS. a8l 

Bon cosselh vos don e gen, 
Amatz e cantatz soven; 
Iretz vos , e '1 rey no van ! 
Veiatz las guerras que fan, 
Et esguardatz dels baros 
Cossi trobon ochaizos ! » 

« Âmors, ancmais no falhit, 
Mas ar £alh forsadamen, 
£ prec dieu que m sia guit, 
E que trameta breumen 
Entr'els reys acordamen, 
Qu el socors vai trop tarzan, 
Et auria mestieiv gran 
Quel marques valens e pros 
ïTagues mais de companhos* » 

« Peyrols, molt amie partran 
De lurs amiguas ploran, 
Que, si Saladis no fos, 
Sai remanseran ab nos. » 

oc Amors, si li rey no van, 
Del Dalfin vos die aitan, 
Que per guerra ni per vos 
No remanra, tant es pros. » 




»a— ——»«—— ———«■■•■•■•■• f ■■*■■■*■■* — ■—— — »————— — •»• — •■•——— —*•——— * 



GAUCELM FAIDIT, 



i. 

l^o rossinholet salvatge 
Ai auzit que s'esbaudeya 
Per amor en son lenguatge, 
£ m Êii si mûrir d'enveya, 

Quar lieys cui dezir 

Non vey ni remir, 
Ni no m vole ongan auzir; 

Pero pel dous chan 

Qu' ilh e sa par fan 
Esfortz un pauc mon coratge, 

E m vau conortan 

Mon cor en chantan, 
So qu'ieu no cugei far oguan. 

Empero nulb alegratge 
No m don al cor ren qu'ieu veya, 
Per qu'ieu conosc mon follatge; 
Et es dreitz qu' aissi m' esteya : 

E deu m' avenir, 

Quar per fol cossir 
Laisiey mon joy a chauzir; 

Don sui en a£m, 

E n' ai ira e dan , 



GAUCELM FAIDIT. a83 

E conosc en mon coratge 
Qu'ai perdut est an, 
Qu' anc no i aie joi gran 
Ni re que m yengues a talan. 

E sitôt planh mon dampnatge, 
Mon cor aclin e sopleya 
Vas lieys que a '1 senhoratge 
En mi, tant com esser deya; 

Car no m poc plus dit 

Quan venc al partir, 
Mas sa cara'l vi cobrîr, 

E m dis sospiran : 
a A dieu vos coman ! » 
E quan pens en mon coratge 

L'amor e'I semblan, 

Per pauc en ploran 
No m'auci, quar no ill sui denan. 

Anc non falsiei mon viatge 
Vas lieys cui mos cors s'autreya 
Pus Tagui fait homenatge, 
E non ai cor que m recreya 

Ja del sieu servir; 

Cui qu*enuey ni tir, 
Sieus sui, e no m puesc giquir 

De lieys tan ni quan; 

Qu'autra non deman, 
Ni non es en mon coratge 



a84 CHOIX DE POÉSIES. 

Res qu' ieu vuelha tan , 
Per que la reblan 
Mas mas j tintas humilian. 

Mi dons m'a per heretatge 
Acli , cum» selh que merceya , 
Que no m'aia cor salvatge, 
Ni fais lauzengiers non creya 

De mi, ni s'albir 

Que vas autra m vir; 
Que per bona fe sospir, 

£ Fam ses enguan 

£ ses cor truan; 
Qu'ieu non ai ges tal coratge, 

Cum li fais drut an 

Que van gualian, 
Per qu'amors toma en soan. 

Chansos, de te fatz messatge, 
£ vai ades e despleya 
Lai on jois a son estatge , 
A mi dons que tan me greya; 
£ poiras li dir 
Qu'ieu muer de dezir; 
£ s' ilh te denh' %culhir , 
Vai li remembran, 
£ non t'ans tarzan, 
Lo mieu deziros coratge 
£ l'amor tan gran 



GAUCCLH FAIBLT. ^85 

Don muer deziran, 
Quar non la remir en baizan. 

Na Maria, tan 
Avetz de pretz gran, 
Per que son tuich d'agradatge 
Mei dich e mei chan, 
Per la lauzor gran 
Que ieu die de vos en chantan. 



IL 

Ab cossirier plang, 
En chantan, mon dampnatge 

D'un joy que m sofrang 
Per mon mezeis foUatge, 

Qu'en pays estraiig 
Sui, e no i vey messatge 

De lieys oui sopley, 

Don ges no m recrey; 

Qtfades on qu'estey 
L'aclin ses cor volatge, 

Sitôt non la vey. 

Moût fi belh guazang, 
Quan près mon homenatge, 

Per qu'ieu non remang 
En autrui senhoratge, 

Ni a mi no s tang 
Qu'ieu segua autre viatge, 



l86 CHOIX os POBSIS'S. 

Ni que ja desrey 
En autrui domney. 
Ans SOS sers m'autrey 
Humils ab fin coratge, 
Qu'autra non envey. 

Mi dons sui aclis 
Vas on qu'ieu an ni venha. 

Et al dous pays 
On ilh estai e renha 

Suavet m'aucis 
Ab sa falsa entresenha; 

E no sai per que 

M* a destreg ancse, 

Qu'ieu Fasegur be 
Que ja d' autra no m fenha ; 

Mas ilh no m'en cre. 

Mielhs fora m sofris 
De lieys, cui jois mantenha, 

Qu' ieu ja non la vis , 
Qu'aitals maltraitz m'en venha. 

Sola m'a conquis 
La belha que no m denha. 

Pus per sa merce 

Mi retenc ab se; 

Ar no l'en sove, 
Quar m'es ops que m revenha, 

Ni'l membra de me. 



GAITCELBC FAIDIT. aS? 

Amors, que farai 
S'aissi m dezasegura 

Lo mais qu'ieu en trai, 
E de mi non a cura? 

Quar gelos savai , 
Et avôls gens tafîira, 

E croy lauzengier 

Son d'amor guerrier; 

Per que Jhesu quier 
Que los met' en rancura 

Et en encombrier. 



Joyos, ben s'eschai 
Qu' aya de joy fraitura 

Qui ab joy estai 
Et ab joy non s' atura ; 

E mos cors es sai 
Lueng de bon' aventura 

En greu cossirier; 

E mon Santongier 

Vey d'amor primier, 
E si sa joya 1 dura 

Be'l vai a sobrier. 



E tu, messatgier, 
Porta '1 chant leugier 
N Agout, on pretz s' atura, 
Lai part MonpesUer. 



i. » 



a88 CHOIX DE POÉSIES. 



III. 



Tant ai sufert longamen gran afan, 

Que, s' estes mais que no m' aperceubes , 

Mûrir pogra tost e leu, si m volgues, 

Qu' a la belha non penra ja dolors 

En cui mala fos beutatz e valors. 

Don regardan part fbrsatz mon coratge; 

£ pus no m vol , segrai autre viatge , 

Qu'a lieys non cal, ni no so ten a dan 

De perdre me ni 'Is belhs digz de mon chan. 

Pero tal ren ten hom vil qu'es prezan, 
£ tal ren pert que dit? que Tes ben près, 
Que pueii li fai frachura meyns de bes; 
Mas de mi dons es tan grans sa ricors 
Que ren no s ten si m pert ni m vir alhors; 
Doncs, be fis ieu outracuiat folatge 
Quan percassiei ma mort e mon dampnatge, 
Per mon fol cor que m fetz dir en chantan 
So don degra gen cobrir mon talan. 

£ pus mon cor e mei huelh trahit m' an, 
E ma mala domna e ma bona fes, 
Si que quascus m'agra mort si pogues, 
Clamar m'en dei com de mais bailidors; 
£ ja mos huelhs messongiers traidors 
Kon creirai mais, ni fiansa ses gatge; 



GAUGELM FAIDIT. S189 

■ • 

Quar selh es folhs qui fai folh vassalatge, 
£ folhs qui ère aver a son coman 
Tôt so que ve plazen ni benestan. 

Meravilh me, pus ab mi dons es tan 
Pretz e valors, j^azers e digz cortes, 
Com pot esser que no i sia merces; 
E m meravilh de lieys on es honors. 
Sens e beutatz, que ja no i sia amors; 
£ m meravilh de domna d'aut paratge, 
Belh' e gentil , qu' es de mal senhoratge , 
Ni com pot far contra sa valor tan 
Que desmenta son franc humil semblan. 

De tôt aisso ai meravilha gran; 
£ pus no'l platz que si camge de res, 
No m tenra mais enfrenat sos mais fres, 
Qu'era m'en part, sitôt m'es dezonors; 
£t agra m' obs que fos del mallrag sors : 
E pus alhors vau mudar mon estatge, 
Bon encontre m don dieus e bon intratge, 
£ m^ais trobar dona ses cor truan^ 
Qu'ab mal senhor ai estât aquest an. 

Ab tôt aital mal e brau e tiran 
Volgr'ieu estar voluntiers, s'ill plagues, 
Mais qu'ab autra que mais de be m fezes; 
Mas, pus no il platz, a tal vau per socors 
De cui me ven al cor plazens dousors; 

3 19 



J 



290 CHOIX DE POESIES. 

Belh' es e pros , franch' e de boa usatge , 

Et a m mandat per un cortes messatge 

Q' un pauc auzel en mon punh , que no s n* an , 

Am mais qu al cel una grua volan. 

Mon Santongier m'ane mon sobregatge, 
Quar ai conquist gran sen ab gran follatge, 
£ sai chauzir d'amor lo pro e'I dan, 
E jamais jom no m' aucirai preyan. 



IV. 

9iTOT ai tarzat mon chan 

E n'ai fag trop lonc estatge, 

Ar ai ben cor e talan 

Qu'ie'n tom la perd'e'l dampnatge, 

Que '1 belha m met el viatge , 

E m ditz qu' ieu mostr' en cbantan 

Lo joy e la valor gran 

Que m donet, e l'alegratge, 

Lo jom que m retenc baizan. 

Adoncs l'estei tan denan, 
Mas joutas , de bon coratge , 
De genolkos ^ en ploran , 
Tro m près en son senhoratge; 
Mas al prim li fo salvatge, 
Quar m'auzei enhardir tan; 



GAUGELM FAIDIT. igj 

Pueis vi mon humil semblan, 
£ receup mon homenatge, 
Quar mi conoc ses enjan. 

Amicx , quan se vol partir 
De si dons, fai gran efansa, 
Sitôt no vol aculhir 
Sos precx a la comensansa; 
Qu'amors s'abriva e s'enansa 
Ab honrar et ab servir; 
E qui vol de lieys jauzir, 
Sia de belha semblansa, 
E sapch'amar e sofrir. 

Mi dons am tant e dezir 
Que, qui m mezes en eguansa 
Vas lieys tôt quant hom pot dir, 
Non penria eu acordansa 
Qu' ieu ja 'n partis m' esperansa , 
Ni s camjesson mei cossir; 
Ni no vuelh esdevenir 
Senes lieys senher de Fransa; 
Guardate si vuelh qu'ilh m'azir! 

Manthas sazos s'esdeve 
Que pens tan fort e cossire 
Qu'ieu non aug qui parla ab me, 
Ni fatz mas tremblar e frire; 
E pens com no vole assire 
3 19* 



^9'-^ CHOIX D£ POiSIES. 

Dieus en una sola re 
La beutat qu'ilh a en se, 
E '1 gen parlar e 1 dous rire 
Ab que s'amor me rete. 

Tôt ai per ma bona fe 
Conquis so don sui jauzire, 
£ prec mi dons per merce 
Que son cors del mieu no vire, 
Quar SOS hom e sos servire 
Sui, et ai estât ancse; 
Et ades pueia e ve 
V amors , e dobla '1 dezire 
On ilh plus mi fai de be. 

Linkaura, lai vir mon fre 
Vas mon senhor cui dezire 
E vuelh s'onor e son be. 



V. 

Si anc nulhs hom per aver fin coratge. 
Ni per amar leialmen ses falsura. 
Ni per sufrir franchamen son dampnatge, 
Ac de si dons nulh' onrada aventura , 
Ben degr'ieu aver 

Alcun covinen plazer, 

Qu'el ben el mal, quais qu'ieu n'aya, 

Sai sufrir, et ai saber 



GAUCELM FAIDIT. 'JtQ'S 

De far tôt quan mi dons playa, 
Si qu'el cor non pnesc mover. 

De ben amar sai segr'el dreg viatge, 
Si que tant am mi dons outra mezura 
Que far en pot tôt quan Tes d'agradatge; 
Qu ieu no 'Ih deman , tan tem dir forfaitura 
Baizar ni jazer : 

Pero si sai tan valer 

Ad ops d'amar, qui qu'en braya, 

Qu' honrat jorn e plazen ser 

£ tôt don qu'a drut eschaya 

Sai dezirar e voler. 

Sitôt la m vuelh, ieu non ai autre gatge, 
Ni autre don , ni paraula segura , 
Mas ilh es tan franch' e de belh estatge 
Que la valors e '1 pretz qu' en lieys s' atura 
Fai a totz parer 

Qu'amors y puesca caber; 

Quar lai on es valors gaya 

Deuria merces valer; 

Veus tôt lo joy que m n'apaya, 

£ m tolh qu'ieu no m dezesper. 

Mas , e que m val ? qu ieu non ai vassalatge 
Ni ardimen que l'aus dir ma rancura! 
Quar tan dopti s'onor e son paratge, 
Son guay semblan e sa belha faitura, 

3 Ï9^ 



^94 CHOIX BIS. POESIES. 

Qu'aisso m fai temer 
Qu a lieys non puesca caler 
De mal ni d'afan qu'ieu traya; 
Mas, si m volgues retener, 
No volgr' esser reys d' Armaya , 
Tan com ab lieys remaner. 

Ai auzit dir del savi ses folhatge, 
C'om honra mal aisel don non a cura 
Que ditz que '1 do dieus jove senhoratge ; 
Aquest honrat, sia tortz o drechura, 
Ai d'amor per ver, 
E s'ieu r*ai, no m deu doler; 
Quar de pros domna veraya 
Val mais qu'om bel dan esper, 
Que tal don d'avol savaya 
Qu'om no deu en grat tener. 

Qu' ieu 'n sai una qu es de tan franc usatge 
Qu'anc no gardet honor sotz sa sentura; 
£ '1 tortz es sieus , s' ieu en die vilanatge , 
Quar, senes gienh et a descobertura , 
Fai a totz vezer 
Cum ponha en se dechazer; 
£ dona qu'ab tans s'asaya, 
No us cugetz qu'ieu m'alezer 
Que ja de lieys ben retraya , 
Ni vuelh que s puesc' eschazer. 



i 



GAUCELM FAIDIT. ^^5 

Na Maria , domna guaya , 
Vos non etz d'aital saber 
Que re no faitz que desplaya, 
Ans faitz so que deu plazer. 



VI. 



Tu G cilh que amon valor 

Devon saber que d'amor 

Mov larguez' e guais solatz , 

Franchez' et humilitatz, 

Pretz d'amar, servirs d'onor, 

Gen teners , jois , cortezia ; 

Doncs, pois so n mov, ben deuria 
Chascus ponhar, qui bon pretz vol aver, 
De fin' amor leialmen mantener. 



Qu'aissi fan tut li melhor, 

Cil qu'an bon pretz ab sabcM*; 

Mas li fenhedor malvatz 

An ab falsas amistatz 

Volt pretz en avol color; 

E s'ieu ver dir en volia, 

Aquela meteissa via 
Vezem al plus de las domnas tener, 
Per que m sap mal quar en puesc dire ver. 
3 19* 



'2^6 CHOIX DE POÉSIES. 

Las falsas e'I trichador 
Fan tan que '1 fin preyador 
An pois dan en lur baratz; 
Qu'aital es preyars tornatz 
Tôt per doptansa de lor, 
Que Tus en l'autre no s fia; 
E qui per so s recrezia 
Non auria vas amor fin voler, 
Qu amors no vol qu amies si dezesper. 

£ sivals segon eiror 

Las falsas e'I fenhedor, 

Yolgra fosson ad un latz, 

£ quascus fos enganatz; 

£ 1 fin liai amador, 

£ las domnas ses bauzia 

Mantenguesson drudaria ; 
Qu'enueitz es grans, en amor, a vezer 
Que fais amans puesc' entr' els fins caber. 

• 

Mas una tais sazos cor 
Que greu trob om bon senhor. 
Ni domna don si' amatz 
Totz sols, ses autres peccatz; 
£ s'ieu ab francha doussor 
Trobes leyal senhoria, 
Be m plagra, qu'aissi tanh sia, 
Quan fin aman s'acordon d'un voler, 
Tôt quan Fus vol deu a l'autre placer. 



GAUCELH FAIDIT. Ul 

D' amor agr' ieu cor melhor 

Que de re, mas la dolor 

Sen don ieu sui galiatz; 

Ë ges per so no m desplatz 

Ni m fan li maltrag paor, 

Ans sapchatz qii'ieu amaria 

Moût voluntiers, si podia 
Chauzir bon luec on pogues remaner. 
Ni trobava qui m saubes retener. 

Cor ses don no m'a sabor, 

Ni dona senes amor, 

Ni cavaliers dezarmatz. 

Ni joves manens senatz , 

Ni dnitz mas d'una color, 

Ni trop gabar ab folhia, 

Ni solatz ab vilania, 
Ni no m sap bo prometre ses aver, 
Ni loncs preyars, quan pro no m pot tener. 

Ves Monferat ten ta via 

A mon Thesaur on que sia, 
E di 1 , chanso , que sapcha miek valer 
De nulh autre que bom puesca vezer. 




GUILLAUME DE SAJNT-DIDIER. 



I. 

Jdl mon non a neguna creatura 

No truep sa part, mas ieu non truep la mia, 

Ni ges no sai on ja trobada sia 

Qu'aissi âmes de liai fe segura; 

Qu'ieu am pus fort selieys que mi guerreya, 

No fai nulh drutz lieys qu'en baizan s'autreya; 

Pus malgrat si eu l'am, per que m fai m al traire? 

S' ilh m' âmes re , pensatz s' ieu V âmes guaire ! 

Ho ieu, sapchatz que no fora mezura, 
Pus er l'am tan que m'es mala enemia; 
£ s' ieu r am sols , est' amor que m' embria ? 
Si fai sivals, tan cum bos respiegz dura; 
Aquest respieg, on hom ren non espleya, 
Non es cauza que hom persegre dey a, 
Ben o conosc, si m'en pogues estraire, 
Mas no puesc ges, tan sui liai amaire. 

Be m volgra mal, s'il fezes for£aiitura. 
Ni l'agues dig nulh erguelh ni falsia, 
Mas quar enans son rie pretz quascun dia 
De mon poder , e platz mi quar melhura , 



GUILLAUME DE SAINT-DIDIER. 299 

E fas saber qu'a totas senhoreya; 

Quant ieu Tesguar, no fai semblan que m veya; 

 totz autres es franqu'e de bon aire, 

Mas a mi sol no vol belh semblan faire. 

Quar costum* es que domna sia dura , 
£ port'erguelh selhuy que s'umilia; 
Bélha res mala, e co us falh cortezia 
Ves mi tôt sol, qu'autre no s'en rancura! 
Voletz mi mal sol quar mi faitz enveya, 
E quar vos am mais d'autra res que sia? 
Per aquest tort mi podetz los huelhs traire, 
Que ieu ni vos non o podem de'sfaire. 

A totz jorns creys e dobla e s' asegura 
L' amor qu' ie '1 port , mas los fagz desembria ; 
E meinhs n'aurai, so cug, a la partia 
Qu' al comensar ; vey qu' ades se pejura , 
Que , s' ieu m' irays , de tôt en tôt sordeya ; 
Doncx no sai ieu de quai guiza m'esteya, 
S'ira mi notz, e patz no mi val gaire; 
Si 'n aissi m vai , be sui doncx encantaire. 

Amicx Bertrans, vos que es gualiaire 
Es mais amatz qu'ieu que sui fis amaire. 



3oO CHOIX DE POÉSIES. 



II. 



Aissi cum es bella sil de cui chan, 

E belhs son nom , sa terra e son castelh , 

£ belh siey dig, siey fag e siey semblan, 

Yuelh mas coblas movon totas en belh; 

E die vos be, si ma chansos valgues 

Aitan cum val aiselha de cui es, 

Si vensera totas cellas que son , 

Cum ilh val mais que neguna del mon. 

Tan belhamen m*aucira deziran 

Selha cui sui hom liges ses revelh, 

Que m fera rie ab un fil de son guan , 

O d'un dels pels que'l chai sus son mantelh; 

Ab son cuiar, o ab mentir cortes 

Me tengra guay tos temps, s'a lieys plagues; 

Qu'ab fin talan et ab cor deziron 

L'am atrestan on il plus mi confon. 

Ai ! belha domna , ab gen cors benestan , 
Vas cui ieu tôt mon coratge capdelh, 
S' ieu vos vengues de ginolhos denan , 
Mas mans junchas , e us quezes vostr' anel , 
Quais franqueza fora e quais merces, 
S'aquest caitiu, que no sap que s' es bes, 
Restauressetz d' un rie joy jauzion , 
Que non es joys que senes vos m' aon ! 



GUILLAUME PE SAIMT-DIOIER. 3oi 

Belha domna, pus ieu autra non blan 
Endreg d'amor, ni n'azor, ni n apelh, 
Qu' una non es en fag ni en semblan 
Que contra vos mi valgues un clavelh; 
Âra no us ai ni autra non vuelh ges, 
Viurai ses joy , qu' amors m' en ten defes ; 
Unpauc intrey en amor trop preon, 
Yssir non puesc quar no i trob gua ni pon. 

Us belhs respiegs mi vai recofortan 
Qu'en petit d'ora ajuda son fizelh 
Gentils -amors, qui Tenquier merceyan : 
Per que fols drutz torna en fol capdelh ; 
Mas selh que y a son fin coratge mes, 
Si be '1 tarda , no s' en*dezesper ges , 
Quar bona domn a tôt quant deu respon , 
E guarda ben a cui, ni que, ni oti. 

Trastot m'es belh ont ilh es e m resplan, 
Bosc m'en son prat e vergier e rozelh, 
E m'agensa a chascun jom de l'an 
Cum la roza , quant ilh nais de novelh ; 
Qu'el mon non es vilas tan mal après, 
Si pari' ab.Iieys un mot, non tom cortes, 
Ë no sapcha de tôt parlar a firon 
Denan siey ditz, e deb autres s'escon. 

Amies Bertrans, veiatz s' ai cor volon, 

Qu' ilh chant e ri , quant ieu languisc e fon. 



3oa CHOIX DE POESIES. 

Bertrans, la filha al pros comte Raymon 
Degra vezer qu' ilh gensa tôt la mon. 






III. 

Pus tan mi fors' amors que mi fai entremetre 
Qu'a la gensor del mon aus ma chanso trametre, 
£ pus alhors non aus mon fin cor esdemetre, 
Ben deuria mos sens subtils en lai esmetre; 
£ serai ricx, si m vol en son servizi mètre 
Silh cui hom liges sui ses dar e ses prometre. 

£1 prometre m' es gen , e fos falsa '1 promessa 
Mais que s'autra del mon m'agues joya tramessa; 
£ si neguna s' es de m'amor entremessa, 
£ntenda s'en autrui, qu'ieu sec dreita endemessa; 
Mos ferms volers es tais que , si m sal sanhs ni messa , 
leu non l'aus £u* semblan que y aya m'amor messa. 

Messa y ai tan m' araor que non m'en puesc estraire j 
Ni nulh' autra del mon no m pot nul joy atraire ; 
Mas si ieu noip lo y die, ni non lo y aus retraire 
£stiers qu'en mas chansos, die aital oontrastraire 
Don crey qu'ilh o enten ; qu'om no m'en pot mot traire 
Per paor qu'enueyos no la m puescan sostraire. 

Sostrag m'a tôt lo cor qu'ieu no sai on me tenha, 
Que partir no m' en puesc , ni cug que ja y atenha , 



GUILLAUME DB SAINT-DIDIER. 3o3 

Mas sol d'aitan la prec, s'a lieys plai, mi mantenha; 
No Tenueg, si ben die ni en mal no so tenha; 
Qu ab aitan m'er grans gaugz totz mais que m'en avenha, 
Qu' ades aurai respieg que per merce m retenha. 

Retener no m puesc ges mon voler ni abatre , 
Qu'ades Fam mielhs e mais , e no in puesc escombatre : 
Trop m' a fait en fols plais mos fol» voler desbatre , 
Mas negus homs non pot cor destrenher ni batre ; 
Que farai doncx , s' ieu l'am e no m'en puesc esbatre ? 
Languirai deziran, qu'ab lieys no m'aus combatre. 

Combatre no s deu hom que'l genser e'I mielhs fayta 
Es qye sia el mon, e que gensers afaita 
Tôt quan fai segon pretz, que ren non dezafaita; 
Per que sa grans valors non deu esser desfaita : 
E s'amors, s' es en loc mespreza ni forfaita, 
Sol que lieys fass'amar, es endreyt se refaita. 

Refaitz for' en dezir , sol qu' ilh denhes emprenre 
Un jorn qu' a lieys vengues que m fezes dezaprenre 
Lo mal qu* ieu trac per lieys , e que m laisses aprenre 
So que nulhs hom non sap ni s' en laissa reprenre ; 
Mas tan vei tôt lo mon en son rie pretz perprenre , 
Qu'en lieys es lo causitz, qu' ilh pot cui se vol prenre- 




«•»•«« »»»•*•••♦• — •♦♦••■••••••« >•••*• ••■•••••♦•*■»••*•*••■»*•** **** »••••• 



GIRAUD DE BORNEIL. 



I. 

Ar ai gran joy quant remembri Tamor 

Que ten mon cor ferm en sa fezeutat; 

Que r autr ier vinc en un vergier de flor 

Tôt gent cubert ab chan d'auzels mesclat, 

£ quant estei en aquels bels jardis, 

Lai m'aparec la bella flors de lis, 

£ près mos huels e sazic mon coratge, 

Si que anc pueis remembransa ni sen 

Non aie mas quant de lieys en oui m'enten. 

* 

Ilh es selha per cui ieu chant e plor ; 
Tant ai ves lieys mon talant esmerat, 
Soven sospir e soplei et azor 
Ves lai on vi resplandir sa beutat ; 
Flors de domnas, c'om acli e grazis, 
Es aissella que tan gen m'a conquis, 
Dous' e bona , humil , de gran paratge , 
En faitz gentils ab solatz avinen, 
Agradiva vas tota bona gen. 

Ben fora ricx, s'auzes dir sa lauzor, 
Qu'a tota gen vengra l'auzirs en grat; 
Mas paor ai que fais lauzenjador, 



GIAAUl) DE BORlfEIL. 3o5 

Felh et esquiu, sobredesmezurat 
AT entendesson , et ai trops d' enemis : 
A mi non play qu'om se fassa devis; 
Mas quan veirai home de son linhatge, 
Lauzar Tai tan tro que la boca m fen, 
Tan d'amor port al sieu bel cors jauzen. 

Ja non laissetz per mi ni per amor 

Fais lauzengiers complitz de malvestat, 

£ demandatz cui ni quais es l'onor, 

S' es loing o près, qu'aisso us ai ben emblat^ 

Qu'ans fos ieu mortz qu'en aital mot falhis: 

Qu'amie non ai ben d'aisso no'l trais; 

Quar hom non es non aia per usatge 

Us fols vezis que '1 vai mal enqueren , 

Per q'us no s fi en fil ni en paren. 

Ara diran de mi escarnidor : 

Ai! ai! fant il, cum ten sos hueb en fat 

E sa gamba d'orguelh e de ricor! 

Qu'ieu non cossir, s'er'en un gran mercat, 

Mas quant de lieys on mos cors s' es assis , 

£ ten los huels viratz vas lo pais 

On ilh estai, e parfen mon coratge 

Ades de lieis on mon fin cor s'aten, 

Car non ama qui non o fai parven. 



!20 



/ 
3<>6 CHOIX D£ POÉaiES. 



II. 

Ja m vai revenen 
D'un dol e d'un* ira 
Mos cors, quar aten 
Per sol bon coven 
Âvinen e jai; 
Per qu' ieu chantarai : 
Qu'ogan non chantera, 
Pos vergiers, ni pratz, 
No m'adui solatz, 
Ni chans per plaissatz 
Que l'auzelet fan 
Vas lo torn de Tan. 

Ni ja r avol gen 
En patz no sofrira, 
Qu' apessadamen 
Van ves valor len, 
Per que pretz dechai; 
Ren ab no us en sai, 
Mas ja non oaidera 
Fos aîtàn viatz 
Joys dezamparatz ; 
Vos m'en conortatz, 
Domna, per cui chan, 
E m vau alegran. 



GlRAtlD DE BORKSIL. 3^7 

E per vos defen 
So que plus me tira, 
Que no m'e^ven 
Per bon covinea 
Que n'agui e n'ai, 
Mas plus no m'eschai; 
Qu*assatz miels chantera, 
Si'l gens cors honr&tz 
Mi fos plus private; 
Empero, si us platz, 
No y dei aver dan 
Si us repren chatitan« 

Qu'ab plus d'ardimea 
Mos fatz cors no s vira, 
Ta fort m'espaven; 
Ans me dits soven 
Qu'a mon dan serais 
Quan vos preiarai, 
Pos aissi m'es fera, 
Quar >ol o cuiatz 
Ans que ren sapchatz; 
Si plus n'auziatz, 
Paor mi faitz gran 
Que m dobles Tafim. 

Mas mon esciea 
Tôt' autra m siifriia 
Plus d' envasûmen. 



ao 



a 



3o8 CHOI'X OK .POÉSIES. 

Parlem bellamen; 
Diguatz, o dirai; 
Quai tort vos aurai 
Si us am , o enquera 
Vos en prec forsatz? 
Pois près o liatz 
Sui, ja non crezatz 
Que sobretalan 
Ja m*ane guaran. 

Quar qui Is dregz enten 
D' amor , ni 'n sospira , 
Non pot aver sen 
De gran jauzimen, 
S'ab foldat no y vai; 
Qu'anc drut savi guai 
No vi, qu'ans esmera 
Lo sen la foudatz; 
Pero s'amavatz, 
E'I sen creziatz, 
Per pauc de semblan 
Iriatz doptan. 

£ per aisso pren 
Qui trop no s*albira; 
Primiers quar cossen 
So qu'autre repren: 
Ges ben no us estai, 
Si us mespren de lai; 



GIRAUD DE BORHEIL. Sog 

Qu^eissamen m'amera 
Cum vos vos amatz 
Que guerra m fassatz; 
Mas sufretz en patz, 
Quar silh venseran 
Que miels sufîriran. 

Qu'en patz e sufren 
Vi ja que m jauzira 
D' un' amor valen , 
Si leugieiramen , / 
Per fol sen ^vai, 
No m fezes esglai 
So que m'ajudera, 
Si'n fos Tteziatz; 
Mas feyssî m'iratz, 
Per qu'autre senatz, 
Quan m'anei tarzan, 
Pois près ta:enan. 

E pueys sofertera 
Maiors tortz assatz, 
Quan m' en sui lunhatz , 
E sui 'n esfredatz ; 
Per qu'ie us prec e us man 
Que sufratz aman. 



ao' 



'il6 CHOIX DE POÉSIES. 

m. 

No pues sofrir qu'a la dolor 
De la den la lenga no vir, 
E '1 cor a la novelha flor, 
Lanquan vei los ramels florir, 

Doussa Yotz pel boscatge 
Aug dels auzelhs enamoralz; 
£ si be m'estau apesdatz 

Ni près per mal tisatge^ 
Quan vey camps e vergîers e pratz 
Eu m renovelh e m'asolatz. 

Qu' ieu no m' esforlz d' autre bJ)or 
Mas de cfaantar e d'esfaaudîr; . 
L' autr ier sompnie j en pasoor 
Un somnfae , que m fetz csbaudtr , 

D' un esparvier ramatge 
Que s' era sus mon ipong paumtz ^ 
E si m semblav' adomesgatz , 

Ane non vi tan s^ilvatge, 
Mas puéys fon maiuiers e privaU^ 
E de bons geU apr^isonaU, 

Lo somnbe dis a mon seuhor, 
Qu'a son amie lo deu bom dir, 
Et el narret lo m'en amor, 
£ dis me que no m pot falhir 
Que del aussor paratge 



Conquerrai tal ami^' en patz , 
Quan be m'en serai trebalhatz, 
Qu'anc hom de mon Unhatge 
Ni de maior valor assatz 
Non amet tal, ni 'n ion amatz. 

Aras n'ai vei^onha e paor 
Quan m'esvelh, e plane e sospir, 
£'1 somnhe tenc a gran folhor, 
E non crey que puesc' avenir ; 

Pero d'un fat coratge 
No s pot partir us ries pessatz 
Orgoylhos e desmezuratz; 

Qu'après nostre passatge 
Crey qu'el somjes sera vertatz, 
Aissi dreg cum mi fo narratz. 

E pueis auziretz cantador 
E cansos anar e venir; 
Qu'eras, quan re no sai ves or, 
IVTaven un pauc plus enardir 

D'enviar mon messatge, 
Que ns porte nostras amistatz; 
Que sai n'es faita la meitatz, 

Mas de lai non tenc gatge; 
Pero ja non er acabatz 
Nuls fagz tro sia comensatz. 

Qu'ieu ai vist comensada tor 
D'una sola peira bastir, 

3 îiO* 



3ia CHOIX DE POÉSIES. 

E quad a pauc poiar aussor 
Tro que la podia hom garnir; 

Per qu' ieu prenc vassallatge 
D'aitan, si vos m'o conselhatz, 
Qu'el vers quant er ben acabatz 

Trametrai el viatge, 
Si trob qui lai lo m port viatz, 
Ab que s déport e s don solatz. 

E s' ieu ja vas emperador 
Ni vas rei vauc, si m vol grazir 
Tôt aissi com al sieu traichor 
Que no'l sap ni no'l pot gandir, 

Ni mantener ostatge, 
Loing en un dels estrans regnatz; 
Qu' aissi serai justiziatz 

£ fis de gran dajnnatge, 
Si 1 sieus gens cors blancs e prezatz 
M'es estrans ni m' estai iratz. 

E vos entendetz e veiatz 

Que sabetz mon lengatgé, 
Quoras que fezes motz serratz, 
S'eras no'ls fatz ben esclairatz. 

E soi m'en per so esforsatz 
Qu'entendatz cals cfaansos eu fatz. 



k 



GIRAUD DE BORNEIL. 3l3 

IV. 

Rei glorios, verais lums e clardatz, 
Dieu poderos, senher, si a vos platz, 
Al mieu compainh sias fizels ajuda, 
Qu'ieu non lo vi pus la nueitz fo venguda, 
Et ades sera Talba. 

a Bel companhos, si dormetz o velhatz, . 
Non dormatz plus , qu' el jom es aprppchatz , 
Qu en Orien vey Testela creguda 
Qu'adutz lo jorn, qu*ieu Tai ben çonoguda, 
Et ades sera l'alba. 

a Bel companhos, en chantan vos apel, 
Non dormatz plus, qu'ieu aug chantar Fauzel 
Que vai queren lo jom per lo boscatge, 
Et ai paor qu'el gilos vos assatge. 
Et ades sera l'alba. 

« Bel companhos, issetz al fenestrel, 
Et esgardatz las ensenhas del cel, 
Conoiseretz si us sui fizels messatge ; 
Si non o faitz, vostres er lo dampnatge, 
Et ades sera Talba. 

« Bel companhos, pus mi parti de vos 
leu non durmi ni m muec de ginolhos, 
Ans preguei dieu lo filh santa Maria 



3l4 CHOIX DE POÉSIES. 

Que us mi rendes per leial companhia , 
Et ades sera l'alba. 

ic Bel companhos , las ! foras al peiros , 
Me preiavatz qu'ieu no fos dormilbos, 
£naDS velhes tota nueg tro al dia ; 
Aras no us plai mos chans ni ma paiîa, 
£t ades sera l'alba. » 

n Bel dos companh, tan soy en rie sojorn 
Qu*ieu no volgra mais fos alba ni jom. 
Car la genser que anc nasques de maire 
Tenc et abras, per qu*ieu non prezi guaire 
Lo fol gilos ni l'alba. » 




■————»—••>■»••••■••>■■•«< 



HUGUES BRUNET. 



v>4 0RTEZAitEiT mov en mon cor mesclansa 

Que m fai tornar en l'amoros dezire; 

Joya m promet et aporta m cossire, 

Quar en aissi sap ferir de sa lansa 

Amors, que es us esperitz cortes, 

Que no s laissa vezer mas per semblans, 

Quar d' huelh en huelh salh e fai sos dous lans ^ 

E d'l}uelh en cor e de coratge en pes. 

En aissi vens e destrenh e sobransa 
Selhs qu'a sos ops vol triar et eslire, 
Mas aissi a un perilhos martire 
Que sa dolors voi que si'alegransa, 
£ dels sieus tortt que il refeir* hom merces, 
£ contr' orguelh qu' om si' humilians ; 
Qu'amor no vens menassa ni bobans 
Mas gens s^rvirs e precx e bona fes. 



> 4 * 



Mas a mi &i sobre tota un' onransa , 

Qu' anc mon dezir no vole ^n dpsi 4^vire , 

Ans, quan se ven en mon fin cor assire, 

Totz autres pes gieta defors e lansa; 

Pero selieis qu'a sos ops m'.^ conques 

Tanh qu'a mos preCx s'adouz $os cors prezans, 



3l6 CHOIX DE POÉSIES. 

Tro sia '1 cors ab los huelhs acordans 
Que paresca qu'ai coratge plagues. 

Mi dons sap far de joy semblar pezansa, 
£ son voler celar et escondire, 
Puois fai semblans cortes ab son dous rire, 
Per qu'ieu no sai cor jutgar per semblansa; 
Mas, si be m vol, en breu temps paregues, 
Pus li sui fis, leyals, ses totz enjans, 
Qu'ieu no pens d'als mas de far totz sos mans, 
Que m dones cor, qu'ilh a lo mieu conques. 

£ pois no m part de sa bon' esperansa , 
Vas mon dezir adouz son cor e vire, 
Que cors non pot pensar ni boca dire 
L'amor que ill teing ni la fina amistansa; 
£ pois mon cor li teing aissi 'n defes , 
Que non i lais intrar autres talans, 
Sia de mi sovinens, e membrans 
Que mil maltratz en mi plaideia us bes. 

£ sol qu'el cor aya de mi membransa, 
Del plus serai atendens e sufrire, 
Ab que Tesguar se baizon e ill sospire 
Per qu'el dezira amoros no s'estansa; 
Qu'ab sol aiso ai tôt quan mestier m'es, 
£ serai li plazens e merceyans, 
Quar aiso es vida dels fins amans, 
Qu'amors non viu mas de gaug e de bes. 



HUGUES BRU If ET. Siy 

Ja lauzengier no l'en faason duptansa, 
Qu'ieu n'ai vas els près engienh et albire, 
Qu'ieu bais loa huelhs, et ab lo cor remire. 
Et en aissi cel lur ma benenansa, 
Que nulbs no sap de mon cor vas ont es. 
Ans qui m'enquier de cni se fenh mos cbans, 
Als plus privatz estau quetz e cetans, 
Mas que lor fenh de ao que vers non es. 

Glorieta, entre vos e merces 
STacbaptas joy de lieis cui sui amans, 
£ digas U qu' ab s' amistat m' enans , 
Qu* ie 1 port el cor amor e bona fes. 




I ^<%^^<^^»^^^%^»^^^^i^^^»i'%i^%^<%^%^i» »%%.'%.*»<»^»'W^»»%*»^»'%»%%^' 



PIERRE VIDAL. 



I. 

A.B Talen tir vas me Faire 
Qu*ieu sen venir de Proensa; 
Tôt quant es de lai m'agensa, 
Si que, quan n'aug ben retraire, 
leu m'o escout en rizen, 
E'n deman per un mot cen, 
Tan m'es bel quan n'aug ben dire. 

Qu'om no sap tan dous repaire 
Cum de Rozer tro c'a Vensa 
Si cum clau mars e Durensa, 
Ni on tan fins joys s' esclaire ; 
Per qu'entre la franca gen 
Ai laissât mon cor jauzen 
Ab lieys que fa Is iratz rire. 

Qu' om no pot lo jom maltraire 
Qu'aia de lieys sovinensa, 
Qu'en lieys nais joys e comensa; 
E qui qu'en sia lauzaire, • 

De be qu'en digua no i men; 
Que'l mielhers es, ses conten, 
E '1 genser quel mon se mire. 



PIBRRE VIDAL. SlQ 

£ s^ieu sai ren dir ni faire, 

Ilh n*aya'l grat, que sciensa 

M'a donat e conoissensa , 

Per qu'ieu sui guays e chantaire, ' 

E tôt quant fauc d'avinen 

Ai del sieu belh cors plazen , 

Neis quan de bon cor cossire. 



II. 

Si col paubres. que jay el rie ostal 
Que noca s planh, sitôt s'a gran dolor. 
Tan tem que tom ad enueg al senhor, 
Jfo m'aus planber de ma dolor mortal; 
Be m dei doler, quar aissi m mostr' ei^guelh 
La res del mon qu' ieu plus dezir e vuelh ; 
Sivals d'aitan non Taus clamar merce, 
Tal paor ai qu'ades s' enueg de me» 

Si m' aiut dieus y peccat fai criminal 
Mia belha domnà^ quar no m socor, 
Ben sap qu'en lieys ai mon cor e m^amor 
Tan que non pens de nulh autre jomal ; 
Dieus ! per que m sona tan gen ni m' acuelh , 
Pus pro no m te d'aisso don plus mi duelh; 
Ë cuia m doncs aissi lunhar de se! 
Ans sufrirai so qu'ai sufert ancse. 



320 CHOIX DE POÉSIES. 

Que sufrir tanh a senhor «atural 
Le tort e'I dreg e'I son e la folhor, 
Quar greu pot hom de guerra aver honor 
Pois qu' es faiditz ses grat de son . ostal ; 
Be sui faiditz, si de s'amor me tuelh; 
No m'en tolrai, ans Tarn. mais que no suelh: 
Tenra m ja vil pus ab mal no m rete! 
Non o deu far, quar per amor m' ave. 

Aissi m' a tôt ma domn' en son cabal , 
Que, si, m fai mal, ja no m veira peior, 
Qu'el sieus plazers m'a tan doussa sabor 
Que ges del mieu no m remembra ni m cal; 
Non es nulhs joms s'amors el cor no m bruelh, 
Per qu'ai tal gaug, quan la vezon mei huelh, 
£ quan mos cors pensa del sieu gran be, 
Qu'el mon non vuelh ni dezir autra re. 

Sabetz per que'l port amor tan coral? 
Quar anc no vi tan belha ni gensor 
Ni tan bona, per qu'ieu n'ai gran ricor 
Quar sui amies de dona que tan val. 
Ai ! si ja vei que josta se m despuelh , 
Mielhs m' estara qu' al senhor d' Issiduelh 
Que mante pretz, quant autre si recre; 
£ non sai plus, mas aitan n'ai Jaufre. 

Aissi cum selh que bada al veirial 

Que il sembla belhs contra la resplapdor. 



PIERRE VIDAL. 321 

Quant ieu l'esgart al cor n'ai tal doussor 
Qu ieu m' en oblid per lieys que vey aital ; 
Be m bat amors ab las vergas qu'ieu cuelh, 
Quar una vetz en son reial capduelh 
L'emblei un bais dont al cor mi sove. 
Ai! cum mal yiu qui so qu'ama no ve! 

Als quatre reys d'Espanha esta moût mal, 
Quar no volon aver patz entre lor, 
Quar autramen son ill de gran valor, 
Franc et adreit e cortes e leyal, 
Sol que tan gen fezesson lur escuelh 
Que viresson lôr guerra en autre fuelh 
Contra la gen que nostra lei mescre, 
Tro qu'Espanha fos tota d'una fe. 

Belhs Castiatz, senher, per vos mi duelh, 
Quar no. us vei lai, e quar mi dons non ve 
Na Yiema cui am de bona fe. 

Ieu die lo ver aissi cum dir lo suelh : 
Qui ben comensa, e pueissas s'en recre, 
Mielhs li fora que non comenses re. 



III. 

Pus tomatz sui en Proensa 
Et a ma dona sap bo, 
Ben dei far bona chanso 

« 21 



3a2 CHOIX DE POÉSIES. 

Sivals per reconoissensa ; 
Qu' ab servir et ab honrar 
Conquier hom de bon senhor 
Don e ben fag et honor, 
Qui bel sap tener en car; 
Per qu'ieu m'en dei esforsar. 

E quar anc no fitz fallensa, 
Sui en bona sospeisso 
Qu'el maltraitz mi tom en pro. 
Pus lo bes tan gen comensa; 
£ poiran s'en conortar 
En mi tug l'autr' amador, 
Q'ab sobresfortz de labor 
Trac de freida neu fîiec clar 
Et aigua doussa de mar. 

Qu'estiers non agr'ieu guirensa, 
Mas quar vei que vencutz so, 
Sec ma domn' aital razo 
Que vol qu'om vencutz la vensa; 
Qu'aissi deu apoderar 
Franch' umilitatz ricor, 
Mas ieu no y trob valedor 
Qu'ab lieis me puesc'ajudar, 
Mas precs, e merce clamar. 

E pos en sa mantenensa 
Aissi del tôt m'abando» 



9IERRB VIDAL. SaS 

Ja no m deu dire de no, 
Que, ses tota retenensa, 
Sui sieus per yendr'e per dar; 
E totz hom fai gran folhor 
Que di qu' ieu me vir alhor ; 
Mais am ab lieys mescabar 
Qu' ab autra joy conquistar. 

£ sel que long* atendensa 
Blasma, fai gran fallizo; 
Qu'er an Artus li Breto 
On avion lur plevensa, 
Et ieu per lonc esperar 
Ai conquis tan gran doussor, 
Un bais que foraa d'amor 
Mi fetz a ma domna emblar, 
Mas er lo m deu autreiar. 

Ses pechat fis penedensa. 
Et ai quist ses tort perdo, 
E fatz de nien gen do; 
E trac d' ira benvolensa , 
E gaug entier de plorar, 
E d'amar doussa sabor; 
E sui arditz per paor, 
E sai perden gazainhar, 
E, quan sui vencutz, sobrar. 

Bels Raynier, per ma crezensa, 
No us sai par ni companho, 



ai 



2 



3sk4 CHOIX DE POESIES. 

Quar tug li valen baro 
Valon per vostra valensa; 
£ pos dieus vos fetz ses par, 
E us det mi per servidor, 
Servirai vos de lauzor 
£ d'als quant o poirai far. 
Bel Raynier, car etz ses par. 



IV. 

De chantar m' era laissatz 
Per. ira e per dolor 
Qu'ai del comte mon senhor, 
Mas pos vei qu'ai bon rey platz, 
Farai tost una chanso 
Que porten en Ârago 
Guillems eV Blascols romieus, 
Si'l SOS lor par bons e lieus. 

£ s'ieu chant com hom forsatz, 
Pus mon senher n a sabor, 
Non tengatz per sordeyor 
Mon chan, qu'el cor m'es viratz 
De lieys don anc non aie pro, 
Que m gieta de sospeisso; 
£'1 partirs es mi tan grieus 
Que res non o sap mas dieus. 



PIERRE VIDAL. 3^5 

Traitz sui et enguanatz 
A lei de bon servidor, 
Qufir hom mi ten a folhor 
So don degr' esser honratz , 
E n' aten tal gruazardo 
Cum selh que serv a fello ; 
Mas s'ieu derenan sui sieus, 
A meins me tenh que Juzieus. 

A tal domna m sui donatz 
Qu' ieu viu de joy e d' amor 
E de pretz e de valor, 
Qu' en lieis s' afina beutatz , 
Cum l'aurs en Farden carbo; 
E quar mos precs li sap bo 
Be m par qu'el segles es mieus^ 
E qu'el reys ten de mi fieus. 

De fin joi sui coronatz 
Sobre tôt emperador, 
Quar de filba de comtor 
Me sui tant enamoratz; 
Don n' ai mais d' un pauc cordo 
Que NA Raymbauda me do, 
Qu'el reys Richartz ab Peitieus 
Ni ab Tors ni ab Angieus. 

E sitôt lop m'apellatz, 
No m'o tenb a deshonor^ 

3 21* 



CHOIX DE POESIES. 

Ni si m cridon li pastor, 
Ni si m sui per lor cassate; 
Et am mais boscx e boiaso 
Ko fauc palaitz ni maizo , 
Et ab joi li er mostrieus 
Entre vent e gel e meus. 

La Loba ditz que ùeua so, 
Et a ben dreg e razo , 
Que per ma fe mîellis sui sieus 
Que no sui d' autrui ni mîeus. 






>•■■■■■»■—■■ » ■■■■■■■> ■» M t<IÉ M M MW — — —— —— 



PIERRE D'AUVERGNE. 



■■■■■■■■■■■■■■■■■>■■ 



HiN estiu quan crida'l jais, 
E reviu per mieg los plais 
Jovens ab la flor que nais, 
Adoncs es ben dregz qu'ont lais 
Fais' amor ehguanàiritz 
Ab Yolpilhos acropitz. 

Li sordeior e'is savais 
An lo mielhs e '1 meinhs del fais , 
Pauc so prezon qui s n'irais; 
Amarai, pus non puesc mais. 
Que de tal amor sui guitz 
Don sai que serai trahitz. 

Près ai estât en caslar, 
Ab so que no y aus estar 
Empero non puesc mudar; 
De mos enemicx no'I guar, 
Qu'en auta roca es bastitz, 
E ja non er assalhitz. 

Si '1 portiers me vol jurar 
Qu' autrui no i laisses intrar, 
Segurs pogra guerreyar; 

3 11^ 



3!l8 CHOIX DE POIBSIES. 

Mas al sagrament p^ssar 
Tem que serai escamitz, 
Que mil vetz en sui £alhitz. ' 

Lai sui plevitz e juratz 
Qu'ieu non am vas autre latz, 
Mas d'aisso es grans pechatz, 
Qu'ieu am e no sui amatz; 
Totz temps ai fag plaitz e ditz, 
Per qu'ieu sui gent acuillitz. 

Adoncx dey querre solatz 
De que sia mais prezatz, 
Quar en tal hora fîii natz 
Qu'anc non puec amar en patz; 
E platz me quar sui issitz 
De la terra on fîii noiritz. 

Amia m lais dieus trobar 
On ja no m puesca fizar, 
Et, on plus la 'n tenrai car, 
Que pens de mi enguanar. 
Adoncx mi tenc per guaritz, 
Quan mi ment tôt quan me ditz. 

Assatz a que cavalguar 
Qui autra la vol sercar. 
Qu'en tan col cels clau là mar> 



PIEHRB DADVERGnE. 

Non pot hom gaire trobar 
Que non sion camjairitz 
O ves drutz o ves maritz. 

• 
Totz temps deu esser manitz 
Qui d'aital amor es guitz. 



3a9 




1 



mj'>fU'>j»*%%fw*»f»fwyfc^'>i'*'»w»v*'%irvm%'*'^*'^^^^^%'^^ i * w-*^^^^^^' ^^^*"^™*^**™™^*™** * 



HUGUES DE SAINT-CYR. 



I. 

X RE s enemicx e dos mais senhors ai; 
Qusquex ponha nueyt e jorn que m^aucia: 
L' enemic son mey huelh , e '1 cors que m fai 
Voler tal joy qu a mi non tanheria : 
£ Tus senhers es amors qu'en baylia 
Ten mon fin cor e mon bon pessamen; 
L'autre es vos, domna, en cui m'enten, 
A cui non aus mon .cor mostrar-, e dir 
Com m'aucizetz d'envéya e de dezir. 

Que farai ieu, domna, que sai ni lai 

Non puesc trobar ses vos ren que bo m sia? 

Que farai ieu, qu'a mi semblon esmai 

Tug autre joy , si de vo3 no 'Is avia ? 

Que farai ieu, cui capdella e guia 

La vostr' amors, e m siec e m fîig e m pren? 

Que £surai ieu, qu'autre joy non aten? 

Que farai ieu, ni cum poirai guandir, 

Si vos, domna, no m voletz aculhir? 

Cum durarai, ieu que non puesc mûrir, 
Ni ma vida non es mais malanansa? 
Cum durarai, ieu que vos Êiitz languir 



HUGUES DE SAINT-GTR. 33l 

Dezesperatz ab petit d' esperansa ? ^ 
Cum durarai , ieu que ja alegransa 
Non aurai mais , si no m' en ven de vos ? 
Cum dûrarai ieu donc , qu' ieu sui gilos 
De tôt home que ab vos vai ni ve, 
E de totz selhs a cui n'aug dire be? 

Cum viurai ieu, que. tan coral sospir.i : 
Fas nueg e jom ab gran dezesperansa ? 
Cum viurai ieu , que non. pot £air ni dir 
Autra, mas vos, ren que m tengu'adionransa? 
Cum viurai ieu, qu'aïs no port en*membransa 
Mas votre cors gentil et amoros, 
E las vostras guayas plazens faissos.? 
Cum viurai ieu, que d!als no prëc de me 
Dieu, mas que in lais ab vos trobar merce? 

Que dirai ieu, dona, si no m mante 
Merces ab vos, sivals d'adtan qu'ieu vensa, 
Ab mon fin cor et ab ma leial fe 
Vostra ricor e vostra gran valensa? > 
Que dirai ieu, s'ab vos non truep guirénsa? 
Que dirai ieu, qu'autra non puesc vezèr 
Qu* endreg d' amer me puesca far plazçr ? 
Que dirai ieu, qu'autra el mo^ non es- 
Que m dones joy per nulh'be que m> fezes? 

A la valen comtessa de ^roenssa, 
Quar son sei fag d' onor e de saber , 



33a CHOIX DE POÉSIES* 

E ill dig cortes, e ill semblan de plazer. 
An ma chansos, quar cella de cui es 
Me comandet qu'a lieis la trameses. 



IL 

Servit aurai franchamen, 
HuHiils, francs, ferms e liais, 
Amor don ai près grans mais, 
Ira, pena e turmen^ 
Greu maltrag ses nulha esmenda; 
Et enquer vol qu' ieu atenda 
Amors sa dura merce, 
Per saber si n'aurai be, 
Sufren ans qu'alhors mi renda. 

Amarai doncx finamem, 

Pus fis amars no m'es sais? 

Non auzarai esser fais 

Vas lieis qu' aissi m vai volven ? 

Cosaelh.m'es ops q[u'ieù en prenda, 

Mas amors ditz qu'ans mi.penda 

Que ja li 'n menta de re ; 

Et esdregz, qu'ab aital fe . 

Cum ilh compra , qu' ieu li venda. 

Mas ges vas lieys no m defen 
Razos, dregz, amors, ni aïs; 



HUGUES DE SAIITT-CTR. 333 

£, s'il plai mos dans mortals, 
£ los sieus quier eissamen, 
No creza qu'ieu li contenda; 
Qu'ieu viu de paupra prevenda, 
E non ai poder en me, 
Qu' elha Y a qu' a '1 cor ab se , 
E no vuelh qu'om li m defenda. 

Esfors fas doncs quar m'enten, 
E quar y pert mos jomals 
En lieys don vista, sivals 
Ni près ni luenh , non aten ; 
Si doncx no'l plai que s'estenda 
En lieys merces ni deisenda, 
Esser pot, mas non o cre, 
Tan la truep de dura fe, 
Que no -m par res m' en atenda. 

Huelhs clars ab boca rizen , 
Dens plus blancas que cristals, 
Neus blanca non es aitals 
Cum sos belhs cors de joven; 
Fresca, vermelha, ses menda 
Es la cara sotz la benda. 
Tôt y es, quant y cove; 
Honrada sus tota re. 
Si que no i a qu'om reprenda. 

Que ma vida m fatz esmenda , 
Bella de dura merce. 



334 CHOIX DE POÉSIES. 

Ab sol que sufratz de me 
Qu' eu per ftw al cel entenda. 

A 's Savaric part Eaeoda, 
Chansos , vai dir de part me 
Qu' el sabra quan Veira te , 
Si '1 taing que fuga o atenda. 




CLAIRE D'ANDUSE. 



XLn greu esmay et en greu pessamen 

kn mes mon cor, et en granda etror, 

Li lauzengier e'ih fais devinador, 

Abayssador de joy e de joven , 

Quar vos, qu'ieu am mais que res qu'el mon sia, 

An fait de me départir e lonhar, 

Si qu' ieu no us puesc vezer ni remirar^ 

Don muer de dol, d'ira e de feunia. 

Selh que m blasma vostr' amor , ni m defen 
Non podon far en re mon cor mellor, 
Ni '1 dous dezir qu' ieu ai de vos maior , 
Ni r enveya ni '1 dezir ni '1 talen ; 
£ non es hom, tan mos enemicx sia, 
S' il n' aug dir ben , que no '1 tenha en car ; 
E , si 'n ditz mal , mais no m pot dir ni far 
Neguna re que a plazer me sia. 

Ja no us donetz, belhs amies, espaven 
Que ja ves vos aia cor trichador, 
Ni qii' ie us camge per nul autr' amador , 
Si m pregavon d'autras donas un cen; 
Qu'amors, que m te per vos en sa bailia^ 
Vol que mon cor vos estuy e vos gar, 



\b CHOIX DE POESIES. 

E farai o; e, s'ieu pogues emblar 

Mon cors , tais l' a que jamais non l' auria. 

Amicx, tan ai d'ira e de feunia 
Quar no vos vey, que quant ieu cug chantar 
Planfa e sospir , per qu' ieu no puesc so iar 
A mas coblas qu*el cor complir volria. 



! I 



^%^n»*^<^^^»^^*^i'»^%^«»^^^>»^^^^^*i^%<^*^^^^^«»^*nw^>«»»^< x »%<^<»^iM<»»>om»<«^>^»* 



B LACAS. 



JLio belh dous temps mi platz 

£ la gaya sazos 

E '1 chans dels aiizellos-; 

£ s'ieu fos tant amatz 

Com sui enamoratz. 

Fera gran cortezia 

Ma bella douss' amia ; 

E pus nulh be no m fai. 

Las! e doncx que Curai? 

Tant atendrai aman 

Tro morrai merceyan, 

Pus ilh vol qu'aissi sia. 

Aissi m suy autreyat» 
Ab leial cor a vos, 
Bella dompna e pros , 
Que nulh autre solatz 
Ni autr'amor no m plats 
Ni autra drudaria. 
Ni mos cors no s cambia; 
Per vos , domna , morrai : 
Quar me trobatz verai, 
Vos en prendetz lo dan; 
E non es benestan 
Qu'hom eys los sieus aucia. 

3 QSI 



'538 CHOIX OK POEftiEft. 

Dompna, vostra beutatz, 
E las bellas Êûs50s, 
El belh huelh amoros, 
E 1 gen cors ben tallatz 
Don $ui empreyzonatz , 
De vostr'amor que m lia, 
Si bel truep ab fadia, 
Ja de vos no m paîtrai; 
Que maior honor ai 
Sol en vostre deman, 
Que s'autra m des bayzan 
Toi quant de vos volria. 

Be m tengra per honratz 
E per aventuros, 
S^aprop cent braus respos 
En fos d' un joy paguatz : 
Ai! domna, umilitatz 
E merces no m valria; 
Mes m^avetz en tal via 
Don no m desviarai , 
Que mos fis cors s'atrai 
A vostra beutat gran 
Que m fai sufirir Tafan, 
E m destrenh nueg e dia. 

Si per sufrir en patz 

Mais d'autra res qu'anc fos, 

Ni per far voluntos 



B L A C A s. 339 

Las vostras voluntatz, 
Domna, m'ochaizonatz, 
A vos non eschairia 
Quar ilh non es ges mia, 
Ni ves vos non l'aurai; 
Ans franchamen m'apai, 
Quan vey vostre semblan; 
£ quan vos sui denan , ^ 

Tôt tort vos fugiria. 

Belha Capa , on qu' ieu sia , 
Vos am e us amarai 
Ab leyal cor verai, 
Per so quar valetz tan , 
Quar ieu e *I plus prezan 
Volem vostra paria. 




»—■■■■■■>■>■»•■■»■••■■■>•■■■■»■»—••——■•■•>■■•—■■ — • — •■»— —————f tt 



HUGUES DE LA BACHELERIE. 



I. 

^ES totz enjans e ses falsa entendensa , 
Aissi cum selh cuy amors a conquis, 
Serai totz temps francx e leyals e fis 
Vas vos, dompna, en fach et en parvensa; 
£ non ai cor ni poder que m n'estraya. 
Ans vos serai en perdo fis amans, 
Q' huey vos am mais no fazia er dos tans ; 
Et a totz joms dobla m la voluntatz, 
Qu'anc no fon drutz mielhs âmes desamatz. 

Bona dompna, ses vos non ai guirensa; 
Tan finamen vos am e us sui aclis 
Que, quan no us vey, mon cor planh e languis, 
E quan vos vey, no us aus dir per temensa 
L' amor qu' ie us port , bona dompna veraya ; 
E, si m faitz mal en re, no'n sui damans, 
Per qu'ieu vos prec, dompna, no m sia dans; 
Yalha m'ab vos merces e pietatz, 
Essenhamens e fi:anqueza e bontatz. 

Ben dey amar ses neguna fallensa, 
Quar tôt quant es en las autras devis. 
Sens e beutatz, gent parlar e firancx ris, 



HUGUES DE LA BACHELERIE. 34l 

Essenhamens , saber e conoyssensa, 
E tôt aquo qu'a prêtai verays s'asaya 
Vey qu'es en vos, bona dompna e prezans, 
Per qu'ieu faray tos temps vostres comans, 
Que ja no y fos lo quartz ni la meytatz, 
Si us amer ieu, quan aissi fui fadatz. 

£ non puesc &r pus aspra penedensa, 
5' ie us am de cx^ e vos non abellis ; 
Mas non pues mais, qu'amors m'en afortis, 
E m ditz q' hueymais séria recrezenâa , 
£ m mostra tan que qui d'amar s'asaya 
Coven que sia afortitz sos talans, 
E 'n sofra en patz lo maltrag e 'Is afans , 
E qu' ieu vos am sitôt vos no m' amatz , 
Qu' hom recrezens er greu drutz apellatz. 

S' encontra me gardatz vostra valensa 
Ni '1 verai pretz que dieus a en vos mis , 
Mielhs mi fora , dompna , que ja no us vis , 
Qu'autra del mon no m platz ni ito m'agensa; 
Mas una re m'en auci e m'esglaya, 
Quant ieu remir vostres faitz benestans 
E la valor qu'es tan richa e tan grans, 
No us auzi dir, dompna, merce m'aiatz, 
S'elh paratges no bays humilitatz. 



aa^ 



34a CHOIX DE POiSIES. 

II. 

Per grazir la bona estrena 
D'amor que m ten en capdelh, 
£ per aleujar ma pena 
Yuelh far alb* ab son novelh ; 
La nueg vei clara e serena, 
Et aug lo chan d'un auzelh 
En que mos mais se refréna , 
Don quier lo jorn et apelh. 

Dieu s! quai enueg 

Mi fai la nueg, 
Per qu'ieu dezir l'alba. 

Qu' ie us jur pels sans evangelis 
Que anc Andrieus de Paris, 
Floris , Tristans ni Amelis 
No foron d'amor tan fis; 
Depus mon cor li doneris 

Us PATER NOSTER UOU dis , 

Ans qu'ieu disses : qui es iir ceus, 
Fon a lieys mos esperitz. 

Dieus! quai enueg 

Mi fai la nueg, 
Per qu' ieu dezir l' alba. 

En mar, en plan, ni en roca, 
Non puesc ad amor gandir. 
Mais non creyrai gent badoca 



HUGUES DE LA BACHétEKIE. 343 

Que m fesson de lieys partir; 
Qu'aissi m punh al cor e m toca, 
E m tolh manjar e dormir, 
Que, s' ieu era en Antioca, 
leu volri' ab lieys morir. 
Dieus ! quai enueg 
Mi hi ta nueg, 
Per qu' ieu dezir l' alba. 

Amers, ieu saupra gent tendre, 
E penre ors o laupart, 
O per far for castelh rendre; 
Mas vas vos non truep nulh art , 
Ni no m play ab vos coutendre, 
Qu'aissi con ai maior part 
Sui pus volpilhs al défendre, 
E n' ai mil tans de regart. 

Dieus! quai enueg 

Mi fai la nueg, 
Per qu' ieu dezir l' alba. 




■^"^■■■" -»»»»—»»»»"» »~«»»~^^»^~- ^^«^^^l »««»»»- ~"n""""-'^*r%'>'fc^ [ mi'»/».fi.f.rMim.f»/«- 



PERDIGON. 



I. 

JtlEN aio'l mal e l'afan el cossir 
Qu'ieu ai sufert longamen per amor, 
Quar mil aitaDS m'en an mais de sabor 
Li ben qu'amors mi £û aras sentir, 
Quar tan mi fai lo mais lo ben plazer 
Que semblans m'es que, si lo mais no fos, 
Ja negus bes no fora saboros; 
Doncx es lo mais melhuramen del be 
Per q'usquecx (ai a grazir quan s' ave. 

A fin' amor grazisc lo dous dezir 

Que m fai estar en tan fina dousor, 

Que non es mais de que m sentis dolor, 

Si totz lo mons mi jutjava a mûrir; 

Et aia m grat merces que m fetz voler 

A. la belha de cui fatz mas chansos, 

Qu'ieu li m donei, et anc tan no m plac dos; 

Quar qui m dones tôt lo inon per jasse 

No m plagra tant com quan li donei me« 

En amador pogra miels avenir, 
Tant a de pretz, de sen e de valor, 



PERBIGOH. 345 

Qu' ilh s' en dera ab moût mais de licor ; 
Mas aïs auctors ai aocse auzit dir 
Qu'en ben amar em quascus d'un poder; 
Et hom paubres hi fai meillurazos, 
Quant es de sen , contra 1 rie cabalos , 
Qu'aitan com a meyns de rictat en se, 
Tan grazis mais qui ¥ honra ni '1 mante. 

E fin' amors no manda ges chauzir 
Comte ni rey, duc ni emperador, 
Mas fin amie e ses cor trichador, 
Franc e leyal, e que s gart de falhir; 
E qui non sap aquestz ayps mantener 
Paratge aunis, e si mezeis met jos, 
Per qu' en amar non es valens ni bos ; 
Qu'en paratge non conosc ieu mais re, 
Mas que mais n'a selh que mielhs se capte. 

Fis Jois Honratz, pus tan vos faitz grazir, 
Per amor dieu , aissi doblatz Y onor 
Que m retenguatz per leyal preyador, 
E no vulhatz escoutar ni auzir 
Fais lauzengiers qu'en amor dechazer 
Ponhon totz temps, tant son coutrarios; 
E vos faitz los morir totz enoios: 
Si col pechat estenh hom ab merce, 
Estenhetz elhs, quar per elhs no m recre. 

Aitan sapchatz, s' ieu ja ren cug valer, 
Mo senher Nue del Bans, qu'es enveios 



346 CHOIX DE POÉSIES. 

De tôt quan tanh a fin pretz cabalos. 

Mi fai cuiar.qu'ab tal gaug mi rete, 

Cum s' er' ieu pretz qu' elh ama mais que re. 

De Monpeslier vai ben a Mon Plazer, 
Qu'el senher es francs et humils e bos, 
Et en SOS faitz es d'aital guizerdos 
Qu'el honra dieu, et tôt bon pretz mante, 
Per qu* el lo creis e l' enanssa e 'l soste. 



>»••»■♦•— ff — 



II. 

Aissi cum selh que tem qu'amors Taucia, 
£ re non sap on s'esconda ni s guanda, 
Met mi meteys en guarda et en comanda 
De vos qu'ieu am ses gienh e ses bauzia, 
Quar mielher etz del mon e la belaire; 
£ si amors mi fai vas vos atraire. 
Si be m folhey, no cug faire folhia. 

Qu' aissi m' aven , dona '1 genser que sia , 
Q'us deziriers, qu'ins en mon cor s'abranda. 
Mi conselha, e m ditz que us serva e us blanda, 
E vol que m lais de sercar autra via 
Per vos ab cui tug bon ayp an repaire ; 
E pus amors no vol que m vir ni m vayre. 
Si m'aucizetz, no cug que be us estia. 



PERPIGOIf. 347 

Ëssenhamens e pretz e cortezia 

Trobon ab vos lur ops e lur vianda, 

£ non devetz, s'amors no us es truanda, 

Merce lunhar de vostra companhia , 

Qu' ie us clam merce tôt jorn cum fis amaire ; 

E si merces ab vos non a que faire, 

Ma vida m val trop meyns que si moria. 

Pero vers es que per ma leujaria 

Yuelh mais puiar que drechura no manda, 

Qu'ieu tenc lo pueg, e lays la plana landa, 

E cas lo joy qu'a mi non tanheria, 

Qu'amors me ditz, quant ieu m'en vuelh estraire, 

Que manthas vetz puei' om de bas afaire , 

£ conquier mais que dregz no'I cossentria. 

Juli Cezar conquis la senhoria 
De tôt lo mon tan cum ten ni garanda, 
Non ges qu'el fos senher ni reys dlrlanda 
Ni coms d'Angieus ni ducx de Normandia, 
Ans fon hom bas, segon qu'auzem rétraire; 
Mas quar fon pros e francx e de bon aire, 
Puget son pretz tan quan puiar podia. 

Per que m conort enquer, s' ieu tan vivia, 
Qu'aia de vos so que mon cors denianda. 
Pus us sols hom ses tor e ses miranda 
Conquis lo mon, e l'ac en sa baylia, 
Aissi ben dey, segon lo mieu veiaire, 



348 CHOIX DE POiSIES. 

De vostr' amor de dreg estr' emperaire , 
Cum el del mon ses dreg que no y avia. 

Domna valentz, corteza e de bon aire, 

No us pes, s'ieu sui ses gienh e ses cor vaîre, 

Quar esser deu so qu'amors vol que sk. 



!»■■■■»■■ 



III. 

« 

Tôt Tan mi ten amors de tal (aisso 
Cum e»U selh qu'a 1 mal don s'adonnis, 
E morria dormen, tant es conquis, 
En breu d'ora entro qu'hom lo rissida, 
Âtressi m'es tai dolor demezida 
Que m don amors, que sol no sai ni sen, 
E cug morir ab aquest marrimen 
Tro que m'esfors de far unâ chanso 
Que m risstda d'aquelh turmen on so. 

Be m ktz amors Y usatge del lairo , 

Quant encontra selhui d'estranh pahis, 

E'I fai creire qu'alhors es sos camis, 

Tro que li dis : « Belhs amicx , tu me guida. » 

Et en aissi es manta gens trafaida 

Qu' el mena lai on pueis lo lia e 1 pren ; 

Et ieu puese dir atressi veramen 

Qu' ieu segui tant amor com li saup bo , 

Tan mi menet tro m'ac en sa preizo. 



PERBIGOU. 349 

E te m lai près on no truep rezemso 
Mas de ma mort, qu'aissi lor abelhis 
Entre mi dons et amor cui sm fis; 
Lor platz ma mortz e lor es abellida, 
Mas ieu sui selh qui merce no lor crida, 
Aissi cum selh qu' es jutgatz a turmen , 
Que sap que pois no iU valria nien 
Clamar merce, aia tort o razo, 
Per qu' ieu m' en lais que mot non lor en so. 

Pero no sai quai me fass' o quai no , 
Pus per mon dan m^enguana e m trahis 
Âmors, vas cui estau totz temps aclis 
Al sieu plazer, qu'aitals fo m'escarida; 
E tengr' o tôt a paraula grazida , 
Si no m mostres tan brau captenemen; 
Mas se aunis pel mieu dechazemen, 
Be fai semblan que m' aia 1 cor fello , 
Que per mon dan no m tem far mespreizo. 

£ fas esfortz, s'ab ira joy mi do, 
Quar en aisso m conort e m'afortis 
Contra '1 dezir en qu' amors m' a assis , 
Aissi cum selh qu*a batalha remida, 
Que sap de plan sa razos es delida, 
Quant es en cort on hom dreg no'l cossen, 
Et ab tôt so se combat eyssamen, 
Me combat ieu en cort e no m ten pro, 
Que amors m'a forsjugjat no sai quo. 



35o 



CHOIX DE POESIES. 



Ai! Bel Ësper, pros dompna issemida, 

Tan gran dreiz er, si d'amor mal m'en pren, 

Quar anc de vos mi parti las ! dolen , 

Per tal una que ja no m teora pro. 

Ans tn'aucira en sa dolza preiso. 




ELIAS DE BARJOLS, 



■■■I 



I. 

JtlELHS Guazans, s'a vos plazia 
Ben fora sazos 

Qu el vostre cors belhs e bos, 

Humils, de doussa paria, 

Fos d'amor tan cobeitos, 

Pus negus non es tan pros 
Que us o digua , ni que ja sapcha tan 
Que vos o aus dir, ni que vos o man. 

Qu'ieu sai qu'a vos tanheria 
Amies cabalos, 

Tais don res a dir non fos, 

Aitals cum ieu chauziria; 

Farai n' un tôt nou qu' er bos , 

E penrai de las faissos 
De quadaun de las melhors qu'auran, 
Tro vos aiatz cavalier benestan. 

N Aymars nie don sa coyndia, 

Ew Trencaleos 
Sa gensozia, ejx Randos 
Donar qu' es la senhoria , 



35a CHOIX DE POÉSIES. 

El Dalfis SOS belhs respos, 

En Peyr cuy es Monleos 
Do m son guabar, e voirai cI'en Brian 
Cavallaiiia, e'I sen vuelh d'Eir Bertran. 

Bels Castellas, cortezia 
Vuel aver de vos, 

E voirai que m do en Neblos 

Covit que plus non penria, 

En Miravalh sas chansos; 

En Pos de Capduelh do nos 
Sa guayesa, en Bertran la Tor man 
Sa drecheza mi do, e no m soan. 

Aital Fauretz ses fadia 
Guai et amoros, 

Belha , ben hit e joyos , 

E pie de cavallairia; 

Et es ben dreytz e razos 

Que vos Tainetz et elh vos, 
Qu'assatz seretai ambeduy d^un semblan; 
Sol non crezatz fais lauzengier tnian. 



■■■■■»— —— 



IL 



Amors be m'avetz tengut 
En vostre poder lonjamen^ 
Qu'anc no i puec trobar chanzimen, 



ELIA.S DE BARJOLS. 353 

Ni merces no m* a valgut 

Ab vos, per que fatz fallensa, 
Quar a lieys no mostre mos mais 
Cui sui hom litges naturals, 

Qu*ieu non l'en aus far parvensa. 

Et auriatz m'ereubnt, 
Amors, e fag rie e manen. 
Si m donavatz tan d'ardimen 

Que mon fin eor esperdut 

Per sobrar de benvolensa 
Li mostres una vetz si vais; 
Ja pueis no us quezera ren als, 

Si m fessetz tanta valensa. 

Qu'ieu fatz semblansa de mut 
Quan vey son guai cors covinen 
De la belhà en cui m'enten; 

Si'l tenc mon cor escondut 

Qu'ieu non F aus dir per temensa 
Cum li sui francs, fis e liais 
Amicx en totz luecx, e cabals. 

Que d'als non ai sovinensa. 

Ges no m'es dessovengut, 
Domna, vostre plazer plazen 
Que m fezetz al comensamen 

Don m'avetz viu deceubut; 

Car comprey ma conoyssensa 
3 a3 



354 CHOIX DE POÉSIES. 

E vostra beutat qu'es aitals 
Cum belfaa rosa e belhs cristals, 
Pus ab vos non truep guirensa. 

Dona, si dieus vos ajut, 
Pus conoissetz se que us es gen, 
Conoscatz quo us am finamen^ 

Ni cum mi tenetz vencut, 

Ni cum trac greu penedensa. 
Ni cum sui vostr'amicx corals. 
Ni cum anc ves vos no fui fais, 

Ni cum vostr'amors m'agensa. 

El senhoriu de Proensa 
Es vengutz senhers naturals 
A. cui no platz enjans ni mais, 

Ni cobeytatz non Tagensa. 

En Blacatz, vostra valensa 
Es de totas valors eguals, 
£ sapchatz s'ades etz aitals 

Non trobaretz qui la us vensa. 



III. 

Car comprei vostras beutatz 
E vostras plazens fidssos. 
Doua , e '1 semblan amoros 
E 1 vostr' avinen solatz ^ 



ELIAS DE BARJOLS. 35£k 

Quar no us aus nios talans dire, 
Ni de vos no m puesc partir, 
Ni d'als no son mey cossir, 
Ni nulh joy tan non dezire. 

Ben tart serai deziratz, 
Avinens dompna, per vos, 
Tant etz aut' et ieu suy jos , 
Si no us vens humilitatz 
Vostre cors per cui sospire, 
Don ai fag maint greu sospir; 
£ sai que non pi^esc guérir, 
S'umilitatz n'es a dire. 

Ane no us dis ben acordatz, 
Dona, tan sui temeros, 
Co us am e'n sui enveios, 
Car no sui de vos privatz; 
Pero be m pens e m'albire 
Que vos sabetz mon albir; 
y eus so que m fai esbaudir, 
Qu' ieu d' al re no soi jauzire. 

Ben sui jauzens et iratz , 
Dona, quan sui denan vos; 
Iratz sui , quar a rescos 
No us aus dir mas voluntatz, 
E sui jauzens quan remire 
Vos qu'es la genser que s mir, 
3 aS'" 



356 CHOIX DE POÉSIES. 

Mas mey huelh me fan falhir, 
S' al dezir me fan aucire. 

Ben es mortz qui a pensatz 

Viu ni dezaventuros 

D'aisso don es cobeitos. 

Don nulhs joys non Y es donatz ; 

D'aital mort suy ieu sufiîre 

Per vos don no m tuelh lii m vir; 

£ , si m metetz en azir , 

Tem que totz lo mons m'azire. 

fiona dompna, s'a vos platz, 
Merce us quier, que qu&n cossire 
De vos qui etz ni m'albir, 
Si merces no m vol venir, 
Mortz sui senes contradire. 

« 

Comtessa, nulh mal cossire 
Non es qu om de vos cossir, 
E tenetz cort de servir 
£ de solatz e de rire. 

D'eit Blacatz no m tuelh ni m vire, 
Ni de son pretz enantir. 
Que tan non puesc de ben dir 
Qu'ades mais no y truep a dire. 






RAIMOND DE MiRAVALS. 



D.., <n..h^ n,es.iers «len,, 
Per que cavalliers an pretz, 
Es belh solatz avinens 
Un dels melhors, 
E selh cui mielhs acuelh amors; 
Per qu'ieu m'esfors ab els et ab chantars, 
Cum sobre totz fos grazitz mos affars; 
Qu'homs malazautz, sitôt s' es pros. 
Non es guair*ad ops d'amar bos. 

Per domnas desconoissens 
Que per un' autra 'n son detz , 
S' es alques camjatz mos sens, 
Quar las pluzors 
No' sabon entendre lauzors ; 
Per qu' ieu non vuelh mos belhs digz plazens cars 
Pauzar denan als lurs nescis cuidars». 
Pus plazers non es cabalos, 
Ans me vir vas autras razos. 

Er dirai de mos talens 

Qu' estât n aurai muts e quetz , 

Mentre fui lur bevolens, 

3 ^y 



358 CHOIX DE POESIES. 

M'o tolc temors; 

Gardate s' es ben domneys errors, 
Q'uns malapres, vilas, cobes, avars, 
Outracuiatz parliers de mais parlars, 

Es aciilhitz enans que nos; 

E quasqiina vol n' aver dos. 

No vuelh esser conoissens 
Dels enjans que tug sabetz, 
Don dizon donas que mens 
N'es ma valors, 
E dels autres domneyadors , 
Quar per i^gun qu els conogues tan clars 
No Is agra mais aitan sufifertz ni pars ; 
Mas ades hom n'es negligos 
Vas selh que conoys aziros. 

Si m' an menât malameas 
Donas, e faitz lurs devetz. 
Que falhitz m'es essiens 
Chans et amors, 
Yoluntatz, arditz e temors, 
Humilitatz e su£Erirs e celars, 
Parlar per ops, e quan m'es ops, calhars; 
Aitals sui francs et amoros 
Quar vole ma dona qu' aitals fos. 

Ab aitals captenemens 
Cum auziretZy si* us voletz, 



RAIMOIVD PB HIIIA.VALS. SSg 

La sai, e sos cors qu'es gens* 
£ sa yalors 
Fina ab pauc de preyadors, 
Valen e pros, liai ses totz trichars, 
Guaya e prezan qu'a penas nulhs lauzars 
Pot sos ricx pretz ni sas faisos 
Dir en comtans ni ab chansos. 

Liais, si m falh amors e domneyars, 
leu ai chauzit de senhors part mos pars 

Mon Audiart, que m'es tan bos 

Qu'en sui fis als autres baros. 



IL 

A penas sai don m'aprenh 

So qu'en chantan m'auzetz dir; 

Com pieitz trac ni plus m'azir, 

Miels en mon chan esdevenh; 

Guardatz, quant er qui m n'ensenh. 

Si sabrai esdevenir. 

Sol ma bona domna m denh, 

£ nulh' autra no m destrenh , 

Ni ses lieys no puesc guérir 

De la dolor que sostenh. 

Lo plus nescis hom del renfa 

Que la veya ni remtr 

3 a3* 



360* CHOIX DE POÉSIES. 

Deiiria esser al partir 

Savis e de beUi captenh; 

E doncs ieu que Fam ses genh 

Be m' en deuria jauzir , 

Pos tan gran valor la senh; 

E ges de saber no m fenh, 

Ni nulh hom no pot falhir 

Que de lieys aia sovenh. 

• 

Ane a nulh fin amador 
Jl^o cug mais esdevengues, 
Que de domnas no m ven bes, 
Ni no m'aus clamar de lor; 
Qu' una m tolh lo joy d' alhor 
£ del sieu no m dona ges, 
Ni d'autra non ai sabor; 
Pero per la su'amor 
Soi plus guays e plus cortes, 
£'n port a totas honor. 

Be sai que per sa ricor 
Me toi so qu*anc no m promes, 
Qu'ieu non soi ges tant après 
Que miey prec m'aian valor; 
En aisso paus ma dolor, 
Que lai se pausa merces 
On falhon tuit validor; 
Mas ilh a tan de lauzor 



I^AIHOND DE MIRAVALS. 36l 

Qu'el bes i es grazis e près, 
£ '1 mal en loc de doussor. 



Dona , ben cortes jomal 
Fa'l jom que vos va vezer, 
Que ges pueis no s pot tener 
Que no us port amor coral; 
£ non tug per corainal, 
Qu'els fais no podon voler 
So que volem nos leyal; 
Per so viura desleyal 
Selh qu'ab enjan no s'esper, 
S'aillor non pren son ostal. 

Tug li trobador engal, 
Segon que an de saber, 
Lauzon domnas per plazer, 
£ non guardon cui ni quai; 
Mas qui trop mais que no val 
Lauza si dons, £aii parer 
Qu'esquems es e non ren al; 
Mas ieu n'ai cauzida tal 
Qu'om non pot dire mas ver. 
Si doQCS non dizia mal. 

Per qu'ieu non pes de ren al 
Mas de servir a plazer 
Lieys de cui tenc Miraval. 



36a CHOIX' DE POÉSIES. - 

Deus benediga '1 leyal : 
Eu en cort volgra vezer 
Cilh cui port amor coral. 



»•••••••••• 



III. 

D'amor son totz mos cossiriers, 
Per qu'ieu no cossir mas d'amor, 
£ diran li mal parlador 
Que d'als deu pensar cavaliers; 
Mas ieu die que no fai mia 
Que d'amor mov, qui qu'o diâ, 
So que val mais a foudat et a sen , 
E tôt quant hom fai per amor es gen. 

Amors a tans de bos mestiers 
Qu'a totz fai benestans socor, 
Qu'ieu no vey nulh bon servidor 
Que non cug esser parsoniers, 
Qu'en iuec bos pretz no s'abria 
Leu, si non ve per amia; 
Pueis dizon tug , quant hom fai Êdhitnen , 
Be m par d*aquest qu^en donas non enten. 

Dona no pot aver estiers, 

Si non ama, pretz « valor, 

Qu'atressi com li amador 

An mais de tots bos aips sobners, 



RAIMOKD DE MIRAVALS. 363 

Selha que trop no s'en tria 

£n val mais, qui la'n castia, 
Adoncs fai mal , si 'u mielhs no s' en repen ; 
Mas creire deu adreg castiamen. 

Qu'ieu sui mainhtas vetz lauzengiers, 
Quar a doua ni a senhor 
Non deu consentir deshonor 
Negus SOS fizels cosselliers; 
Non laissarai qu'ieu non dia, 
Qu ieu tos temps non contradia 
So que faran domnas -contra joven, 
Ni m semblara de mal captenemen. 

£ ja d'aquestz drutz messon^ers 
Que cuion aver gran lauzor, 
Ni dona que s'aten a lor, 
Uns per so no m sia guerriers; 
Qu'enemics ni enemia 
No m notz lo pretz d'una fia, 
Sol que m'aia ma donaferm talen, 
£ meinhs d' erguelh e mais de chauzimen. 

De gaug li fora plazentiers, 
Mas trop mi ten en» gran error, 
Pero per semblan de melhor 
N'ai eu logu^t cinc ans entiers; 

Mas una dona mendia, 

Falsa, que dieus la maldia, 



364 CHOIX DE POÉSIES. 

Mes entre nos aquest destorbamen , 

Don mainhtas vetz n'ai pueys plorat greumen. 

Mais D'Amie, dieus benezia 

Qui vol que m siatz amîa, 
£ s'ie us ai Êig plazer ni onramen 
Enquer, si us platz, o farai per un cen. 

Mantelh, qui aital n'abria, 
Ben er cregutz, quais qu'o dia, 
Qu anc no'l conques per aur ni per argen, 
Mas per valor, e per pretz, e per sen. 

Pastoret, no us lauzi mia, 

Si dieus vos don joy d'amia, 
Qu'a ma dona no mostretz cum l'es gen. 
Si Miravalh sap tener firanchamen. 

Chansoneta , ves mi dons vai corren , 
Qu' ilh mante pretz , e renha en joven. 




AUBERT, 

MOINE DE PUICIBOT. 



B. , cuge, v.nj« unor, 
Quan se parti soptamen 
De mi) quar son falhimen 
Li blasmava e*l reprendia; 
Pero si m fetz tan d'onor, 
Quar plus far no m'en podia, 
Que non sent mal ni dolor. 
Ni no m plane, si cum solia, 
Pueys n' ay mais de jauzimen ; 
Qu'el sen e Tentendemen 
Que m tolc amors al venir 
Ai tôt cobrat al partir. 

Qu'aissi m'entrepres folhors, 
Et amors falset mon sen 
Tan qu'una desconoyssen 
Amiey, per so quar crezia 
Qu'ilh agues de beutat flor, 
£ de pretz la senhoria; 
Mas ar suy ses bailidor, 
£ sai segre dreita via; 
Doncs conosc al sieu non sen 
Que lieys amar no m'es gen; 



366 CHOIX DE POÉSIES. 

Qu'en dona deu hom chauzir 
Qup s fass' ab bos fagz grazir. 

Pero 1 cor no m' er alhors 
Tan cum l'amiey finamen, 
^Mas cum mostres a la gen 
Ab mos lauzars qu'ie'lh valia, 
Quar non cuiaval folhor 
Que totz lo mons y sabia, 
Ans grazia la valor 
£ lo pretz qu'ilh non avia; 
Doncx pus ilh eyssa m desmen 
Dels bes qu'ieu n'ai digz soven, 
Non ai peccat de! mentir, 
Quar ieu cuiava ver dir. 

Quar dels corals amadors 
Non dey nulhs creyr' a nulh sen 
De seliey en cui s'enten 
Que falhis, sitôt falhia; 
E pren Tanta per honor, 
E per sen pren la folia ; 
Per qu'ieu ab digz de lauzor 
Lauziei lieys que no m valia, 
Tan cum Tamiey coralmen; 
E s'anc falhi en menten, 
Era'n die ver ses falhir 
Pel messonja penedir. 



i 



AUBERT, MOIITE DE PDiCIBOT. ^67 

Qu'om no s salva ni no s sors 
Del peccat que fai qiian men 
Ëstiers mas en ver dizen , 
Per qu' ieu quar antan dizia , 
Cum fis amans per error, 
Lauzor de lieys, que tôt dia 
Ponhava en sa deshonor, 
En luec de so quar mentia 
Dir ver qu' ilh no val nien ; 
E saî q'un pauc y mespren, 
Mas per la colpa delîr 
Dey la vertat descobrir. 

Dona , s' ieu vos die folia , 
E vos la faitz eissàmen, 
Aissi deschairetz breumen, 
Qu'amduy ponham al delir, 
Vos ab.Êu- et ieu ab dir. 




%f*fm^%^^^M^*^tf%**M^> ^ ^^m^é* i *'mM / mi*t%^/*M/m^f^^^*i m ^0*j^*f^^^mti*i^w^^m/^^^^w^vwv w ^0^^^^ ^ ^^t0u^ 



LA DAME CASTELOZE. 



I. 

J A de chantar non degr' aver talan , 

Car on mais chan 
E pietz mi vai d^amor; 

Que plaing e plor 
Fan en mi lor estatge; 
Car en mala merce 
Ai mes mon cor e me, 
E s'en breu no m rete, 
Trop ai fag long badatge. 

Ai! bels amies, sivals un bel semblan 

Me Êiitz enan 
Qu'eu muoira de dolor; 

Que l'amador 
Vos tenon jper salvatge, 
Qu'a joia no m' ave 
De vos don no m recre 
D'amar per bona fe 
Totz temps, ses cor volatge. 

Mas ja vas vos non aurai cor truan , 
Ni plen d'enjan, 
Sitôt vos n'ai peior, 



\ 



LA DiiME CASTELOZE. SÔg 

Qu'a grant honor 
M'o teing e mon coratge; 
Ans pens qan mi sove 
Del rie pretz que us mante, 
£ sai ben que us coye 
Dompna d'ausor paratge. 

Despuois vos vi, ai fag vostre coman, 

Et anc per tan, 
Amies , no us n' aie meillor ; 

Que preiador 
No m fan ren ni messatge 
Que ja m viretz lo fre ; 
Amies, non fassatz re.: 
£ car jois no m soste , 
Ab pauc de dol non ratge. 

Si pro i agues, be us membri en chantan 

Q'aic vostre gan 
Qu'enblei ab gran temor, 

Pueis aie paor 
Que i aguessetz dampnatge 
D'aicella que us rete, 
Amies, per qu'ieu dese 
Li tomiei , car ben cre 
Que no i ai poderatge. 

Dels cavalliers conosc que i fan lor dan , 
Car ja preian 
3 a4 



'd'JÙ CHOIX DE POÉSIES. 

Dompnas plus qu'ellas lor, 

Qu'autra ricor 
No i au ni seignoratge; 
Que pois dompna, s' ave 
D'amar, preiar deu be 
Cavallier, si'n lui ve 
Proeza e vasalatge. 

' Dompna n' Almurs , ancse 
Am so don mal me Te, 
Car cel que pretz mante 
A ves mi cor volatge. 

Bels Noms, ges no m recre 
De vos amar jasse , 
Car i truep bona fe 
Totz temps e ferm coratge. 



.»— — ■<——— —i 



IL 

Amics, s'ie us trobes avinen, 
Humil e franc e de bona merce, 
Be us amera, qant era m'en sove 
Qu'ie us trob vas mi mal .e fellon e trie; 
£ fauc chansons per tal que fassa ausir 
Vostre bon pretz, don eu no m puesc sofrir 
Qu*eu no us fassa lauzar a tota gen, 
On plus mi faitz mal et asiramen. 



LÀ DAME CÂSTELOSE. 371 

Jamais no us tenrai per valen, 
Ni us amarai de bon cor ni per fe, 
Tro que veirai si ja m valria re, 
Si us mostrava cor fellon ni enic; 
Non farai ja , car no vueill puscatz dir 
Qu*eu anc ves vos agues cor de faillir; 
Qu' auriatz puois qualque razonamen , 
S^ie us fazia ves vos nuill faillimen. 

Eu sai beii qu'a mi estai gen, 
Si be i s dizon tuit que moût descove 
Que dompna preia cavailier de se, 
Ni qu'el teigna totz temps tan lonc pressic; 
Mas cel q'o ditz non sap ges ben chausir, 
Qu'ieu vueil proar, enans que m lais morir, 
Qu'el preiar ai un gran revenimen, 
Qan prec sellui don ai greu pessamen. 

Assatz es fols qui m'en repren 
De vos amar, pos tan gen mi cove; 
£ cel q' o ditz no sap cum s' es de me , 
Ni no us vei ges aras si cum vos vie 
Quan me dissetz que non agues cossir, 
Que cale' ora poiria endevenir 
Que n' auria enqueras jauzimen ; 
De sol lo dig n' ai eu lo cor jauzen. 

Tôt' autr' amor teing a nien , 
E sapcfaatz ben que mais jois no m soste 

3 ^4* 



^7^ CHOIX DE POÉSIES. 

Mas lo vostre que m'alegra e m rêve, 

On mais en sent d'afan e de destric; 

£ m cug ades alegrar e jauzir 

De vos, amies, qu'eu non puesc convertir; 

Ni joi non ai , ni socors non aten , 

Mas sol aitan qan n'aurai en durmen. 

Jamais non sai que us mi presen, 
Qu'esajat ai et ab mal et ab be 
Vostre dur cor, don lo mieus no s recre; 
£ no us o man qu'eu meteissa us o die, 
£ morai me , si no m voletz jauzir 
De qualque joi; e si m laissatz morir, 
Faretz pecat, e serai n'en turmen, 
£ seretz ne blasmatz vilanamen« 




»«««4 



MARCABRUS. 



L 

v><ORTEZAMENS vuclh comeiisar 
Un vers, si'l es qui escotar, 
£ pus tan m'en sui entremes, 
Veyrai si '1 poirai afinar, 
Qu'eras vuelh mos chans esmerar, 
E dirai ver de mantas res. 

Assatz pot hom vilanejar 
Qui cortezia vol blasmar, 
Qu'çl plus savis e'I mielhs après 
No sap dire tantas ni fai*, 
Q'om non li puesca essenhar 
Petit o pro, tais hora es. 

De cortezia s pot vanar 
Qui ben sap mezura gardar; 
£ qui tôt vol auzir quant es, 
Ni tôt quant es cuida amassar, 
Del tôt Tes ops a mezurar, 
O ja non sera trop cortes. 

Mezura es en gent parlar, 
E cortezia es d'amar; 



374 CHOIX DE POÉftlB». 

£ qui no vol esser mespres, 
De tota vilania s gar, 
D'escarnir e de foleiar, 
Pueis sera 'sa vis ab quel pes. 

Aissi deu sa vis hom renhar, 
£ bona domna melhurar; 
Mas sella qu'en pren dos o très, 
£ per un no s'en vol fiar, 
Ben deu sos pretz asordeiar, 
£t avilar a quada mes. 

Âitals amars fai a prezar 

Que se meteissa ten en car; 

£ s'ieu en die nuill vilanes 

Per mal que la'n vuelh' encolpar, 

Be'l laus que m fassa pro badar, 

Qu'ieu n'aurai so que m n'a promes. 

Lo vers e '1 so vuelh enviar 
A 'n Jaufre Rudelh oltra mar, 
£ vuelh que l'aion li Frances 
Per lur coratges alegrar; 
Que dieus lur o pot perdonar., 
O sia peccatz o merces. 



. MARCABRUS. 3*]^ 

IL 

A la fontana del vergier, 
On l'erb'cr vertz josta'l gravier, 
A r ombra d'un fust domesgier, 
En aiziment de blancas flors 
E de novelh chan costumier, 
Trobey sola, ses companhier, 
Selha que no vol mon solatz. 

So fon donzelh'ab son cors belh, 
Filfaa d'un senhor de castelh; 
£ quant ieu cugey que Fauzelh 
Li fesson joi e la verdors , 
E pel dous termini novelh, 
E que entendes mon favelh, 
Tost li fon SOS afars camjatz. 

Dels huelhs ploret josta la fon, 
£ del cor sospiret preon. 
« Jhesus , dis elha , reis del mon , 
Per vos mi creis ma gran dolors, 
Quar vostra anta mi cofon, 
Qu'ar li melhor de tôt est mon 
Vos van servir, mas a vos platz. 

« Ab vos s' en vai lo mieus amicx 
Lo belhs els gens e1 pros e'I ricx, 
Sai m'en remau lo grans destricx, 

3 î»4* 



376 CHOIX DE POÉSIES. 

Lo deziriers soven , e 'Is plors : 
Ay! mala fos reys Lozoicx 
Que fai los mans e los preûcx, 
Per quel dois m'es el cor intratz. » 

Quant ieu Tauzi desconortar, 
Ves lieis vengui josta'l riu clar. 
a Belha , fi nr' ieu , per trop plorar 
Âfolha cara e colors, 
E no vos quai dezesperar; 
Que selh que fai lo bosc fulhar 
Vos pot donar de joi assatz. » 

« Senher , dis elha , ben o crey 
Que dieus aya de mi mercey 
En r autre segle per jassey , . 
Quon assatz d'autres peccadoi^;, 
Mas sai mi tolh aquelha rey 
Don joy mi crée; mas pauc mi ley. 
Que trop s' es de mi alonhatz. » 




•■-•■,r>.mjm'w>. i "*f»junf.'*^r* i "^ i '^^'* i '*'fc'*i'^~"*^~~"" ~~^~^^^^^^^^*^^"^^"^^*"^^^"*"**^ ^*^'*"*'* 



GUI D'UISEL. 



i. 

XXNC no cugey que m desplagues amors. 
Ni m tomes tan ad enuech ni a fays, 
Quar manthas yetz ab me mezeis m' irays 
Quar anc un jorn dezirei sas dolors ; 
Mas ieu cum folhs cujava fos honors, 
Quar amava leyalmen ses bauzia; 
Mas ara vey qu'en amar no m valria 
Re menhs d'amor, per qu'ieu d'amar mi lays. 

De totz mestiers es dessemblad' amors , 
Quar menhs hi a de pro selh qu' en sap mays , 
Qu'ab pauc de be fay los folhs ricx e guays, 
£ 'I profiegz es totz dels gualiadors , 
Per que m sembla qu'amar sia folhors; 
Doncx be mi suy entendutz en folia, 
Qu' anc ses amor no saubi viur' un dia , 
Ni anc ses ben tan de mal hom non trays. 

Pero, si fos aitals cum sol amors, 
Non die ieu ges que la valgues nulhs jays, 
Qu'ilh lonhava de cossirs e d'esmays 
Silh qu'eron sieu^ e'is teni'en doussors; 



SyH CHOIX DE POÉSIES. 

Pueys era pretz e largueza et honors, 
Essenhamens , sabers e cortezia; 
Que baisset tôt quan falset drudaria, 
£ sinon tôt, al menhs areirè s trays. 

Mas era es aitals tomad* amors 
Qu ans que sapchan quais es pros ni savays , 
Yolon amar las dompnas ab essays, 
Per que camjon plus soven amadors; 
Et esta piegz us usatges qu'es sors, 
Que ses amor pot hom aver amia; 
Non dirai plus, per que quar mielhs chastia, 
. Quant o ditz gen amicx, que quan s'irays. 

Mas empero sitôt m'a mort amors, 

Si m dey tener qu'en trop dir no m'eslays, 

Que ben leu er alcun amans verays 

Cui séria mos castiars languors; 

Et a fin drut deu hom faire socors, 

E non blasmar tan cum sec dreita via , 

Quar tôt son dtg e son afar perdria, 

Entro s' amors per si mezeissa s bays. 

E s' amors val , ylh val per ut a Maria , 
On es beutatz e cortezi' e jays. 



ftUl D^UISEX. 379 



II. 



G ES de chantar no m falh cor ni razos, 

Ni m falh sabers, si chans m'era grazitz; , 

Mas ieu era vas amor tan falhitz, 

Per qu*ai estât marritz e cossiros; 

E pus fagz m'es del falhimen perdos, 

Deserenan mi coven a chantar, 

Pus en mi dons puesc a totz joms trobar 

Novelh sen, novelha valor, 

E beutat plus fina e maior. 

Tan son plazens e bellas sas faissos 

De lieis qu ieu am, e bel parlars chauzitz, 

Que quan la vei me cug far yssernitz; 

Et ieu m'espert on plus m'a belh respos, 

E de paor vau fenhen ochaizos, 

Com s' ieu era vengutz per autre a&r, 

E tôt aisso ven me per sobramar; 

Que ja no m feira tal paor, 

Si no m vengues de fin amor. 

* 

Totz temps serai de preyar temeros; 

Sabetz per que ? quar sui d' amar arditz : 

Quar miels quier hom un don quant es petitz , 

No fai un gran don tug son enveyos; 

E per aisso quar es tan ries lo dos, 

Sitôt lo m vuelh, ieu non Taus demandar; 



38o CHOIX DE POÉSIES. 

Pero be sai, s'elha lo m volgues dar, 
Qu'ieu agra del mon la melhor, 
Et elha'l pus fin amador. 

Ab meynhs de be me pogra far joyos , 
Mas no m* en es tan de joy escaritz ^ 
Ni non lo 'Ih quier que non seri* auzitz , 
Mas parli m'en quar en sui cobeytos; 
Q'uzatges es d'orne qu'es amoros, 
Quàn plus non pot, se deleyt en parlar; 
Et ieu sivals, pus al re non puesc far, 

Ten mi lo parlar ad honor, 

Mas paor mi fan parlador. 

Sivals aitan dirai en mas chansos 
Totz SOS fins pretz es de fin joy guamitz, 
Se i fos merces qu'es de totz bes razitz; 
Mas en lieys falh, et ieu volgra que y fos, 
Quar trop hi ai gran dan manthas sazos; 
Et enquer m'es plus greu a sufertar 
Qu'om en mi dons puesca ren esmendar: 

Mas ja no 'Ih calgra esmendador , 

S' agues merce de ma dolor. 

Don' Alazaitz , d' aitan vos faitz lauzar 
A tôt lo mon, c'a mi non cal parlar; 
Mas ja dieus no m don ben d' amor, 
S' ieu non am pus bell'e melhor. 



«^^«^«««««i%>«ir 



GUI d'cjisel. 38i 



III. 



L* AUTRE jorn , cost' una via , 

Auzi cantar un pastor 

Una chanson que dizia : 

ce Mort m' an semblan traydor ! » 

E quant el vi que venia, 

Salfa en pes per far m' onor, 

£ ditz : a Dieus sal mo senhor , 

Qu'er ai trobat ses bauzia 

Leyal amie celador, 

A oui m* aus clamar d' amor. » 

E quant ieu vi qu'el volia 
Far de s'amia clamor, 
Ieu li dis, ans que plus dia, 
Que sofr' en patz sa dolor, 
Q'ieu Tain, e ges no volria 
Fezes de son mal peior 
Per dig de lauzenjador: 
Qui ben ama ben castia, 
E qui conorta folhor 
Vol qu*om la fassa maior. 

£1 pastre, qu'el mal sentia, 
Tomet son cantar en plor, 
E ditz : ce Moût ai gran feunia ^ 
Quar vos aug castiador. 



38a CHOIX DE POÉSIES. 

Vos que dig avetz manh dia 
Mal de donas e d' amor , 
Per qu* ieu sui en gran error : 
Ar sai que ver ditz Maria, 
Quant ie '1 dis que cantador 
Son leugier e camjador. » 

a £r auiatz tan gran feunia, 

Fi m' ieu, d'aquest parlador, 

Que quant ieu'lh mostri la via 

D'esser franc e sofridor, 

M'apelhet de leujairia; 

Mas ieu say sufrir aor 

Tan que, quan prenc deshonor, 

Die que servit o avia; 

Et apella m peccador, 

Quan totz lo peccatz es lor. » 

Ab tan vi venir s'amia, 
Lo pastor de culhir flor, 
E viratz li tota via 
Camjar paraula e color. 
a Bella , si anc jom fos mia 
Ses par d'autre preyador, 
Er no us quier autra ricor, 
Mas del tort quMeu vos avia 
Par vencuda e d'amor, 
Tro que la m fassatz maior. p ' 



GDI D DISEL. 

Elha respon al pastor 
Que '1b es sa leyals amia , 
£ feira'lh seinblaD d'amor. 
Si no li fos per paor. 

Et ieu qu'era sots ab ter, 
Quan vi qu*enuey lor fozia, 
Laissiey lieys a l'amador, 
Parti m d'elhs, e tinc alhor. 




AIMERI DE SARLAT. 



I. 

ts^UAW si cargo '1 rara de vert fueilh, 

E Tauzelet uns, dui e trei 

Penson d'amor e de dompnei, 

E contra '1 rai si fan garueilh, 
Comens mon chan ab lo temps de doussor, 
£ quar m' agr' ops q' ab la novella flor 
Uns novells jois mi dones jauzimen , 
Qu'estât ai sol ses amor lonjamen. 

Ar for el sobeiran escueilh 
D*amor, s'auzes clamar mercei, 
E portera senhal de rei, 
E fora plus ges que no sueilh, 
E penr'yvern per bel temps de pascor, 
E freida neu per estiu ab calor^ 
E prometre per donar mantenen, 
E lonc esper per atendre breumen. 

Tart er qu ieu per leis mi despueilh, 

Ni la tenha, ni la manei, 

Quar tan tem son rie senhorei 

Qu'ieu cug dir foudat et ergueilh; 
E m sui cubertz de ma granda tristor, 
E trac l'afan de las penas d'amor. 



AIMERI DE SARLAT. 385 

£ vauc ves tal franc et obedien 
Qui ja per mi non sabra mon talen. 

Obs m'agra parlesson miei hueilh, 
Qu'en nui autr'amic no m'en crei, 
Quar m' an mes en tan gran esfrei 
Que disseson so don mi dueilh 
A leis cui tenc per dona e per senhor, 
Que m dones joi e m leuges ma dolor, 
Qu'ieu trac l'afan de l'amador sufren 
Que seila 'Is mais , e 'Is bes gieta prezen. 

Dona, qu'es en l'aussor capdueilh 
Sobre totas cellas c'om vei, 
Merce us clam que l'aiatz de mei, 
Que vas nuill autra no m destueilh; 

Que merce deu hom trobar ab valor, 

Et amors deu chauzir fin amador; 

£ s'ieu ab vos non truep d'amor guiren, 

Amors e pretz son nom ves mi desmen. 

Dona de pretz, senhoressa d'amor, 
Fina beutat ab natural color, 
Pos en vos es tôt aisso ab joven, 
Esser i deu merces ab chauzimen. 

Chansos, vai t'en tan com poiras, e cor 
Dreg a 'n Guiraut don aug vera lauzor 
De Papion, e mezura e sen 
£ pretz entier ab laus de tota gen. 

a5 



386 CHOIX DU POÉSIES. 

IL 

Fis e leîals, e senes tôt enguan^ 
Aissi com cel qu'a conquistat amors, 
Aurai en patz sufertas mas dolors, 
Qu'anc no m'anei planhen ni rancuran; 
Et ai amat longuamen dezamatz 
Vostre gen cors, dona, cui me soi datz; 
£ pos merces ren ab vos no m valria. 
Partirai m' en ieu ? non , qu ieu non poiria. 

Ans atendrai sufren e merceian 
Tro que de vos aia qualque secors, 
Qu'a tôt lo meins m'er Tatendres honors, 
Bona dompna^'si be m trac greu afan; 
Quar pro val mais ricx esperars onratz 
Q'uns aunitz dos de c'om no fos paguatz; 
Per qu'ieu serai tant amicx ses feunia, 
Tro que us apel, senes mentir, amia. 

Bella dompna , foudat fas per semblan , 

Quar en chantan retrac vostras lauzors 

Ni la beutat don sobratz las gensors; 

Obs mi fora que us ânes oblidan, 

Qu' ergueilhs vos creis e us merma humilitatz 

On plus, vos vau membran vostras beutatz 

Ni la ricor qU'es aut sobre la mia; 

Dir n'ai doncx mal ieu? no, qu'ieu mentiria. 



AIHERI DE SABLAI. 389 

Mil vetz m'aurai acordat en pensan 
Cossi U3 pregues, pueis rete m'en paors, 
Quar oblidar mi fai vostras valors; 
Si com hom vai dins lo tertre camjan 
Que s'oblida so don plus es membratz, 
leu quan vos vei soi del tôt obitdatz; 
Mas per so m plai, quar faillimens séria, 
S' ieu pel deman lo bel solatz perdia. 

Dompna, ben sai qu'a vostra valor gran 
M'aonda'l cors, e sofranb m'en ricors; 
£ si del plus 11 podetz far clamors , 
Vos et amors en aiatz a mon dan; 
£ si per so , dompna , m' ocaizonatz 
Quar no soi ricx, sera tortz e pecatz, 
Quar tan no val neguna mailentia 
Eudreit d'amor, com fis cors ses bauzia. 

Pros comtessa, lo noms de Sobeiratz 
Es lueuh auzitz per totz et enaasatz, 
Per qu'ieu no_m part de vostra senhoria, 
Ni o farai aîtaa com vins estia. 




GIRAUD DE CALANSON 



I. 



E 



L mon non pot aver 
Nulh autre amador 
Qu'els grans plazers d'amor 
Aia totz guazanhatz , 
Qu*ieu de mon ferm voler 
Mielhs no m tenha pagatz 
Que el ab totz sos dos; 
Qu'er viu ricx e joyos, 
Dompna belha e plazens, 
Tan vos am leyalmens 
Ferms, de dopte partitz, 
Cum perilhatz gueritz 
A mala mar, 
Quant a bon port lo mena belhs auratges. 

£ quar no pot valer 
Pretz ni laus part honor, 
En loc de preyador 
Mi sui a vos donatz; 
Et en loc del jazer 
Prenc V amor e 1 solatz , 



> 



GIRAUD DE GALANSON. SSq 

Quar moût belhs guizardos, 
Dona y m' eschai de vos , 
Sol qu' ie 'n sia jauzens , 
Quar us belhs honramens 
Val mais q'un don petitz; 
£ tôt hom pros grazitz, 
Ses trop preyar, 
Fa mans belhs dos, quant es sos agradatges. 

£'1 vostre belh plazer 
Son de tan gran doussor, 
Qu'ab ricx faitz de valor 
Vos Ëiitz als pros prezatz 
Honrar e car tener; 
£'1 pretz e la beutatz 
Don mans son enveyos, 
£ dels honratz respps 
Que faitz a totas gens, 
£ 1 solatz avinens 
Adoncx ricx è jauzitz 
Que vos fan a totz guitz 
Als pros preyar, 
Per que us es datz de totz laus senhoratges. 

Doncx, si en bon esper 
£stan li servidor 
Que servon bon senhor, 
Non dey esser blasmatz, 
s a5î 



SgO CHOIX DE POIBSIES. 

S'ab vos vuelh remaner 
On totz bes son pauzatz; 
£ non sian gelos 
Maldizens enuios, 
Ni s cug que m pas las dens 
Uns motz descovinens, 
Mas bos chans luenh àuzitz, 
Que pretz e jois los guitz, 
Se fan lauzar 
Per los melhors lai on es fis paratges. 

Doncx val mais; s'ieu dir ver 
De vostra gran valor, 
No fai mentir d'alhor. 
Gui mal guazardonatz 
Qu'en re non pot caber, 
Ede bella vertatz 
Non dey esser duptos; 
Qu aissi cum lo leos 
Huelhs ubertz es doitnens, 
Dompna, tôt eyssamens 
Vos ve mos esperitz 
Yellan et adurmitz; 
Al rissidar, 
Trassalh vas vos cum lo solelh ombratges. 

Belh Diamans grazitz, 
Thesaurs, e gaugz complitz. 



GIRAUD DE CALAKSON. 3g 

En VOS amar 
Et obezir es trastotz mos coratges. 



■>■■ — —X— — — »■ 



IL 

A Ueys cui am de cor e de saber 

Domna, senhor et amie voirai dir 

En ma chanso, s'il plai que m vuoilla auzir, 

Del menor ters d'amor son gran poder, 

Per so car venz princeps, ducs e marques, 

Comtes e reys; e lai on sa cortz es 

Non sec razon, mas plana voluntat, 

Ni ja nulh temps no y aura dreit jutgat. 

Tant es sotils c'om no la pot vezer, 
E cor tan tost que res no ill pot fugir, 
E fier tant fort c'om ges non pot guérir 
Ab dart d' assier don fai colp de plazer , 
E no ill ten pro ausbercs fortz ni espes, 
Si lansa dreit; e pueis trag demanes 
Sagetas d'aur ab son arc asteiat, 
Pueis lansa un dart de plom gent afilat. 

Corona d'aur porta per son dever, 

E non yei ren mas lai on vol ferir; 

No ill faill miill temps, tan gen s'en sap aizir; 

E vola leu, e fai se molt temer; 

E nais d' azaut que s' es ab joi empres ; 

3 25* 



39a CHOIX DE POÉSIES. 

£ quan fai mal sembla que sia bes; 
E viu de gaug , e s defen , e s combat , 
Mas no i garda paratge ni rictat. 

En son palaitz , lai on s' en vai jazer , 
A cinc portais, e qui'ls dos pot ubrir 
Leu passais très, mas greu s* en pot issir; 
E viu ab joi cel que i pot remaner ; 
E poia i hom per catre gras moût les, 
Mas no i intra vilans ni malapres, 
C'ab los fais son el barri albergat 
Que te del mon plus de Tuna meitat. 

A son peiron, on ella s vai sezer, 
A un taulier tal co us sai devezir, 
Que negus hom no i sap nuill joc legir, 
Lâs figuras no i truep a son voler, 
Et a mil ponz; mas gart que no i ades 
Hom malazautz de lach jogar mespres, 
Quar li ponh son de veire trasgitat, 
E qui 'n frang un , pert son joc envidat. 

Tan quan clan mars, ni terra pot tener, 
Ni soleils lutz, se fai per tôt grazir; 
Los uns ten ries, e'is autres fai languir, 
Los uns ten bas, e'is autres fai valer, 
£ estrai leu so que gent a promes, 
£ vai nuda mas quan d'un pauc d'aurfres 



> 



GIH&TJD DE cALAurson. 3g^ 

Que porta seing, e ttig siei parental 
Kaisson d' un fuec de que son aflamat. 

Al segon tertz tanh franqueza e tnerces : 
Ë '1 sobeiras es de tan gran rictat 
Que sobr' el cel eîssausa son régnât 

A Monpeslier, aV Guillelm lo marques 
Ten vai , chanso , &i aiizir de bon grat 
Qu'en lui es pretz e valors e rictat. 




x'^^>^■.r^">^^■^ »1 ■l '^T■'> .l "^ . ^> l ^> ^ ^.'^ " ^.^^>^^ l '< l "^ l ^^ l ~■^ l ^^•^~^~ ^ — ^~^^— »^^^»^^^^^ ^^ ^^•"^■^■^•^^■^•^t i 'i.n. i ijijvtjvi. 



GIRAUD DE SALIGNAC 



L 

A vos cui tenc per dona e per seahor, 

Bona dona, volgra damar merce 

Per un'amor que deves vos mi ve. 

Que m destrenh tan que , si 'n breu no m secor 

Vostre gen cors , non puesc vins remaner ; 

Et anc no vos o auzei far parer; 

£ si us en sui cent vetz vengutz denan, 

Pueys, quan vos vey, no us aus dir mon talaa 

Ans qu'ieu vos vis, vos aie tan fin'amor 
Qu'ieu non amava tant autrui ni me; 
Quan vos vi pueys, doblet Tamors desse 
E trobey vos a mos huelhs pus gensor 
Qu'ins en mon cor no us sabia vezer, 
Tant c'autr'amor mi fetz del cor mover; 
Mas la vostra no s'en part tan ni quan, 
Et empero anc no hi ac tan gran. 

Non esgardetz ves mi vostra ricor, 
Humilitat esgardar hi cove 
Per amor dieu, e s' autre pro no m te. 
No m tengua dan, s'ieu vos die ma clamor; 



i 



GIRAUD DE SALIGNAG. SgS 

Quar ges, dompna, no m'en puesc estener, 
Si m fors'amors que m ten en son poder; 
£ de senhor deu hom far son coman, 
Pus que partir no s'en pot on que an. 

No m tenguan dan ab vos devinador 

Ni lauzengier oui dieus de mal estre; 

Sitôt ab lieys qu'enguanet mi e se 

Mi tengron dan, pero non fatz clamor, 

Quar anc en re no la 'n vim mais valer , 

Ni anc despueys no fetz mas decazer; 

Per qu'ieu la'n vey per tos temps a mon dan, 

£ do m'a vos liai e ses enjan. 

£1 mon non a rey ni emperador 

Que puesc' aver mais de fin pretz ab se 

Que ieu, dompna, si vos mi voletz be, 

Ni m retenetz per vostre servidor; 

£n vos podon complir tug mey voler, 

Mas ieu m'en prenc so que non aus querer, 

A quascun jorn cinc cens bais en pensan, 

De que non tem gelos ni mal parlan. 

Bella dompna, de vos puesc dir en ver 
Que de fin pretz, d'amicx e de poder 
Creyssetz totz jorns , e us anatz melhuran , 
Qu'autra dompna del mon ges no val tan. 



••••••4 



396 CHOIX DE POESIES. 

IL 

Per solatz e per déport 
Me conort 
E m don alegransa; 
E ja no feira descort^ 
S'ieu acort 
E bon' acordansa 
Trobes ab lieys qu'am pus fort; 
C autre tort, 
Vos die ses duptansa, 
No r ai mas V amor que '1 port. 
Pieitz de mort 
Me vol per semblansa; 
Mas de lauzengiers mi lau, 
Quar fan cuidar qu'ieu am alhors, 
E pueys demandon que fau, 
Ni on ai pauzada m'amors; 

Et ieu, quar soi mais e brau, 
Tem los tan que dirai la lor; 
La genser es qu'hom mentau, 
E la mielher de sa ricor; 
Francha , de bella paria , 
Gen parlans, e de belh solatz 
La trobaretz quascun dia; 
E tôt quan fai ni ditz platz; 
Sens e pretz e cortezia, 
Guaieza e fina beutatz 
Estan ab lieys nueg e dia. 



GIRAUD DE SALIGlfAG. 897 

Sitôt enueia als malvatz 

D'al re non cossire, 

Mas s'amor dezire 
Que m des; 

Son dous plazen rire 

M'a donat martire 
Engres ; 

On qu'ieu m' an ni m vire 

£1 cor la remire 
Ades; 

E pes e cossire, 

E non l'aus ges dire 
Que m' âmes, 
Qu*el sobramors qu'ieu Tai m'en te, 
£ paors que Tenueg desse; 
Mas en luec de clamar merce 
L'ai fin'amor e bona fe; 
Qu' en tan quan mars ni terra te 
Non a tan fin aman cum me. 
La valens reyna mante 
Domney, fina beutat ab se 
Part totas las dompnas qu'hom ve; 
£ non ai sobredig de re. 
De Monferiol non die re, 
Mas valor e fin pretz mante. 




t^^^é^mmmmmmm* 



RAIMOND VIDAL DE BESAUDUN. 



^^^ 



Unas no vas vos vuelh contar 
Que auzit dir a un joglar 
En la cort del pus savi rey 
Que anc fos de neguna ley, 
Del rey de CastelaV Axnfos 
£ qui era condutz e dos. 
Sens e valors e cortezia, 
£t engenh de cavalayria; 
Qu'el non era onhs ni sagratz, 
Mas de pretz era coroaatz, 
£ de sen e de lialeza 
E de valor e de proeza. 
Et a lo rey fag sgustar 
Man cavayer e man joglar, 
£n sa cort, e man rie baro; 
£ can la cort complida fq, 
Venc la reyna Lianors; 
Et anc negus no yi son cors, 
Estrecha venc en un mantelh 
D'un drap de seda bon e belh 
Que hom apela Sischanto, 
Vermelh ab lista d' argen fo , 
E y ac un leuon d'aur devis : 






RAIMOITB VIDAL. SqQ 

Al rey soplega, pueis s'asis; 

Ab una part lonhet de luy. 

Ab tan veus un joglar ses bruy 

Denan lo rey franc, de bon aire; 

E '1 dis : « Rey , de pretz emperaire , 

leu soi vengutz aisi a vos, 

£ prec, si us platz, que ma razos 

Si' auzida et entenduda. » 

£ 1 rey s dis : « M' amor a perduda 

Qui parlara d'aisi enan 

Tro aia dig tôt son talan. » 

Ab tan lo joglar issemit 

A dig : a Franc rey , de pretz garnit , 

leu soi vengutz de mon repaire 

A vos per dir e per retraire 

Un* aventura que avenc , 

Sai en la terra don ieu venc, 

A un vassalh Aragones; 

Be sabetz lo vassalh qui es, 

£1 a nom ir Amfos de Barbastre. 

£r auiatz, senher, cal desastre 

Li avenc per sa gîlozia : 

Molher belh' e plazen avia , 

£ sela que anc no falhi 

Vas nulh hom, ni anc no sofri 

Precx de nulh hom de s' encontrada , 

Mas sol d'un don era reptada, 

Qu era de son alberc privatz, 

D'aquel de son marit cassatz; 



400 CHOIX DE POESIES. 

Mas amors tan fort lo sobrava, 

Per que alcuna vetz pregava 

La molher son senhor ir'Alvira, 

Don ilh n'avia al cor gran ira; 

Pero mais amava so&ir 

Sos precx que a son marit dir 

Res per que el fos issilhatz, 

Car cavayers era prezatz, 

£ sel qu'el maritz fort temia; 

Car de bona cavalaria 

Non ac sa par en Arago. » 

— a Doncx , so dis lo reys , aquest fo 
Lo cortes Bascol de Cotanda. » 

— « Senher, oc; er auiatz la randa 
Col près de la bêla ir' Alvira , 

Car res de tôt cant hom dezira 

Non poc conquere ni aver, 

Tro al marit venc a saber, 

Que*l disseron siey cavayer 

Tug essems en cosselh plenier: 

a Senher , per dieu , trop gran bauzia 

crFai EN Bascol, que cascun dia 

« Pregua ma dona et en quer, 

a £ die vos que tstn lo i sofer 

<c Que coguos en seretz ses Mha. n 

£t el respos : « Si dieus mi valha , 

« Si no m' era a mal tengut , 

a Tug seriatz ars o pendut, 

K Car non es faitz c' om creire deya , 



HAIMOND VIDAL. 4^1 

n £ tug o ^izetz per enveya 
ce Car sobre totz el val e sap ; 
a Mas ja dieus no mi sal mon cap , 
« Si jamay negus mi retrai 
« De res que ir a Alvira fai , 
a S' ieu per la gola non lo pen * 
ce Que ja non trobara guiren« » 
Ab tan parlet un cavayer 
Fel e vilan e leugier : ' 

a Senher , cant auretz pro parlât , 
a £ vil tengut , e menassat , 
a S' ie us dirai ieu d' aquest afar 
tt Con o poiretz en ver proar, 
a Si ama ma dona o non ; 
«f Fenhetz vos c' al rey del Léon 
« Voletz anar valer de guerra, 
a £ si ja podetz d* esta terra 
ce £k Bascol traire ni menar, 
«c Veus mon cors per justiziar, 
a Aissi '1 vos lieure a presen. » 
So dis lo rey : « £t ieu lo pren. » , 
Ab tan veus lo cosselh partit 
£t un de sels que l'ac auzit, 
Per mandamen de son senhor, 
Vas l'alberc d'sN Bascol s'en cor, 
£ dis li : a 'n Bascol de Cotanda , 
ce Saluda us mo senher , e us manda y 
ce Si us poira al mati aver, 
« Car de guerra ira valer 
3 u6 



i 



ZfOa CHOIX DE POÊSIKS. 

« Al rey de Léon , senes falha. » 

Et el respos : « Si dieus; mi valha , 

ff Mot volontiers irai ab luy. » 

Pueys li dis suavet , ses bruy : 

« No farai jes que non poiria. » 

E'I niessatge plen de feunia 

Tomet o dir a son senhor: 

« Senher, vist ai vostre trachor, 

« E dis que ab vos anara ; 

« Dis oc , mas ja re non fara , 

« Qu' ieu conosc be e say qu' el tira. » 

E '1 senher non ac jes gran ira , 

Can auzi que son cavayer 

Ira ab el ses destorbier. 

E dis : « Ben pot paor aver 

« Sel que s' es mes en mon poder, 

« E liurat a mort per delir, 

«c Que res de mort no'I pot gandir, 

a S'en Bascol va en est viatge; 

fc E ja no '1 camjara coratge 

<c Per promessa ni per preguieira. » 

Ab tan s' es mes en la carrieira. 

Dis qu' ira Eir Bascol vezer 

C'amors fài planher e doler; 

Et en" planhen soven dizia , 

Ab greus sospirs la nueg e 1 dia : 

ce Amors , be m faitz far gran folor , 

ce Que tal res fas vas mo senhor 

ft Que , s' el sol saber o podia , 



RAIMOND VIDAL. 4^^ 

a Res la vida no m salvaria ; 
a £ saber o sabra el ben , 
a Car ieu non anarai per ren 
« Lai on mon senher anar vol ; 
a £ jes aissi esser no sol y 
a Cane no fes ost qu'ieu no i ânes 
V Jfi assaut en qu' el no m menés ; 
a £ si d' aquest li die de no , 
« Sabra be per cal occaizo 
« Soi remazutz a mon veiaire. 
« Mas ieu say com so poirai faire, 
ce Dirai li que mal ai auut , 
« £t enquera no m' a laissât , 
« Per que metges m' a cosselhat 
<c Que m fassa un petit leviar. » 
Ab tan s' es fag lo bras liar, 
£1 cap estrenher fort ab benda; 
£ dis que ja dieus joy no '1 renda , 
Si ja lai va , qui non lo 'n forsa , 
C'amors qu'el fai anar a dorsa 
Li toi lo talen, e'I trasporta. 
Ab aitan sonet a la porta 
Lo senhor n Anfos autamen, 
£t hom li vai obrir corren. ♦ 
Dins intra; en Bascol saluda. 
ce Senher, sel dieus vos fass'ajuda 
et Que venc sus en la crotz per nos. » 
Dis lo senhor : « Oc , et a vos , 
a Bascol y don dieu gaug e salut ; 
5 a6« 



4o4 CHOIX DE POÉSIES. 

« Digatz , e que avetz auut ? » 

— « Per Crist , senher , gran malautia ; 
« E co sera qu' ieu ja volia 

« Anar en ost ? » — « No y anaretz ? » 

— a Senher , si m' aiut dieus ni fes , 
« Be vezetz que no y puesc anar , 

« £ peza m mot. » — a Si dieu mi gar, » 

Dis lo senher , a oc , et a me , 

« £k Bascol , dos tans , per ma fe , 

« Qu' ieu non puesc mudar que no y an ; 

« E vau m' en , a dieu vos coman. » 

— « Senher, et ieu vos a sa maire. » 
Ab tan lo senher de bon aire 

S'en va, e'I cavayer reman. 
E'I bon mati a lendeman 
A fag SOS cavals enselar, 
£ près comjat ses demorar; 
Et eys del castel mantenen, 
Iratz e pies de mal talen, 
Car EN Bascol es remazutz; 
Et es a un castel vengutz, 
A doas legas lonhet d'aqui; 
E tan tost , can lo jom falhi , 
El a son^caval esselat, 
E pueia, e si a levât 
Detrassion trotier pauquet. 
Ab tan en la carrieira s met, 
E toma s'en dreg a Barbastre, 
E ditz que bastra mal en pastre 



RAIMOITD VIDAL. l^o5 

La nueg, si pot, a sa molher. 

Lo caval dels esperos fer, 

£ broca tan que al portel 

Es vengutz suau del castel 

Sotz la cambra de sa molher; 

Lo caval laissa al trotier, 

E dis : a Amicx aten m' aisi. » 

Ab tan vai avan e feri 

Un colp suavet de sa man; 

E '1 pros dona , ab cor sertan , 

Cant al portel sonar auzi, 

Dis : (t Donzela , leva d' aqui , 

« Leva tost sus, e vay vezer, 

« Donzela , qu' ieu noca esper 

« Cavayer ni home que vengua. » 

— « Ja dieu , dis ela , pro no m tengua , 
« S* ieu non cre que mo senher sia 

« Que m'asage ma drudaria 

«D'en Bascol , car huey n«l segui. » 

Ab aitan autre colp feri. 

« A ! donzela , leva tost sus ! » 

E dis : «c Ja non atendrai pus 

« C ades non an vezer qui es. » 

Lo portel obri demanes; 

Et intret , e dis a V intrar : 

— a Donzela , trop m' a fag estar 
a Aisi que no m venias obriri 

« No sabias degues venir ? 

— <x Non senher , si m don dieu bon astre. » 
3 a6' 



4o6 CHOIX J>X POESIES. 

Ab tan lo senher de Barbastre 

Vai enan en guiza de drut, 

E velvos dreg al lieg vengut, 

Et agenolha s mantenen, 

E dis : « Bêla dona plazen , 

« Veus aisi vostr' amie coral , 

(c E per dieu no m tenguatz a mal 

« C uey ai per vos V anar laissât 

« De mo senhor , a qui fort peza , 

« Mas r amors qu' en me s' es enpreza 

« No m laissa alhondres anar, 

a Ni de vos partir ni lonhar, 

« Don ieu sospir mantas sazos. » 

— « Dias me , senher , qui es vos ? » 

— (C Dona , e non entendes qui ? 
« Vevos aisi lo vostr' ami 

« Bascol , que us a loncx temps amada. » 

Ab tan la dona s' es levada 

En pes , et ^ '1 ben conogUt 

Son marit ; mas pauc Y a valgut : 

E crida tan can poc en aut : 

a Per Crist , trachor degun assaut 

Cl Don pieitz vos prenda no fezetz , 

« Que pendut seretz demanes , 

« Que res de mort no us pot estorser ! » 

Pren l'als cabelhs, comens a torser . 

Aitan can poc ab ambas mas; 

Mas poder de donas es vas, 

Que de greu maltrag Ieu se lassa, 



KAIMOND VIDAL. 407 

£ fier petit colp de grieu massa. 
E cant ela Tac pro batut, 
£ rosseguat, q vil tengut, 
S'estoma s que anc no'l reiulet, 
leys de la cambra, l'us sarret; 
Âr laisset son marit janzen, 
Aisi com sel que mal no sen, 
Que semblan l'ea que s'i afina; 
Ela del test anar no fina 
Vas la cambra del cavayer 
C'amors destrenhi'a sobrier; 
£ troba so que pus dezira: 
Ela lo pren y vas si lo tira , 
£ comta '1 tôt cossi l' es près ; 
Pueys l'a dig' : « Bels amicx cortes^ 
«c Ara us don aisi de bon grat 
«r So c' avetz tos temps dezirat , 
« C amors o vol e m' o acorda ; 
tt £ laissem lo boc en la corda 
« Estar sivals entro al jom ; 
ce E nos fassam nostre.sojorn. » 
Aisi esteron a gran delieg 
Tro al senh^ abdos en un lieg, 
Que'l dona levet issi s'en, 
Et escrida tota la gen 
A lurs albercx , e comtet lur : 
« Auiatz , dis ela , del tafur 
« En Bascol , co m vole enganar. 
ce A nueg venc al portel sonar 
3 26* 



4o8 CHOIX DE POÉSIES. 

(c En semblansa de mo senhor , 

ce Intret en guiza de trachor 

<c A mon lieg , e vole me aunir ; 

<x Mas yeu m* en saup trop jen guérir , 

ce Dins en ma cambra Y ai enclaus. » 

Tug ne feron a dieu gran laus 

£ dizon : a Dona , be us n' es près , 

«c Sol c' ades mueira demanes , 

a Car hom non deu trachor sofirir. i> 

Ab tan se son anatz garnir, 

E corron tug vas lurs albercx : 

Als us viratz vestir ausbercx, 

Als autres perpunhs et escutz, 

Capels, cofas, et elms agutz; 

L' autres prenon lansas e dartz; 

Sempres venon de totas partz 

Candelas e Êilhas ardens. 

£ can Ts Amfos aûzi las gens 

Aisi vas si venir gamidas, 

Dedins a las portas tampidas. 

Et escridet : « Senhors , no sia , 

« Per dieu lo filh sancta Maria , 

« Qu' EN Bàscol vostre senhor so. » 

Et els trenco ad esperp 

Las portas per tan gran poder 

Que fer ni fust no y poc valer. 

E caiit el trencar las auzi, 

Tôt en un'escala salhi, 

E puget en una bestor, 



BAIMOND VIDAL. 409 

£ pueis gitet V escala por. 
Mantenen an tôt Fuys trencat, 
E son vengut al lieg armat^ 
£ cascus tan can poc siis fer, 
Car cuion Faqui trober; 
£ can non Fan lains trobat 
Son tug corossos et irat, 
£ '1 dona n' ac son. cor dolen ; 
£ mentre Fanavon queren, 
Vas la bestor fai un esgart, 
£ vi F escala una part 
Que SOS maritz ac porgitada; 
£ tomet dir a sa mainada : 
« Baros , yeu ai vist lo trachor ; 
« Velvos en aquela bestor, 
« Dressatz F escala e puiatz ; 
ce £ sF ades totz pesseiatz 
« Que sol no '1 laissetz razonar« » 
Ab tan n Amfos près a cridar : 
(c Baros , e quinas gens es vos ? 
a Non conoissetz degus v Anfos 
« Lo vostre senhor natural ? 
<c leu soi aisel , si dieu mi sal , 
« £ per dieu no m vulhatz aussir ! » 
E la dona fes un sospir, 
* Al dissendre gitet un crit, 
Can tug conegro son marit 
Ar crida, plora, planh e bray : 
« Bel senher, dos tan fol assay, 



4lO CHOIX DE POÉSIES. 

a Co VOS auzes anc enardir? 

« Car tan gran paor de morir . 

a Non ac mais negus natz de maire ! 

« Bel senher, dous, franc, de bon aire, 

(c Per amor dieu, perdonatz me^ 

« E truep, si us platz, ab vos merce, 

« Senher, que yeu no us conoisia, 

oc Si m sal lo filh sancta Maria , 

« Enans me cuiava de vos 

« Qu'en Bascol de Cotanda fos. i» 

Et el respos : « Si dieu mi sal , 

a No m' avetz fag enueg ni mal ; 

« Be que us calha querer perdon , 

a Mas a me qu' el pus fais hom son , 

ff E '1 pus tracher que anc fos natz , 

oc Amiga dona , m perdonatz 

«c Qu ieu ai vas mi meteis falhit , 

« £ '1 vostre valen cors aunit ; 

oc E per colpa e per foldat 

a Mon bon cavayer adzirat : 

a Per colpa de lauzengiers 

ce M' es vengutz aquest destorbiers 

ce Et aquesta desaventura ; 

<c Amiga dona, franqu'e pura, 

« Per amor dieu , perdonatz me , 

ce E trueb ab vos, si us plai, merce, 

a E aiam dos cors ab un cor; 

ce Qu' ie us promet que mays a nulh for 

ce Non creirai lauzengiers de vos , 



BAIMOND VIDAL. ^H 

a Ni sera tan contrarios 
« Nolh hoiD que mal y puesca mètre. » 
— ce Aras, dis ela, faitz trametre, 
te Senher, per vostre messatgier. » 

— a De gaug, dona, e volontier 

« Ho farai , pus vey c' a vos play. » 
— «Senher, oc, et enqueras may; 
<c En Bascol anaretz vezer , 
« E digatz li que remauer 
« Vos a fag tro sia gueritz. » 
Ab tant es de l'alberc partitz, 
£ fai so que ela li manda ; 
Vezer va Bascol de Cotanda; 
£ trames per sos cavayers, 
Cancmay tan gran alegricrs 
Non crée ad home de son dan. 
£ que us iri'al re comtan? 
Vas Talberc tenc de son vassalh 
En Bascol, dreg vas lo lieg salh; 
Et estet suau et en pauza. 
Et ac be la fenestra clauza. 
a Bascol , dis el , e cossi us vay ? » 

— ce Per Crist , senher , fort mal m' estai , 
ce Et agra m be mestier salut 

a E cosi es tan tost vengut ? » . 
Dis EN Bascol a son senhor. 

— « Bascol , dieu per la vostr' amor 
ce Soi remazutz e remanrai, 

ce Que ja en ost non anarai 



4ia CHOIX DE POÉSIES. 

a Si VOS ab mi non anavatz. » 

— vieu, senher, guerrai, si dieu platz; 

ce E pueis £airai vos de bon grat 

a Tota la vostra voluntat » 

Âr s'en tomet vas son ostal, 

£ fo ben jauzen de son mal. 

Et estet be , si dieu be m don , 

Car el ténia en sospeison 

Sela que falhit non avia; 

Mais ela saup de moisonia 

Trop may que el, segon que m par: 

Per qu'ieu, francx rey, vos vuelh preguar 

Vos, e ïna dona la rejma 

En cuy pretz e beutat s'aclina. 

Que gilozia defendatz 

A totz los homes molheratz 

Que en vostra terra estan. 

Que donas tan gran poder an, 

Elas an be tan gran poder 

Que messonja &n semblar ver, 

E ver messonja eissamen , 

Can lor plai , tan an sotil sen. 

Et hom gart se d' aital mestier 

Que non esti' en cossirier 

Tos temps mais en dol et en ira; 

Que soven ne planh e'u sospira 

Hom que gilozia mante, 

On nulh mestier no tarsL be, 

Qu el mon tan laia malautia 



HAllfOHD VIDAL. ^iS 

l^OD a, senher, c'a'n gilozia, 

Ni tan fola ni tan aunida 

Que pieitz n'acuelh e mens n'evida, 

Et es ne pieitz apparians 

C' ades li par que '1 vengua dans. » 

— « Joglar, per bonas las novelas 

E per avinens e per bêlas 

Tenc, e tu que tas m'as contadas, 

£ iar t'ai donar tais soldadas 

Que coDoisiras qu'es vertat 

Que de las novelas m'a grat; 

E Tuelh c' om las apel mest nos 

Tes temps may , castia oilos. » 

Can le rey fenic sa razo 

Ane non ac en la cort baro, 

Cavayer, donzel ni donzela 

Sesta ni sest, ni sel ni sela, 

De las novas no s'azautes, 

E per bonas non las lauzes, 

E que cascus no fos cocbos 

D'apenre castia gilos. 




DEUDES DE PRADES 



I. 

Ijen ay'amors, quar anc me fes chauzir 
Lieys que no m vol ni m denha ni m'acuelh; 
Quar, si m volgues aissi cum ieu la vuelh, 
Non agra pueys don la pogues servir; 
Precx ë merces, chauzimens e paors, 
Chans e dompneys, sospirs, dezirs e plors 
Foran perdut, si fos acostumat 
Que engualmen fosson aman amat. 

Us joves cors complit de gran beutat, 
Guai , amoros , cortes , de bon agrat , 
On es fis pretz renovelhatz e sors 
M'a si conquis non puesc pensar alhors; 
Qu'ieu non estauc vas autra part ni m vir 
Qu'ades mon cor non tir lai e mey huelh; 
E s' ieu aisso lur vet nulh temps ni tuelh, 
Ja fin' amors no m' en fassa jauzir. 

Gaug e plazer mi ven on plus mi duelh, 
E sui pagatz tan m'es bon a sufrir, 
Quar molt vuelh mays per lieys cui am languir 
Qu' autra m don sô don ella m fai erguelh; 
Qu'ieu no vuelh ges aver quist ni trobat 



DEUDKS DE PRADSS. ^l5 

Dona que trop m' aya leu joy donat ; 
Quar non es joys , si non V adutz honors , 
Ni es honors , si non Y adutz amors. 

S'amors o vol, e m.fai merces secors, 
leu serai tost gueritz de mas dolors 
£ dels maltragz on ai lonc temps estât; 
Mas si m destrenh razos e m fier e m bat, 
Que tôt quan pes me toma d'autre fîielh; 
Per folh mi tenh , quar ja vuelh ni dezir 
So que no s pot ni no s deu avenir, 
£ non per tan qu'ieu remanc tais cum suelh. 

Ges de mi dons no m pot razos partir 
Qu'ieu clam per dieu e per hùmilitat, 
£ si razos trai de lai sas ricors, 
leu fauc de sai de merce mon capduelh; 
£ ges no pert son pretz fina lauzors, 
Si chauzimens li daura son escuelh; 
Qu' el dieus d' amor a ben per dreit jujat 
Que dona deu son amie enriquir. 

D'esser damans mi devet e m despuelh, 
Ans grazirai, si m denha neis auzir 
Amors que m'es capdelhs e guitz e tors; 
£ m pays totz jornz de pessamen onrat , 
De joy novelh me tenc be per paguat, 
Quar no l' enguana en re lo miradors : 



4l6 CHOIX OE POESIES. 

Totz temps la vuelh onrar et obezir 

£ car tener; qui s vuelha s'en janguelh! 

Lai on son tug li valen ajustât, 
Ten vai, chanso, yes Anduza de cors; 
E si t vois far en bona cort grazir, 
Crida soven Caslutz e Rocafiielh. 



II. 



Ab lo dous temps que renovelha, 
Vuelh far er novelha chanso 
Qu'amors novelha m'en somo 
D' un novelh joy que mi capdelha ; 
£ d' aquest joy autre joys nais , 
£ s'ieu non F ai non poirai mais, 
Mas ades azor e sopley 
A lieys cui am de cor, e vey. 

Tan mi par m'esperansa belha 
Que be m val una tenezo, 
£ pus espers mi fai tal pro 
Ben serai ricx , si ja m' apelha , 
Ni m dis : « Bels dous amicx irerais , 
Be vuelh que per mi siatz guays , 
£ ja no s vir per nulh esfrey - 
Vostre fis cors del mieu dompney. » 



DEUDES DE PRADES. ^in 

Ara die so que m plazetia, 
E sai que no s pot avenir, 
Que domna non ditz son dezir, 
Ans cela plus so que volria 
De son amie, si yol onrar; 
£ fai s'ades plus apreyar, 
On plus la destrenh sos talans; 
Mas be val dir lo belh semblans. 

£ qui ren sap de drudaria, 

Leu pot conoisser e chauzir 

Quel belh semblant e'I dous sospir 

No son messatge de fadia; 

Mas talant a de fadeyar 

Qui so que te vol demandar; 

Per qu' ieu cosselh als fins ^mans 

Qu'en prenden Êisson lur demans. 

Moût sai que m tenran ad ufana, 
Quar ieu ai dig que fis amicx 
Hi fai moût que pros e que ricx, 
Si quan pot de si dons s'apana; 
Mas ieu non cug ges far orguelh, 
Si la re qu'ieu plus am e vuelh 
Bay et abras, e vuelh saber 
S'il platz qu'ieu n'aya nulh plazer. 

Lai, on es proeza certana, 
Ves ArleVen vai e no t tricx, 

3 ^7 



4l8 CHOIX Dt PO.ÉS1E6. 

Chanso, qu'el tenbers t'er abricx 
Contra la faUa gent tre&na; 
E'is dos firaires de Rocafuelh 
En cui pretz e jovens s'acuelh, 
Sapchas a tos ops retener, 
Si vols en booa cort caber. 




GUILLAUME MAGRET. 



L 

iXTRESTAir be m^tenc per mortal 
Cum selh qu'avia nom Andrieu, 
Dompna, pus chauzimen no m val 
Ab vos de cui tenc so qu'es mieu; 

£t ai vos ben moût servida, 

Pros dompna et yssernida; 
Si per servir, ni per honrar. 
Ni per sa dona tener car, 
Deu negus fis amans mûrir, 
Ben conosc que m devetz aucir. 

Mas s'ieu muer de tan cortes mal 
Cum amors es, ja no m'er grieu; 
E dona, pus de me no us cal 
Faitz en vostre plazer en brieu, 

£ si us ai ma mort fenida; 

Pero, si m tenetz a vida, 
Vostres suy, e podetz me far 
Ben o mal, qu ieu de vos no m gar; 
Mas per so qu'ie us puesca servir 
Non vuelh enquers, si us platz, morir. 

Tan son amoros mey jomal 

Que quec jom vos tramet per fieu 

3 27» 



4^0 'CHOIX DE POESIES. 

Cent sospirs que *son tan coral 
Que ses els no m colgui ni m lieu ; 
Tan fort vos ai encobida 
Que quan duerm hom me rissida; 
Si m faitz me mezeis oblidar 
Que so que tenc non puesc trobar; 
£ faitz m'a la gent escamir, 
Quar quier so que m yezon tenir. 

Domna, ie us am ab cor leyal, 
Quar amors fes de vos mon dieu 
Lo jom que us me det per aital 
Qu' autra no m pot tener per sieu ; 
E doncx merce com oblida 
Dona de bos aips complida! 
Que si us me lays dieu s gazanhar, 
No us puesc plus encarzir, so m par; 
On plus d'autras beutatz remir, 
Adoncx vos'am mais e us dezir. 

le us covenc per l'espiral 
Senhor don an tort li Juzieu, 
Que nasquet la nueg de Nadal, 
Per cui son manht home romieu, 

Dont es mantha naus perida; 

Qu'anc ves vos no fis £silhida 
Mas d'aitan que quan vos esgar 
Tfo m puesc estener de plorar, 



GUILLAUME MAGRET. 4'^ I 

Que, per ma yergonha cobrir, 
N'ai fait manht tizon escantir. 



IL 

En aissi m pren cum fai al pescador 
Que non auza son peys manjar ni vendre 
Entro que Fa mostrat à son senhor, 
Qu'en tal dompna mi fai amors entendre 
Que quant ieu fas sirventes ni chanso 
Ni nulha re que m pes que '1 sia bo , 
Lai lo y tramet per so qu' ilh en retenha 
So que'l plaira, e que de mil sovenha, 

£ pueys ab lo sieu remanen 

Déport m'ab la corteza gen. 

Aissi cum fan volpilh encatissador, 
Encans soven so qu'ieu non aus atendre, 
E cug penre ab la perditz Taustor, 
E combat so dont ieu no m puesc défendre, 
Col bataliers qu'a perdut son basto, 
Que jays nafratz sotz l'autre campio, 
E per tôt so l'avol mot dir non denha, 
Que per son dreg a respieg qiie revenha; 

Si s fai, et es proat per cen, 

Per qu'ieu n'ai maior ardimen. 

Ardimen. n'ai e sai n'aver paor, 

E, quanluecx es, tensonar e contendre, 

3 ^7^ 



4aa CHOIX D£ POESIES. 

E sai celar e gen servir amor, 
Mas re no m val, per que m cuia'l cor fendre, 
Quar de son tort no m puesc trobar perdo 
Ab lieys que sap que sieus serai e so , 
Qu' amors o vol cossi que s' en captenha ; 
£ plai me moût dieus me don be m'en venha, 
Quar ses lieys non ti guerimen , 
Ni puesc poiar, s'ilh non deissen. 

Ses tôt enjan e ses cor trichador 
M' aura , s' il plai qu' aital mi vuelha prendre ; 
E no y guart ges paratge ni ricor, 
Q'umilitatz deu tôt orguelh disaendre, 
E quar ilh sap qu'anc no fis ÊiUizo 
Encontra lieys, ni Taie talan felo, 
S'aisso no y val, cortezia no y renha; 
£ ja no $ pes de lieys servir me tenha , 

Car en tôt bon comensamen 

Deu aver melhor fenimen. 



On mais la vey^ la m tenon per gensor 

Miey huelh que m fan aflamar et encendre , 

Mas ieu sai be qu' ilh a tan de valor 

Qu' aisso la m tolh , mas merces la m pot rendre , 

Per qu'ieu n'estau en bona sospeysso, 

Et estarai tro sia oc o no, 

O que baizan ab sos belhs bratz mi senha^ 

Qu'esser pot ben qu'en aissi endevenha; 



GUILLAUME MAGRET. 4^3 

Qu'autre blat ai visl ab fromen 
Afinar et ab plom argen. 



*ém 



III. 

Ma dona m ten près 

Al costum d'Espanha, 

Quar ma bona fes 

Vol qu'ab lieys remanha, 
Et ieu puesc'anar on me vuelh, 
Qu'a SOS ops me garon miey huelh 
E sa valors e sa beutatz;* 
Aitan val cum s'era liatz. 
Qu'en la maizo de Dedalus 
M'a mes amors aman reclus» 

S'estacat m'agues 

Ab un fil d'aranha, 

Si tan no'l valgues, 

Dieu prec que m contranha , « 
Qu'ades l'am mais on plus mi duelh^ 
Si ja Costa lieys mi despuelh, 
Qu'aissi fîii, quan nasquiey, fadatz 
Que tôt quan l'abellis me platz, 
Et ilh ten m'ades en refuç; 
Per qu'ieu quant ai caut refregus. 

Ab belhs dit2 cortes 
Conquier e gazanha 

3 ^^7* 



1 



4^4 CHOIX DE POÉSIES. 

Âmicx e playdes, 

Mas vas mi s'estranha, 
Qu'ieu vau e venh cum Tanha d'uelh; 
En amor ai pus que no suelh, 
E suy aissi meravelhatz 
On es merces e pietatz, 
Qu'ieu non atruep ni mais ni pus, 
Et am mais e mielhs que degus. 

Reys Aragones, 

Legatz de romanha, 

E ducx e^marques, 

E coms de Serdanha\ 
Gent avetz esclarzit Y es^elh 
E del fromen triât lo juelh , 
Qu' el luec de san Peir' etz pauzatz 
E drechuriers reys coronatz; 
E, pus dieus vos a mes lay sus, 
Membre us de nos que em sa jus. 




%<%^^^>%<»^^r»^^^^i%^^^i%^^i%^)^^^^»^^^^^^^^^%^^<^^^%<i^><%^^ ^ ^^»^^^^%^>%^V^%»%^^%^«^ 



AIMERI DE PEGUILAIN. 



I. 



JUoMNA , per y os estauc en greu turmen. . 

— Senher, que fols faitz qu'ieu grat no us en sen. 

— Domna, per dieu aiatz en chauzimen. 

— Senher, vostres precs j anatz perden. 

— Bona dona , ja us am ieu finamen. 

— Senher , et ie us vuelh pietz qu'a l' autra gen. 
— Domna, per so n ai ieu lo cor dolen. 

— Senher, et ieu alegre e jauzen. 

Domna , ja muer per yos ses niilh cofort 

— Senher, ben trop n'auretz fag lonc acort. 
— Domna, ja es ma vida piegz de mort. 

— Senher, so m platz sol que no us n'aya tort. 
— Domna, de vos non ai mas desconort. 

— Senher , e doncs cujatz qu' ie os am per fort ? 

— Domna, ab un semblan m'agratz estort 

— Senher, respieit non aiatz ni conort 

Domna, vauc doncs alhors clamar mecce. 

— Senher, anatz; e doncs, qui vos rete? 
— Domna , no puesc que vostr' amors me te. 
* — Senes cosselh, senher, o hy de me. 






4li6 CHOIX D£ POÉSIES. 

— Domna, trop mal mi respondetz ancse. 

— Senher, quar piegz vos vuelh qu'a autra re. 
— £ doncs, dona, no m faretz ja nulh be! 
— Senher, aissi er cum dizetz, so cre. 

Amors , gitat m' avetz a no m' en cal. 

— Amies, per dieu yos en puesc far ren al. 

— Amors, e vos ja meretz de tôt mal. 
— Amies, per so us en trairei san e sal. 

— Amors, per que m fetz chauzir don'aital? 
— Amies, ieu vos mostrei so que mais val. 

— Amors, no puesc sofrir Y ahn coral. 

— Amies, per so queira m' autre logual. 

• 

Amors, en tôt quan fsdehs vos vei falhir. 

— Amiex, a gran tort me voletz laidir. 

— Amors, e doncs per que ns voletz partir? 

— Amiex, quar greu m'es quan vos vey morir. 
— Amors, ja no cujetz qu'alhors me vir. 
—Amiex, per so pessatz del ben suffrir. 

— Amors , sembla us si ja 'n poirai jauzir ? 
— Amiex,. oc, vos sufren et ab servir. 



•M****.**...*...* 



IL 

En greu pantays m'a tengut longamen 
Qu'âne no m laisset ni no m retene amors, 
Et a m saiat de totas sas dolors. 
Si que de tôt m'a fag obedien; 



AIMERI DE PEGUILAIN. • 4^7 

E, quar mi sap afortit e sufren, 
A m si cargat de Tamoros afan 
Qu'els melhors cen non sufiririon tan. 

Qu^amar mi fai mal mon grat finamen 

Lieys qu'ilh m'a fag chauzir part las gensors. 

Et agra m'ops que m fes chauzir âlhors, 

Q' assatz val mais guazajihar en argen 

Que perdr' en aur, segon mon escien; 

Mas ieu o fatz a ley de fin aman, 

Qu'ieu fug mon pro e vauc seguen mon dan. 

E s* ieu cum fols sec mon dan folamen, 

A tôt lo mens m'er la foudatz honors, 

Qu' ieu ai ja vist faire mantas folhors 

Que tomavon a saber et a sen, 

Et ai vist far mans fagz saviamen 

Que tomavon a folhia trop gran, 

Per qu'ieu cug far sen, quan vauc folheian. 

E vos , dona , qu' avetz valor valen , 
Aissi cum etz miellers de las melhors, 
Valha m merces et oblit vos ricors, 
E no gardetz razo mas chauzimen, 
Que so que V us pueia Y autre dissen , 
So que razo creys merces vai merman; 
Si lis platz, aucir me podetz razonan. 

Pauc vos calra del mieu enansamen, 
S' aissi gardatz vostras valens valors, 



4^28 • CHOIX ^DE POÉSIES. 

Lo dous esgartz e la firesca colors, 

Qu' enquera m son al cor vostr' uelh rizen , 

Li cortes dig amoros e plazen, 

£ qiiar ieu plus soven no us vau denan, 

A pauc miey huelh estra mon grat no i van. 

Reys d'Arago, flors etz d* essenhamen , 
Fuelha de gaug, frugz de bos fagz donan. 
Vos etz de pretz mayestres ses enjan. 

Coms Cumenges, grat e merces vos ren, 
Quar ses donar m'avetz donat aitan 

É 

Qu'endreg d'l>nor val un don autre gran. 



III. 

De tôt en tôt es ar de mi partitz 

Aquelh eys joys que m' era remazutz. 

Sabetz per que suy aissi esperdutz? 

Per la bona comtessa Beatritz, 

Per la gensor e per la plus valen 

Qu'es mort'uei. Dieus! quan estranh partimen 

Tan fer, tan dur, don ai tal dol ab me 

Qu ab pauc lo cor no m part quan m' en sove. 

On es aras sos belhs cors gen noiritz, 
Que fos pels bos amatz e car tengutz? 
£ i veuia hom cum si feztes vertutz. 



AIMERI DE PEGUlhJLlUf. 4^9 

Que ses son dan saup far guays los marritz , 

E quan quascun avia fag jauzen , 

Tomava'ls pueys en maior marrimen 

Âl comiat, qu'om non avia be, 

Des qu'en partis, que no i tomes dese. 

Qu'el sieus solatz era guays e chauzitz, 
£ Taculhir de ben siatz vengutz, 
£ SOS parlars fis et aperceubutz, 
£1 respondre plazens et abelhitz, 
£ SOS esguars dous un pauc en rizen, 
£ SOS onrars plus onratz d'onramen; 
De totz bos ayps avia mais ab se 
Qu' autra del .mon e de beutat , so cre. 

Per cui er hom mais honratz e servitz! 
Ni per cui er bos trobars entendutz! 
Ni per cui er hom tan gent ereubutz! 
Ni per cui er belhs motz ris ni grazitz! 
Ni per cui er belhs chans fagz d'avinen! 
Ni per cui er domneys en son enten! 
Diguatz per cui , ni cum si , ni per que ! 
leu non o sai, ni mos cors non o ve. 

Domna , jovens es ab vos sebelhitz ; 
£ gaugz entiers sosterratz e perdutz; 
Ja s ténia sol per vostras salutz 
Tôt hom ses plus per ries e per guaritz : 
Dol pot aver qui vi vostre cors gen , 



43o CHOIX DE POiSIES. 

E qui no 'I vi dol , mas non tan cozeu ; 
Autra vista no i poc mètre pueys re, 
Tant ac lo cor, qui us vi, del vezer pie! 

Na Beatritz, dieus qu'es pie de merce 
Vos coiupanfaa ab sa mair' et ab se. 




^»^^^^%i^vfc%'^^<^^^<a»^^^^^<^»mo»>^^<%^<wt^i^^^^^»'*^^^^^^wi^^*^^^^^^^^^i*^^^^^*^^ 



ELIAS CAIRELS. 



I. 

JVJLout mi platz lo dous temps d'abril, 
Quan vey florir pratz e boissos, 
Et di% lo chan dels auzelos 
Que £an los playssatz retendir; 
Adoncx cossir 
Cum ieu pogues jauzir 
D'un joy novelh que m' es al cor intratz, 
Que m ve d'amor a cui mi sui donatz; 
Per qu'ieu farai guais motz ab son pla^en, 
Qu'atendut ai la razon longamen. 

Ma dona a pretz senhoril 

£ los fagz e'is digz amoros, 

Per qu'ieu n'am mais mos huels amdos 

Quar me feron en lieys chauzir; 
Mas no l'aus dir 
Mon cor ni descobrtr, 
Quar per un pauc pert hom soven assatz; 
£, s' ieu de lieys perdia'l guay solatz 
Ni '1 gap ni '1 ris ni '1 belh aculhimen , 
No viuria pueys jorn mon escien. 

Del sieu belh cors grail' e sotil , 
Blanc e gras, suau, len e dos 



432 CHOIX DE POÉSIES. 

Yolgr'ieu retraire sas faissos; 
Mas gran paor ai de falhif 
Quan ieu remir 
Son gen cors cui dezir, 
Sa saura crin pus que aur esmeratz, 
£ son blanc front, e'is sils voutz e delguatz, 
E'is huelhs e^l nas e la boca lizen 
 ! per un pauc denan totz non la Mapn. 

Lo cor ai temeros e vil, 
Dompna, quan ieu sui denan vos, 
Tan que d'al no sui poderos, 
Mas quan dels huelhs ab que us remir ^ 
. Que us cuion dir 
La gran pena e'I martir 
En que m'a mes vostra fina beutatz; 
Per qu' ieu vos prec , bona dompna , si us platz, 
Qu'aiatz merce de me e chauzimen, 
E non gardetz lo vostre pretz valen. 

Qu amors non guarda '1 plus gentil 
Lai on es vencuda razos, 
Mas selui qu' es cortez e pros , 
Qui sap Tonor e'I ben grazir; 
Per qu' ieu no m .vir , 
Dona, de vos servir; 
Ans sufrirai lo ben e'I mal en patz. 
£ fora m' en del tôt desesperatz : 



ELIAS GAIRELS. 4^3 

Mas per servir bon senhor humilmen 
Ai vist paupre venir rie e manen. 

Chansoneta, vai me tost e viatz 
Dreg al marques de cui es Monferratz, 
£ diguas li qu'anc a vdpil dormen 
Non intret grils en boca ni en den. 

Don'Izabel, ma chanso vos prezen, 
Quar valetz mais de tôt lo remanen. 



IL 

Si cum selh que sos companhos 
Ve rire e no sap de que , 
Tôt atretal vey qu'es de me, 

Que fas chansos 
E de r autruy joy suy joyos ; 

Mas tan mi platz 

Joy e solatz 
Per que m don alegrier chantan, 

£ nulh afan 
Non a tan grieu en tôt lo mon, 
Cum far chanso, e no sap don. 

£r es venguda la sazos, 
Pero ben crey que fos ancse : 
S' us cortes complitz de tôt be 

3 28 



434 CHOIX DE POÉSIES. 

Vol esser bos^ 
Li desconoyssen enueyos 

A cuy desplatz 

Joy e soIatE, 
Cosselhan e cridan e hn 

Èrut e mazan, 
Tro giet son don a cor Yolon, 
Si non Ta tan ferai que Faon. 

De las dompnas mov Fochaizos, 
Per qu'el pros servirs se recre, 
Que fais fenhedors de mal pie 

Son cabalos 
£ de 1 UT dompney poderos, 

£ silh cui platz 

Joy e solatz, 
Qu' es fis e leyals ses enjan , 

£s en soan ; 
Don quier a ma dompna perdon^ 
Qu'el cor ay e'I sen sus el fipon. 

Mi dons es guaya e belh' e pros 
£ tais que no m desditz en re, 
Ni ieu no'l fuy anc per ma fe 

Trop enuios, 
Ni elha no saup anc qui m fos; 

Doncx per que m platz 

Joy e solatz? 
Quar l'am e la ser atretan 



ELI^S CAIRELS. 

Cum s'en baizan 
ftf agues dat lo joy jauzion 
Don tug l'autre son deziron. 



43S 



Selieys cuy ptatz 

Joy e solatz 
Ai estât de vezer un aa, 

Mas ma fe'l man, 
S'ieu trobes sobre mar un pon, 
Vist agra son cors jauzion. 




PIERRE CARDINAL. 



I. 

15 EN tenh per folh e per muzait 

Selh qu'ab amor se lia, 
Quar en amor pren peior part 

Âquelh que plus s'i fia; 
Tais se cuia calfar que s'ait; 
Los bes d'amor venon a tart, 

E'I mais ven quasqun dia; 
Li folh e'I fellon e'I moyssart 

Aquilh an sa paria; 
Per qu'ieu m'en part 

Ja m'amia no mi tenra, 

Si ieu lieys non ténia, 
Ni ja de mi no s jauzira , 

S' ieu de lieys no m jauzia ; 
Cosselh n'ai près bon e certa 
Que'lh fassa segon que m fara; 

E, s'ella me gualia, 
Gualiador me trobara, 

E, si m vai dreita via, 
Ieu Tirai pla. 

Ane non guazanhei tant en re 
Cum quan perdey m'amia, 



PIERRE CARDINAL. 4^7 

Quar perden lieys guazanhei me 

Guy ieu perdut avia: 
Petit guazanha qui pert se, 
Mas qui pert so que dan li te, 

Ieu cre que guazanhs sia; 
Qu'ieu m'era donatz per ma fe 

A tal que me destruia, 
No sai per que. 

Donan me ^lis en sa merce 

Me, mon cor e ma via, 
De lieys que m vira e m desmante 

Per autruy e m cambia. 
Qui dona mais que non rete 
Ni ama mais autrui de se, 

Chauzis avol partia, 
Quan de se no'lh cal nil soste; 

£ per aquo s'oblia. 
Que pro no'lh te. 

« 
De lieys prenç, comjat per jasse , 

Qu' ieu jamais sieus no sia , 
Qu' anc jom no y trobei ley ni fe , 

Mas engan e bauzia : 
Ai dousors plenas de vere; 
Qu'amors eyssorba selh que ve 

E'I gieta de sa via, 
Quant ama so que'l descove, 

3 a85 



438 CHOIX DE POéSIEC» 

£ so qu'amar deuria 
Grup e mescre. 

De leyal amia cove 

Qu' om leyals amicx sia ; 
lilas de lieys estaria)be 

Qu' en gualiar se 6a , 
Qu'om gualies quan sap de que; 
Per qu'ar mi plai quan s'esdeve 

Quan trop qui la gualia, 
£ guarda sa onor e se 

De dan e de folia, 
Nil tira'l fre. 



IL 

Ar mi pues ieu lauzar d'amor, 
Que no m tolh manjar ni dormir; 
Ni 'n sent freidura ni calor, 
Ni non badalh ni non sospir, 

Ni 'n Yàu de nueitz aratge , 
Ni'n sui conques, ni'n sui cochatz, 
Ni 'n sui dolent , ni 'n suy iratz , 

Ni non logui messatge, 
Ni 'n sui trazitz ni enganatz , 
Que partitz m'en suy ab mos datz. 

Autre plazer n'ai ieu maior 
Que non trazisc ni fau trazir. 



PIJSRRE CARDINAL. 4^9 

Ni'n temtracheiritz ni trachor 
Ni brau gilos que m'en azir, 

Ni'n fau fol vassalatge, 
Ni'n sui feritz ni desrocatz, 
Ni non sui près ni deraubatz, 

Ni non fauc lonc badatge, 
Ni die qu' ieu' sui d* amor forsatz , 
Ni die que mon cor .m' es emblatz. 

Ni die qu'ieu muer per la gensor. 
Ni die que'l belha m fai languir, 
Ni non la prec, ni non Tazor, 
Ni la deman, ni la dezir, 

Ni no'l fauc homenatge, 
Ni no '1 m' autrey , ni 1 mi sui datz , 
Ni no sui sieus endomenjatz. 

Ni a mon cor en guatge, 
Ni sui SOS près ni sos liatz, 
Ans die qu'ieu li suy escapatz. 

Mais deu hom amar vensedor 
No fai veneut, qui'l ver vol dirj 
Quar lo veneens porta la flor^ 
E'I veneut vay hom sebelir; 

£ qui vens son eoratge 
De las desliais voluntatz 
Don mov lo faitz desmezuratz, 

E li autre otratge, 

3 a8* 



44o CHOIX DE POESIES. 

D'aquel vencer es plus honratz 
Que si vencia cent ciutatz. 

Pauc près prim prec de preyador, 
Quan cre qu'el cuia covertir, 
Vir vas vil voler sa valor, 
Don dreitz deu dar dan al partir; 

Si sec son ^en salvatge 
Leu l'es lo larcx laus lagz lunfaatz, 
Plus pretz lauzables que lauzatz; 

Trop ten estreg ostatge 
Dreytz drutz det dart d'amor nafratz; 
Pus pauc pretz, pus pretz es compratz. 

No vuelh voler voiatge , 
Que m volv e m vir vils voluntatz, 
Mais lai on mes vols es volatz. 




^<W^^^<W»^l/^*»l^»^^»^>^^^»^<^^^^V^l»»%^%^'%<%^^^b'^>^^^^^M%r^^,^^^%^/^ % <%>%i%<%^*»m'*l%»»^%<i%i^*»^i^ 



SORDEL. 



I. 

A.TLAs! e que m fan miey huelh, 
Quar no vezon sa qu'ieu vuelh! 

£r quan renovella e gensa 
Estius ab fuelh et ab flor, 
Pus mi fai precx , ni F agensa 
Qu'ieu chant e m lais de dolor 
Silh qu'es dbmna de Plazensa 
Chantarai, sitôt d'amor 
Muer , quar Y am tant' ses falhensa ; 
E pauc vey lieys qu'ieu azor. 
Aylas! e que m fan miey huelh, 
Quar no vezon so qu*ieu Yuelh! 

Sitôt amor mi turmenta 

Ni m'auci, non o plane re, 

Qu al mens muer per la pus genta 

Fer qu'ieu prenc lo mal pel be; 

Ab que'l plassa e m cossenta 

Qu'ieu de lieys esper merce, 

Ja per nulh maltrag qu ieu senta 

Non auzira clam de me. 

Âylas! e que m fan miey huelh, 

Quar no vezon so qu'ieu vuelh! 



44^ CHOIX DE POÉSIES. 

Mortz suy, si s'amor no m deynha, 
Qu'ieu no vey ni m puesc pensar 
Ves on m' an ni m vir ni m tenha, 
Si Iha m vol de si lunhar ; 
Qu'autra no m plai que m retenha, 
Ni lieys no m puesc oblidar, 
Ans ades, quon que m'enprenha, 
La m fai mielhs amors amar. 
Aylas! e que m fan miey hueih, 
Quar no vezon so qu ieu vuelh! 

Ai! per que m fai ta maltraire, 
Qu' ilh sap be de que m! es gen , 
Qu'el sieu pretz dir e retraire, 
Suy plus sieus on piegz en pren; 
Qu'elha m pot far e desfaire 
Cum lo sieu, no li m defen, 
Ni de lieys no m vuelh estraire, 
Si be m fai morir viven. 
Aylas! e que m fan miey huelh, 
Quar no vezon so qu'ieu vuelh! 

Chantan prec ma douss' amia , 
S'il plai, no m'auci'a tort; 
Que , s' ilh sap que pechat sia , 
Pentra s en quan m' aura mort : 
Empero morir volria 
Mais que viure ses conort, 
Quar pietz trai que si moria 



SORDEL. 443 

Qui pauc ve so qu'ama fort. 
Aylas! e que m fan miey huelh, , 
Quar no vezon so qu ieu vuelh! 



»■■■■■» 



II. 

Bel m'es ab motz leugiers de far 
Chanson plazen et ab guay so, 
Quar melhor que hom pot triar, 
A cui m'autrey e m ren e m do, 
No vol ni *1 plsa chantar de maestria ; 

E mas no'lh plai/farai hueymais mon chan 

Leu a chantar e d^aiizir agradan, 

Clar d'entendre e prim qui prim lo tria. 

Gen mi saup mon fin cor emblar, 
Al prim qu'ieu miriey sa faisso, 
Ab un dous amoros esguar 
Que m lansero siey huelh lairo; 
Ab selh esguar m' intret en aisselh dia 
Amors pels huelhs al cor d'aital semblan 
Qu'el cor en trays e mes l'a son coman, 
Si qu'ab lieys es on qu ieu an ni estia. 

Ai! cum mi saup gent esgardar, 
Si l'esgartz messongiers no fo 
Dels huelhs que sap gent enviar 
Totz temps per dreg lai on l' es bo 



444 CHOIX DC POESIES. 

Mas a SOS digz mi par qu'aiso s cambia : 
Pero l' esgar creirai , qu' ab cor forsan 
Parrom pro vetz, mas nulh poder noD ao 
Hueibs d'esgardar geii, si'l cor do'Is envia. 

E quar am de bon pretz ses par, 
Am mais servir lieys en perdo 
Qu'autra qu'ab si m degues colgar; 
Mas DO la sier ses guazardo, 
Quar fis amicx no sier ges d'aital gijiaj 
Quan sier de cor en hoarat loc prezan; 
Per que l'onors m'es guazardos.d'aitan 
Qu' el sobreplus non quier , mas ben penria. 



^'^'^>^'%'^V«'MA'%i«MMM^«Mi«MA«lAMM^«MMMA«Mi%«^l«^^«^«^kMtt^k'MM^<^^^WV<^»««^^«^^««^«^«<«A>«<'V» 



BONIFACE CALVO. 



t. 

Iemps e luec a mos sabers, 
Si saupes d'avinen dire. 
Pois c'amors m'a faig eslire 
Leis on es gaug e plazers, 
Beutatz, senz, pretz e valors; . 
Doncs pois tan m'enanz amors 
Qu'eu am tal domn e dezir. 
Non dei a bos motz faillir. 

Moût fon corals lo dezirs 
Que s venc en mon cor assire , 
Quan de sos oils la vi rire 
£ pensar ab mainz sospirs, 
Camjant mais de mil colors; 
Don una douza dolors 
M'en venc el cor, que doler 
Mi fai senes mal aver. 

Non es renda ni avers> 
Per qu'eu camjes mon martire; 
Tant fort mi plai e Tazire 
C'aîssi entre dos volers 



446 CHOIX DE POÉSIES. 

ATestauc ab ris et ab plors, 
Ab trebaill et ab douzors : 
Aissi m cug jauzens languir 

Tant qu'il deing mos precs auzir. 

# 

Car tant non greva '1 languirs 
Qu' eu ja vas autra '1 cor vire , 
Ans Tarn mil tanz e dezire 
On pieg n'ai, car sos genz dirs, 
Sos senz e sas granz lauzors 
M' an si conques, per c'aillors 
Non poiria conquerer 
Joi que m pogues res valer. 

Car lo sobraltius valers 
De lei cui sui finz servire 
Es tant sobre tôt consîre, 
£ 1 sieus honratz chapteners 
Es tant genzer dels' gensors 
Qu'en sui tant en gran joi «ors 
Que d' als non pot jois venir 
Qu'eu pretz ni deia grazir. 



II. 



S'ieu ai p^rdut^ no s>'en podom janzir 
Mei enemic , ni hom que be no m voilla , 
Car ma perda es razos qu'a els duetlla 



BONIFACE G4LVO. 44? 

Tan coralmenz que s deurian aucir, 
E totz lo monz aucire si deuria, 
Car morta es mi donz per cui valia 
Pretz e valors, e s'eo, chaitius, saupes 
Chauzit tal mort que pieg far mi pogues 
Que ma vida, senz tardar m'auciria. 

£ car non pose peiurar ab mûrir 
Mi lais viure tant trist que flors, ni fuoilla, 
Ni nuls deportz non a poder que m tueilla 
Ren de'l dolor, que m (ai metr en azir 
Toi so que mais abellir mi solia; 
Car despieg mi capdeU, et ira m guia 
£ m met en luec on no viuria res 
Mas ieu qu'ai tant de mal sufBnr après 
Qu'eu viu d'aisso don totz autr'om moria. 

E viu tan grieu qu'eu non pose ges soffrir 
Que plors non semen' e dois non recueilla 
Per la mort de la bella que m despueilla 
De tôt conort, pero eu non dezir 
Aver poder ni voler nueg ni dia 
De mi loingnar del maltrag que m languia , 
Pois c'a dieu plac que mortz cella m tolgues 
Dont venia totz mos gaug e mos bes, 
£ tôt cant ieu d'avinen far sabia. 

Tant era dreich' en tôt beu far e dir 

Qu'eu non prec dieu qu'en paradis l'acueilla. 



44^ CHOIX OE POÉSIES. 

Quar per paor q' aia ni aver sueilla 
Qu'el l'aia mes en soan non sospir 
Ni plaing, car al mieu senblan non séria 
Lo paradis gent complitz de coindia 
Senz leis, per q'eu non tem ni dupti ges 
Que dieus non Tai'ab se, lai on ei es; 
Ni 19 plaing, mas car siii loing de sa paria. 

Fols mi par cel que cor met ni consir 
£1 joi dél mon , e plus fols qui s' orgoilla 
Per tal joi , car autr' uichaizos non moilla 
Mon vis de plors, ni als no m fai languir 
Mas la menbranza del joi qu!eu avia 
Del bel capteing e de la cortezia 
Qu'eu trobav'e mi donz, e s'en agues 
Saubut que tant mal prendre m'en degues, 
Non prezera'l joi ni ar m'en doliîa. 

Ai ! flors de valor e de cortesia 

£ de beutat , ai ! bella douz' amia , 

S'il mortz complic son voler qàn vos près, 

leu en remaing tan doloros que res 

Alegrar ni conortar no m poiria. 







LE MOINE DE MONTAUDON. 



I. 

A.ISSI cum selh, qu'om mena al jutjamen, 

Que es per pauc de forfag acuzatz, 

Et en la cort non es guaire amatz, 

E poiria ben estorser fiigen, 

Mas tan se sap ab pauc de falhimen 

No vol fugir e vai s'en lai doptos, 

Atressi m'a amors en tal luec mes 

Don no m val dregz, ni l'aus clamar merces, 

Ni del fugir no sui ges poderos. 

Bona dompna, si eu fos lialmeu 

En vostra cort mantengutz ni jutjatz, 

Lo tort qu'ie us ai fora dreitz apclhatz, 

Qii' ieu m' en puesc ben esdir per sagramen ; 

Donc pus vas me non avetz nulh garen 

Qu'ieu anc falhis, dompna corteza e pros, 

Mas quar vos am e tôt quan de vos es, 

E quar n' aus dir en manhs ricx luecs grans bes , 

Veus tôt lo tort , dona, qu ieu ai vas vos. 

Per aital tort me podetz lonjamen 

Gran mal voler, mas ben vuelh que sapchatz 

Que per ben dir vuelh trop mais que m perdatz 

^ ^9 



« 

45o CHOIX DE POÉSIES. 

Que m guazanhetz vUan ni mal dizen , 
Quar d'amot son tug siey fag avinen; 
£ pus hom es vilas ni enoios, 
Pueys en amor non a renda ni ses, 
Amar pot el, mas d'amor non a ges, 
S'il fag e'I dig tuit no son amoros. 

Be m fai amors ad honrar finamen, 
Qu el mon non es tan rica poestatz 
Que no fassa totas sas voluntatz, 
£ tôt quan fai es tan bon e plazen; 
£ dieus hi fes molt gran essenhamen, 
Quan vole que tôt fo^ mezura e razos , 
Sens e foudatz sol qu' ad amor plagues , 
£ paratges no y des ren ne y tolgues. 
Pus fin' amors se metria en amdos. 

Bona dompna, no crezatz l'avol gen 
Que ieu fezes de me doas meytatz, 
For de mon cor que s' es en vos mudatz. 
Qu'en un sol luec ai ades mon enten; 
£ sapchatz ben, qui en dos luecs s' enten, 
Res non es menhs de nesci volentos; 
£ jes nul temps no m pl'ac tal nescies 
Ni tal voler, ans ai amat defes 
Com fin aman deu far ses cor felos. 

fie m lau d'amor quar m'a donat talen 
De lieys on es pretz e sens e beutatz, 



LE MOIITE DE MONTAUDON. 4^1 

Ensenhamens , conoissensa e solatz; 

Res no y es menhs, mas qiiar merce no'l pren 

De me d'aîtan que m'esguardes rizen 

£ que m fezes semblan de belh respos : 

Ab sol aitan for' ieu guays e cortes 

Que mi donz amar mi non desdegnes, 

Q'el sobreplus al sieu belh plazer fos. 

Al pros comte vuelh que an ma chansos 
D' Engolesme , si vol la rend' e '1 ses 
Que ieu conquis, que ieu vuelh per un très 
Qu a mi non falh Lunelhs ni Araguos. * 



IL 

Mo UT me platz deportz e guayeza, 

Condugz e donars e proeza, 

E dona franca e corteza 

E de respondre ben apreza; 

E platz me a rie hom franqueza, 

E vas son enemic maleza. 

E platz me hom que gen me sona 

E qui de bon talan me dona, 

E rie hom, quan no me tensona; 

E m platz qui m ditz be ni m razona, 

E dormir quan venta ni trôna, 

£ grans salmos ad hora nona. 

3 29'' 



452 CHOIX DK POÉSIES. 

£ platz mi be lai en estiu 

Que m sojorn a font o a riu, 

E'ih prat son vert e'I flors reviu, 

E li auzellet chantoR piu, 

£ m'amigua veiî aceliu, 

£ lo y Êiuc una vetz de briu. 

£ platz mi be qui m'aculhia, 
£ quan guaire no truep fadia; 
£ platz mi solatz de m'amia, 
Baizars e mais, si lo y fazia; 
£% si mos enemicx perdia, 
Mi platz, e plus, s'ieu lo y tolhia. 

£ plazon mi ben companho, 
Quant entre mos enemicx so, 
£t auze ben dir ma razo, 
Et ilh Fescouton a bando. 




%..^^%^%^^%^^^1^W%|^^^^»»% W I>^»|^<»^»»^»^<'»^<^^^»»^^%^*<*»^^^»^*%<»^|%/%»^^»%^^>»^^|>|>%^%/»»* 



RICHARD DE BARBEZIEUX. 



I. 

Ljo nous mes d'abril comensa; 

L'auzelh chantador 
Chanton, quascus per baudor, 
Qu'atendut an en parvensa 
Lo pascor; 
Mielhs De Dompna, atretal entendensa 
Aten de vos ab joy et ab temensa , 
Qu'après los mais qu'ai traitz durs e cozens 

M'en venha'l'bes amoros e plazens. 

• 

Qu'aissi cum totz l'ans s'ageusa 

Per fiielh' e per flor , 
Val mais lo mons per amor, 
Et amors non a valensa 
Ni honor, 
Mielhs De Dompna, ses vostra mantenensa, 
Quar de totz bes estatz gras e semensa, 
Et en vos es valors, beutatz e sens, 
Mas per amor es plus valors valens. 

Tant avetz de conoyssensa, 

Per que us fan seiihor 
Amors, jovens ab honor, 
3 293 



454 CHOIX BE POIÉSIES. 

£ US portan obediensa 
Quascun jor ; 
Mielhs De Dompna , doncs vulhalz qu'amors vensa 
Vostre dur cor de bella capténensa, 
Que ben sabetz que belhs ensenhamens 
Es en amor fis e cdmensamens. 

Ar si coven eschazensa 

A fin amador, 
E prenha en patz la dolor; 
Greu er qui ab amor tensa 
Que non plor; 
Mielhs De Dompna, en aquesta crezensa 
Estauc ades e fauc ma penedensa, 
Tan que us plassa lo tnieus enansamens 
De digz ses hgi ab dous esguartz plazeos. 

Tôt atressi cum Durensa 

Pert en mar maior 
Son nom que longeis non cor, 
Eyssamens pert ses falhensa 
Sa color, 
Mielhs De Dompna, denan vostra prezensa, 
Autra beutatz, ses tota retenensa, 
Ves la vostra que tant es avinens 
Qu' atressi creys cum la luna es creyssens. 

Mielhs De Dompna , s ieu sui say ves Palensa , 
M'arma e mos cors vos reman en tenensa; 



RICHARD DE BARBEZIEUX. 4^â 

£ 1 noms d' amia vos er obediens , 
\b que crezatz de sos ensenhamens. 



IL 

Tug demandon qu'es devengud' amors , 
Et ieu a totz dirai ne la vertat : 
Tôt en jaissi cum lo solels d' estât 
Que per totz locs mostra sas resplandors 
E'I ser vai s'en colgar, tôt eyssamen 
O fai amors; e quant a tôt sercat, 
E non troba ren que sia a son grat, 
Toma s'en lai doQ moc premeiramen. 

Quar sens e pretz, largueza e valors, 
E tug bon pretz hi eron ajustât 
Ab fin' amor per far sa voluntat , 
Et era y joys, dompneyars et honors; 
Tôt atressi cum lo falcx qui dissen 
Vas son auzelh quan la sobremontat, 
Dissendia ab douz' humilitat 
Amors en selhs qu'amavon leyalmen. 

» 

Amors o fai, si cum lo bos austors 
Que per talan no s mov ni no s desbat^ 
Enans aten tro qu'om l'aya gitat, 
Pueis vol'e pren son auzelh quan l'es sors; 
E fin' amors aissi guarda et aten 
Jove dompna ab enteira beutat 
3 ^9* 



456 CHOIX DE POÉSIES. 

On tug H ben del mon son assemblât , 
£ no y falh ges amors , s* aital la pren. 

E per aisso vuelh sufïîrir mas dolors, 
Quar per sufrir son manh rie joy donat, 
£ per sufrir son manh tort esmendat, 
£ per sufrir vens hom lauzenjadors , 
Qu'Ovidis ditz en un libre, e no i men. 
Que per sufrir a hom d'amor son grat, 
£ per sufrir son manht paubre montât; 
Doncx sufrirai tro que trop chauzimen. 

£ doncs , dona , pus que gaugz e valors 

S*acordon tug en la vostra beutat, 

Quo no y metetz un pauc de pietat 

Ah que m fessetz al mieu maltrag sécors! 

Qu'aissi cum àelh qu'el fuec d'ifem s'espren 

£ mor de set ses joy e ses clardat, 

Vos clam merce, quar tem n'aiatz peccat, 

Si m' ausizetz , . pus res no us mi defen. 

Pros comtessa e gaia, ab pretz valen, 

Que Canpanes avetz enluminât, 

Yolgra saupsetz Tamor e Tamistat 

Que us p6rt, car layt tan mal mon cor dolen. 



Belh Paradis, tug li dotze régnât 
Aurion pro de vostr' essenhamen. 



RICHAHD DE BARBEZIEUX. 4^7 

IIL 

Be Yolria saber d'amor 
S'elha ve ni au ni enten, 

Que tan Tai requist francamen 

_ » 

Merce, e de re no m socor; 
Estiers no m puesc a sas armas défendre 
Mas ab merce, que tan li suy aciis 
Que non es joys ni autre paradis 
Per qu'ieu camges l'esperar ni l'atendre. 

Quar aten hom de bon senhor 

Cui serv de bon cor leyalmen 

Tan tro que razos li cossen 

De far ben a son servidor; 
E fin' amors deu ben est sen aprendre 
Que s guart qu'adreg sion siey don devis, 
Ni qu'il sera francs e leyals e fis, 
Si que nuls hom no la'n puesca reprendre. 

Qu'aissi ven bes après dolor, 

Et après gran mal jauzimen , 

E ries joys après marrimen , 

E loncs repaus après labor, 
E grans merces per sufrir ses contendre, 
Qu'aissi sec hom d'amor los dregz camis; 
E qui la sier de cor e no y guandis , 
Ab tal gienh pot hom l^en amor perprendre. 



458 CHOIX DE POÉSÏB9. 

Si cum la tigra el mirador 

Que per remirar son cors gen 

Oblida s'ira e son turmen, 

Aissi quan vey lieys cui azor 
Oblit mo mal , e ma dolor n' es mendre y 
E ja negus no s'en fassa devis, 
Qu'ieu vos dirai per cert qui m'a conquis. 
Si o sabetz conoisser ni entendre. 

Miels de dona, Miels de valor, 

E Miels de tôt esseuhamen, 

E Miels de beutat ab joven 

Mesclat ab tan fresca color, 
Qu' anc nuls arquiers tan dreg no saup destendre 
Qu'elha plus dreg no m'aya el cor assis 
La dolza mort don ieu vuelb estre aucis, 
S' ab un esguart d' amor no m vol joy rendre. 

M'arma e mon cor volria qu'ilh saubis 
E mon captenb : a ! quai dolor languis 
Leyals amans, quan no fat mas atendre ! 




BLACASSET. 



di m fai amors ab fizel cor amar 

Que mil tans vuelh ses autre jauzimen 

Esperar vos ab deziro» turmen, 

Bona dompna, cui ab fin cor tenc car, 

Que d'autr'aver so qu'ieu de vos volria; 

E plus no us quier mas que us plassa qu ieu sia 

Yostres, e si trop quier no m sia dans, 

Si m forsa en re mo sen sobre talans*. 

Gentils dompna plazens, no us aus lauzar, 

Ni faissonar vostra beutat plazen 

Ni rhonrat, car, gentil captenemen 

Ni '1 pretz que us te d' autra valor ses par ; 

Quar, s' ieu lauzan vostre gent cors, dizia 

So qu'ieu per ver faissonar en poiria, 

Sabrion Uig de cui sui fis amans; 

Per qu'ieu en sui de voslauzar duptans. 

S*aissi us auzes, dompna, merce clamar 
Cum vos dezir ab car voler temen, 
Ieu fora ricx; mas ar languisc viven, 
Quar sol no m' aus quo lis o diga pensar ; 
Mas si merces, que orguelh humilia, 
Vostre gent cors, que m destrenh, destrenhia 



46o CHOIX DE POÉSIES. 

Sivals d'aitan que us plagues mos enans. 
For' ieu de joy als plus jauzens sobrans. 

Ab tal voler fetz amors autreyar 

Mon cor a vos cui dezir caramen 

Que m fosson tug vostre plazer plazen, 

Per qu'ieu voirai tos temps aitals estar; 

Quar tan tenc car la vostra senhoria 

Que, s'autra m des so qu'a vos non querria, 

No s pogra en re cambiar mos talans , 

Tant es mos cors d' onrat joy dezirans ! 

Tos temps vuelh mais ^oussamen merceyar 
Ab humil cor tôt' vostre mandamen 
Que d' autr' aver ab joy nulh jauzimen 
Que nuls hom aus voler ni dezirar; 
£ ja de vos joys plazens datz no m sia ^ 
Bona dompna, s' ieu d'autra lo prendia; 
£ s' aman muer, domna, sui merceyans, 
Qu'en la mort prenc honor, sitôt m'es dans. 

m 

Dona , si us platz que fin' amors m' aycia 
Vos deziran, ja no us cugetz que m sia 
£nuegz en re; ans, si us es plazers grans, 
Serai tos temps de ma mort dezirans. 




GIRAUi) RIQUIER 



i. 



XX B pli 



lazen 

Pessamen 

Amo^s j 

Ai cozen 

Mal talen 

Cossiros , 
Per qu'el ser no puesc durmir 
Ans tomey e vuelf e vir, 

£ dezir 

Vezer Falba. 

Per trebalh 

Que m'assalh, 

Ser e jom 

Joys me falh , 

Don nualh 

Ab cor mom, 
E '1 ser dobla m mon martir , 
Qu'en elh tenc tôt mon albir, 

£ dezir 

Vezer l'alba. 

Mais sabers 
£s loncs sers 



462 CHOIX D£ POÉSIES. 

Per velhar 

Ses plazers 

£ jasers 

Ses pauzar, 
£ ben amars ses jauzir ; 
Per qu el ser velhan sospir, 

£ dezir 

Vezer Falba. 

A mon dan 

Per semblan 

Fa gran nueg, 

Quar afan 

N'ay trop gran 

£t enueg, 
Quar leys qu'ieu am non remîr; 
Ans pes co m'en puesc aizir, 

£ dezir 

Vezer V alba. 



■■■■■■■■■■■■«■«■■il 



II. 

L' autre jom m' anava 
Per una ribeira 
Soletz delichan, 
Qu'amors me menava 
Per aital maneira 
Que pesses de chan, 



6IRAUD RIQUIER. 4^3 

Vi guaya bergeira 
Bell' e plazenteira 
Sos anhels gardan; 
La tengui carreira, 
Trobei la fronteira 
A for benestan, 
E fe m belh semblan 
Al primier deman. 

Qu' ieu li fi demanda : 
« Toza , fos amada 
Ni sabetz amar?» 
Respos me ses guanda 
a Senher , autreyada 
Mi suy ses duptar. 

— Toza, mot m'agrada 
Quar vos ai trobada^ 
Si us puesc azautar. 

— Trop m'avetz sercada; 
Senher, si fos fada, 
Pogra m'o pessar. 

— Toza, ges no us par? 

— Senher , ni deu far. » 

« Toza de bon aire, 
Si voletz la mia, 
Yeu vuelh vostr' amor. 

— Senher, no s pot Éaire; 
Vos avetz amia 



464 CHOIX DE POÉSIES. 

Et yeu amador. 

— Toza, quon que sia, 
Ye us am, donc parria 
Que us fos fazedor. 

— Senher, autra via 
Prenetz«tal que us sia 
De profieg maior. 

— Non la vuelh melhor. 

— Senher, faitz folhor. » 

« No foUey , NA to2a ; 
Tan m'es abellida 
Qu'àmors m'o cossen. 
— Senher, fort cochoza 
Son que fos partida 
D'aquest parlamen. 

— Toza, per ma vida, 
Trop es afortida, 
Qu'ie us preâ humilmen. 

— Senher, no m'oblida 
Trop ; a ! for aunida , 
Si crezes leumen. 

— Toza, forsa m sen. 

— Senher, no us er gen. » 

• 

a Toza , que que m diga , 
Non aiatz temensa, 
Que no us vuelh aunir. 
— ^ Senher, vostr'amiga 



Suy, quar CQ^oy^SQuaa 
Yo' 'n fai abstçi^îr* 

— Toza, quan faUiQiiM 
Cug far, per sufrenaa 
Belh Déport Bd'^dbir^ 

— Senher, mot m'agensa 
Yostra benvolensa, 
Quar vos faitz grazir. 

— Toza, qm, uç aug dw? . 

— Senher^ que u» éom.m 

et DigsiUf toz^ gna^ya, 
Que us a fag dir ai* 
Dig tan plazentier? 

— .SfnheY> on qiM n v^ya, 
Gays chans se perpara 
D'en Guir^u^t £iquÀtv- 

— Toza, ges encara 
Lo ditz no s despara 
De qu ieu vos enquier. 

— Senher, no us ampara 
Belhs Deportz que us gara 
De laus esquerrier? 

— Tqza, no m profier. 

— Senher, aus entier.» 

a Toza , tôt ma fara , 
May V Bertrans m' aippani 
D'Opian l'entier. 
3 3o 



466 CHOIX DE POESIES. 

— Senher, mal si gara; 
Et iretz vo' *n ara. 
Don ai cossirier. 
— Toza, sovendier 
Aurai est semdier. » 



III. 

Ad un fin aman fon datz 

Per si dons respieg d' amor , 

E '1 sazos e '1 luecx mandatz ; 

E 1 jom qu' el ser dec , V onor 

Penre anava pessius, 

E dizia sospiran : 

« Joms , ben creyssetz a mon dan ! 

E 1 sers 
Auci m e sos ioncx espers. » 

Tant era T amans cochatz 

De la deziran ardor 

Del joy que V er autreyatz , 

Qu'elh se dava gran temor 

Qu'ai ser non atendes vius. 

E dizia sospiran : 

oc Joms, ben creyssetz a mon dan! 

E'I sers 
Auci m e sos loncx espers. » 

Nulhs hom non era de latz 
A l'aman, que sa dolor 



GIRAUD RIQUIEH. 4^7 

No conogues, tant torbatz 

Era ab semblan de plor, 

Tant li era 'I jarns esquius ; 

£ dizia sospiran : 

a Joms 9 ben creyssetz a mon dan ! 

E 'I sers 
Auci m e sos loncx espers. » 

Moût es greu turmen astratz 

A selh qu'ab nulh valedor 

No s pot valer, donc gardatz 

D' est aman* en quai langor 

Era '1 jom d' afan aizius , 

£ dizia sospiran : 

« Joms , ben creyssetz a mon dan ! 

E 1 sers 
Auci m e sos loncx espers.» 



!«••••••••••• 



IV. 

L' autr' ier trobey la bergeira d' antan 
Saludei la, e respos mi la bella, 
Pueys dis : « Senber cum avetz estât tan 
Qu'ieu no us ai vist? ges m'amors no us gragella? 

— Toza, si fa mai que no fas semblan. 

— Senher, F afan per que podetz sufrir? 
— Toza, tais es qu'aissi m'a fag venir. 
— Senber, et ieu anava vos sercan. 

3 3o* 



468 CHOIS: DE PÔÉAIfià. 

— Toz', aissi ett Tostrtes ànbdte gardan. 

— Senher, e vo8 eti passans fiô tn'albîr. » 

« Toz', al prim jom fuy vostres ses me&tir, 
Pueys del veeer m' an tout afar aÎEÎna. 

— Senher, aital vos puesc ieu de toi dir, 
Qu' aissi quo vos m' es fis vos stiy ieu fina. 

— Toza, be m plai quar o sabetz grazir. 

— Senher, si £as lot aissi com s'^sdmi. 

— Toza, vulhatz dbac toi so qa'ieu voirai 

— Senhe' 'I voler vostrè vudh ben au2tr. 

— Toza , que vuelk de vostr' aonor jtmzir. 

— Senher, faitz o lai on yeu no serais nf 

* 

« Toza , nulhs joys ses lo vostre no m plai 
D'autra del mun, ni dar nol me poiria. 

— Senher, aquo es aissi quon ieu sai; 
Mas cavalgatz e tenetz vostra via. 

— Toza, no vuelh anar, ans dissendrai. 

— Senher, que us val er quan etz dissendutz? 

— Toza, sapchatz que serai vostres drutz. 

— Senher, si us plai, entendetz que us dirai. 

— Toza , digatz tost que be us entendrai» 

— Senher, sejam, que ben siat2 venguts. » 

• 
« Toza , tan m' es lo desiriers cr^utz 
De vos jauzir, qu'ades coven a faire. • 

— Senher, quo us es tan lost destovengtttz 
Lo vostre Belhs Deportz? no Tamatz gaire. 



GIRAUD AlQlTIXâ. 4^ 

— Toza j si £ais tant que ja so vencutz. 

— Senher , s' o sap , grat vo' 'n deura saber. 

— Toza, de trop vils faitz me fa tenen 
— Senher, per so n'es lauzan mentaugutz. 
— Toza, s'amors autre joy no m'adutz. 

— Senher, no us par que vivatz ses plazer. » 

<c Toza, no m vol mos Belhs Depôrtz valer. 
Ni re non vey el mon que tant mè playa. 

— Senher, bcn cre qu'en sap fetr son dever, 
Si a valor tant quo dizetz veraya. 

— Toza, tan val que totz m'en ^esésper. 

— Senher, avetz per lieys nui melîuyrier? 

— Toza, oc, tal qu'en muer de dezirier. 

— Senher, ans n'es mentaugutz de saber. 

— Toza , que m val ? pus joy non puesc aver. 

— Senher, lo joy perdetz per cor leugier. » 

« Toza , '1 cor ai leyal e vtrtadier 

Vas lieys don mortz defeiriMi me guerreya. 

— Senher , tant aug dîr d' csr Ouiranit Riquier 
Que, si no us val, «lo £i ren que no deya. 

— Toza, no fan acreîre lausen^er. 

— Senher , per mi saî tôt vostre talan. 

— Toza, be us am, mas vos m'wiàlz trufan. 

— Senher, autra n'amete atertavit yec 

— Toza, vau m'en, qne 00 m'flv«tz mestier. 

— Senher, anstz, e veia m vos autr'-an. » 



3o^ 



^^0 CHOIX DE POÉSIES. 

V. 

Gâta pastorelha 
Trobey F autre dia 
En una ribeira 
Que per caut la belha 
Sos anhels ténia 
Desotz un' ombreira ; 
Un capelh fazia 
De flors, e se'zia 
Sus en la fresqueira: 
Dissendey en guia 
Que s'amor volia; 
En calque maneira 
Ylh fon prezenteira, 
Sonet me primeirar 

Dissi li : «c Poiria 
De vos solatz traire, 
Pus m' es agradiva ? » 
Ylh dis que queria 
Amie de bon aire, 
Nueg e jom pessiva. 
« Toza , ses cor vaire 
E senes estraire 
M'auretz tant quan viva. 
— Senher, be s pot faire, 
Quar a mon veiaire 



GIRAUD RIQUIER. 4?* 

Âmors VOS abriva. 
— Toza, oc, esquiva. 

— Senher, bc y/s sobtiva. » 

« Toza , s' ans de gaire 
No m'en faitz valensa, 
Vostr' amors m' esglaya. 

— Senher, ab maltraire 
Conquer hom guirensa , 
Donc espers vos playa. 

— Toza, tant m' agensa 
Vostr' amors e m tensa 
Qu'ops m'es qu'ades Taya. 

— Senher, en parvensa 
Mai no m vis, falbensa 
Fana savaya. 

— Toza , '1 vista m playa. 

— Senher, donc no y 's gaya?» 

« Toza , tant comensa 

L' amors ab martire 

Qu' ops m' es vostra vida. . 

— Senher, ab temensa 
M^avetz en dezire 
Ben quatr' ans tenguda. 

— Toza, no m'albire 

Qu' ie us vis mai ; no us tire , 
Si ar etz ma druda. 

— Senher, be us puesc dire 



47^1 CHOIX Dé t»OÉSllSS. 

Qu'en faretz matil» rire^ 

Suy descon^^ttdà. 

— ToMij fetE ta^ièrdttda? 

— Senher, non, ni muda. » 

«Toza, no m ^OSSÎK 
Tant qu'aiSftO iMtenèa; 
Etz ges la ^âhMtada^ 

— Senher ) ^âtt q« us tire, 
Pro er qu' te iïh iâr vetida 
Vostr'amôif malvâdâ. 

— Na tozft^ côntenda 
Ai ab vos d' êtn^»da 
Totas vetî trôbada. 

— Senhe' % Guirattt rei^da 
Riquier tanh que us renda 
Aital , qûar 6ui' fadft. 

— To^') ans etti membrulà. 

— Senher , so m' agrada. » 

« Toza , tal fanelida 

Ai qu' opi m' es que y teada , 

A dieu sialz dada. 

— Senher, aissi ub Iprenda 

Per tôt ses emenda^ 

E veus vostr' «Strada* 

— Tosà, etz irada? 

— Oc , per vostr anada. » 



GIRAÛD RIQUtER. 4?^ 



VI. 

L'autr'ier trobei la bei^eira 

Que d'autras vetz ai trobada 

Gardan anhels, e sezia, 

E fon de plazen maneira; 

Pero moût fon cambiada, 

Quar un effant pauc ténia 

En sa fauda que durmia; 

E filava cum membrada; 

E cugey que m fos privada 

Per très vetz que vist m'avia, 

Tro vi que no m conoyssia, 

Que m dis : « Lai laissatz V estrada ? d 

« Toza , fi m' ieu , tant m* agrada 
La vostra plaften paria 
Qu' er m' es la vostrâ valenia. » 
Elha m dis : « Senh^r , ta fada 
No suy qao us pessatz que BÎay 
Quar en als ai m' ehtendensa. 

— Toza , faitz hi gran falhensa , 
Tant a que us am ses falcia. 

— Senher, tro en aquest dia 
No us vi segoû ttiia parvetisa. 

— Toza, folh vos conoyssensa? 

— Senher , non , qui ta entendia. » 



474 CHOIX DE POÉSIES. 

« Toza , ses vos no m poiria 
Res dar d'aquest mal guirensa, 
Tant a que m'etz abellida! 

— Senher, aital me dizia 

En Guirautz Riquiers ab tensa, 
Mas anc non fuy escarnida. 

— Toza , 'n Guirautz no us oblida , 
Ni us pren de mi sovinensa. 

— Senher, mais que vos m*agensa 
Elh e sa vista grazida. 

— Toza, ben trop Tes gandida. 

— Senher, si ven, be cre m vensa. » 

ce Toza , mos gaugz se comensa , 
Quar selh per qui etz auzi^a 
Chantan suy ieu ses duptansa. 

— Senher, non etz, ni crezensa 
Non auria e ma vida, 

. Ni neys non avetz semblansa. 

— Toza, Belhs Deportz m'enansa 
Que us es très vetz autz guida. 

— Senher, res non es la crida, 
Trop vos cujatz dar d'onransa. 

— Toz*, avetz de mi membransa ? 

— Senher, oc, mais non complida. » 

«Toza, ie us ai enbrugida, oK 

£ tenc m'o a gran pezansa; 
No us pessetz pus vos enqueira.